Els Podcasts del Mercat de les Flors

La dansa esportiva és el punt de partida que Joaquín Collado utilitza per esborronar els límits dels cos. Mentre assaja Hacia un sol negro, Collado ens parla de les teles que va deixar a la intempèrie perquè mutessin de color, de la monstruositat, de com expandir la idea de ballarí contemporani i del cultiu de xampinyons al seu poble de Villamalea. Allà és on ha creat un festival de dansa anomenat Paisaje.

Ens endinsem en els magatzems del Mercat de les Flors de la mà de Constanza Brnčić. Mentre descobrim què s'amaga en aquests espais tan poc coneguts del teatre, la coreògrafa, que està a punt d'estrenar Peça sense mi, ens desvela dos aspectes que, segons ella, ens fan humans: la transformació i l'escalfor.

Núria Guiu ha treballat de ballarina amb companyies com Cullberg Ballet, Gisèle Vienne, Carte Blanche Dance Company, Batsheva Dance Company, Ingri Fiksdal, Jasmin Vardimon, La Veronal o Kobalt Works. Recentment ha estat guardonada amb el Premi Nacional de Cultura 2022, la distinció cultural més prestigiosa de Catalunya. Des de la temporada 2021-22 fins al 2023 col·labora amb el Mercat de les Flors com a artista resident presentant les seves creacions. En aquest podcast ens explica la seva aproximació a la dansa i la coreorafia.

Lia Rodrigues té una força imparable i als seus 67 anys continua sent una artista de referència en el context de la dansa contemporània mundial mentre treballa des del lloc més humil d'un país enorme, la favela de Maré, a Rio de Janeiro (Brasil). Parlem amb ella sobre Furia i Encantado, les seves darreres peces que ens explica sense donar receptes tancades, però deixant molt clar quin és el paper de l'art i la relació obligada que ha de tenir amb l’ètica.

Des de Florència, Thomas Hauert ens parla del que considera més important de la dansa: el plaer de ballar. Això és el que intenta transmetre als seus alumnes, tant a la Manufacture de Lausanne, com a l'escola PARTS o en els tallers que fa per tot el món. A Barcelona ha vingut repetides vegades i hi ha deixat una empremta important. També ens explica que li agraden els documentals d'animals i del molt que compartim amb ells. La seva companyia, ZOO, va ser creada el 1998 amb una primera peça que s'inspirava en fotografies de zoològics. El seu alter ego és un ós.

Mette Ingvartsen diu que creu en el teatre. Aquesta coreògrafa i acadèmica danesa veu el teatre com un espai d'utopia que serveix per replantejar els rols de gènere, indagar en la imatge de la monstruositat contemporània i assajar noves trobades. En algunes de les seves obres, la nuesa i la sexualitat són eixos de plantejament coreogràfic, si bé es presenten amb una diversitat estilística de tal llibertat que semblen fetes per creadors diferents. Mette Ingvartsen només busca la coherència en la pròpia obra i amb ella mateixa.

Mette Ingvartsen és una coreògrafa i ballarina danesa. Va començar la seva formació l’any 1999 a Amsterdam i va continuar a Brussel·les, on es va graduar a P.A.R.T.S. el 2004. Distingit pel seu caràcter híbrid, el seu treball coreogràfic fusiona la dansa amb altres disciplines, especialment les arts visuals, la tecnologia i el llenguatge. Entre 2009 i 2012, The Artificial Nature Series (que comprèn les peces Manual Focus (2003) o 50/50 de 2004), va desenvolupar un cicle de treball sobre les relacions humanes/no humanes. Per contra, la seva darrera sèrie, The Red Pieces: 69 positions (2014), 7 Pleasures (2015), to come (ampliat) i 21 pornografies (2017), se centra en la nuesa, en la sexualitat i en com el cos ha estat històricament un lloc de lluites polítiques.

Passegem amb Júlia Robert i Rudi Cole mentre ens porten a visitar un pi centenari, un lloc molt especial per a ells. Un indret on connecten amb el silenci, amb l'espai i on poden abandonar-se a la introspecció, que són eines de vida tant com material coreogràfic.

