Biblioteca de Catalunya: Una caixa de sorpreses

Sant Jordi és un dia molt especial a la Biblioteca. Les persones que ens visiten poden veure espais que habitualment no són accessibles al públic. I també s’organitzen exposicions al llarg del recorregut, que es preparen des dels diversos departaments de la Biblioteca, i que tenen com a objectiu mostrar la riquesa documental que amaguen els nostres fons. En aquest capítol et parlem d’algunes de les mostres que es van poder veure durant la diada de Sant Jordi del 2024.

Hi podem sentir, per aquest ordre, les veus d’Eugènia Serra (Direcció), Marga Losantos (Servei d’Accés i Obtenció de Documents), Iris Torregrossa (Secció de Manuscrits i Fons Personals), Maria Sadurní (Unitat Gràfica), Sole Sánchez (Secció de Música), Núria Grau (Servei d’Emmagatzemament, Preservació i Conservació), Pepa Bagaria (Hemeroteca), Judit Junyent (Unitat de Sonors i Audiovisuals), Pol Cruells (Unitat de Sonors i Audiovisuals), Ricard Marco (fotògraf), Alicia Morant (Secció de Reserva Impresa i Col·leccions Especials) i Marga Ruiz (Servei d’Accés i Obtenció de Documents).

Imatge de portada del capítol: Oriol Miralles

Entre el 27 de febrer i el 2 d’abril del 2024, l’Espai Zero de la Biblioteca de Catalunya acull una petita exposició sobre l’evolució de la premsa esportiva al nostre país, des de finals del segle XIX fins als Jocs Olímpics de Barcelona. En parlem amb la Pepa Bagaria, directora de l’Hemeroteca de la Biblioteca de Catalunya, i comissària d’aquesta mostra juntament amb Vanessa Torres.

Imatge de portada d’aquest capítol: Il·lustració de Meléndez per a la revista Sports.

Les coses petites ens fascinen i els llibres no són una excepció. A la Biblioteca de Catalunya tenim una rica col·lecció de llibres microscòpics, miniatura i de petit format. Alguns d’aquests volums són realment minúsculs i també n’hi ha de ben curiosos. De tot plegat en parlem en aquest capítol del pòdcast, amb la companyia de la Marta Navarro, bibliotecària de la Secció de Reserva Impresa i Col·leccions especials.

Imatge de portada d’aquest capítol: Oriol Miralles

Sabies que l’Arxiu Joan Maragall conserva una important col·lecció d’obres d’art, especialment pintures? Santiago Rusiñol, Ramon Casas, Joan i Josep Llimona, Josep Clarà, Miquel Utrillo o Manolo Hugué, són alguns dels artistes que formen part d’aquesta col·lecció, que es pot veure repartida per les diferents sales de l’Arxiu Maragall, en l’edifici situat al barri de Sant Gervasi de Barcelona. L’Esther Vilar, la directora de l’Arxiu, destaca les peces més interessants, algunes de les quals tenen una història al darrere.

Foto del capítol: Oriol Miralles

Amb el nom de Catalònica es coneix l’agregador de continguts digitals de Catalunya, un projecte anhelat des de fa anys que finalment ha vist la llum. Però, per què ens pot servir Catalònica? D’on surt aquest nom? Quina relació té Catalònica amb Europeana? I, què hi podem trobar? Aquestes i altres preguntes són les que mirarem de resoldre en aquest capítol, amb Eugènia Serra, la directora de la Biblioteca de Catalunya, i amb Marta Riera, tècnica de l’Àrea de Direcció de la Biblioteca.

Descobrim alguns petits tresors que conservem a la Biblioteca de Catalunya relacionats amb les Festes de Nadal. Un capítol que fem amb l’ajuda de Marga Losantos, responsable del Servei d’Accés i Obtenció de Documents de la Biblioteca de Catalunya. Així, parlem de literatura, de música, d’il·lustracions i també de menjars. Tot això il·lustrat amb músiques nadalenques, dels fons de la Biblioteca i també dels segells discogràfics La mà de Guido, Columna Música i Ars Harmonica, que ens han cedit gentilment l’autorització per a poder-ne fer ús en aquest capítol tan nadalenc.

