Cròniques Edetanes
By Vicent Galduf i Joan Bell-lloc
Un pòdcast del Camp de Túria.
Cròniques EdetanesOct 30, 2021
Sants, Verges i Arcàngels revolotejant pel cel d’Edeta
Quinta Temporada – Episodi 4 (programa 42)
Els camins, i designis, dels humans són inescrutables... críptics, esotèrics, enigmàtics i atzarosos. Sibil·linament, els pensaments i projectes van del blanc al negre viatjant constantment per les distintes escales dels grisos i així, depenent de l'època i el moment, reafirmem o variem les nostres veritats irrefutables elevant, o llevant ràpidament, dels altars a les nostres muses espirituals...
Per això, en aquest programa del nostre pòdcast narrem eixes històries viscudes a les terres edetanes buscant que els nostres oients puguen acolorir-les. Parlarem de sant Roc, de Sant Blai, de deïtats de la competència com pot ser el màxim responsable dels musulmans, de verges que primer desemparen i després emparen, i de Barrabàs i la Pixona... per acabar amb uns sants als quals varen emblanquinar en la seua pròpia pedra... històries verídiques amb les veus de Joan Bell-lloc, Enric Llopis i Vicent Galduf...
Benvingudesi benvinguts, una vegada més a Cròniques Edetanes... Benvinguts i benvingudes a les gestes i emb olics d’alguns Sants, Verges i Arcàngels que van revolotejant pel cel d’Edeta...
01 Sant Roc, Sant Blai i Benaguasil
02 I el còlera li va donar el patronatge de Llíria a l’Arcàngel
03 Amor i desamor dels Sants de la Pedra i els Poblans de la Vallbona
04 Acomiadament celestial
Ací hem tingut un resum dels sants, les verges i els arcàngels que, des de fa segles, moooolts segles, revolotegen per les nostres muntanyes i vigilen els nostres camps, que tenen cura de nosaltres i espanten virus, malalties i pestes, pedregades i sequeres, que de vegades es cansen i s'obliden de les seues funcions protectores, però en altres moments actuen amb rapidesa o fins i tot amb fúria. Els humans també interactuem amb ells, els venerem i els dediquem temples, ermites i ofrenes, els donem càrrecs honorífics, patronatges, títols, però també els oblidem i en busquem d'altres. Són els esperits edetans que, des de fa molts segles, viuen al pis de dalt de la Vallbona, a les muntanyes, als barrancs, a les séquies i al nostre riu. Els necessitem, i ells ens necessiten a nosaltres. Cuidem-los!!!
Edeta en flames: una història de falles a Llíria
Amb la participació de Manuel Sànchez Vidagany.
Quinta Temporada – Episodi 3 (programa 41)
Les falles són una interessant manifestació festiva que, a diferència d'altres festes, penetra en diversos camps de la nostra societat, com ara l'art, la música, la política, la moral i la ideologia. Són, per tant, un fenomen complex i canviant que ha anat adaptant-se a cada època i pensament de la nostra història.
Manolo Sánchez Vidagany ens fa una visió panoràmica, de Llíria estant, d'aquesta festa, dels diversos aspectes i dels diferents elements que la componen; com han arribat a introduir-se al món de les falles o com han desaparegut. La seua interessant exposició recorre els diversos barris llirians i els principals personatges que donaren vida a les comissions falleres. També fa una perspicaç aproximació al fenomen local de les bandes, com un element vertebrador de la gènesi fallera de Llíria. Heus ací la seua intervenció.
Joan Bell-lloc
Passat de terror i mort als terrenys d’un centre comercial del Camp de Túria
Quinta Temporada – Episodi 2 (programa 40)
Amb la participació d’Alfons Cervera, Joan Bell-lloc, Carme Cardona i la narració històrica d’Enric Llopis... on narren uns fets dramàtics amb una connexió macabra: tots varen ocórrer al mateix punt geogràfic de la Vallbona, separats entre ells per poquets metres de distància... i recorden el malson, espant i amoïnament que visqueren les terres del Capiró de Jueu hui cobertes d'asfalt...
-------------------------
Estrenem nova sintonia del pòdcast: Dansa dels oficis de Llíria, versió 2024 (del tabalet i dolçaina passem al violí elèctric) d'un antic ball edetà i realitzada pels músics José Ángel Jiménez i Encarni García Contreras.
-------------------------
"Quan els esperits creadors donaren forma a la Terra, fent girar vertiginosament la matèria gasosa, un petit grup de dimonis rebels, opositors a les lleis de les constel·lacions, amagà per diversos punts de la superfície terràqüia uns indrets especials que mantenen sota el seu control exclusiu, fora de les normes del temps i l'espai que regien la resta del món.
Els sofrits éssers humans hem anat descobrint i reconeixent aquests punts màgics a partir de doloroses experiències que, individualment o en col·lectiu, hem patit al llarg del temps. Aquests llocs, especials i maleïts, no segueixen cap norma cartesiana. Poden estar enmig de l'oceà, com el temut Triangle de les Bermudes, o en un immens desert, com les Dunes de Sossusvlei, a Namíbia, que en llengua africana vol dir "atzucac, carreró sense sortida". Poden estar amagats dins de la terra, com les Coves de Waitomo, a Nova Zelanda, anomenades també les Coves de les Lluernes, pels resplendors nocturns que provoquen unes cuques, o l'Ull Prismàtic, a Yellowstone, un llac vermell d'on ixen unes petites creatures termòfiles, verdoses i ataronjades.
Però el que no hauríem sospitat mai és que també en terres edetanes, enmig de la Vallbona, deixaren els esperits diabòlics un d'aquests llocs sinistres i malèfics, però on? Justament davall de l'asfalt del pàrquing d'un gran centre comercial. Ja a l'Edat Mitjana, aquest lloc s'anomenava el Capiró de Jueu, vés a saber quin horrible crim degué ocórrer enmig d'aquesta partida. Però és evident que el lloc necessita sang humana. Veïns, guardes, retors i escriptors ho certifiquen al llarg de la història: és un lloc maleït. Nosaltres hem pogut constatar l'espantós crim ocorregut ací el 1684, on el dissortat cos de na Valera Almeller va ser cruelment esquarterat i repartit entre la Pobla i l'Eliana, igual que el centre comercial. Així ho certificà mossén Thomàs de Salaberri, tal com escoltarem a continuació.
Però la terra del Capiró de Jueu està assedegada de sang humana i molts altres crims han tingut lloc en aquest maleït punt que assenyalaren les forces malèfiques des de la creació de la Terra. Ja hem vist com l'escriptor Alfons Cervera va ser testimoni i narrador d'un altre fet espaventable que tornà a succeir ací ara fa prop de cinquanta anys. El cos d'un pobre mortal va ser també trossejat i escampat pels termes.
Poc després, unes empreses capitalistes, tot amagant els horribles fets esmentats, soterraren en asfalt aquesta terra que no es veu mai saciada de sang, i li canviaren el nom, tot fent desaparéixer "el Capiró de Jueu", el qual dorm ara sota les rodes dels cotxes i sota les ofertes setmanals de dos per u.
Però l'estigma diabòlic que jau sota l'asfalt no s'esborra per tan poca cosa; està viu, alena i, en qualsevol moment: txac!, pot tornar a seccionar la gola d'una innocent compradora de cap de setmana o pot capolar les parts nobles d'un confiat repartidor de refrescos en ple estiu, com li passà a la pobra Valera o al pobre jueu o al desconegut home mort dels anys setanta. Desconfieu, humans. Ja coneixem tres víctimes consecutives, a qui immolaran pròximament els malignes esperits del Capiró de Jueu? Seràs tu?"
Joan Bell-lloc
Els deportats als camps de concentració nazis nascuts al Camp de Túria i la Serrania, amb Joanjo Adrià
Quinta Temporada – Episodi 1 (programa 39) Agraïm, des d'aquest pòdcast, a Juanjo Adrià la seua investigació, el seu calmat i profund estudi que ha tret a la llum un dolorós capítol de la història recent amb la mort i la vida com a protagonistes.
EDETANS ALS CAMPS DE CONCENTRACIÓ NAZIS
Els fets que han dut a terme els humans –de vegades inhumans–no són sempre fàcils d'oblidar o d'amagar. Hi ha algunes persones que, anticipant-se a Sant Pere i al Judici Final, es dediquen a remoure papers, a proposar hipòtesis, a estudiar i comparar els fets que s'han realitzat en un passat remot o pròxim. No és el Judici Final, és el Judici de la Història. I Llíria té la sort de tindre actualment tota una plèiade d'historiadors experimentats i inquiets que no paren de remoure llibres i pàgines web per tal de traure a la llum personatges i fets aparentment oblidats, amagats o desconeguts.
I avui és el doctor Juanjo Adrià el que ens exposa el fruit del seu treball d'investigació: 27 noms d'edetans del Camp de Túria i els Serrans que van ser víctimes de l'odi del feixisme, del nazisme i altres ismes que campen per Europa des de mitjan segle XX i que encara cuegen. Aquest historiador ens explica la mecànica freda d'una maquinària dissenyada per destruir la vida de tota una generació de joves europeus a causa, simplement, de les seues idees, diferents de les que ells volien imposar.
Després d'una mirada panoràmica que va des del triomf del franquisme, amb els camps de refugiats a França, passem a la derrota de l'exèrcit francés, l'ocupació nazi i l'articulació de la Resistència, per uns, o l'internament als camps de treball alemanys per uns altres. És a dir, la mort per extenuació com a projecte final per als Rotspanien.
Després d'aquesta visió global, Juanjo Adrià concentra la mirada en els casos concrets de dos llirians que passaren per aquesta dolorosa experiència i que ell presenta com dos models completament diferents: Miquel Portolés Cotanda i Josep Badia Agustí. El primer és un personatge amb molta repercussió política que va participar i va pertànyer a diversos moviments i partits de forta implicació social, tot ocupant càrrecs d'importància en aquestes organitzacions polítiques i socials. El segon, al contrari, és un home fosc del qual es tenen poquíssimes notícies. Un rellotge de butxaca, però, ens ha revelat la seua existència que ara, el doctor Adrià trau de nou, des de les clavegueres del silenci, a la llum de la Història.
Té la paraula Juanjo Adrià...
L’edetà George H. White, tot un referent de la ciència-ficció europea, amb Francesc Rozalén
Quarta Temporada – Episodi 11 (programa 38)
El 13 de desembre de 2023 es compliren cent anys del naixement a Llíria de l'escriptor Pasqual Enguídanos Usach, més conegut a través de diversos pseudònims literaris, especialment el de George H. White.
