Aire!

Bartomeu Mestre Sureda, "Balutxo" (Felanitx, 1952) va estar lligat tota la seva vida professional a Sa Nostra, on va ser una peça crucial en part de la història de l'Obra Social i Cultural de la caixa. Però a més ha estat una persona sempre compromesa amb la difusió de la història i ha escrit diversos llibres.

Nebot de Pilar Juncosa i fill de l'hereu de la botiga i fàbrica de mobles can Juncosa, l'arquitecte Antoni Juncosa (Palma, 1944) va viure una infància envoltada d'uns estímuls poc habituals a la seva època. D'El Terreno, a Palma, va pegar a Deià, on va viure de ple els anys en què en el poble convivien beatniks i hippies amb els pagesos de tota la vida. De fet, és a Deià on ha realitzat la major part de les seves obres, entre elles la reforma de s'Estaca, la finca de Michael Douglas.

Fill de l'urbanista Gabriel Alomar, Antoni Alomar i Esteve (Palma, 1937) ha estat sempre un arquitecte atípic, amb poca obra, preocupat pels processos tradicionals i la integració en l'entorn dels seus treballs, entre els quals destaquen els jardins de l'Hort del Rei, a Palma, i les esglésies de l'Encarnació, la Colònia de Sant Jordi i, sobretot, la dels Llombards.

Aprofitam els dies de festa per recuperar dos testimonis que tenen trets en comú i un d’ells amb certa relació amb la religiositat. El primer és Eusebio Pomar i la seva història és la de la primera gravació en vinil de la Sibil·la, un cant que ell va aprendre a cantar al col·legi de Sant Felip Neri, on va estudiar. El segon, és Mariano Segura, nascut també a Palma el 1934. De nou, algú vinculat a la joieria i una persona que ens explicava algunes tradicions vinculades a la pasqua realment curioses. De fet, en Mariano ha estat tota la vida membre la Confraria del Sant Crist de l'Agonia, que va fundar son pare.

Sebastià Andreu Riera (Montuïri, 1934) ha fet de tot a la vida, des de taxista a pagès, passant per aixecar paret seca i cordar cadires. Mai no li han fet por ni el sol ni la feina i de fet ens el trobam llaurant el seu bocí: per Sant Marc toca sembrar tomatigueres.

Doble testimoni en el programa d’aquesta setmana. Per una banda, la centenària Joana Morro, nascuda en el Coll d'en Rabassa (Palma), on ha viscut tota la seva vida. Després de perdre la seva mare de jove, va posar-se a fer feina en el forn del poble. De petita donava una mà a son pare, trencador de marès.

No molt lluny d’allà viu Pau Tomàs (Palma, 1935). Després de que matessin el seu padrí i tanquessin l’altre la presó el 1936, son pare va dur la família de tornada a Es Pil·larí. Després de la seva mort, quan en Pau tenia 6 anys, vendrien anys durs. Amb 12 es va posar a fer feina amb el padrí viu i amb 16 va entrar en el contraban, fent secrets primer i després traginant.

Maria Teresa Matas Miralles (Tortosa, 1947) és una artista atípica. Va irrompre en el món de l’art quan ja era mare i en una edat poc habitual. Filla d'oficial, autodidacta i inquieta, va fer en pocs anys el que altres havien fet en dècades. Casada amb Miquel Bestard, una figura crucial en la política local de Marratxí, la de Matas ha estat una vida dedicada amb igual intensitat a l’art i a la família.

Damià Ferrà-Ponç (Campanet, 1949) és historiador i polític. Va ser un dels redactors de l’Estatut d’Autonomia i regidor de Campanet, conseller del Consell Insular de Mallorca i diputat del Parlament Balear en diverses ocasions. Amb el seu cosí, Damià Pons, va compartir militància en el Partit Socialista de Mallorca. Després d’abandonar el seminari sempre va combinar la seva tasca política amb l’estudi de la història local del seu poble.  

Jaume Llabrés Mulet (Es Capdellà, 1954) provenia d’una família de pagesos, però els seus pares es varen fer càrrec de la Fonda La Paloma i després del Celler Montenegro, tots dos establiments al barri de Sa Llotja, on es va criar. Amb els anys, es convertiria en un dels majors experts de l’illa en el nostre patrimoni, sobretot pel que fa als jardins de possessió i als patis dels casals de Palma. També és, des de fa trenta anys, el responsable de l'obertura al públic del betlem del Convent de Caputxines a Palma.