Aquesta vegada ens fixem en les correspondències que podem trobar als fons conservats a la Biblioteca de Catalunya, concretament a la Secció de Manuscrits. T'expliquem com aquestes cartes arriben fins a la Biblioteca, com les tractem i classifiquem, i també descobrim algunes curiositats que hi podem trobar. Un capítol que fem amb la companyia de la Lourdes Martín i l’Iris Torregrossa, bibliotecàries de la Secció de Manuscrits i Fons Personals.

Dediquem aquest capítol a Concèntric, una discogràfica molt important que va tenir una vida més aviat curta, però que va fer una feina extraordinària en molts àmbits de la nostra música, i que va involucrar també els dissenyadors, fotògrafs, il·lustradors i grafistes catalans més moderns del moment. Margarida Ullate i Estanyol i Pol Cruells, de la Unitat de Sonors i Audiovisuals, ens parlen de la trajectòria que va tenir aquest segell discogràfic i de quina part del seu fons conservem a la Biblioteca de Catalunya.

La International Federation of Library Associations and Institutions, més coneguda amb la sigla d’IFLA, és una organització mundial que reuneix institucions bibliotecàries d’arreu del planeta. Es troben una vegada a l’any, a l’estiu, per posar en comú i debatre sobre el moment actual de les biblioteques, però també per abordar nous projectes i reptes per al futur. La Núria Altarriba, la directora de la Unitat Bibliogràfica de la Biblioteca de Catalunya, ha assistit a diversos congressos, entre els quals el que es va fer a la ciutat neerlandesa de Rotterdam, l’agost del 2023. Un capítol d'Una caixa de sorpreses, que tracta de biblioteques.

La poesia catalana ha anat molt lligada al llarg de la història al món de l’art, gràcies sobretot a l’obra dels grans artistes que l’han il·lustrada. Especialment durant la segona meitat del segle XIX i fins al final de la Guerra Civil. Aquesta és l’època que comprèn l’exposició que des del 10 d’octubre i el 20 de desembre del 2023 es pot visitar a la Sala d’Exposicions de la Biblioteca de Catalunya. Margarida Casacuberta, comissària juntament amb Aitor Quiney d’aquesta mostra, ens parla del seu origen, de com s’estructura, què vol transmetre i, finalment, ens proposa una visita on descriu algunes de les peces més destacables. L’exposició Imatge & Poesia. Les poètiques de la modernitat, es va poder veure a Girona fa uns mesos i ha estat organitzada conjuntament per la Fundació Rafael Masó i la Biblioteca de Catalunya.

ARCA és un projecte col·laboratiu impulsat des de fa temps per la Biblioteca de Catalunya, que involucra diverses entitats i institucions del nostre país. Té com a objectiu principal permetre l’accés virtual a tothom qui ho vulgui, a un munt de títols, revistes i diaris antics, i no tan antics. De com funciona aquest portal web i què hi podem trobar, tracta aquest capítol, que compartim amb Pepa Bagaría (Directora de l’Hemeroteca de la Biblioteca de Catalunya) i Paquita Navarro (Cap de Digitalització i Reprografia).

Imatge d'aquest capítol: Portada de la revista Mainada, de l'any 1921.

En aquesta ocasió ens aproximem a la figura d’un dels poetes més importants del Barroc a Catalunya: Vicent Garcia, conegut popularment com el Rector de Vallfogona. Però qui va ser en realitat Vicent Garcia? Què en sabem de la seva vida? I per què és tan popular encara avui en dia? Aquestes i altres preguntes són les que mirem de resoldre amb l’ajuda d’Albert Rossich, catedràtic emèrit de literatura catalana de la Universitat de Girona, editor de l’obra poètica d’aquest autor i comissari de l’exposició de la Biblioteca de Catalunya que commemora els 400 anys de la mort d’aquest personatge. 

En aquest capítol del pòdcast et volem parlar de nosaltres, de la Biblioteca i del nostre futur. Eugènia Serra, la directora, ens explica què és el Pla Estratègic 2023-2027 de la Biblioteca de Catalunya i quins són els aspectes més importants que conté. A més, en la part final, descobrim com serà la nostra biblioteca en un futur no molt llunyà (publicat 12 de setembre de 2023).