Ha estat considerat un dels millors escriptors de literatura popular del segle XX a la Península i l'iniciador de la ciència-ficció contemporània al nostre país, sent tot un referent a Europa.
Si Pascual haguera viscut en un altre context social i polític, en contacte amb la literatura contemporània exterior i amb temps per a escriure de forma pausada, possiblement haguera pogut desenvolupar-se com un gran escriptor de novel·les. La seua sorprenent capacitat d'imaginació i la qualitat de la seua escriptura ho avalen.
Aquesta commemoració del seu centenari és una oportunitat d'or que ha de servir per a continuar recuperant i valorant la seua gran obra i també perquè les generacions més joves tinguen l'oportunitat de conéixer i puguen llegir els llibres d'un escriptor que passà per la vida amb humilitat i desapercebut per als seus conveïns.
Però, deixem que els que saben ens descobreixen a Pascual Enguidanos, un escriptor llirià internacional... Francesc Rozalén pren la paraula...
+ “George H White”: en el centenari del naixement de Pascual Enguidanos
Un galliner de notícies als pobles edetans al segle XIX (segona part)
Quarta Temporada – Episodi 10 (programa 37)
En aquesta segona part de lesnotícies periodístiques del s. XIX, dedicades al Camp de Túria (programacomplementari del pòdcast "Successos i desgavells als pobles edetans al segle XIX (primera part)",els diaris madrilenys recullen una sèrie de dades sobre la nostra gent, els seus problemes, anhels i afanys, sobre el seu modus vivendi que, gràcies a les impremtes d'aquell temps i als mitjans tècnics d'avui, podem llegir i analitzar ara des de la comoditat del nostre sofà.
En un principi, tendim a veure aquestes notícies com coses d'un món remot, molt allunyat de la nostra gent, tan culta, neta, alfabetitzada i democràtica. I els mirem amb displicència, gairebé com si es tractés d'indígenes amb tapa-rabos. Però una simple anàlisi dels fets ens descobreix amb gran sorpresa nostra que el món d'avui és, pràcticament, el mateix que el de fa cent cinquanta anys. Els anhels, els afanys i els problemes els repetim i els repetim una vegada i una altra, sense eixir-nos-en del cercle viciós.
En les nostres actuals festes de Nadal, per exemple, sentim comentaris i reflexions sobre el fet que s'han convertit en una excusa comercial, que s'ha perdut l'esperit nadalenc d'antany, quan Nadal era una festa religiosa on se celebrava el "naixement del Nen Jesús". Però la lectura dels diaris del 1850 ens presenta un Nadal molt més pròxim a la nostra carrera consumista del qual ens pensàvem. Calia comprar torrons, tortades, botelles de vi i, especialment, tota classe de volateria, amb els titos al davant i, a més, anaven dels pobles a la ciutat, amunt i avall, com a regals o com a pagament. El Nadal del 1850 era, també, una festa que girava entorn del sempitern déu anomenat Diners, una qüestió, si fa no fa, com ara.
Paral·lelament, veiem també tot un ajuntament, el de la Pobla, tancat a la presó per qüestions de prevaricacions i malversacions. És una notícia que no tindria res d'estrany si li canviàrem la data i li’n posàrem 2023, aplicable a qualsevol poble del nostre voltant, a qualsevol govern autonòmic o a qualsevol cúpula dels grans partits. Tampoc en això no hem canviat gaire des del 1850.
En resum, estem davant d'un manoll de notícies que, més que descobrir-nos un món remot i passat, ens serveixen per a preguntar-nos i reflexionar si verdaderament el coneixement de la història serveix per a no repetir els mateixos errors comesos una vegada i una altra. Podem consolar-nos vanament pensant que la violència d'aquells crims i robatoris, enmig de la carretera, ja són història però, ben mirat, no serà que els lladres simplement han canviat el mètode de deixar-nos amb el cul en l'aire?
Passeig per la Llíria dels versos de Vicent Andrés Estelles amb Clara Rozalén
Quarta Temporada – Episodi 9 (programa 36)
LLÍRIA ALS TEXTOS DE VICENT ANDRÉS ESTELLÉS
El passat 28 d’octubre, en el marc de la festa Estellés 2023 al Casal del Camp de Túria d'Acció Cultural del País Valencià tinguérem l’oportunitat de conéixer amb més detall la presència de la ciutat de Llíria en la creació literària del poeta de Burjassot. Clara Rozalén ha realitzat un magnífic estudi i recerca en l'obra estellesiana i ha tret a la llum, de nou, un conjunt d'escrits en què Vicent Andrés descriu les seues experiències i sentiments que, des de ben menut, li havien provocat les anuals romeries i pelegrinatges a Sant Miquel de Llíria. Són molts els poemes en què el poeta descriu el santuari, però també pinta amb vivíssims colors els bigarrats carrers de la vila en festes i de l'ermita i la font de Sant Vicent. També es recullen als poemes fugaces ressenyes de la ruta, amb carro, des de sa casa de Burjassot a fins a Llíria, passant pels coneguts indrets del Pixador i el Pla del Pou, la Pobla i Benissanó, amb el record dels fets passats que li evoquen aquests llocs. Però és la costa de Sant Miquel i l'interior del santuari allò que li provoca un èxtasi dels sentits, amb colors, calors i olors, amb sensacions contraposades que van des de la molèstia de la multitud de les persones, les mosques i la pols fins a l'espectacle corprenedor dels invàlids i alesiats, els ciris i els murmuris dels precs i les llàgrimes suplicants.
Per altra part també apareixen nombrosos elements "profans" que ens fan descobrir la Llíria de mitjan s. XX, principalment els productes agrícoles que els particulars oferien als visitants, i el vi i les xulles i, per damunt de tots "l'oferida magrana", símbol de la tardor que obria les portes justament amb la santmiquelada.
Tot aquest conjunt de vivències del poeta, recollides a la seua obra, han estat estudiades per Clara Rozalén Heredia, llicenciada en Filologia Hispànica, Titulada Superior en Música, Màster en Musicologia i Educació Musical i professora de llengües i literatures a l’IES Laurona de Llíria. A més, Clara forma part del grup de teatre Assaig de la Universitat de València, i hui estarà acompanyada per cinc membres d’aquest grup que recitaran els poemes seleccionats d'Estellés. Són els companys Marta Cloquell, Rafa González, Andrea Izquierdo, Àfrica Sanchis i Bruno Tortosa.Amb ells comença el recital.
Joan Bell-lloc
Harca, harca, harca! Músiques de la guerra de Successió
"Harca, harca, harca! Músiques per a la recreació històrica de la Guerra de Successió 1707 - 1715" i que ressonaven també, amb molt de ritme, per terres edetanes!!!
Quarta Temporada – Episodi 8 (programa 35)
Amb Ferran Navarro autor del llibre...
...i la participació de Joan Bell-lloc, de l’Institut d’Estudis comarcals del Camp de Túria, Eduard Beneyto, dels Miquelets del Regne de València, Francesc Ferrer, de l’editorial Denes, i el tabalet d’Andone Garcia, d’Estrela Roja i el Tudell.
“Som al davant d’un llibre excepcional: un recull de músiques i cançons de la terra, de pàtria, que foren interpretades pel nostre poble en els temps d’una guerra ignominiosa d’ocupació, que acabà amb la imposició dels Decrets de Nova Planta de la monarquia borbònica contra els nostres furs, costums, institucions, llengua i béns, amb una repressió terrible...
Ferran Navarro ha fet un treball importantíssim de recerca i recopilació d’aquelles músiques i cançons que el nostre poble, sotmès però no vençut, va crear per a no defallir i continuar lluitant per la llibertat” Extracte del pròleg que Josep Guia va fer al llibre i que ens serveixen perfectament d’introducció al present pòdcast on parlarem del significat de la paraula “Harca”, narrarem un episodi de repressió borbònica fulminant al Camp de Túria durant la guerra de Successió, coneixerem el que és la recreació històrica d’aquella època i obrirem el llibre per a viure les històries... i les músiques!!!
En aquest programa hem comptat amb la col·laboració del Centre d’Estudis Locals de Riba-roja de Túria, l’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria, el Casal del Camp de Túria d’Acció Cultural del País Valencià, els grups de dolçaina i tabal El Tudell de València i Estrela Roja de Benimaclet i, finalment, l’editorial Denes.
La màgia de la paraula. Rondalles i llegendes del Camp de Túria
Quarta Temporada – Episodi 7 (programa 34)
Amb Carme Cardona i les narracions d’Hèctor Martínez i Joan Bell-lloc i la col·laboració de l’Aula de Ciutadania de l’Escola d’Adults de Llíria i l’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria.
L’oralitat com a creadora de la realitat i eina de comunicació popular...Té la paraula Carme Cardona...
Recuperar les tradicions orals i compartir-les: desig i anhel de Carme Cardona i de Cròniques Edetanes.(Estigueu atents: pròximament vos presentarem el relat de "Valera", una història real, dramàtica i tràgica que va passar al segle XVII a la nostra comarca en un paratge macabre i maleït on tres-cents anys després va tindre una segona part també cruenta amb "L'home mort"... serà un relat de Carme Cardona amb epíleg d'Alfons Cervera i que podreu escoltar a Cròniques Edetanes).
Per això el punt final d’aquest programa serà retrobar la rondalla valenciana d’arrel urbà, i amb sabor edetà, de “Matilde, el darrer viatge”.
Enric Llopis ens va contar en primera persona uns fets reals de fa més de cinquanta anys esdevinguts a les veïnes terres dels Serrans i Carme Cardona ho va transformar màgicament en una arrel de llegenda seguint el camí de les nostres històries de tradició oral.
Obriu les orelles que rescatem de l’oblit a la Matilde per fer-la volar cap al seu darrer viatge...
Així mateix és bon moment per a descobrir o tornar a escoltar altres pòdcast de Cròniques Edetanes relacionats amb aquest programa com són:
+ Animetes edetanes, arrels de llegenda
Viatjant des dels orígens de la Vallbona
Quarta Temporada – Episodi 6 (programa 33)
Amb Miquel Martí, Joan Bell-lloc i en col·laboració amb Ràdio Pobla.
Des dels nostres webs trobareu enllaços directes per accedir al programa complet del passat 27 d’octubre de 2023 d’aquesta emissora de la Vallbona i on també va participar Artur Balaguer.