Nascuda a Pollença el 1950, Joana Serra de Gayeta volia ser escriptora des de ben nina. Als nou anys, ja omplia quaderns sencers amb els seus poemes. Amb el temps, es convertiria en una de les millors autores de relats de la seva generació i col·laboraria amb la revista i l'editorial Cort, que dirigia el que seria el seu marit Andreu Ferrer. Després d'estudiar Filosofia i Lletres dedicaria bona part de la seva vida a la docència.

Miquel Rayó Ferrer (Palma, 1952) és un dels escriptors de literatura infantil i juvenil de les nostres illes. Enamorat de la natura i el muntanyisme, va participar en el naixement del GOB i del Grup Excursionista de Mallorca, tot i que ell es va criar ben arran de mar, al barri de Sa Llonja de Palma.

Fill de patró i de cosidora, Antoni Vidal Ferrando (Santanyí, 1945) s'ha convertit en un dels escriptors més importants de la seva generació, entrant a formar part d'una tradició, la del seu poble, on figuren noms tan importants com Bernat Vidal o Blai Bonet.

Dues entrevistes a centenàries realitzades a Bunyola, totes dues amb alguns detalls amb comú, com haver treballat a la fàbrica de teixits que durant dècades va donar feina a un centenar de dones del poble. Dos testimonis excepcionals.

Doble testimoni en el programa d'aquesta setmana, per una banda el del perruquer Tomeu Pericàs, que des de fa 30 anys regenta la barberia del carrer del Temple de Palma. En segon lloc, el valencià Albert Arenes, que ha dedicat tota la seva vida als espectacles de transformisme.

Margalida Solivellas va ser durant 36 anys la corresponsal de TV3 a les Illes Balears. Després de jubilar-se el 2022, repassa els seus any de professió en el llibre "Illes escapçades, cròniques aïllades" (La Campana, 2023).

Enguany ha estat un any important per a nosaltres. Un any, també, de transició en què hem ampliat el nostre camp d'acció intentant no perdre l'essència del programa. Aquest és el tercer de tres especials que hem volgut dedicar a repassar alguns dels millors moments de 2023. 

Enguany ha estat un any important per a nosaltres. Un any, també, de transició en què hem ampliat el nostre camp d'acció intentant no perdre l'essència del programa. Aquest és el segon de tres especials que hem volgut dedicar a repassar alguns dels millors moments de 2023. 

Enguany ha estat un any important per a nosaltres. Un any, també, de transició en què hem ampliat el nostre camp d'acció intentant no perdre l'essència del programa. Aquest és el primer de tres especials que hem volgut dedicar a repassar alguns dels millors moments de 2023.

Fill de pagesos poblers, l'apotecari Antoni Torrens Gost (Sa Pobla, 1937) ha estat l'impulsor, des de 1992, de les festes de Sant Antoni al barri de Gràcia a Barcelona.

Nascut a mitjans dels anys 50 a Palma, fill de pare felanitxer i mare de s’Alqueria Blanca, Antoni Artigues Bonet ha estat professor de geografia a la UIB fins fa un parell de mesos. Provinent d’una família humil i treballadora, es va criar en el Camp Redó. Els seus pares, però, des de ben petit li varen inculcar el valor de l’estudi com a via per assolir una vida millor i ell, influït per alguns dels seus professors a la facultat de filosofia i lletres i atret per les seves aplicacions pràctiques, acabaria especialitzant-se en una matèria que, fins llavors, mai havia format part dels seus plans. De vegades són les vocacions les que ens troben a nosaltres.

Segon de dos programes dedicats al galerista Ferran Cano Darder (Caracas, 1940), nét d'Emili Darder, darrer batle republicà de Palma. En aquest segon episodi narra la seva etapa d'estudiant a Barcelona i l'obertura de la galeria 4 Gats i els seus inicis en el món de l'art.

El galerista Ferran Cano Darder (Caracas, 1940) va néixer i criar-se en l'exili de Veneçuela. La seva mare era la filla d'Emili Darder, darrer batle republicà de Palma, afusellat el 24 de febrer de 1937 per les tropes feixistes. Aquest fet determinaria la seva vida.

