Quinta Temporada – Episodi 2 (programa 40)

Amb la participació d’Alfons Cervera, Joan Bell-lloc, Carme Cardona i la narració històrica d’Enric Llopis... on narren uns fets dramàtics amb una connexió macabra: tots varen ocórrer al mateix punt geogràfic de la Vallbona, separats entre ells per poquets metres de distància... i recorden el malson, espant i amoïnament que visqueren les terres del Capiró de Jueu hui cobertes d'asfalt...

-------------------------

Estrenem nova sintonia del pòdcast: Dansa dels oficis de Llíria, versió 2024 (del tabalet i dolçaina passem al violí elèctric) d'un antic ball edetà i realitzada pels músics José Ángel Jiménez i Encarni García Contreras.

-------------------------

"Quan els esperits creadors donaren forma a la Terra, fent girar vertiginosament la matèria gasosa, un petit grup de dimonis rebels, opositors a les lleis de les constel·lacions, amagà per diversos punts de la superfície terràqüia uns indrets especials que mantenen sota el seu control exclusiu, fora de les normes del temps i l'espai que regien la resta del món.

Els sofrits éssers humans hem anat descobrint i reconeixent aquests punts màgics a partir de doloroses experiències que, individualment o en col·lectiu, hem patit al llarg del temps. Aquests llocs, especials i maleïts, no segueixen cap norma cartesiana. Poden estar enmig de l'oceà, com el temut Triangle de les Bermudes, o en un immens desert, com les Dunes de Sossusvlei, a Namíbia, que en llengua africana vol dir "atzucac, carreró sense sortida". Poden estar amagats dins de la terra, com les Coves de Waitomo, a Nova Zelanda, anomenades també les Coves de les Lluernes, pels resplendors nocturns que provoquen unes cuques, o l'Ull Prismàtic, a Yellowstone, un llac vermell d'on ixen unes petites creatures termòfiles, verdoses i ataronjades.

Però el que no hauríem sospitat mai és que també en terres edetanes, enmig de la Vallbona, deixaren els esperits diabòlics un d'aquests llocs sinistres i malèfics, però on? Justament davall de l'asfalt del pàrquing d'un gran centre comercial. Ja a l'Edat Mitjana, aquest lloc s'anomenava el Capiró de Jueu, vés a saber quin horrible crim degué ocórrer enmig d'aquesta partida. Però és evident que el lloc necessita sang humana. Veïns, guardes, retors i escriptors ho certifiquen al llarg de la història: és un lloc maleït. Nosaltres hem pogut constatar l'espantós crim ocorregut ací el 1684, on el dissortat cos de na Valera Almeller va ser cruelment esquarterat i repartit entre la Pobla i l'Eliana, igual que el centre comercial. Així ho certificà mossén Thomàs de Salaberri, tal com escoltarem a continuació.

Però la terra del Capiró de Jueu està assedegada de sang humana i molts altres crims han tingut lloc en aquest maleït punt que assenyalaren les forces malèfiques des de la creació de la Terra. Ja hem vist com l'escriptor Alfons Cervera va ser testimoni i narrador d'un altre fet espaventable que tornà a succeir ací ara fa prop de cinquanta anys. El cos d'un pobre mortal va ser també trossejat i escampat pels termes.

Poc després, unes empreses capitalistes, tot amagant els horribles fets esmentats, soterraren en asfalt aquesta terra que no es veu mai saciada de sang, i li canviaren el nom, tot fent desaparéixer "el Capiró de Jueu", el qual dorm ara sota les rodes dels cotxes i sota les ofertes setmanals de dos per u.

Però l'estigma diabòlic que jau sota l'asfalt no s'esborra per tan poca cosa; està viu, alena i, en qualsevol moment: txac!, pot tornar a seccionar la gola d'una innocent compradora de cap de setmana o pot capolar les parts nobles d'un confiat repartidor de refrescos en ple estiu, com li passà a la pobra Valera o al pobre jueu o al desconegut home mort dels anys setanta. Desconfieu, humans. Ja coneixem tres víctimes consecutives, a qui immolaran pròximament els malignes esperits del Capiró de Jueu? Seràs tu?"

Joan Bell-lloc

Cròniques Edetanes

Pòdcast Cròniques Edetanes a Vilaweb

Febrer, la festa de la llum

Cròniques EdetanesBy Vicent Galduf i Joan Bell-llocFeb 05, 2023