Foto de portada d'aquest capítol: Oriol Miralles.

Sabies que la Biblioteca de Catalunya cedeix cada any desenes dels seus fons per a ben bé una vintena d’exposicions, nacionals i internacionals? En aquest capítol del pòdcast la Núria Flix, la coordinadora de la gestió de préstec per a exposicions, ens explica en què consisteix aquest servei de la Biblioteca i com s’organitza. A més, la Carina Mirassó, una de les comissàries, ens explica què s’amaga al darrere de la mostra Patrimoni en moviment, que del 31 de juliol al 16 de setembre es pot veure a l’Espai Zero de la Biblioteca. Imatge de portada d'aquest capítol: Marc Oliva Sanosa.

A final del segle XIX i durant les primeres dècades del segle XX, a Catalunya vam tenir una sèrie de músics que van destacar per la seva precocitat. En aquest capítol del pòdcast ens fixem en els casos d’Isaac Albéniz, Alícia de Larrocha, Joan Manén, Eduard Toldrà, Esmeralda Cervantes i els germans Carlos i Giocasta Kussrow Corma. Descobrim algunes curiositats relacionades amb el seu talent musical, i també parlem d’alguns documents interessants sobre aquest tema que podem trobar a la Biblioteca de Catalunya. Aquest capítol el fem amb la companyia de la Pilar Estrada, la Montse Molina i la Soledad Sánchez, de la Secció de Música de la Biblioteca. 

Imatge de portada d’aquest capítol: Els germans Corma

Amb la companyia del fotògraf Ricard Marco, parlem dels reportatges fotogràfics de les activitats que duem a terme a la Biblioteca de Catalunya. Tot i que tenim registres de reportatges ben bé des dels inicis de la Biblioteca, nosaltres en aquest capítol ens fixem sobretot en l’etapa més recent, la compresa entre 1990 i l’actualitat. Com són aquests reportatges? Què s’hi pot veure? Es conserven totes les imatges? Podem consultar aquest material? Aquestes i altres qüestions troben resposta en aquest capítol. Foto de portada d’aquest capítol: Oriol Miralles 

En aquest capítol del pòdcast ens aproximem a la figura d’un arquitecte de qui no en sabem gaires coses, tot i ser autor d’obres tan emblemàtiques com el Monument a Colom de Barcelona. Però qui va ser Gaietà Buïgas i Monravà? Quina relació té aquest personatge amb Carles Buïgas, l’enginyer que va dissenyar la Font Màgica de Montjuïc? Què conté el fons que conservem d’ell a la Biblioteca de Catalunya? Aquestes i altres preguntes mirem de respondre-les amb l’ajuda de la Concepció Isern i en Xavier Soler, historiadors de l’art i membres de l’equip de la Unitat Gràfica de la Biblioteca de Catalunya.

Eugènia Serra, la directora de la Biblioteca de Catalunya, explica en aquest capítol aquelles gestions, accions i serveis que duem a terme des de la Biblioteca i que afecten al conjunt del país. Així, parlem de la gestió dels números de Dipòsit legal i de l’ISSN; les subvencions per a la catalogació i digitalització de fons; la normalització i estandardització de normatives internacionals relacionades amb els catàlegs bibliotecaris; i l’assessorament a altres biblioteques i professionals per part dels especialistes de la Biblioteca. 

En aquest capítol del pòdcast ens acostem a un període històric revolucionari que es va viure a tot l’Estat, però en especial a la ciutat de Barcelona, durant els primers anys de la dècada de 1820. D'aquella època, marcada per la participació i l’opinió de la ciutadania en temes polítics, tracta precisament l’exposició que es pot veure a la Biblioteca de Catalunya entre el 20 d’abril i el 17 de juny del 2023. En parlem amb els seus comissaris, Jordi Roca Vernet i Pep Rueda Sabala. 

Sant Jordi és una diada molt especial a la Biblioteca de Catalunya. Aquell dia obrim la biblioteca a tot aquell qui ens vol visitar, ja sigui en visites guiades o de manera lliure. Es respira un ambient diferent, d’alegria, de ganes de compartir i de fer descobrir l’edifici històric i també alguns dels tresors que hi conservem. Aquest capítol ens acosta a la celebració del Sant Jordi del 2023, amb el testimoni de diverses persones vinculades a la Biblioteca, i seguint de prop una de les visites guiades.

