Skip to main content
Opinió de viva veu

Opinió de viva veu

By Càtedra UB Josep Termes

Podcasts d'articles d'opinió llegits en veu alta. Es publiquen dos cops per setmana. Aquest és un projecte del Grup de Recerca en Estudis Nacionals i Polítiques Culturals (GRENPoC), integrat a la Càtedra UB Josep Termes d'Història, Identitats i Humanitats Digitals, i de la revista «Humanitats Digitals / Digital Humanities» (HD/DH). La caràtula és de la dissenyadora digital Edurne Rubio. Patrocinadors: ATAS CORP, Grup Transversal i l’Ajuntament de La Fatarella.
Available on
Apple Podcasts Logo
Google Podcasts Logo
Overcast Logo
Pocket Casts Logo
RadioPublic Logo
Spotify Logo
Currently playing episode

«Quan la ciència-ficció va confinar els catalans», d’Àlex Milian

Opinió de viva veuJun 03, 2020

00:00
13:07
«Vicente Rojo, punt de sutura» , d’Agustí Colomines

«Vicente Rojo, punt de sutura» , d’Agustí Colomines

«L'historiador Agustí Colomines reviu la seva relació amb el pintor i il·lustrador Vicente Rojo Almazán, que va morir a Mèxic el 17 de març de 2021». Article publicat a Núvol el 21 de març de 2021. La locució és de l’actriu, periodista i educadora Carme Canet. La caràtula correspon a un quadre de Vicente Rojo de la sèrie México bajo la lluvia.

Mar 24, 202110:25
«La guerra dins la guerra», d'Agustí Colomines

«La guerra dins la guerra», d'Agustí Colomines

«La rivalitat entre les tres faccions independentistes és tan bèstia, tan irresponsable, que recorda la disputa entre els republicans durant la Guerra Civil. Són ganes de tornar a perdre la guerra», escriu Agustí Colomines a elnacional.cat, 15/03/2021. La locució és de l’actriu, periodista i educadora Carme Canet. La caràtula correspon a la figura El més petit de tots, de Miquel Paredes, realitzada el l'any 1937 per encàrrec del Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya.

Mar 18, 202107:27
«Ja n'hi ha prou... de què?», d'Agustí Colomines
Mar 15, 202107:50
«Bartogate o per què votaré Joan Laporta», d'Agustí Colomines
Mar 09, 202106:54
«Sánchez i la pluja de mentides», d'Agustí Colomines
Mar 03, 202106:46
«TV3 s’allunya dels joves», per Anthony C. Sànchez
Jul 10, 202004:28
«L’exili se la juga», per Gemma Aguilera
Jul 09, 202002:19
«El president de tots els catalans», per Oriol Izquierdo
Jul 08, 202005:19
«Una renda per al futur», per Carme Porta i Sarah Babiker
Jul 07, 202004:57
«Cas Zaragoza: la covardia d’una junta», per Jordi Domingo
Jul 06, 202003:45
«Les preguntes correctes sobre el cas de Laura Borràs», per Vicent Partal
Jul 03, 202007:05
«Ponts sobre aigües turbulentes», per Gemma Marfany
Jul 02, 202008:40
«El Déu indepe i els seus creients», per Iu Forn
Jul 01, 202003:44
«Els fets, els relats i el risc», per Thomas Harrington
Jun 30, 202014:19
«Senyor Moreno, és un crim masclista», per Cristina Sánchez Miret
Jun 29, 202005:11
«Panero i l’atzar de la lectura», per Tina Vallès

«Panero i l’atzar de la lectura», per Tina Vallès

En l’article que va publicar a «VilaWeb» el 18 de juny de 2020, l’escriptora Tina Vallès afirmava que en recordar que Leopoldo Panero feia anys un dia després que ella, pel Bloomsday, li va venir al cap la seva obsessió per les edats dels artistes que admira i com la lectura pot ser resultat d’aquest atzar numèric. Llegeix l’article el també escriptor i professor Oriol Izquierdo. La caràtura és un retrat de Leopoldo María Panero fet per Antonio García Villarán

Jun 26, 202007:22
«La correcció política a Catalunya», per Joan Burdeus
Jun 25, 202004:31
«No soc les cinc arracades de les meves orelles», per Núria Martínez
Jun 24, 202002:19
«El coronavirus liquida l’autogovern», per Pere Martí
Jun 23, 202005:25
«El problema no és Jordi Arasa: el problema són els antiavalots dels Mossos», per Jaume Delclòs i Ayats