Hem estimat oportú la publicació d’aquest pòdcast per a complementar el nostre anterior treball "L’aigua font de vida, i de problemes, als pobles castells de la Vallbona: notícies del segle XIX".
Així mateix és bon moment per a descobrir o tornar a escoltar altres pòdcast de Cròniques Edetanes amb la Vallbona com a protagonisme com són:
+ Camp de Túria: mapa dels arrossos de la Vallbona en 1584
+ El Camp de Túria, de Jaume I a l’expulsió dels moriscos
+ Sant Jaume i Sant Sebastià, històries del patrimoni de la Pobla de Vallbona
+ Una Pobla neix a la Vallbona
Primer document històric on apareix, al Camp de Túria, la denominació de La Vallbona:
"Nós, Pere, rei per la gràcia de Déu, us concedim a vós, el nostre estimat fill, Jaume, que el camí que ve de Llíria a València es canvie i passe per la vostra població de Vall Bona, que està dins del terme de Beniguazir. I podeu tallar els altres camins, de manera que tots els que vinguen de Llíria a València, passen per dita població de Vall Bona. I a més, us concedim que a tots aquells que gosen venir per un altre camí els cobreu una pena, és a dir, cinc sous als que van a cavall i dotze diners als que van a peu. I manem als batles, justícies, jurats i hòmens de Llíria i d'Alpont que presten auxili i favor per mantenir i preservar les coses dites.
Fet a València, el 27 d'abril de l'any del Senyor 1282."
L’aigua font de vida, i de problemes, als Pobles Castells de la Vallbona
Quarta Temporada – Episodi 5 (programa 32)
El riu Túria, el By-Pass, el Barranc del Carraixet i la serra Calderona defineixen prou bé la nostra comarca en conjunt. Però si ens apropem, trobarem en ella tres subàrees diferents i significatives:
+ Al nord-oest, i arrancant des de la Serra de la Concòrdia, trobem El Camp o el Pla de Llíria que integra a la capital comarcal, a Benissanó i a Casinos.
+ Cap al Nord-est, sobrepassant el Barranc del Carraixet, estem a la subcomarca de l'Alt Carraixet amb els nuclis de Gàtova, Olocau, Marines Nou, Serra, Nàquera i Bétera.
+ Finalment, la tercera àrea complementària, la dels Pobles Castells o Vallbona: amb Benaguasil, la Pobla de Vallbona, l'Eliana, Sant Antoni de Benaixeve, Loriguilla i Riba-roja de Túria.
Aquests últims, i la seua íntima relació amb el Túria, seran els protagonistes del present pòdcast: una conca hidrogràfica la d'aquest riu que al llarg del segle XIX i el XX va experimentar una creixent pressió sobre els seus recursos, resultat fonamentalment de l'expansió dels regadius. Així mateix, van sorgir noves demandes urbanes, hidroelèctriques i industrials, que van entrar en competència amb els usuaris agrícoles. A conseqüència d'aquesta expansió, es va experimentar una forta conflictivitat social entorn de l'aigua...
Com és habitual, el nostre programa està centrat en la terra i en la gent del Camp de Túria. En aquesta ocasió hem seleccionat un recull de notícies que, situades dins la crònica negra del periodisme del segle XIX, tenen l'aigua com a fil conductor de totes elles. Ara bé, si dins del Camp de Túria hi ha una zona on l'aigua és el principi vital i defineix el territori és a la subcomarca de la Vallbona. Per això dediquem la primera part del nostre pòdcast a presentar aquesta subcomarca edetana on situarem quasi totes les notícies que hem triat. I desprès de presentar l'escenari, col·loquem en aquest paisatge un manoll de notícies de fa més de cent cinquanta anys i que tenen l'aigua com a protagonista. L'aigua en tots els seus estats, sòlida i líquida, en la seua magnitud, massa o massa poca, i l'aigua com a causa de múltiples beneficis i collites, però també com a origen d'esgarrifosos enfrontaments i discòrdies pel seu ús...
Fira de Llíria 1949, el diluvi oblidat narrat pel cronista Duran
Quarta Temporada – Episodi 4 (programa 31) La gran tempesta que visquérem en terres edetanes el 28 de setembre d’eixe any contada sobre textos de l'historiador edetà Josep Duran. Presenta Joan Bell-lloc. Narracions Joan Bell-lloc, Vicent Galduf i Vicent Murgui. Producció Vicent Galduf.
La Pixona ha passat,
quatre gotes ha deixat.
Ara arriba Barrabàs
i el diluvi ha escampat.
(A Llíria anomenen Pixona a la Montieleta, perquè cap al 8 de setembre solen caure quatre gotes, i a Benaguasil diuen Barrabàs a Sant Miquel perquè a final de mes, cap al 29 de setembre, solen arribar els grans diluvis.) ------------------------------
Estem a mitjan setembre, entre la Montieleta i Sant Miquel. Sembla que les portes del cel s'han obert de pint en ample, però no per deixar pas a uns alegres arcàngels i marededeus amb ganes de festa. No. S'han obert per deixar caure, de colp, tota l'aigua, llamps i pedra que tenien acumulada des de feia molts mesos, molts mesos de sequera i de calor infernal mai vista. Ara ho han amollat tot d'una, sense miraments cap a uns pobles que els veneren des de fa segles, sense pensar que, des de fora, ha arribat una gentada de venedors ambulants, artefactes de fira, xarraires de tómbola, artistes, músics i altres firaires que alegren els carrers de Llíria i les nits de Benaguasil. Res. Tot en l'aire, amb greus destrosses, als pobles i al camp.
La gent dels nostres pobles edetans ja fasegles que s'ha fet a la idea i empoma, com pot, les malvestats i barrabassades que el cel o el centre meteorològic prediu per als nostres dies de "festa major". Davant la impossibilitat de canviar els designis divinals, mentre els Benissants de la Pedra miren cap a un altre costat, els llauradors de la Vallbona i del Camp de Llíria han assimilat a poc a poc la porga que, en forma de riuada i pedra, els toca aquests dies tardorals. Per això, en venjança, han rebatejat els seus patrons com "la Pixona" i "el Barrabàs", dues metàfores celestials i pluviomètriques que descriuen, més o manco, la quantitat de m3 d'aigua i pedra que els venen de "dalt"aquests dies de setembre.
Però la cosa ja ve de lluny i els periodistes i cronistes en donen fe abundantment. Són moltes les notícies arreplegades als diaris, llibres i revistes sobre aquest tema. Per això, hem volgut recuperar i traure a la llum un magnífic text d'un magnífic cronista de Llíria, Josep Duran. Aquest prohom va ser un observador metòdic, entusiasta i minuciós del temps i el lloc on li tocà viure. Va regirar arxius, va col·laborar en revistes i programes de festes locals on va deixar, per escrit, una fotografia descriptiva i perfilada de la Llíria i pobles pròxims del final del s. XIX i primera part del s. XX.
Sortosament, la seua filla, l'entranyable Marina Madre, tot superant els entrebancs de les noves tecnologies, va arreplegar en un fascinant volum el bo i millor de l'obra esparsa de son pare: Perfiles. Siluetas. Glosas de mi tierra, editat per l'Ajuntament de Llíria el 1995. Dins d'aquest compendi de cultura popular, etnologia i onomàstica hi ha la descripció de la riuada del 1949 que, tot seguit, exposarem. Suposava aquest cronista que la barrabassada viscuda a Llíria la vespra de Sant Miquel d'aquell any quedaria en la memòria col·lectiva de la gent com un fet impossible d'oblidar, però malauradament, al cap de vuit anys, una altra riuada s'acarnissà en la ciutat de València, apujant el llistò de l'horror a un nivell més alt encara.
Joan Bell-lloc
Benissanó i els seus ancestrals ritus de sanació
Quarta Temporada – Episodi 3 (programa 30)
( amb la participació de Joan Bell-lloc, Enric Llopis, Vicent Murguí i Neus Domínguez. Producció @vicentgalduf. Música: La Familiar de Benissanó i Saó)
Està dins de Llíria... però no és Llíria; està entre el Carraixet i el Túria... però rega de la Font de Sant Vicent; té un castell... no obstant això, està enmig de l'horta; té el pou de la Salut... però es diu el pou del Bancal. Benissanó és el petit cor del Camp de Túria, fortament relligat als seus veïns de Llíria, Benaguasil, la Pobla, Bétera i Olocau. És un poble profundament marcat pel seu passat islàmic i senyorial. El nom i molts topònims són dels amazics; el castell i les muralles són senyorials. La tradició ha fet del seu nom una etimologia popular relacionada amb la sanació: el rei Beni enfermo estava, y tu agua lo sanó, por eso todos te llaman: Benissanó, Benissanó. Les muralles senyorials van ser una protecció imprescindible que els resguardava de veïns poc amistosos. L'aigua, sempre l'aigua, la guerra de l'aigua. Aigua de séquies, aigua de pous... del subsòl, dels fonaments. Benissanó és un diàleg entre la superfície i l'inframon, l'aigua naix, l'aigua que s'engul la terra. Mocàtil, el guerrer, continua vigilant des del fonament del pou...
En l'anterior pòdcast, 2n programa de la 4a temporada, vam llegir la notícia d'una "energúmena" que estava a la Cova Santa i acudí a Benissanó a implorar la curació davant de la verge del Fonament. Ara volem ampliar i posar en context aquella notícia periodística tot relacionant-la amb les antigues pràctiques curatives que es realitzen a Benissanó des de temps immemorial.
Postdata: Llíria, el Pouet i les festes majors de Benissanó
Successos i desgavells als pobles edetans al XIX (part I)
Quarta Temporada – Episodi 2 (programa 29)
Successos i desgavells als pobles edetans: un galliner de notícies! (Crònica negra del segle XIX, primera part)
Cap al final del s. XVIII es va generalitzar un nou mitjà de comunicació: la premsa escrita. Eren uns senzills fulls de paper plegats per la meitat, amb quatre cares, on s'escrivien notícies, avisos, col·laboracions literàries, etc. Durant la primera meitat del s. XIX, aquest ofici es va consolidar amb empresaris, periodistes, propaganda comercial, etc. que van perfeccionar les publicacions diàries -els diaris- els quals esdevingueren un mitjà de producció i guany econòmic per als capitalistes del negoci. Tot això comportà la competència d'altres periòdics i el naixement del màrqueting que ajudava a vendre un millor producte.