En aquest capítol del pòdcast et parlem d’una exposició que es pot veure al Museu d’Història de Catalunya fins a l’1 d’octubre del 2023. Es titula Il·lustríssimes: dones que van dibuixar el segle XX, i exhibeix una part important dels fons originals d’il·lustradores que es conserven a la Biblioteca de Catalunya. Descobrim el perquè d’aquesta mostra amb la Sílvia Ferrer, la directora de la Unitat Gràfica, i fem una visita guiada pels diferents espais amb la Roser Pintó, comissària -juntament amb Antoni Guiral- d’aquesta exposició.

Joan Pons, historiador i arxiver de la Biblioteca de Catalunya, ens explica en aquest capítol del pòdcast de quina manera s’impartia justícia al nostre país, durant segles, a partir de l’arxiu dels marquesos de Moja, un important fons patrimonial que conservem a la Biblioteca. Descobrim, doncs, què eren els tribunals senyorials i com d’importants van ser des de l’Edat Mitjana fins al segle XIX.

L’Esther Vilar, la cap de l’Arxiu Joan Maragall, ens selecciona un seguit d’anotacions que podem trobar en les agendes personals i dietaris que s’han conservat de Joan Maragall i la seva dona, Clara Noble. Els canvis de domicili, els naixements dels seus fills, les excursions o versos de poemes inèdits, són només algunes de les curiositats que trobem en aquests documents, i que també descobriràs a través d’aquest capítol del pòdcast.

Josep Trueta i Raspall és un dels metges més importants del segle XX. El seu fons personal es conserva a la Biblioteca de Catalunya des de poc temps després de la seva mort. Però, qui va ser realment Josep Trueta? Per què el seu mètode va salvar milers vides? Com és que la Biblioteca conserva el fons d’un metge? Què hi podem trobar en la seva correspondència? Aquestes i altres preguntes són les que et responem en aquest capítol, amb la col·laboració d’Anna Gudayol, la Cap de la Secció de Manuscrits i Fons Personals; i de Joan Falcó, tècnic d’aquesta mateixa secció.

Pepa Bagaría, directora de l’Hemeroteca de la Biblioteca de Catalunya, ens acosta en aquest capítol la història de dos dels diaris catalans més emblemàtics. El Diario de Barcelona, fundat l'any 1792; i La Veu de Catalunya, creat més de cent anys després, el 1899. Uns diaris en paper que van ser d’una gran importància per a la història i la cultura del nostre país.

En aquest capítol del pòdcast Marta Riera, Marga Losantos i Jordi Armengol ens parlen de les visites que la Biblioteca de Catalunya ofereix a diverses escoles, instituts i universitats del país. Així, descobrim plegats com són aquestes visites, qui les fa, quins objectius persegueixen, de quina manera ens hi podem inscriure i quins requisits s’han de seguir per a poder-les dur a terme.

Rosa Montalt, Pilar Estrada i Montserrat Molina, de la Secció de Música, ens presenten documents i partitures relacionades amb el temps de Nadal, que custodiem a la Biblioteca. Així, descobrim que conservem fins a quatre documents d’El Cant de la Sibil·la, les ensalades dels Fletxa, una bona col·lecció de vilancets barrocs, músiques per a Els Pastorets i altres peces escèniques nadalenques i algunes felicitacions de Nadal singulars. La banda sonora la posen les veus del conjunt vocal Cantoría, La Colombina, el Cor Francesc Valls de la Catedral de Barcelona, el Cor Lieder Càmera i el Cor Infantil dels Amics de la Unió de Granollers, entre d’altres. Un agraïment especials als segells discogràfics La mà de Guido i Columna Música per poder il·lustrar i ambientar sonorament aquest capítol.