«El problema no és Jordi Arasa: el problema són els antiavalots dels Mossos», per Jaume Delclòs i Ayats

Jaume Delclòs és una de les dues víctimes reconegudes en el cas d'agressions de l'inspector dels Mossos d'Equadra Jordi Arasa, condemnat a dos anys i quatre mesos de presó pel seu paper en el desallotjament de la plaça de Catalunya durant el 15-M. Per a ell, nou anys i tretze dies «des que em van fer vuit punts de sutura al cap, llavi i colze, múltiples contusions i unes seqüeles emocionals que han durat massa», el problema no és un agent en concret, sinó la conducta de tots els antiavalots del Mossos. Llegeix l’article publicat a «Crític» el 10 de juny de 2020 l’actor, doblador i historiador Jaume Comas. La caràtula és una interpretació de Ferran Garcia Sevilla de «La càrrega» (1902) de Ramon Casas 

Jun 22, 202002:48
«Reconversió ocupacional», per Albert Carreras

«Reconversió ocupacional», per Albert Carreras

«La nostra societat s’enfronta a un repte enorme: la seva reconversió professional, laboral i empresarial»  —escriu el catedràtic d’economia a la UPF Albert Carreras en l’article publicat al diari «Ara»  el 10 de juny de 2020—, i, per tant, tothom s’haura d’alfabetitzar en les exigències de la nova vida digital postpandèmia. Llegeix l’article l’actriu, periodista i educadora Carme Canet. La caràtula és l’obra «Playgroung»  de l’artista alemany Stephan Ach

Jun 19, 202005:15
«Un Cercle decadent», per Enric Llarch

«Un Cercle decadent», per Enric Llarch

«Què es cou al Cercle d’Economia?», és pregunta l’economista Enric Llarch al suplement «Viaempresa» del digital «El Món», del 16 de juny de 2020. La conclusió és demolidora: «Els vells patricis —no tant com a Foment, però déu-n'hi-do— ja no poden garantir l'accés de nova saba realment valuosa, que prefereix altres escenaris per projectar-se socialment. I els substituts no estan a l'altura de les circumstàncies». La locució és de l’actor, doblador i historiador Jaume Comas. La caràtula és «Cercles dins d’un cercle» de Vassili Kandinsky.  

Jun 18, 202007:23
«La crisi de les grans oportunitats», per Joan Canadell

«La crisi de les grans oportunitats», per Joan Canadell

El president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Canadell, va publicar aquest article al diari «El Punt Avui» del 7 de juny de 2020. «A diferència de la crisi del 2008, —assenyalava— que va suposar grans retallades en despesa i inversions, aquesta crisi va justament en el sentit contrari. Sembla que la política europea camina cap a una sortida keynesiana de la crisi, cosa que des de l’inici vam demanar des de la Cambra que presideixo». L’oportunitat d’una crisi, per tant. La locució és de l’actriu, periodista i educadora Carme Canet. La caràtula és l’obra del valencià Luis Blasco «Coachella».

Jun 17, 202004:55
«El futbol no només és futbol», de Pere Fullana

«El futbol no només és futbol», de Pere Fullana

Arran de la publicació del llibre del professor valencià Vicent Flor, Nosaltres som el Valencia. Futbol, poder i identitats (Editorial Afers, 2020), el mallorquí Pere Fullana, també professor i historiador, reflexiona sobre la importància del futbol en un article publicat a «Última Hora-Mallorca» el 6 de juny de 2020. Seguint Flor ens recorda «que la societat actual no s’entén globalment sense l’esport, i aquesta pràctica en forma de competició esdevé una metàfora del nostre temps. València o Mallorca són societats normals i el futbol potser és un dels símbols actuals que millor ens pots ajudar a explicar allò que som i com som. El futbol és una de les principals evidències actuals de la matèria primera de que està constituïda la nostra societat». La locució és de l’actor, doblador i historiador Jaume Comas. La caràtura és l’obra del pintor futurista Umberto Boccioni «Dinamisme d’un jugador de futbol».

Jun 16, 202003:60
«Les dues cares de Keynes», d’Esteve Vilanova
Jun 15, 202004:29
«El centenari de Josep Benet», d'Agustí Colomines

«El centenari de Josep Benet», d'Agustí Colomines

Enguany s'escau el centenari del naixement de Josep Benet, l'advocat, polític i intel·lectual que va ser un dels puntals de l'antifranquisme catalanista. Agustí Colomines, que va ser-ne secretari, evoca la seva relació amb el País Valencia en l'article que va publicar a «Nosaltres La Veu-La Veu dels llibres» el 2 de maig de 2020. Llegeix l'article l'actriu, periodista i educadora Carme Canet. La caràtula és l'obra que Antoni Tàpies va confeccionar per homenatjar les prop de tres-centes persones que el 7 de novembre de 1971 es van reunir clandestinament a l'església de Sant Agustí de Barcelona per constituir l'Assemblea de Catalunya, entre les quals Benet. Tàpies va pintar el quadre el mateix 1971, i se'n van fer litografies que es van vendre per sufragar les multes imposades pel règim franquista.