Per una altra banda, en aquest mateix període es van viure a les nostres terres uns fets bèl·lics molt importants: la Guerra del Francés i la Primera Guerra Carlina, la qual acabà el 1840. Després de la guerra, una guerra civil, reaparegué als nostres camps i muntanyes un fenomen endèmic a la península Ibèrica: el bandolerisme. Però en ambients més urbans també s'incrementà la criminalitat en ciutats, pobles i poblets. Tothom tenia armes a casa i els ànims s'esvalotaven amb qualsevol fet. L'espurna de la violència saltava amb molta facilitat. Eren molt freqüents els crims, els robatoris, els ferits...
En aquesta mateixa dècada del 1840 aparegué el magnífic diccionari de Madoz, el qual fa una "estadística criminal" on s'assenyala la província de València com el lloc on el percentatge de criminalitat és més alt, però, dins de la província, és precisament al Camp de Túria -el partit judicial de Llíria- on les cotes de criminalitat arriben al punt més alt amb 94 condemnats el 1843, els quals usaven tota classe d'armes de foc, armes blanques i fins i tot el verí. El diccionari posa en relleu l'especial acarnissament, astúcia i traïdoria dels criminals.
Vistes aquestes coses, l'incipient periodisme del s. XIX, especialment el de Madrid, estengué una espessa xarxa d'informadors i corresponsals per "províncies" els quals assortien i nodrien els diaris madrilenys amb nombrosos fets espaventables i crims horrorosos que feien pujar les vendes dels diaris.
Fins ací, la mirada retrospectiva als diaris madrilenys que parlen dels nostres pobles. Hem observat les reaccions d'una gent que, davant els problemes, s'ha vist superada per un desig de venjança que els ha portat a prendre's la justícia per compte propi i també hem vist dibuixada una societat amb un alt grau de credulitat i desinformació. Per una altra banda, els periòdics ens han informat de les festes, dels bous de carrer i de la fira de Sant Miquel, amb els ramaders del Pla de l'Arc, els focs artificials i la música popular del gran Pastrana, i on trobem a faltar, per cert, les grans bandes de música que en aquells anys estaven encara en un estadi embrionari i que avui són un element imprescindible en les festes de setembre. Tot plegat representa una mirada retrospectiva que, sense dubte, ens ajuda a comprendre millor el present... Nosaltres presentem ací una selecció de notícies dels nostres pobles que, tal com s'esdevenia cap al 1850, un lector llegia en veu alta del periòdic en una cafeteria de Llíria o en una taverna de Benaguasil o la Pobla mentre els contertulians, espantats i amb el cor glaçat, escoltaven el succés i comentaven els detalls macabres del fet.
https://croniquesedetanes.wordpress.com/
https://blocs.mesvilaweb.cat/categoria/podcast/
El Barber diabòlic del carrer dels Manyans
Quarta Temporada – Episodi 1 (programa 28)
"Moltes i molts coneixem la terrible història de Sweeney Todd el barber diabòlic del carrer Fleet a Londres, gràcies a la pel·lícula de Tim Burton del 2007, amb Jhonny Deep fent de barber diabòlic i a Helena Bohan-Carter d’ajudant d’aquest assassí en sèrie. El que poca gent sap és que aquesta història del barber que va assassinar a desenes de clients i que després feia pastissos de carn amb els assassinats, gràcies a la seua companya fornera, té el seu origen en uns macabres fets ubicats a la ciutat de València
Anomenat, o conegut, com al “Barber diabòlic del carrer dels Manyans”, se sap de la seua existència per les dades i anotacions que s'han pogut recuperar del dietari del segle XIX de Pablo Carsí i Gil 'Cosas particulares, usos y costumbres de la ciudad de Valencia, 1800-1873' Gràcies a l'estudi i transcripció que d’ell va fer Rafael Solaz Albert.
“. . .En la calle de Serrageros, entrando por la de San Vicente, a la derecha, sobre la metad de la calle, hay como un corral que tiene puerta a la calle, entrando por allí se sale a una taberna que hay en la calle de la Pellería que todo forma una casa. Ensima de esta puerta hay trescabesas de piedra de hombre de las que se cuenta que en otros tiempos había una barbería, y que a los que entraban a afaytarse los mataban y rovaban, y otros añaden que en la otra casa avia una pastelería, y metían en los pasteles carne umana de los que mataban. Esto fue un hecho verdadero...”
De la construcció que parla Carsí no queda pràcticament res, ni la taverna,
ni la barberia, ni el corral, ni tan sols la casa amb “tres caps a la porta”.
Una dada curiosa és que prop de la localització de l'antiga barberia estaria el
desaparegut cementeri de Sant Martí, que va ser traspassat entre 1805 i 1806,
amb motiu de la Reial orde expedida pel Carles III un 3 d'abril de 1787, que
per dir-ho així “bandejava els cementeris extramurs de la ciutat” o “… fora de
les poblacions sempre que no hi haguera dificultat invencible o grans amplàries
dins d'elles, en llocs ventilats i immediats a les Parròquies i distants de les
cases dels veïns.
Quant a la història anglesa, en 2007, el periodista Peter Haining va
publicar el llibre “Sweeney Todd: The Real Story of The Demon Barber of Fleet
Street” on assegura haver trobat aquestes proves que confirmen la història a
Londres.
Segons el conte, la història de Todd està basada en un home que va ser
processat pels seus crims en l'Old Bailey i va ser penjat en el llogaret de
Tyburn el gener de 1802 enfront d'una gran multitud. No obstant això, no es
troba cap document sobre el judici ni en els arxius de l’Old Bailey ni en el
Newgate Calendar. Tampoc existeixen articles de premsa sobre el procés o
l'execució.
Si bé Peter Haining presenta la història com un fet real, no ofereix cap dada específica o comprovable. Alguns detractors del periodista, com Lucian Vaizer, argumenta que el mite de Todd pot provindre d'una adaptació anglesa de la llegenda urbana parisenca de La Posada dels Tres Reis de més de quatre-cents anys d'antiguitat, on es matava els viatgers incauts que eren servits com a plat als hostes de la posada francesa. Aquesta, potser, també va inspirar Jaume Roig quan va escriure l’"Espill o Llibre de les dones" (1460) on el el capítol dedicat a París apareix una pastisseria on feien pastissos amb carn humana.
No sabem si la història valenciana realment va ser certa, però sí que sabem que, almenys, està documentada per Pablo Carsí i podem situar-la, al contrari del que ocorre amb la història anglesa. Llegenda o no, la pròxima vegada que passegeu pel carrer dels Manyans recordeu que allí, tal vegada, va haver-hi a València una barberia on mataven a la gent i utilitzaven la seua carn per a fer pastissos…" Carme Cardona
Qui va ser aquell llirià de llegenda anomenat Armand Guerra? Escriptor, periodista i cineasta llibertari
Tercera Temporada – Episodi 9 (programa 27)
"El compromís des de la càmera: Armand Guerra (1886-1939) Silenci i Oblit d'un director de cinema de Llíria"
Estem al 14 de juny de 2023, a les portes de l'estiu. Són les 7 de la vesprada i l'entrada a l'IES Laurona és un formigueig de gent que va i ve, pregunten ací i van cap allà. L'Aula de Ciutadania de l'Escola d'Adults de Llíria, gestionada per l'incansable Pep Jordà, celebra al Saló d'Actes el final de temporada amb una xarrada sorprenent. L'invitat és Josep Antoni Llibrer Escrig, un historiador medievalista i investigador de la localitat que ha anunciat el rescat de l'oblit d'un insigne llirià, gairebé desconegut actualment. Quan el públic, pacient, esperava una historieta de moros i cristians, Toni Llibrer, partint d'unes dades publicades per un altre historiador de Llíria, Francesc Rozalén, assistent en primera fila, desenvolupà una brillant i extraordinàriament amena, insospitada relació de la biografia i l'obra d'Armand Guerra, amb un públic vibrant i incrèdul de les dades, fotos, mapes i fragments de pel·lícules i textos que Toni Llibrer ens va exposar. Aquest historiador va exhumar, des del silenci programat de la postguerra, la figura d'un extraordinari llirià, anarquista i artista per parts iguals, que a partir de les seues paraules ha tornat a cobrar vida i a brillar de nou en l'espai d'Edetània.
Amb aquest pòdcast recuperem un nou personatge, de cine i de museu, que ens il·lumina amb les seues idees i obres pensades per i per al poble...
Joan Bell-lloc
Música del programa: Paco Ibáñez “Les Anarchistes” (de Leo Ferre) i Jean Ferrat “Potemkine”
+info: Recuperant llirians singulars: José María Estivalis Cabo. Escriptor, periodista i cineasta llibertari Francesc Rozalén Igual
+info: Armand Guerra, un edetà de llegenda oblidat… Cinematografia documentada de José Estivalis Francesc J. Hernàndez
+info: La primera pel·lícula feminista de la Història és d’un director de Llíria: Armand Guerra Josema de Miguel
Camp de Túria: mapa dels arrossos de la Vallbona en 1584
Tercera Temporada – Episodi 8 (programa 26)
Durant el s. XVI, la difícil convivència entre musulmans i cristians del Regne de València esdevingué més difícil encara. La guerra de Germanies, el bateig forçós de musulmans i la revolta de Benaguasil foren l'inici d'un malestar que augmentà amb el tancament de les mesquites, el desarmament de moriscos i, finalment, l'expulsió. Però aquest procés s'acompanyà d'altres instruments repressius, menys violents però molt més efectius, com ara l'assetjament inquisitorial i judicial. El front civil també actuà poderosament contra aquesta minoria, els moriscos, en àmbits tan casolans com l'agricultura, el seu mitjà de subsistència.
L'any 1584 es duia a terme el Plet dels Arrossos. La ciutat de València i la vila de la Pobla actuaren judicialment contra els moriscos de Benaguasil, per tal d'anul·lar o, almenys, de reduir la zona de conreu de l'arròs, tot remarcant exageradament les malalties que produïa la ricicultura. Als documents d'aquest plet s'adjuntà un bellíssim mapa de la zona que ha arribat fins als nostres dies i que es conserva a l'Arxiu del Regne de València.
El Consolat de Mar, empresa dirigida per Carles Subiela, ha tingut la generositat d'editar aquesta mostra cartogràfica on apareixen tots els pobles de la Vallbona: la Pobla, Benaguasil, Vilamarxant i Riba-roja, amb Llíria i Benissanó, on es marca la zona arrossera i moltes construccions menors escampades per aquesta subcomarca del Camp de Túria durant la segona meitat del s. XVI. El 27 de maig del 2023, a la seu de l'esmentada empresa, Joan Bell-lloc explicava les circumstàncies i el contingut del mapa.