Ramon Sunyer i Pol Cruells, de la Unitat de Sonors i Audiovisuals, ens expliquen en aquest capítol què és el radioteatre, quan va néixer i de quina manera una obra de teatre s’adaptava al format radiofònic. A més, descobrim quin tipus de radioteatres conservem a la Biblioteca de Catalunya provinents de l’Arxiu històric de Ràdio Barcelona i n’escoltem alguns fragments. I també recordem algunes veus emblemàtiques que van popularitzar aquest format radiofònic al segle XX.

Jaume Clarà Arisa, Cap de la Secció de Col·leccions Generals, ens parla de set col·leccions emblemàtiques que custodiem a la Biblioteca de Catalunya. Es tracta de biblioteques temàtiques dedicades als escacs, la mitologia clàssica, la novel·la romàntica, l’anarquisme i el teatre. A través d’aquest pòdcast descobrim el contingut d’aquestes col·leccions així com la personalitat de les diverses persones que van crear-les.

Sergi Font, Cap de l’Àrea de Difusió de la Biblioteca de Catalunya, ens descriu les moltes activitats que tenen lloc a la Biblioteca, com s’organitzen i a qui s’adrecen. Expliquem quin tipus d’actes acollim i en quins espais tenen lloc. A més, parlem de l’interès constant que genera l’edifici històric que ocupem, que fa que tot sovint sigui escenari d’enregistraments audiovisuals i reportatges gràfics. Per cert, si vols rebre informació de les nostres activitats, envia’ns un correu electrònic a bncdifusio@bnc.cat i t’afegirem al nostre mailing.

En aquest capítol us parlem de Llegim al Jardí, una iniciativa de caire social impulsada per la Biblioteca de Catalunya, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona, que té com a objectiu donar un ús cultural i lúdic als Jardins Rubió i Lluch, situats al costat de l’edifici històric de la biblioteca. D’aquest projecte ens en parlen la Marga Losantos (coordinadora), Ester Estanyol (responsable i dinamitzadora), Enric Domènech (usuari) i Anna Pagador (educadora social).

Marga Losantos, co-comissària de l’exposició Vine a la Festa!, que fins al 16 de setembre es pot veure a l’Espai Zero de la Biblioteca de Catalunya, ens parla de quin tipus de documentació es pot veure en aquesta mostra i també de com en el fons algunes activitats vinculades a les Festes Majors no han canviat gaire i es mantenen des de fa segles.

Tornem a portar al podcast la Reis Fontanals, doctora en història medieval i arxivera durant molts anys de la Biblioteca de Catalunya, perquè ens parli de l'edifici que ens acull, com ja va fer en l'episodi número 12. La seu actual de la Biblioteca va ser durant molts segles un hospital molt important, l'Hospital de la Santa Creu. La Reis aquesta vegada es fixa sobretot en el rastre que podem trobem d’aquesta institució creada l’any 1401 en la nostra Biblioteca.

Amb motiu del centenari de la mort de Felip Pedrell, que té lloc el 2022, dediquem un episodi del podcast a aquest músic polièdric. Descobrim de la mà de Francesc Cortès, musicòleg i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, quins són les diferents facetes de Pedrell; mentre que Rosa Montalt, Cap de la Secció de Música, ens parla del seu llegat i presència a la Biblioteca de Catalunya, així com de les jornades Pedrellianes.

Músiques de Pedrell per a aquest episodi:

És un dels personatges més importants de la història de la Biblioteca de Catalunya i evidentment mereixia, com a mínim, un episodi del nostre podcast. Descobrim qui va ser Isidre Bonsoms i com són les tres col·leccions seves que conservem a la Biblioteca. Ens fixem especialment en la Col·lecció Cervantina, una de les més importants del món relacionades amb Miguel de Cervantes i la seva obra. Un episodi que fem amb la col·laboració de la Marta Navarro, bibliotecària de la Secció de Reserva Impresa i Col·leccions Especials.

Aquesta vegada fem una mirada enrere per parlar de fotografia, sobretot de la seva història i els seus formats i tècniques més habituals al llarg dels segles XIX i XX: el daguerrotip, el ferrotip, l’ambrotip, les plaques de vidre o la fotografia estereoscòpica, entre d’altres. Totes elles representades en els fons fotogràfics de la nostra biblioteca. Un episodi que fem amb en Ricard Marco, fotògraf de la Biblioteca de Catalunya des de 1990.