Jun 12, 202006:01
«El BCE ajorna la recuperació total fins al 2023», de Jordi Goula
Jun 11, 202006:34
«La degradació madrilenya», d’Ignacio Sánchez-Cuenca

«La degradació madrilenya», d’Ignacio Sánchez-Cuenca

L’autoimatge pretesament liberal de Madrid és pura superxeria, atès que hi prima el conservadorisme, afirma el professor i articulista Ignacio Sánchez-Cuenca a l’article publicat a «La Vanguardia» el 30 de maig de 2020. «El complement cultural d’aquest conservadorisme polític —escriu— es manifesta en el ‘pijisme’ que caracteritza bona part de la burgesia madrilenya, l’horitzó intel·lectual de la qual passa per comentar els res­taurants de moda i els últims viatges i compres a l’estranger». Llegeix l’article l’actor, doblador i historiador Jaume Comas. La caràtula és obra del dibuixant barceloní Joma.

Jun 10, 202009:23
«Per què escric en català», de Maria Antònia Massanet

«Per què escric en català», de Maria Antònia Massanet

La poeta malloquina Maria Antònia Massanet constata el que tots els escriptors en llengua catalana que no són nascut a Catalunya viuen en pròpia pell: «A Mallorca soc ‘la catalana’, tot i que a Catalunya no deixaré de ser mai ‘la mallorquina’». L’article fou publicat a «Núvol» el 25 de maig de 2020 i que reflexiona sobre el centre i la perifèria en la cultura catalana. Llegeix l’article l’actriu, periodista i educadora Carme Canet. La caràtula és la litografia de Joan Miró «Escriptors en Llengua Catalana», 1981.

Jun 09, 202008:01
«Regressió i confinament», de Joaquim Nadal

«Regressió i confinament», de Joaquim Nadal

Tothom podrà explicar les seves pròpies vivències a mig camí de la inquietud i la pau, l'angoixa i el silenci, l'opressió de l'enclaustrament i la serenitat dels dies llargs, va escriure el 5 de juny de 2020 al «Diari de Girona» Joaquim Nadal, historiador i professor. Durant el confinament obligat d’aquests dies hem après moltes coses, diu l’exalcalde de Girona, però també que «consumim la vida de forma trepidant i ens perdem sovint els plaers més elementals: el silenci, la natura, la ciutat a escala humana, la reflexió, la lectura, la vida plena i plaent que ens permet retrobar-nos amb nosaltres mateixos». Llegeix l’article la nutricionista i escriptora Dolors Borau. La caràtula és un fragment de l’obra «Fall of Memories» de Jackson Pollock

Jun 08, 202008:16
«Els cinquanta anys del decés de Carner», de Jaume Coll

«Els cinquanta anys del decés de Carner», de Jaume Coll

El professor de la Universitat de Barcelona Jaume Coll, marmessor literari de Carner i comissari de l’Any Carner, explica en aquest article, publicat al diari «Ara» el 4 de juny de 2020, el retorn momentani a Catalunya de Josep Carner l’any 1970 i la polèmica que va suscitar aquest viatge. Coll també explica les raons per les quals el jurat del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes va decidir no atorgar-li al «príncep del poetes» aquest pretigiós guardó en la seva segona edició. Llegeix l’article professor i escriptor Oriol Izquierdo. La caràtula és l’oli de Paul Cézanne «Compotier verre et pommes», 1879-80.

Jun 05, 202011:23
«Atestats», de Joan Queralt

«Atestats», de Joan Queralt

En l’article que va publicar a «El Nacional» del 29 de maig de 2020, el prestigiós jurista i catedràtic de dret penal a la Universitat de Barcelona, Joan Queralt, es va mostrar taxatiu: «L'opinió de la policia judicial sobre si tal acte té aquest significat o no és judicialment irrellevant. El que la policia ha de facilitar al jutge és un fet, no una opinió». Llegeix l’article l’actriu, periodista i educadora Carme Canet. La Caràtula és un el dibuix «La encapsulada», del mexicà Ángel Boligán.