La companyia HUMANHOOD va ser creada l’any 2016 per la catalana Júlia Robert i el britànic Rudi Cole, amb treballs que combinen ciència i misticisme. El treball de la companyia deriva de la seva fascinació pels descobriments de la física moderna i la saviesa del misticisme oriental, tot fusionant aquests dos mons aparentment contrastats i abstractes en el cos humà i la fluïdesa del moviment. Les seves peces són processos que s’entrellacen uns amb els altres, combinant el seu creixement espiritual amb l’artístic. Durant la temporada 2021-2022 han presentat al Mercat dues creacions: Zero, un duet ja estrenat a Barcelona que es va tornar a representar a la ciutat per darrer cop, i la nova creació Infinit, en coproducció amb l’estructura londinenca Sadler’s Wells i el mateix Mercat de les Flors.

Picar de peus, fer cagar el tió, llaurar la terra i fer un cop de cap. Aina Alegre es dedica a recopilar cops i ens els explica en aquest podcast on escoltem plegades algunes de les seves troballes rítmiques que han servit de motor de les seves obres. Com a artista resident del Merca de les Flors, Alegre ha mostrat dues de les seves creacions, R-A-U-X-A i La nuit, nous autres. Tanmateix, durant aquesta temporada 2021-2022 treballarà la pròxima creació que, entre altres estructures, també coproduirem des del Mercat.

Aina Alegre va crear Studio Fictif com a eina de producció i difusió de les seves obres coreogràfiques, col·laboracions artístiques i accions educatives. Ballarina, performer  i coreògrafa, Alegre planteja la creació coreogràfica com un àmbit per «reinventar» el cos i explora diferents cultures i pràctiques corporals enteses com a representacions socials, històriques i antropològiques.

Sònia Gómez, a més de ballarina i creadora, és ciclista urbana. L'acompanyem sobre rodes pel Delta del Llobregat per parlar de coses senzilles, de resistència natural i de recerca escènica. També ens explica alguns detalls sobre la seva peça The Black Body, the Blue Mind and the Fluorescent Guts, una coproducció del Mercat de les Flors, a més de fer un repàs per alguns moments clau de la seva trajectòria.

Ballarina, performer i coreògrafa, va estudiar a l’Institut del Teatre i l’escola P.A.R.T.S de Brussel·les. Des de l’any 2004 treballa en projectes que tenen com a eixos temàtics la construcció identitària, però també el descobriment de certes impostures socials a través de l’art i de les impostures de l’art a través del cos i la performance.

Guy Nader i Maria Campos són parella de vida i de creació. Tot i que vénen de llocs molt llunyans han sabut encaixar els seus desitjos i construir un cos de recerca al voltant del temps i de l'espai que els permet fer créixer tot un jardí al seu voltant.

Campos i Nader, artistes residents del Mercat de les Flors, han presentat 'Made of Space' durant la temporada 2021-2022. El seu treball ha estat present a diferents festivals i teatres internacionals i nacionals, a països com ara França, Bèlgica, Holanda, Líban, Índia i Corea del Sud, entre d'altres. A més, han estat guardonats amb el Premi Ciutat de Barcelona (2019), entre altres premis.

Parlem amb Cesc Gelabert que ens fa un repàs d’algunes de les idees que han acompanyat la seva dilatada trajectòria artística des de la sabiesa de saber-se en el darrer tram. I de poder fer moure el vent sense necessitar saltar gaire alt.

Gelabert és una de les figures més importants de la dansa contemporània de l’Estat. Estudiant d’arquitectura, va començar a ballar en el grup d’Anna Maleras el 1969. Entre 1978 i 1980, es va convertir en un membre actiu de la comunitat de dansa de Nova York. Quan torna a Barcelona, comença la seva col·laboració amb Lidia Azzopardi, amb qui crea la seva companyia l’any 1985, amb més d’una trentena de creacions guardonades amb els premis més prestigiosos.

Guió: Bàrbara Raubert / Realització sonora: Matías Rossi

Marina Mascarell ens parla del sentit del grup i de la força de la comunitat quan està lliure de restriccions. Així fa un retrat del sector de la dansa i dibuixa la utopia que desplega en les seves obres.