Coincidint amb la presentació del portal d’internet Fons de la il·lustració i el còmic, impulsat per la Biblioteca de Catalunya amb la col·laboració de diverses institucions i col·leccionistes, dediquem aquest episodi del podcast a descobrir el perquè d’aquesta iniciativa i què hi podem trobar en aquest web. Ens hi ajuda la Sílvia Ferrer, la directora de la Unitat Gràfica de la Biblioteca.

En aquest episodi del podcast ens acostem a un personatge fascinant, Narcís Sayrach, un gran col·leccionista de tot allò relacionat amb la figura de Sant Jordi. Sayrach va ser un dels impulsors i el primer president de l’Associació d’Amics de Sant Jordi, i va acumular al cap dels anys milers de documents i materials sobre el nostre patró. Una documentació que conservem a la Biblioteca de Catalunya i que és a l’abast de tothom. La Maite Cuende, de la Secció de Material Menor, ens explica què hi podem trobar.

L’Esther Vilar, la directora, ens mostra les diferents cambres i espais que conformen l’Arxiu Joan Maragall, residència del gran escriptor durant els últims anys de la seva vida. A més, descobrim des de quan aquest centre forma part de la Biblioteca de Catalunya i quines activitats s’hi realitzen.

L’Eugènia Serra, la directora, ens explica en aquest episodi de les donacions que rebem a la Biblioteca de Catalunya, una part important dels nostres fons. Et parlem de com són aquestes donacions, qui les fa, com es tramiten i fins i tot de quins beneficis fiscals tenen.

Sabies que a la Biblioteca de Catalunya hi teníem un infern, que era on anaven a parlar tots aquells llibres prohibits durant la dictadura franquista? I que en altres biblioteques tenien també l’anomenat purgatori? D’aquestes i altres curiositats relacionades amb la censura i la prohibició de llibres tracta aquest episodi. Ens en parla la Marga Losantos, responsable dels Serveis als Usuaris de la Biblioteca, que porta molts anys estudiant aquest tema.

Trobaràs els enllaços relacionats amb el que comentem a l’adreça bnc.cat/podcast.

Entrem al taller de digitalització, un espai desconegut per als usuaris habituals de la Biblioteca. Aquí és on digitalitzem la majoria dels nostres documents. L’Oriol Miralles i en Marc Oliva, dos dels tècnics d’imatge, ens parlen de la seva feina i també de la manera en què es digitalitzen aquests documents, que poden ser des de llibres fins a àlbums de fotografies, a més de mapes, manuscrits, diaris i revistes, partitures, gravats...

En aquest episodi descobrim la Cartoteca, una secció de la Biblioteca que depèn de la Unitat Gràfica i que conserva milers de documents cartogràfics. No només hi trobarem mapes, sinó també globus terraquis, atles, plànols arquitectònics, fotografies aèries, guies de carrers, etc. Aquesta vegada ens fixem sobretot en els mapes més antics que conservem a la Biblioteca, com ara portolans (o cartes nàutiques) i mapes militars. Ens en parla la Concepció Isern, la responsable de la Cartoteca.

En aquest episodi descobrim alguns dels tresors sonors més antics que es conserven a la Biblioteca de Catalunya. És el cas d’un enregistrament de final del segle XIX, fet a la Fonda Oriente de Còrdova. Expliquem què són els cilindres de cera, quan es va presentar el fonògraf d’Edison a Barcelona o quina banda de música va enregistrar els primers discos a casa nostra. Un podcast fet amb la col·laboració i l’assessorament de Margarida Ullate i Estanyol, la cap de la Unitat de Sonors i Audiovisuals de la Biblioteca.

Imatge: Ricard Marco, Biblioteca de Catalunya

Sabies que l’Hospital de la Santa Creu, l’edifici on actualment té la seu la Biblioteca de Catalunya, va ser durant molts segles el més important de Barcelona i Catalunya? I sabies també que molta de la documentació d’aquesta institució és conserva encara avui a la Biblioteca? Del contingut d’aquest arxiu històric ens en parla la Reis Fontanals, doctora en història medieval i durant molts anys arxivera de la Biblioteca de Catalunya.