Jun 04, 202006:28
«Quan la ciència-ficció va confinar els catalans», d’Àlex Milian

«Quan la ciència-ficció va confinar els catalans», d’Àlex Milian

A l’article publicat a la revista «El Temps» el 13 d’abril de 2020, el periodista Àlex Milian fa una sàtira de la humanitat, en general, i de la societat catalana, en particular, a partir de la novel·la pionera de la ciència-ficció en català, «Retorn al sol» (1936), de Josep Maria Francès. Llegeix l’article l’escriptor i professor Oriol Izquierdo. La caràtula és un dibuix del 2015 de Lluís Vilanova de la sèrie «Surrealisme i muntanya».  

Jun 03, 202013:07
«Les aules virtuals i els ‘call centers’», d’Ingrid Guardiola

«Les aules virtuals i els ‘call centers’», d’Ingrid Guardiola

Ingrid Guardiola, que és investigadora cultural, professora de la UdG i realitzadora, diu que en aquesta època de confinament troba «a faltar la universitat, el ritme dels passadissos, el silenci del claustre, la picaresca de la cafeteria, mirar de reüll com altres fan classe, les cares cansades de no haver dormit, els banys mixtos i la biblioteca». L’article va ser publicat al diari «Ara» el 22 de maig de 2020 i el llegeix l’actor, doblador i historiador Jaume Comas. La caràtura és l’obra d’Andy Warhol «The star (Greta Garbo)», 1981

Jun 02, 202008:35
«“Ells” mai seran “nosaltres”», de Tania Adam
Jun 01, 202006:41
«El Tribunal Constitucional alemany es rebel·la», de Katharina Pistor

«El Tribunal Constitucional alemany es rebel·la», de Katharina Pistor

«El tribunal alemany afirma que el fet que el TJUE no hagi sigut capaç de controlar el BCE no li ha deixat més alternativa que fer cas omís de les competències exclusives del tribunal de Luxemburg», afirma Katharina Pistor, catedràtica de dret comparat a la Universitat de Colúmbia (EUA), en l’article publicat a «Project Syndicate» el 8 de maig del 2020 i reproduït pel diari «Ara» el 12 de maig. Llegeix l’article el periodista i professor Francesc Cano. La caràtula reprodueix l’obra de Rick Bartow, «Things You Know But Cannot Explain» (1979).

May 29, 202007:13
«Twitter i Plató», de Raül Garrigasait

«Twitter i Plató», de Raül Garrigasait

«¿És un bon lloc per fer un club de lectura de Plató, Twitter?», es pregunta Raül Garrigasait, escriptor i president de La Casa dels Clàssics, en l’article que va publicar al digital cultural «Núvol» el 17 de maig de 2020. La resposta podria ser afirmativa si admetéssim que la veritat és en un altre lloc, fora de les xarxes socials. Llegeix l’article l’actor, doblador i historiador Jaume Comas. La caràtula és una il·lustració de Mike McQuade.

May 28, 202006:37
«Ciència, paciència i futur», de Joan Guàrdia

«Ciència, paciència i futur», de Joan Guàrdia

«A la universitat, la responsabilitat institucional i col·lectiva és intocable i el valor d’aquest interès col·lectiu és i serà fonamental com a factor de transformació de futur», asegura Joan Guàrdia, catedràtic de psicologia de la Universitat de Barcelona, en l'article publicat a «El Món» del 20 de maig de 2020. Llegeix l'article el també professor i escriptor Oriol Izquierdo. La cartàtula és correspon als quadre de Gabriel Cornelius Ritter von Max «The Scholars» (1898).

May 27, 202005:39
«Un mes de maig de fa 30 anys, d’Anna Sàez «
May 26, 202002:44
«El rei nu (i un règim despullat)», de David Fernádez

«El rei nu (i un règim despullat)», de David Fernádez

«Tapar la cartera amb la bandera és un clàssic universal i "no coneix territoris ni fronteres"», escriu l'activista i exdiputat de la CUP David Fernández al diari «Ara» del 15 de maig de 2020. L’intent de demolició controlada des de la mateixa Casa del Rei —amb tota complicitat sistèmica— no ha convençut ni tan sols als més monàrquics, Però adverteix, fora una una trampa centrar-se en les trifulgues. És tot el sistema de poder. Llegeix l'article el cantant Borja Penalba. La caràtula és el quadre d'Antonio Saura: «The King III, retrato imaginario de Felipe II».
May 25, 202007:58
«Obituari de Lluís Juste de Nin», d'Agustí Colomines

«Obituari de Lluís Juste de Nin», d'Agustí Colomines

La sobtada mort del dissenyador i artista visual Lluís Juste de Nin (1945-2020) va provocar que Agustí Colomines escrigués un obituari a «El Nacional» el mateix dia del decés, el 21 de maig de 2020: «Has dibuixat amb la mà esquerra —no tots els que escriuen amb la mà esquerra són especials, però tu sí que n’eres, Lluís—, i has estat un esquerrà convençut». Llegeix l'article l'actriu, periodista i educadora Carme Canet. La caràtula és un autoretrat del mateix Juste de Nin. 