A casa de Lila Thomàs Andreu (Palma, 1951) eren 11 infants. Filla de jutge i provinent d'una família conservadora, després d'estudiar a una escola de monges va decidir prosseguir els estudis pel seu compte, a l'hora que feia feina. Va ser llavors que s'introduiria en la lluita clandestina contra el franquisme i coneixeria el que seria el seu company Miquel Rosselló, que llavors estava a punt d'entrar a la presó per repartir propaganda contra el règim.

Víctor Gayà Porcel (Palma, 1952) és psicòleg i escriptor. Nascut a Palma, el seu pare era metereòleg i físic, però va ser la seva mare i la seva passió pels llibres el que tendria una gran influència en ell de per vida.

Lleonard Muntaner i Mariano (Palma, 1952), historiador i editor mallorquí, és sobretot conegut per la seva tasca al front de l’editorial que duu el seu nom.

Al seu poble, Sant Jordi, a Jaume Mesquida tothom el coneix com en Jaume del Quirante, el restaurant que duu des de fa dècades, quan va retornar a l’illa d’un periple que el va dur a viure en primera línia el naixement d’alguna de les discoteques més cèlebres d’Eivissa. Músic de jove, implicat des de menut a l’organització de les verbenes del seu poble, en Jaume és tota una institució allà. 

Als seus 103 anys, Francisco Manresa Vaquer (Son Macià, 1920) és un testimoni increïble d'una illa completament transformada. Escoltar-lo és com viatjar en el temps.

Fill de llenyater, Mateu Morro Marcé (Santa Maria, 1956) és historiador i va ser, durant anys, un dels personatges centrals de la política autonòmica des del Partit Socialista de Mallorca (PSM), partit del qual va ser secretari general i amb qui va ser batle del seu poble durant més d'una dècada.

Nascuda al centre de Barcelona, filla de sabater, orfa de mare, Àngels Nogués Alastruey tenia una gran passió: la dança. Va ser gràcies a ella que va conéixer el músic mallorquí Sebastià Oliver, amb qui es casaria i, als 19 anys, aterraria a Mallorca per quedar-s’hi i formar una família. Des de llavors ha viscut sempre en el mateix barri: Els Hostalets, a Palma.

Conegut sobretot per la seva afició a la caça amb falcó, un camp en què és una de les majors autoritats de les Illes, l’amo en Rafel Adrover Oliver (Alger, 1930) va ser amic íntim del naturalista Félix Rodríguez de la Fuente, amb qui compartia afició, però també ha estat un home que ha fet de tot, des de piscifactories a dur una sala de festes. 

El protagonista del programa d'avui és el fotògraf Gabriel Bennàssar, conegut al seu poble natal, Felanitx, no sols pel seu treball artístics sinó també per Fotografia Bennàssar, la botiga que va obrir son pare al carrer Major i de la que ell es va fer càrrec.

Joan Reus Coll va néixer el 1951 a Sa Indioteria, llavors un poblet apartat de la ciutat, avui annexada al seu major polígon, el de Son Castellò. Reus ha estat fotògraf aficionat i auxiliar de farmàcia en una de les zones més conflictives de Palma i en uns anys on això suposava una feina d’alt risc.

Mercedes Laguens García (Tarassona, 1953) és pintora i artista plàstica. Va néixer a la comarca de Saragossa però des del 1978 viu i treballa a Mallorca.

Son pare va ser represaliat polític i creador d'una agència pionera en la publicitat en els cinemes. Pep Matas Miró (Palma, 1949) va heretar l'empresa familiar, però a més d'això és un apassionat de la música que, a més de tocar el piano, canta la Coral Universitària i en un grup d'havaneres.

Nascut a La Soledat, a Palma, el 1939, Joan Llompart Coll, més conegut com a Torrelló, es convertiria, amb les seves fotografies, en el cronista de la transformació de Palma i les Illes en la segona meitat del segle XX.

Perfecto Cuadrado Fernández (Zamora, 1949) ha estat un dels professors més estimats i carismàtics de la facultat de lletres de la UIB fins el maig passat, quan va donar la seva darrera classe. Ha estat un llarg camí per aquest fill d'una família humil provinent d'un petit poble rural.

Doble testimoni en el programa d'avui.