Mascarell és artista associada al Mercat de les Flors i durant la temporada 2021-2022 ha estrenat la peça 'orthopedica corporatio' i ha presentat 'Bird Dog', un site-specific paral·lel des dels carrers de quatre ciutats: Tòquio, Lisboa, Washington i La Haia. A més, se li ha dedicat el tercer volum de la col·lecció sobre dansa Paragrafies: Corporitzar el pensament, editada pel Mercat de les Flors, l’Institut del Teatre i l’editorial Comanegra

Guió: Bàrbara Raubert / Realització sonora: Matías Rossi

Escoltem la coreògrafa Maria Ribot (Madrid, 1962) parlant de 'Happy Island', la peça creada per a la companyia portuguesa de dansa inclusiva Dançando com a Diferença.

La Ribot és una artista internacional que ha acostat la dansa a idees performatives trencant els cànons de l’escena tradicional. Va rebre el Lleó d’Or per la seva trajectòria l’any 2020 i, tot i que els seus solos de Diezas distinguidas (1993-2020) segurament siguin les seves creacions més conegudes, també ha treballat amb companyies i amb no professionals. Però a Happy Island el repte  es multiplica exponencialment.

Després del podcast que Radio Web MACBA ha dedicat a la trajectòria de La Ribot, ara aprofundim en el procés de creació i el significat d’aquesta peça tan especial que és Happy Island, presentada al Mercat en la temporada 2020-2021

Conversem amb Juan Carlos Lérida, ballarí, coreògraf i pedagog del flamenc. El Mercat de les Flors l'ha acompanyat en la creació de 'La liturgia de las horas', un esdeveniment artístic itinerant de 12 hores de duració, que va tancar la temporada regular 2020-2021.

La liturgia de las horas és un ritual de transformació ideat pel bailaor sevillà Juan Carlos Lérida de 12 hores de durada, on ressegueix els espais de la passió de Crist transformats en les qüestions artístiques que l'han perseguit de fa temps: la cuina, l'oralitat, els oficis, el grup... Fins arribar a la desintegració del cos.

Guió: Bàrbara Raubert / Realització sonora: Matías Rossi

A partir de la presentació d'Olga Mesa al Mercat de les Flors amb un solo -Este no es mi cuerpo- i una peça de gran format -Carmen/Shakespeare-, parlem amb aquesta coreògrafa i artista visual de l’escena.

Nascuda a Astúries, després de passar per una formació clàssica, es va convertir en una de les referents de la primera dansa contemporània a finals dels 80, al costat de molts altres que han sigut igualment importants per a l’ampliació del concepte de dansa, com La Ribot o Mònica Valenciano.

Guió: Bàrbara Raubert / Realització sonora: Matías Rossi

Africa Moment és una trobada anual que té lloc al Mercat de les Flors amb la voluntat de posicionar la creació africana dins el panorama internacional de la dansa. El 2020, amb el focus posat a Sud-Àfrica, una de les artistes convidades va ser Mamela Nyamza, que aquí ens parla de la seva trajectòria i del rol de la dona al seu país, mentre que la directora d’Africa Moment ens contextualitza el sentit originari i l’abast que ha pres la seva recerca com a curadora i també com a artista.

Guió: Bàrbara Raubert / Realització sonora: Matías Rossi

Entrevistem Sofia Asencio i Tomàs Aragay arran de la constel·lació que el Mercat de les Flors va dedicar-los la temporada 2020-2021. Els creadors de Societat Doctor Alonso expliquen què significa el descentrament de la mirada que practiquen habitualment en les seves peces i de com han utilitzat la formació acadèmica per traspassar-la i anar al cor del treball de l’intèrpret i de l’escena. En el recorregut a la seva carrera, també rememoren un col·lectiu del qual van formar part i que va ser molt important a la ciutat de Barcelona a finals dels 90, General Elèctrica.

Guió: Bàrbara Raubert / Realització sonora: Matías Rossi

Aquesta entrevista amb Pere Faura és el resultat de 6 mesos de conversa al voltant de la dansa, durant els quals el coreògraf ha anat contestant les preguntes a través d'àudios de whatsapp. Aquí en podeu escoltar un resum que ens conduirà per carrers sorollosos, passejos nocturns, bars, festes i fins a la tranquil·litat del seu sofà-després d'una nit de festa.

Acabem a casa, doncs, al cos i a la necessitat de recuperar el nom sencer, i deixar de ser Pere Faura per tornar a ser Pere Gay Faura.

Guió: Bàrbara Raubert / Realització sonora i música: Matías Rossi