Audiollibres: Cartes a destemps

45: Punt final! O no... La vida segueix i hi ha feina per fer. L'Andreu s'acomiada de la Leonor, però tal vegada el que fa és tancar un dol que va començar forçat per circumstàncies  adverses i ha acabat amb un concili amb les dites circumstàncies.

43: L'Andreu consider que tot ha sortit rodó. 44: Però ell hi ha ajudat fent alguna trampa

41 i 42: Ai, que venen els bessons!

Anem cap al final però l'Andreu encara ha d'arreglar algunes coses, li queden els dos capítols d'avui i cinc més, a veure si tindrà temps de posar la seva vida en solfa...

39: La Dolors està la mar d'eixerida i l'Andreu parla de dones i d'amors desamors. 40: Demà trucarà a l'Anna, sens falta!

37: L'Andreu s'està atipant de passejar el gos de la veïna, li agraden les persones, no les bèsties. 38: L'Andreu està fent amic del budista, o sigui del Ramon, seu gendre.

35: L'Andreu es reuneix amb els murcianos i ha de fer un resum de coses bones perquè són moltes. 36: L'Andreu parla de l'actuació de la seva filla Anna i s'emociona, "collons!"  

33: L’Andreu fa una foguera de Sant Joan i cull nous per a la ratafia de la Dolors. 34: L’Andreu té un munt de projectes i, pel que sembla, l’enrabiada li ha passat del tot.

31: L'Andreu n'estava molt de la Leonor! 32: L'Andreu recorda el vestit vermell de la Leonor, el seu escot, la nit de Sant Joan més llarga i el desfici que li va agafar per tenir una casa pròpia.

29: L'Andreu cuida la Dolors que està feta un "carquinyoli". 30: A la Dolors, la veïna, sembla que li agrada el "dringuis" 

27:L'Andreu descobreix que la Leonor feia moltes coses que ell no sabia...

28: L'Andreu se les empesca per esbrinar què feia la Leonor al Casal d'avis.

Per no escoltar el Juanito del bar potser aprendrà a cuinar i tot, l'Andreu. Ja veurem... La vida s'ha d'aprofitar perquè avui hi som i demà ja no hi som, i si no que li ho diguin a la pobre Dolors, la veïna.

L'Andreu està content. Ja era hora! 

L'Andreu se'ns està posant tendre. Espero que no se'ns desmunti, ara! 

Em sembla que a l'Andreu ja se li ha passat l'enrabiada amb la Leonor, li envia bones notícies i petons dolços i li diu pesolet

Per fi s'ha decidit, l'Andreu truca la Leo i escriu a l'Anna. Ara li toca esperar resposta...

L'Andreu reconeix que no porta gaire bé la intendència però s'esforça en for progressos i li passen els dies volant, per això no té temps de trucar la seva filla Leo... o... no és per això?

La santa està castigada per inútil i l'Andreu tira com pot i diu que "demà" farà el que ha de fer

l'Andreu confessa delictes sense cap mena de penediment i altres pensaments que li venen al cap, d'ara i d'altres temps...

El saltimbanqui potser és alguna cosa més que saltimbanqui? I al figaflor què li passa? 

Ai... que em sembla que plorarem en aquest capítol... 

L'Andreu va dels carbassons a confessions, de l'hort a la caseta de les nenes, d'estar enfadat a estar trist... se li'n va el pensament cap aquí cap allà però té coses a dir i té coses a fer, així que crec que tirarà endavant. ho anirem veient. 

L'Andreu descobreix coses insòlites a cals veïns que el porten a rememorar un passat silenciat i a despatxar-se a gust dient què en pensa, d'aquest passat. També confessa sense embuts que s'enyora de la Leonor. Em sembla que es va estovant.

Pobre andreu, s'encostipa, el mossega el gos... però se'n va sortint, a deshores però però va fent.

L'Andreu i el gos del veí no s'avenen gens ni mica i es veu que no és cosa d'ara, ja ve de fa temps, de sempre, vaja. Crec que aquest home, quan més va, més enyora la Leonor.

L'Andreu es va situant. Troba el raspall de les sabates! Segueix rebotat amb les filles i el món en general... però no tant, agraeix a la informàtica, al mestre del seu poble i a les novel·les d'en Folch i Torres que pugui "conversar" amb la Leonor.

aix... el vestit vermell de la Leonor!

8: L'Andreu està millor del refredat però no es treu de sobre el pijama, es veu no cal, a casa té coses a fer, buscar les galetes, les aspirines etc. A més, encara té tos.

i ara delira! o no...

i, a sobre, ha agafat un refredat!

Queda clar que en els afers domèstics no hi té gaire traça, l'Andreu

Sembla que l'Andreu es va calmant una mica... si més no amb la Leonor ja no està tan enfadat. Pel que fa a assumptes domèstics crec que segueix igual de perdut 

Sembla que tot rutllava millor quan la Leonor hi era. L'Andreu s'ha barallat amb les filles i diu no hi pot fer res perquè a la seva edat no es pot canviar. Home... si no ho intenta, segur que no podrà però d'una manera o altra haurà de tirar endavant, ja veurem, de moment ha d'anar a esmorzar al bar. 

Cartes a destemps. 2on. capítol: l'Andreu certifica que, efectivament, està sol com un mussol i que segueix emprenyat com una mona. Considera que les circumstàncies li són adverses, no sabem si d'ara endavant pretendrà que les circumstàncies canviïn o intentarà canviar ell respecte a les circumstàncies.

L'Andreu escriu a la seva dona morta perquè no té a ningú altre amb qui parlar, el seu mal caràcter l'ha anat aïllant de l'entorn i s'ha quest sol com un mussol. Li retreu que morís sobtadament abans que ell i es queixa de les filles que no volen saber res d'ell. Veurem en què acaba aquesta correspondència a una sola banda.