Heus ací la seua presentació.
(En la part musical cal comentar que iniciem el pòdcast amb un fragment de l'Orquestra Àrab de Barcelona a l'espectacle "Una nit única" concert celebrat al Pla de l'Arc de Llíria el 21 de novembre del 2009 dins dels actes commemoratius de la campanya "400 anys d’absència dels Moriscos del Camp de Túria" i durant el programa i a la conclusió escoltem ‘Cant de batre de José Cruañes’ amb Pep Gimeno Botifarra i Ahmed Touzani)
https://croniquesedetanes.wordpress.com
https://blocs.mesvilaweb.cat/categoria/podcast
El Camp de Túria, de Jaume I a l'expulsió dels moriscos
Tercera Temporada – Episodi 7 (programa 25)
Amb aquest programa de Cròniques Edetanes parlem plenament des de les altures del nostre territori més pròxim. Des d’un mirador de luxe, la Buitrera de Llíria, observem amb Joan Bell-lloc les terres edetanes. Allò que era uniformitat en temps d’ibers, romans, visigots i fins ben entrats els musulmans van transformant-se posteriorment i amb les fortificacions i el repartiment de Jaume I es consoliden les poblacions i el Camp de Túria neix quasi com el coneguem avui en dia. I precisament d’eixe darrer període, 1238-1609, és el mapa que origina aquest pòdcast on veiem clarament l’apartheid real que va perviure durant més tres-cents anys les nostres terres.
I amb aquest treball podeu aprofitar i tornar a escoltar o descobrir altres programes nostres que el complementen: Febrer, la festa de la llum
La Terrisseria Ibèrica del Xalet de Vives de Llíria
Amb Edeta nasquéremcom a músics: Suite edetana en dos moviments (I)
La Vall d’Olocau,Marines i Gàtova
…i amb els Ministrils ens impregnàrem de música: Suite edetana en dos moviments (II)Una Pobla neix ala Vallbona
Sant Jaume i Sant Sebastià, històries del patrimoni de la Pobla de VallbonaL’Eliana, del pare Carrança a la desamortització de MendizábalEls Pobles Edetans parlen els uns dels altresLa Llíria de 1791 on descobrim el que descrivien d’Edeta al segle XVIII
... i per a enllaçar la segona part d’aquest pòdcast, Els repobladors balears al Camp de Túria (1609-1650) seria la continuació perfecta... I pel que fa a la música del programa, comencem amb “Romanç edetà” dels ‘Cor Bella’, amb la “Dansa dels oficis de Llíria” de ‘Saó’ anem enllaçant tots els temes... i acabem amb “Cavall d'Aràbia” amb Miquel Gil, la Unió Musical de Llíria, David Pastor i Sime Galduf al concert "Una nit única" celebrat al pavelló edetà del Pla de l'Arc el 21 de novembre del 2009 dins dels actes commemoratius de la campanya "400 anys d’absència dels Moriscos del Camp de Túria" organitzada per l’Ideco-Camp de Túria.
L'Eliana, del pare Carrança a la desamortització de Mendizábal
Tercera Temporada – Episodi 6 ( programa 24)
Tot i ser un municipi tan jove, l'Eliana és un poble amb una gran profunditat històrica que, a poc a poc, anem descobrint. Amb aquest llibre hem recuperat quasi tres segles d'història elianera que restaven invisibles, amagats darrere el palau que els marquesos de Casa-Ramos i de Càceres van edificar en aquest racó assolellat de la Vallbona.
Ja ens podem traslladar al s. XV, on trobem el primer indici: la Taverneta, lloc de pas, lloc de parada, lloc de trobada. I al s. XVI apareix l'Eliana, fruit de la conjunció de tres astres: Jaume Xerta, que crea un nou mas, amb noves terres i séquies dedicades a la vinya; el pare Carrança, que compon el nom de l'Eliana, una ofrena al profeta Elies, pare de tots els carmelites, i finalment, la gran figura de na Leonor de Noronya, la dona generosa que feu possible el naixement de l'Eliana.
El s. XVII representa el creixement, bancal a bancal, d'aquell primer mas, i també apareix el molí de l'Eliana, un element que revolucionarà aquella masia agropecuària cap a plantejaments econòmics i demogràfics nous: els arrendaments.
El s. XVIII és l'inici de l'urbanisme elianer, les primeres cases, els primers carrers, els pous, els forns, tot comença a existir i a madurar.
Al segle XIX, l'Eliana és ja un poble que viurà encara moments aflictius, la desamortització i la desaparició del darrer carmelita: fra Josep Motxolí. Però serà, alhora, el moment de la represa final: el marquesat, la industrialització, la nova parròquia, el repartiment de terres i el naixement del municipi.
Una campana, Maria, és un fidel testimoni de tot aquest passat. Ara està al campanar anunciant els moments vitals del dia, com fa des del s. XVII, i des d'allí regeix i governa el dia a dia de l'Eliana, gent de campana.ç
L'acte de presentació del llibre va estar presidit per Salva Torrent, l'alcalde de l'Eliana. Rafa Desco, el president del CEL, presentà els autors, Vicent Rubio i Joan Bell-lloc, i dirigí l'acte.
Viure a la caseta. L'hàbitat tradicional valencià de temporada
Tercera Temporada – Episodi 5 (programa 23) amb la col·laboració de l'Institut d'Estudis Comarcals del Camp de Túria, l'Aula de Ciutadania de l'Escola d'Adults de Llíria i Edicions del Bullent. Introducció de Joan Bell-lloc, Carme Cardona presenta l'acte, Núria Sendra presenta l'autor i Carles Rodrigo Alfonso presenta el seu llibre:
«Tinc una barraqueta que no té trespol, i a la matinadeta ja li pega el sol». La cançó no descriu una situació bucòlica, aquella barraqueta tenia una funció més pragmàtica... Arreu del territori valencià, sovint et trobes casetes disperses que tenien un ús agrari o de gestió de l'espai forestal al passat. Són habitatges senzills que no solien estar habitats de continu però tampoc estaven deshabitats, que han tingut un ús temporal. Viure a la caseta. L'hàbitat tradicional valencià de temporada ens les apropa i ens explica les seues característiques i les formes de vida associades.
Aquest tipus d'habitatge pren sentit i es consolida especialment des del segle xviii fins a mitjans del xx. Tenien en comú estar prou lluny del nucli de població per no pagar la pena anar a casa des del lloc de treball cada dia, amb els mitjans de l'època.
L'estudi de caràcter general es completa amb l'aproximació a tres tipologies concretes d'hàbitat temporal relatives a tres zones geogràfiques valencianes diferenciades: la de la marjal de l'Albufera, les agrupacions de casetes i bodegues entre la Serrania i el Camp de Túria i les cases amb riurau de les comarques centrals.
La Terrisseria Ibèrica del Xalet de Vives de Llíria
Tercera Temporada – Episodi 4 (programa 22)
Tots hem admirat alguna vegada les joies ceràmiques del Tossal de Sant Miquel, el Vas dels Guerrers, els músics edetans, les batalles navals, les fulles d'heura entortolligant-se per tot arreu... aquells magnífics cavalls, els genets guerrers o les dames instrumentistes... i tot un conjunt de textos ibèrics que expliquen aquelles escenes i que algun dia, finalment, comprendrem.
Però, us heu preguntat alguna vegada on es van fer aquelles obres d'art? Crear aquells vasos admirables no devia ser una tasca simple, calia tot una estructura artesanal, o gairebé industrial, per tal de produir aquelles grans peces plenes de pintura cuita al forn. Calien llocs preparats per a la seua fabricació, abundància d'aigua, terres adequades, metalls i pintures resistents, llenya per als forn... calia resguardar-se del fum i les males olors... tot això està darrere de les precioses vaixelles edetanes que admirem als museus.
Què sabem de tot això? on estaven les terrisseries? on coïen les peces? d'on agafaven l'aigua?
Tot això i molt més ens ho explica ara mateix un jove edetà, de la mateixa Llíria, Rubén Caballero, historiador i arqueòleg que acaba de fer el seu treball d'investigació: “Terrisseria ibèrica del xalet de Vives. Llíria.”
L'acte, que tingué lloc al Casal Jaume I de Llíria el 3 de febrer, va ser presentat pel seu propi professor, David Quixal, un experimentat coneixedor de la vida als poblats ibèrics del nostre entorn, professor del Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga de la Universitat de València.
Els cedim la paraula.
croniquesedetanes.wordpress.com
blocs.mesvilaweb.cat/categoria/podcast
Maquis 25 anys despres, Alfons Cervera parla amb els lectors (i 2)
Tercera Temporada – Episodi 3 (programa 21)
Totes les denominacions documentades que, des de les terres edetanes, hem donat a aquesta població de la comarca valenciana de La Serrania i on ens situem per a narrar la segona part del pòdcast:
Aban ad-duff (l'aldufer, el que toca el "pandero")
Abenaduf
Benaduf
El Villar d'Abenaduf
El Villar de Benaduf
El Villar del Arzobispo
El Villar de l'Arquebisbe
El Villar de la Libertad
El Villar de la Llibertat
El Villar
Si bé en la primera part d’aquest pòdcast doble aprofitarem la intimitat de Los Yesares per a conversar amb l’escriptor, ara Alfons s’obre en tertúlia a la gent del grup de lectura “Pasando Pàgina” dels Serrans continuant així parlant del seu llibre “Maquis”, un document contundent de fa vint-i-cinc anys i que perdurarà eternament, tant per l’escriptura com pel contingut…
croniquesedetanes.wordpress.com
blocs.mesvilaweb.cat/categoria/podcast
Maquis 25 anys després, amb Alfons Cervera a los Yesares
Tercera Temporada – Episodi 2 (programa 20)
Xest al-Gar. La vila desperta abraçada al riu, un matí de cel de plom. Dalt, el castell, dignes ruïnes d'un passat incert, vigila la vall i saluda el casalot de l'Andènia. A l'altra banda, la Penya Maria mostra les teranyines d'un sol que no vol eixir, mentre el riu, mansament, recorre l'assut.
Els carrers, humits, es pinten d'olors d'esmorzars. Alfons Cervera ens espera. Entrem a casa, algeps, voltes i baranes, escales i cambres que ens parlen d'una gent i uns costums arrelats en el temps que no volen passar. Seiem en un ambient càlid i acollidor. Alfons comença a desgranar paraules, idees... els pensaments s'enganxen els uns amb els altres, com les cireres...