May 22, 202006:26
«Risc i responsabilitat», d'Arià Paco Abenoza

«Risc i responsabilitat», d'Arià Paco Abenoza

Davant el risc, diu el doctorand en filosofia Arià Paco Abenoza a la Universitat d'Arizona, «cal protegir allò que és a la base de les nostres societats: la pròpia responsabilitat», i esbrinar quin és el nivell de risc que podem assumir. L'article va ser publicat a la revista «Núvol» el 10 de maig de 2020 i el llegeix l'actiu, periodista i educadora Carme Canet. La caràtula és una obra sobre paper, de 1964, d'Albert Ràfols-Casamada.

May 21, 202010:09
«Feminització o barbàrie», de Maria Vidal

«Feminització o barbàrie», de Maria Vidal

Quan les emocions entren en política s'identifica amb la «feminització», i llavors és molt fàcil passar-se de frenada. La politòloga i traductora Maria Vidal creu que aquest és un debat molt necessari i així ho va defensar a l'article «Feminització o barbàrie» que va publicar a «La República» el 18 de maig de 2020. Llegeix l'article el cantant i periodista Gerard Sesé. La caràtula és un detall del quadre «La doña» de la pintora mexicana Regina Jean.

May 20, 202003:57
«Què era l'essencial?», de Xavier Marcet

«Què era l'essencial?», de Xavier Marcet

«El que hem descobert aquests dies no és el teletreball, és la confiança: comprovar que la gent pot treballar si se l'empodera». Aquesta és la tesi Xavier Marcet, professor i president de Lead to Change. Llegeix l'article l'actor, doblador i historiador Jaume Comas. La caràtula correspon a la instal·lació «El motiu» (1994) de l'artista visual Perejaume.

May 19, 202008:45
«PORSCHE gamma URQUINAONA sèrie 2021», de Sara Sànchez
May 18, 202004:50
«Fernando Simón, la masculinitat "cuqui"», de Marta Roqueta

«Fernando Simón, la masculinitat "cuqui"», de Marta Roqueta

«Ana Requena Aguilar el considera un paradigma de nova masculinitat. És Fernando Simón. Director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries del Ministeri de Sanitat. Ese hombre. Un home que es pot explicar a partir de dos principis: el "cuquisme" i l’home postmodern de Miguel de Unamuno», escriu l'analista de gènere i periodista Marta Roqueta a la revista El Temps del 14 de maig del 2020. Llegeix el text l'actriu, periodista i educadora Carme Canet. La caràtula correspon a l'obra «Toxic Masculinity», de roro.wilso.

May 16, 202008:22
«Per què neix la Internacional Progressista?», de David Adler
May 15, 202006:35
«La cara que fem els catalans amb cara», de Jordi Galves

«La cara que fem els catalans amb cara», de Jordi Galves

«La maldat de l’espanyolisme és impressionant. Jo no m’ho volia creure, però es veu que els catalans fem cara de catalans», assegura l'escriptor i columnista Jordi Galves en l'article publicat a elnacional.cat el 13 de febrer del 2020. Llegeix la columna el periodista i cantant Gerard Sesé. La caràtula correspon al dibuix «Només sóc un Home», del pintor català, resident a Berlín, Eduard Bigas

May 14, 202005:34
«Espanya no és Canadà», de Ramon Tremosa

«Espanya no és Canadà», de Ramon Tremosa

«Espanya no és Canadà: Madrid encara avui empresona líders polítics i socials catalans i encausa judicialment milers de catalans per l’1-O, a banda de premiar i donar rendes vitalícies als policies més violents en la repressió», escriu el professor i antic eurodiputat Ramon Tremosa en un article publicat l'11 de maig de 2020 a la revista El Temps. Llegeix l'article la periodista i actriu Carme Canet. La caràtura correspon a l'obra «Souffle de vie» d'Eruoma Awashish, una artista nativa quebequesa.

May 13, 202004:20
«Residències, pandèmia i política», de Rossend Sanglas
May 12, 202011:26