Mateu Martorell és l'amo del Bar España, antic Can Vinagre, un dels bars més autèntics i estimats del centre de Palma, epicentre de les festes populars de Sant Sebastià i seu del club de hoquei que duu el seu mateix nom. Pel seu costat, Carme Rosselló ens ofereix una visió privilegiada del submón de les discoteques i la nit, on va treballar de gogó durant prop d'una dècada, tant a s'Arenal com a Magaluf.

Durant anys, María de los Ángeles Montaner (Palma, 1943) va ser la mà dreta del batlle Joan Fageda, la seva secretària personal i cap de gabinet. Si la varen anar a cercar no va ser perquè tengués el carnet del partit, sinó perquè coneixia l'Ajuntament com pocs. Funcionària de carrera i jurista, Montaner havia entrat a Cort abans de la mort de Franco i hi va estar fins que es va jubilar. Nascuda al centre de Palma, la seva família és un gran exemple d'aquella ciutat provinciana i petitíssima però on les classes socials estaven perfectament delimitades i on uns quants carrers dividien els uns dels altres.

Escultor i docent, Alfons Sard Sánchez (Palma, 1954) va ser durant tota la seva infància el fill del metge. Son pare era un dels pocs hematòlegs que exercien a l'illa en aquells anys. En tot cas, ell va anar a Barcelona per estudiar dret. Pel camí se li varen creuar un grupet d'estudiants de Belles Arts i els llibres d'Albert Camus. I poc després, la que seria la seva companya per a la resta de la seva vida, la pintora Mercedes Laguens. De retorn a Mallorca formaria part de Taller Llunàtic i, d'una manera natural, acabaria abocant les seves inquietuds en la docència, un camp en el que potser ha influït d'una manera més profunda que molts artistes a través de la seva obra i exposicions.

Un programa especial en què rebostejam de nou en el nostre arxiu, aquest cop per escoltar els protagonistes del programa #150 i #50.

Quan el negoci familiar va fer fallida, el pare d'Assumpta Suau Noguera (Palma, 1942) va haver de fer-se professor per poder mantenir-los. De retruc, va determinar el destí de la seva filla, que de ben petita ja volia ser mestra. Després de treure's les oposicions va passar per diverses escoles unitàries, entre elles en una remota zona de la província de Castelló, on la seva pell morena els va fer sospitar que potser era gitana. Es va casar amb l'escriptor Pere Morey, mort ara quatre anys, i amb ell va fer el viatge de la seva generació: el de deixar enrere els complexes i pors del franquisme i comprendre que havien viscut en una fantasia.

Miquel Vila Coves (Santanyí, 1932) recorda amagar-se davall d'un garrover amb son pare els dies de la Guerra Civil, per por als bombardejos. De ben petit es va posar a fer feina amb ell en el camp i de jove va participar en el contraban com a traginer. Aquest detall ens servirà com excusa per rememorar dos dels primers testimonis que vàrem recollir i que ens varen parlar de l'estraperlo.

Fa una setmana ens deixava Pepe Marroig (Palma, 1957), figura essencial de la nit mallorquina de la seva època. Marroig havia sobreviscut l'heroïna, el càncer i la Sida i des de feia anys era el propietari de La Polka, a Gomila, on havia tengut ja diversos locals i on havia passat bona part de la seva joventut, escapant dels privilegis de la seva família, membres de la nova casta acomodada que va poblar Son Armadans i, en el seu cas, vinculats directament, per part del seu padrí, amb la família March. En memòria seva, recuperam el seu testimoni, recollit en dues entrevistes el passat 2021.

Bel Gual LLabrés, “Rabassona” (Inca, 1939) és una celebritat, tant en el seu poble com més enllà: un clip del programa d’humor APM? en què apareixia en un moment d’exaltació futbolística es va fer viral. Des de llavors, la coneixen a tots els camps de l’illa i de fora. Però més enllà de l’anècdota ella és, en cert sentit, el prototip de la sòcia del Constància: treballadors vinculats a les fàbriques de calçat que donaven una part del seu sou per poder gaudir d’un equip que havia estat fundat, precisament, per donar-los entreteniment i alegries. 

Josep Tomàs Monserrat (Llucmajor, 1934) va ser metge militar i finalment psiquiatre, ha escrit llibres i sempre ha estat una persona inquita. Va néixer en una família humil que, així i tot, li va procurar una educació a Barcelona i va aprofitar amb escreix l'oportunitat per convertir-se en una figura important per a la medicina mallorquina.