Comencem a parlar del seu llibre Maquis, una publicació vigorosa de fa 25 anys...
Fins ací, la conversa domèstica amb Alfons. Aquesta és la primera part del podcast dedicat al seu llibre Maquis. Aquesta conversa té una segona part que es desenvolupà al Villar, en un ampli debat amb el club dels seus lectors.
Joan Bell-lloc
Febrer, la festa de la llum
Tercera temporada - Episodi 1 (programa 19):
LA FESTA DE LA LLUM
Joan Bell-lloch
A trenc d'alba, els habitants d'Edeta aguaiten angoixats cap al mar de llevant. El sol torna a eixir, però com sempre, ha aparegut desganat, més tard i més cap al sud. I també es pondrà més prompte. A aquest pas, arribarà un dia que ja no eixirà, i s'acabaran les plantes, i els animals, serà la nit eterna, serà la fi de la vida...
Sortosament, arriba un dia en què el sol atura en sec el seu camí cap a la nit i canvia el seu trajecte cap al nord. Ara, cada dia ix més prompte i es pon més tard i el dia dura més, i torna l'escalfor de la nova vida a les plantes i als animals que són el seu manteniment. La Vall Bona tornarà a reverdir, per l'Assagador tornaran a passar els ramats, les fonts brollaran de nou i allà baix, des de les torres d'Arse, tornaran a pujar columnes de fum anunciadores de l'arribada de nous mercats...
A Edeta celebren amb cants, crits, música i balls la tornada del nou sol, i l'animen a créixer i a lluitar contra les tenebres. I cada dia el sol allarga el seu camí, i els càntics i les festes edetanes ajuden el sol a fer el seu camí més llarg.
Però alguns, els més savis, comencen a preguntar-se per què? qui fa que això passe? com és que tots els anys passen aquella angoixa?
I pregunten als ramaders de terra en dins i als mariners de mar enllà si a les seues terres passa el mateix... i els forasters els responen amb històries molt diverses, són un déus contrariats, són uns herois, són uns éssers mítics que condueixen el sol, que el revifen, que l'apaguen... En cada país expliquen aquest fet a la seua manera, els grecs diuen no sé què de Deméter i la seua filla Perséfone, els romans parlen de les Saturnalia i les Parentalia, els africans, de Tànit, i els celtes... Dels celtes us ho contarà, de primera mà, l'edetana Carme Cardona, ella ha tingut contacte amb uns mercaders de més enllà de l'Oceà, del país del fred i de les boires, d'una illa verda i misteriosa habitada per celtes... li donem la paraula a Carme Cardona.
Nosaltres les Fusterianes, amb Gemma Pasqual i Núria Cadenes
Segona Temporada – Episodi 13 (programa 18): commemoració al Camp de Túria de l’Any Joan Fuster.
Amb els acords de “Criatura Dolcíssima” iniciem de ple aquest viatge. Els versos de Joan Fuster i tres versions. Primers compassos que va musicar Manuel Palau el 1966 i que escoltem amb la soprano Marta Estal i el pianista Daniel Ariño. Part central de la cançó amb la versió més recent on cantaran Mireia Vives, Andreu Valor, Berta Iñíguez i Borja Penalba. I el final del tema amb la històrica interpretació de Lluís Llach.
Prèviament, hem escoltat la música de "Marinada" ballet simfònic per a soprano i orquestra composta el 1949 pel mestre Vicent Garcés Queralt amb textos de Joan Fuster.
Al llarg del pòdcast sonaran les veus de Marisa Carpio i Mafi Civera contant-nos aforismes. A Neus Domínguez als primers compassos i la capçalera. A Joan Bell-lloch fent de Josep Pla i quasi acabant l’acte narrant-nos com va col·laborar Joan Fuster, als anys seixanta del segle passat, en una revista de Benaguasil. I, sobretot, a Gemma Pasqual i Núria Cadenes i el seu al·legat “Nosaltres les Fusterianes”.
Dins de l’epíleg, dues perles finals. Una versió coral recitant íntegrament els versos originals de “Criatura Dolcíssima”. I l’acomiadament amb la cançó de record que li va dedicar Paco Muñoz a Joan Fuster.
Aquest acte commemoratiu de la nostra comarca a l’Any Joan Fuster ha estat realitzat per l’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria, l’Ateneu de Benaguasil i el Casal del Camp de Túria d’Acció Cultural del País Valencià. Imma Riera, en representació de les tres organitzacions, presentarà l’acte i posarà el punt final.
Cròniques Edetanes, amb un mòbil descatalogat que fa de gravadora i un ordinador cassola amb un programari lliure per a fer el muntatge, artesanalment vos ofereix aquest programa amb poquets mitjans però molta il·lusió i imaginació. Les Fusterianes tenen la paraula!!!
Sant Jaume i Sant Sebastià, històries del patrimoni de la Pobla de Vallbona
Dins de les 14-enes Jornades d'Història Local de la Pobla de Vallbona, el filòleg Joan Bell-lloc presentà una comunicació titulada: "El patrimoni religiós de la Pobla: el tresor de Sant Jaume i els primers documents de l'ermita de Sant Sebastià".
En la primera part de la seua exposició presentà un inventari de joies i objectes religiosos de la parròquia de Sant Jaume fet a l'entorn del 1450. En un primer moment explicà la gestió d'aquests béns per part dels jurats de la Pobla, responsables d'aquest patrimoni local. A continuació exposà els elements inventariats amb alguns comentaris de tipus històric i etnogràfic.
Al s. XV, Sant Jaume, el titular d'aquesta parròquia, encara no era el "matamoros" actual, sinó el sant pelegrí amb sandàlies, bastó i petxines, tal com apareix en la magnífica taula gòtica de Reixach que es conserva al temple. Per això sentirem, a abans de la primera intervenció de Joan, l'himne Dum pater familias, el cant dels Pelegrins de Sant Jaume, del Còdex Calixtinus, datat al s. XII.
La segona part se centra en l'exposició d'una sèrie de donacions testamentàries documentades entre el 1450 i el 1456. Aquestes dades confirmen les hipòtesis d'alguns estudiosos, com Sarthou o Sanchis Sivera, els quals suposaven que aquesta ermita era del s. XV. Els documents confirmen que les obres es van realitzar entre el 1452 i el 1456 i, dos anys més tard, es feu la casa dels ermitans.
Aquests documents també posen de relleu que, la titularitat d'aquesta ermita no solament era de Sant Sebastià, sinó que anava acompanyat de Sant Fabià, un papa del s. III, martiritzat el mateix dia que sant Sebastià, el 20 de gener. La tercera titular de l'ermita era santa Anastàsia Farmacolítria, una santa curadora a partir dels fàrmacs. En definitiva, una capella dedicada als patrons protectors contra la pesta. Abans del segon parlament de Joan podem sentir els gojos a Sant Sebastiàen una versió popular.
Agraïm al Centre d'Estudis Locals i a l'ajuntament de la Pobla de Vallbona la gravació d'aquest programa en el qual hem anat escoltant diversa música que ja vos hem documentat. Sols afegir que les narracions de Neus Domínguez estaven acompanyades de la cançó Gaude virgo mater Christiuna de les peces amb més fama del segle XV. I per això aprofitem per a acomiadar-nos amb versos del gran Ausiàs Marc, coetani de l'època. Ho fem amb una gravació de Raimon de l'abril de 2006 a la Pobla de Vallbona, l'última realitzada al Camp de Túria, en la gira de l'acomiadament dels escenaris del cantant de Xàtiva.
D'Isabel de Villena a Isabel Clara Simó
Segona Temporada – Episodi 11 (programa 16):
Commemoració des del Camp de Túria de les “Festes Isabelines: Nosaltres les valencianes, escriptores en el temps"
Des del nostre pòdcast vàrem col·laborar amb l’homenatge a les escriptores en llengua catalana del País Valencià que va realitzar el Casal Jaume I del Camp de Túria d’Acció Cultural reproduint íntegrament l’acte del passat setembre realitzat a Llíria amb la conferència “D'Isabel de Villena a Isabel Clara Simó” amb la participació de Llúcia Lerma, professora de valencià i Carme Cardona, també professora de valencià i escriptora. Presenta, Mafi Civera. Introducció, Neus Domínguez.
Pel que fa a la música que escoltareu, arranquem amb “Vita Christi” de Piacere dei Traversi amb un text adaptat d'Isabel de Villena, amb un parell de versions d’“Homenatge a Teresa”, primer amb Ol'Green OHD i a meitat amb el piano de Manel Camp. Entremig d’elles, un Ave Maria en hebreu... i acabem amb una versió magistral de "M’aclame a tu" amb l’edetana Mireia Vives amb la Banda Simfònica de la Unió Musical de Llíria, dirigida per Pablo Marqués, i la Rumba Coumo de Perpinyà.
Viatges per la memòria, Josep M. Jordan
Temporada 2 - Episodi 10 (Programa 15)
1.- Olocau, cau de somnis, cau de rabosses, en definitiva cau, un cau amagat sota la gran penya del Maimó. Són les 7 de la vesprada, entre dos llums. No fa fred, però ja no hi ha ningú al carrer. Sala de Plens de l'Ajuntament. Tot fa olor de nou. A l'entrada, una tauleta amb diversos exemplars d'un llibre: Viatges per la memòria. Lletres d'estima i gratitud, de Josep Maria Jordan Galduf publicat per l'editorial Edeta. La sala té un ambient càlid, tot són salutacions i exclamacions d'alegria, la gent somriu en grups que es fan i es desfan. A poc a poc, tothom s'asserena i va seient a les cadires, noves, blanques, còmodes. En una improvisada presidència hi ha Antonio Ropero, l'alcalde de la vila que acull l'acte, i Xelo Tomàs, presidenta de l'Institut d'Estudis Comarcals del Camp de Túria, organitzadors de la presentació. També hi ha Paco Rosalén, un reconegut historiador de Llíria, de paraula calmada i dicció clara, de conceptes ben organitzats i entenedors. Finalment, el protagonista Josep Maria Jordan, Pep Jordà, l'autor del llibre, prim, somrient, amb un aire eternament acadèmic, veu musical, temperada, molt suau. Es troba envoltat d'amics i coneguts. Tothom es troba envoltat d'amics i coneguts. Ambient relaxat i expectant. Silenci. Paco Rosalén pren la paraula.
.................................................................
2.- Les paraules de Rosalén han dibuixat a l'auditori un Pep Jordà polifacètic: un "pare" del nostre petit país, el Camp de Túria, un activista social, un polític, un professor universitari i finalment, un literat, autor de vora una trentena de llibres i d'incomptables col·laboracions en diaris i revistes. Però a banda de tot això, les seues arrels edetanes l'han portat també a un desacomplexat grup de cantaires romàntics, els cants dels quals esteu sentint al llarg i ample d'aquesta audició. Però escoltem, ara, les pròpies paraules de Pep Jordà.
-----------------------------------------
3.- I ací acaba el viatge que hem fet, junts, per la lluminosa memòria de Pep Jordà, el qual, resseguint els mites clàssics de les edats de l'home, ha dividit el seu llibre en tres etapes. Ens ha obert el seu cor i la seua memòria per relatar-nos i explicar-nos els diversos personatges que el guiaren en les primeres etapes, la infantesa, la joventut, els estudis universitaris, etc. Després ens ha parlat de les seues grans amistats i la influència que han exercit sobre ell, del compromís social i les aspiracions polítiques i culturals, de les seues principals obres on explica el món que l'envolta, els problemes, les realitats. Finalment, descriu la seua evolució a través del temps, els canvis que ha experimentat el seu pensament i la seua espiritualitat, les velles i noves conviccions que creia passades però que tornen de nou, la penombra d'algunes relacions humanes. Tota una vida, singular i col·lectiva, meridianament exposada aquell capvespre tardoral a l'Ajuntament d'Olocau, cau de somnis.
Els repobladors balears al Camp de Túria (1609-1650)
Temporada 2 - Episodi 9 (Programa 14)
"Divendres, 16 de setembre de l'any del senyor de 2022. A boqueta nit, ja entre dues clarors, es produí a Vilamarxant, molt prop del riu de Guadalaviar, un fet portentós. Un nigromant o vident, lector de lletra antiga, anomenat Josep Mas, ab la col·laboració del seu ajudant, Joan de Bell-lloc, començaren a traure a la llum les restes mortals de vint-i-set famílies, hòmens, dones e creatures, que feia més de quatre-cents anys restaven soterrats al fossar de la vila, enmig del poble e prop de l'església. E fou present a l'acte lo doctor Adrià, qui donà explicació d'aquell fet meravellós. Hi foren també presents vora un centenar de veïns e veïnes de la Vall Bona e de les terres edetanes. E lo nigromant e lo doctor donaren fe als presents que aquells cossos eren d'un grup de gent venguda d'unes illes, dellà lo mar de València, apel·lades de Mallorques e d'Eivissa, e que eren venguts lo any 1611, e pus tard encara, per repoblar aquestes terres que lo senyor rei havia fetes buidar de sarraïns e de nou convertits. E ací restaren los mallorquins, mesclant-se ab los altres crestians, fins que arribà la fi dels seus dies. E alguns dels presents compraren lo llibre on s'expliquen aquestes meravelles."
-----------------
L'expulsió dels moriscos de Vilamarxant -i de tot el Regne de València- no era més que la fase final d'un projecte que havia començat el 1238 amb la presa de la ciutat de València i el seu regne. Ara, en començar el s. XVII, l'expulsió final fou un fet traumàtic, especialment per al senyors de terres de moriscos, com era el cas de Vilamarxant. I s'obrí un nou capítol, la repoblació. I ací és on tenim la sorpresa, desvetlada per Josep Mas, de la vinguda d'un important grup de famílies balears que repoblaren aquesta vila i, des d'ací, s'escamparen per tot el Camp de Túria. Molt poques restes queden d'aquells Alemany, Babiloni, Barceló, Batle, Canelles, Català, Duran, Estades, Esteve, Febrer, Fillol, Font, Ginard, Llobera, Mas, Miquel, Montaner, Moragues, Omar, Perelló, Pou, Quetgles, Ramis, Ramon, Rosselló, Salvà i Serra. Però des d'avui els seus noms i la seua història personal ha estat rescatada, treta a la llum, i comença un nou període en què nosaltres, o altres investigadors, podran continuar reconstruint aquest conjunt de vides trasbalsades del s. XVII.
i amb els Ministrils ens impregnàrem de música
Temporada 2 - Episodi 8 segona part (Programa 13)
Després del preludi de l’anterior capítol, arribem ara al desenllaç de la “Suite edetana en dos moviments”: amb Edeta esdevinguérem músics i els Ministrils ens modelaren poc a poc fins a la música actual.
Ja vos contàrem tots els problemes tècnics d’aquesta gravació, per tant sols acabem mostrant-vos, quatre mesos després la part final de la restauració feta. Continuem conversant amb el mestre Sime Galduf i també amb l’historiador Joan Bell-lloc i l’escriptora Carme Cardona. El programa és va realitzar als locals de la Unió Musical de Llíria i, com a epíleg sorpresa, vos deixem una gravació, on intervé Sime Galduf, realitzada anys enrere al Teatre edetà del Clarí.
Ha arribat el moment d'alçar de bell nou, i després del descans, el teló i encetar el segon moviment de la Suite. Joan Bell-lloc farà la introducció i entrarem de ple a la dansa viva, perquè “amb els Ministrils ens impregnàrem de música”
Amb Edeta nasquérem com a músics: Suite edetana en dos moviments
Temporada 2 - Episodi 7 primera part (Programa 12)
Suite edetana en dos moviments: "Amb Edeta nasquérem com a músics" és el suggeridor títol del capítol que vos presentem ara i que és la primera part d'una llarga i agradable tertúlia enregistrada el 24 de març de 2022 als locals de la Unió Musical de Llíria, després d'un assaig a l'església de la Sang dels Ministrils de Màrsias on l'endemà varen fer un concert memorable. Contàrem en aquesta Suite amb Sime Galduf com a gran solista. Als cors participaren l'historiador Joan Bell-lloc i l'escriptora Carme Cardona. I qui vos parla, Vicent Galduf, va ser l'encarregat de passar el plateret després del concert. Com a espectadors de luxe i pacients els restants mestres del conjunt de Màrsias: Paco Rubio, Josep Borràs, Joaquim Guerra i Fernando Sánchez.
Tres llargs mesos hem tardat en el muntatge d'aquest, i el següent, programa ja que al seu moment no vaig comprovar la qualitat original de la gravació i, a l'hora de la veritat, les més de dues hores realitzades eren inaudibles. De donar el treball per perdut, amb paciència i dedicació hem aconseguit recuperar-lo, no amb la qualitat perfecta que desitjaríem però sí amb condicions de salvar aquesta trobada quasi impossible de repetir. Malgrat que en un principi havíem seleccionat talls i fer sols un programa, a la fi hem vist que mantenint el format original de la conversa i partint-lo en dos capítols quedava menys ortodox i més natural i amé. Val a dir també que els primers dotze minuts que aneu a sentir, ni Sime, Joan, ni Carme sabien que s'estava gravant: semblarà una poquet caòtic, però al mateix temps quedarà com una tertúlia on tothom haguera pogut participar.
Ha arribat el moment d'alçar el teló i encetar la Suite, amb el preludi sobre el paper de la dona edetana que acabeu d'escoltar i que hem volgut ressaltar. Joan Bell-lloc farà la introducció i entrarem de ple al primer moviment, perquè "Amb Edeta nasquérem com a músics"...
Un exemple de recerca d'història local amb Ferran Zurriaga
Temporada 2 - Episodi 6 (Programa 11): T'agrada la història local? Estàs fent un treball d'investigació i necessites referències? Saps com identificar els fets rellevants en el teu estudi?
L' Institut d’Estudis Comarcals, IDECO, del Camp de Túria, el Centre d’Estudis Locals, CEL, de la Pobla de Vallbona i l’Ajuntament de la Pobla de Vallbona organitzaren el passat abril un taller on Ferran Zurriaga, amb el seu llibre “La Vall d’Olocau, Marines i Gàtova”, ens va donar les pistes i exemple de recerca d’història local. Ara, des de Cròniques Edetanes, te l'oferim íntegrament.
Les Fonts de Llíria, el Parc de Sant Vicent
Temporada 2 - Episodi 5 (Programa 10): amb les històries i coneixements de Francesc Rozalen ens endinsem de ple en aquest enclavament tan estimat a la capital del Camp de Túria coincidint amb la huitava d’una rogativa que feia un parell d’anys que no es realitzava per la pandèmia. Junt amb la narrativa de l’historiador edetà ens acompanyarà també la música de Sime Galduf, Saó, la Colla de Dolçainers de Consolat de Mar i Toni de l’Hostal.
En aquest capítol viatgem al paratge màgic edetà envoltats de natura, tradicions, cultura popular i devoció. I música, molta música ben nostra. Iniciem “la romeria” amb el trombó magistral de Sime Galduf i la melodia festiva “Els de Llíria estem ací”. Les campanes de l’ermita, captades sonant minuts abans d’arribar la rogativa de 2022, donen pas a la capçalera del programa. Torn per a Saó i la seua versió de la “Dansa dels Oficis de Llíria”. Ara, l’historiador Francesc Rozalen ens proporcionarà unes pinzellades imprescindibles per a situar-nos de ple al Parc de Sant Vicent. Serà aleshores el moment de la Colla de Dolçainers de Consolat de Mar i recuperarem “Abril”, la gravació online en ple confinament el 2020 i que feren en honor a les Festes de Sant Vicent de Llíria d’eixe any. Joan Bell-lloc ens proporciona l’arxiu sonor de campanes i música al moment just de l’arribada de la rogativa enguany a l’ermita. I ací el moment estel·lar: la gravació integra del magazine “El rall” d’A punt ràdio del passat 25 d’abril, on la capital del Camp de Túria ha sigut la gran protagonista d’eixe programai de la mà de la seua presentadora Helena Montaner parlaran extensament amb Francesc Rozalén. Sota el seu guiatge, ens endinsa en la romeria que, any rere any, se celebra en la ciutat edetana a la font on segons diu la tradició Sant Vicent Ferrer va fer brollar aigua després d'una intensa sequera. I acabarem amb Toni de l'Hostal cantant la cançó del grup “Allioli” “Sant Vicent de Llíria” una versió casolana que enregistrarem un 25 d’abril de 2009 a la Casa de la Cultura de Bétera.
Estem a les portes de les Fonts de Llíria. Anem a gaudir del Parc de Sant Vicent. Benvingudes, benvinguts, a “Cròniques edetanes”
Bandolerisme al Camp de Túria
Temporada 2 - Episodi 4 (Programa 9)
"Eren delinqüents? Eren rebels socials? Eren personatges històrics o eren un producte de la ficció? Els bandolers sempre han format part, d'una manera o altra, del nostre entorn social i geogràfic. I Manuel Arcos Martínez ha dedicat una part important de la seua investigació a traure a la llum molts d'aquests individus marginals, en concret, els bandolers del Camp de Túria documentats al segle XIX.
Aquesta tipologia de bandits nostrats han deixat un copiós rastre en la toponímia comarcal, com ara les nombroses sendes dels Bandolers o els camins dels Lladres escampades per tota la contrada. També els malnoms, les locucions i les frases fetes recullen els casos de Perot, el Moro del Molinet, el Tort, l'Estudiant, Catalinet, Samarra, Ouet i molts altres cèlebres malfactors edetans. Però situats al Camp de Túria i al XIX, qui s'emporta la fama rodera, per excel·lència, són els Blaus, una família riba-rogera que va mantenir a ratlla les forces vives i que va posar en escac i mat una altra família benestant, els Floreros.
Al llarg de la xarrada, Manuel Arcos explica també les èpoques principals d'extensió d'aquest fenomen, els mitjans de repressió exercits des del poder establert i, sobretot, les causes d'aparició d'aquest nombrós grup de persones que decidiren abandonar els camins dòcils de la justícia i escriure ells mateixos la seua pròpia i abrupta història".
Joan Bell-lloc
croniquesedetanes.wordpress.com
La Vall d'Olocau, Marines i Gàtova
Temporada 2 - Episodi 3 (Programa 8)
Ferran Zurriaga: “Hi havia una vegada una vall, situada al sud de les darreres muntanyes de la serralada ibèrica, la Vall d'Olocau, Marines i Gàtova, tres pobles valencians. Un territori que té la raó de la seua existència en la creació del terme general àrab del castell d'Olocau, més tard conegut com castell del Real de Vilaragut, terme general que després els conqueridors cristians transformarien en una senyoria, primer com a baronia i després com a comtat. Territori que formarà part d'una contrada a les Muntanyes de Portaceli, modernament la Serra Calderona, a la comarca del Camp de Túria.”
Amb la col·laboració de Ferran Zurriaga, Josep M. Jordan, Xelo Tomàs, Francesc Rozalen, l'Aula de Ciutadania de l'Escola d'Adults de Llíria i l'Institut d'Estudis Comarcals del Camp de Túria.
Una Pobla neix a la Vallbona
Temporada 2 - Episodi 2 (Programa 7)
Paco Server: "En acabar la conquesta de les terres valencianes liderada per Jaume I, arribaren els primers pobladors cristians a la vila de Benaguasil, on mai no passaren de constituir una minoria social. Dècades després, al voltant de 1280, els cristians de Benaguasil començaren a abandonar el nucli urbà i a instal·lar-se en un altre indret del terme municipal: el lloc on hui dia trobem la Pobla de Vallbona.
Aquest nou nucli de poblament cristià dins el terme de Benaguasil s'anomenà Vallbona, i els seus pobladors, aprofitant la seua condició de cristians i buscant el profit econòmic per a Vallbona, aconseguiren en 1282 convéncer a Pere el Gran que desviés el camí que connectava València amb Llíria per tal que passara per Vallbona. Tot i que ho obtingueren, aquesta mesura no prosperà en el temps, i el camí anterior, situat a uns quants centenars de metres més al nord, continuà sent el camí utilitzar per anar de València a Llíria.
El nom de Vallbona s'usà per a designar el nucli de poblament cristià dins el terme de Benaguasil fins a l'any 1320, com mostren diversos documents històrics. No obstant això, a partir d'eixe any el terme desaparegué dels documents, sent substituït pel de "Pobla de Benaguasil".
No fou fins a l'any 1382 quan, en les cartes de poblament, aparegué per primera vegada el topònim que hui coneguem i emprem: la Pobla de Vallbona, síntesi del terme "Vallbona" i "Pobla de Benaguasil"..."
La Llíria de 1791
Temporada 2 - Episodi 1 (Programa 6)
L'arquebisbe Fabián y Fuero fa, el 1791, un informe de la seua diòcesi per al Vaticà en el qual dedica unes pàgines a la vila de Llíria i el seu territori parroquial. A l'escrit ens mostra no solament la situació humana i religiosa de la vila sinó també el coneixement que es tenia del seu passat. Però tracta la història a la manera dels il·lustrats, amb austeritat i equilibri, sense parlar ja ni d'Adam i Eva ni dels fills d'Hèracles, com havien fet els historiadors dels segles passats.
Després d'una descripció de l'antiga Edetània, basat en Claudi Ptolemeu, dóna dades demogràfiques de Llíria i descriu el seu patrimoni religiós. Crida l'atenció la datació documental que fa de l'ermita de Sant Miquel, amb dades precises extretes segurament de l'arxiu diocesà de València. I també fa una relació prou completa de les principals masies del terme, moltes de les quals han arribat fins als nostres dies amb els mateixos topònims, com ara, el mas de la Vila, la casa de Carlos, el Canyar, la Casa de Camp o el mas del Frare.
Però entre la informació del terme destaca la notícia d'una antiga aldea, la Garrofera, amb un bon grapat de veïns i una bona estructura local, amb justícia i jurats. Amb el pas dels anys, tanmateix, s'havia anat despoblant i, en temps de l'arquebisbe només hi romania el nom d'una partida: la Garrofera. Unes dades precioses, extretes sens dubte de l'arxiu metropolità, les quals contrasten amb una altra notícia referida al naixement del qual seria la nova vila de Casinos. En aquest cas, el procés independentista de la nova vila va ser animat i encoratjat personalment pel mateix arquebisbe, el qual va fundar la parròquia casinera de Santa Bàrbara, amb la qual cosa posava en marxa el camí cap a la formació de la nova vila de Casinos, un fet que es consumaria uns cinquanta anys més tard.
Matilde, el darrer viatge
Temporada 1 - Episodi 5 (Programa 5)
Un capítol especial i una mena de continuació de l'anterior, el de les "animetes edetanes", on continuarem ara donant vida a la cultural oral tradicional de la nit dels difunts.
Tot un plaer compartir tertúlia de bell nou amb Carme Cardona i, el debut entre nosaltres, d'Enric Llopis. Amb ells farem un viatge de cinquanta anys, d'octubre de 1971 a desembre del 2021, per tal de convertir una història verídica en una arrel de llegenda.
Un episodi especial gravat en un paratge màgic. Ens hem desplaçat a la Concòrdia de Llíria, a les bodegues de Torres, i al caliu de la llar de foc del maset hem rescatat de l'oblit a Matilde per a fer-la volar cap al seu darrer viatge.
Animetes edetanes, arrels de llegenda
Temporada 1 - Episodi 4 (Programa 4)
Cròniques Edetanes amb Josema de Miguel, Manolo Sànchez, Joan Domínguez i Carme Cardona.
Des de l'Edeta bimil·lenària B. C., fins a l'actual Edetapuntcom hi ha un fil conductor que connecta tots dos mons: la por a la mort, els ritus funeraris i la creença en l'inframón. Si abans es pintaven ceràmiques i es picaven làpides, ara escrivim llibres de paper o els pengem a les xarxes, però el contingut és el mateix: què fem després de morts? I aquestes preguntes ens venen quan arriba la tardor i veiem la natura com "mor", i recordem el nostre final i el dels nostres veïns: morts pacífiques al llit o causades per una "mano ayrada". I les recordem a casa, llegint o mirant la tele, tal com abans les recordaven anant per uns camins sembrats de "creuetes" i "animetes soles" que ens imploraven una oració per tal d'alleugerir la seua vida més enllà...
Els Pobles Edetans parlen els uns dels altres
Temporada 1 - Episodi 3 (Programa 3)
Amb Joan Domínguez (àudio de l'arxiu de @VicentGalduf)
L’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria va editar el 2010 un llibre sobre toponímia, tòpics, versets, cançonetes i poemes, dites i gentilicis entre més manies dels pobles del Camp de Túria. Els Pobles Edetans parlen els uns dels altres és un treball de no poc risc de Joan i Neus Domínguez, il·lustrat per Josep Fornieles, que es va presentar el 25 de març d’eixe any al Casal Jaume I de Llíria. Ací vos deixem íntegre aquest podcast d’aquell acte com a testimoni que, malgrat els anys, aquest treball excels continua ben viu.
Llíria i el riu Túria
Temporada 1 - Episodi 2 (Programa 2)
Manolo Sànchez, Joan Domínguez i Josema de Miguel.
"L'aigua és un element imprescindible per a la vida humana, per això tots e"ls pobles i ciutats tenen en compte l'accés a l'aigua en el moment de la seua fundació. La Llíria ibèrica, l'antiga Edeta, va desenvolupar-se dalt del tossal de Sant Miquel i per abastir-se d'aigua tenien dos punts quasi equidistants: la font de Sant Vicent i el riu Túria. La diferència entre l'un i l'altre és que l'aigua de la font es podia "conduir" fins al peu del poblat i el riu no. Els romans refunden la ciutat en la proximitat de la font i els musulmans acaben d'explotar la xarxa de reg, amb la qual cosa es desentenen definitivament del riu en benefici d'altres viles que podien aprofitar-lo millor. Tanmateix, Llíria sempre ha enyorat el riu, les tradicions populars i alguns intents d'allargar el seu terme fins a la vora de l'aigua donen fe d'aquesta nostàlgia fluvial."
Les Atzavares: el barranc fronterer entre Llíria i Benaguasil
Temporada 1 - Episodi 1 (Programa 1)
Manolo Sànchez, Joan Domínguez i Josema de Miguel.
"Amb el pas del temps, el territori de l'antiga ciutat romana d'Edeta donà pas a la creació de noves viles repartides dins de l'àmbit edetà. Un d'aquests nous nuclis de població va ser, ja en època musulmana, el castell amb la vila de Benaguasil, que sorgí sobre una antiga vil·la romana de l'entorn d'Edeta. En algun moment es degué assenyalar un límit entre tots dos nuclis urbans, un límit que coincideix en gran part amb un barranquet denominat "barranquet de Llíria" o "barranquet de Benaguasil" segons es mire des de Benaguasil o des de Llíria, respectivament. Però també ha tingut altres noms, com ara el sorprenent "barranc de les Atzavares" que el savi llirià Josep Duran documenta ja el 1602."