Skip to main content
RESERVOIR JOCS

RESERVOIR JOCS

By Miquel Jornet

RESERVOIR JOCS va nèixer el 8 d'octubre de 2011, convertint-se en el primer podcast en llengua catalana de divulgació específica sobre jocs de taula moderns: Catan, Carcassonne, Pandemic... i molts més!

Els primers episodis estaven gravats pel Miquel a casa seva, més endavant es van sumar alguns col·laboradors amb seccions pròpies o gravant "mano a mano".

Des de 2012 gravem als estudis de Ràdio Sant Andreu petites píndoles lúdiques anomenades DESCOBRINT JOCS. Ho fem al costat de mestres com Jordi Milian (presentador) i Vicenç Comajuncosas (taula de so).

Gràcies per escoltar-nos!
Available on
Apple Podcasts Logo
Google Podcasts Logo
Overcast Logo
Pocket Casts Logo
PodBean Logo
RadioPublic Logo
Spotify Logo
Currently playing episode

DJ99: Beasty Bar (2014) Stefan Kloß

RESERVOIR JOCSNov 19, 2015

00:00
07:21
DJ199: Reef (2018) Emerson Matsuuchi

DJ199: Reef (2018) Emerson Matsuuchi

Amb el nom de Next Move Games (o Plan B Games) coneixem l'estudi creatiu, treballant per a Asmodee, que durant els darrers anys ha implantat la tendència del que abans pejorativament dèiem "sobreproduir els jocs" (i que ara diem "cuidar la producció dels jocs"). Ja pot ser un joc de tauler com aquest Reef, o el premiat Azul, o un joc de cartes com 5211 (en vam parlar a la secció número 194 al programa) que aquesta casa utilitza els millor materials així com els millors artistes per fer que els seus jocs destaquin sobre la resta.

El que va començar com una tendència s'està convertint en estàndard per a aquesta i altres moltes editorials que no volen quedar-se enrere, ja que la bona producció d'un joc és quelcom que ara els consumidors ens atrevim a exigir (i a pagar si cal). Això, entre altres factors, ha fet apujar els preus dels jocs de taula bastant si els comparem amb el que es pagava per un mateix joc fa 5 anys... però, en comptes de publicar-se menys jocs, cada any la xifra de novetats es dispara i ens trobem que hi ha molta oferta per a una demanda cada cop més acurada (la gent s'informa abans de comprar o proven els jocs a clubs i associacions valorant si aquell títol té lloc al prestatge de casa o, si tenint-lo al club, ja n'hi ha prou...).

Sigui com sigui, s'està generant un efecte: comprem menys jocs i juguem aquells que tenim pendents d'estrenar a casa. I així, de vegades, trobem o retrobem sorpreses com aquest joc de Matsuuchi que guarda un ADN d'autor molt potent quan el comparem amb Century: La ruta de las especias sent tots dos jocs bastant diferents.

Feb 24, 202011:38
DJ198: Diáspora (2019) Santiago Eximeno

DJ198: Diáspora (2019) Santiago Eximeno

Els jocs i els puzles moltes vegades comparteixen una arrel comuna que és la del goig de la superació d'un repte. En els jocs el repte dependrà de l'encert i/o sort, o la manca d'aquests, que tinguin els teus adversaris i en els puzles tota responsabilitat de superació recaurà sobre nosaltres mateixos. Ara bé, darrerament ens trobem jocs de tipus puzle que es poden jugar cooperativament fent ús del que en l'argot més jugaire diem "el rusc mental" (en castellà: "la mente colmena").

Diáspora és una col·lecció de puzles presentada en una pila de cartes que ens posa en safata jugar acompanyats (tot i que també es gaudeix jugant-hi sol). Ara bé, la genialitat d'aquest nou joc de Zacatrus! no rau en la qualitat dels puzles sinó en la qualitat del text de ciència-ficció que se'ns desbloquejarà a mesura que anem resolent els enigmes presentats a les cartes. D'altra banda, la part més fresca i original la trobem en la manera que ens hem de comunicar amb la Turing, la intel·ligència artificial responsable de la història en la qual ens trobem de caps i peus però també el sistema de verificació de les nostres respostes... una simple adreça de correu electrònic.

Tot seria un petit gran batibull si no fos per l'encertat llenguatge amb què ens contesta la màquina, que dóna sensació de ser un automatisme pervers en determinats moments. Entenem que aquest mèrit el posa sobre la taula (o millor dit: a les pantalles) Santiago Eximeno, autor de jocs però encara més autor de ficcions i ficcions interactives. La meravella doncs és que aquest és un sistema que mai havíem vist i que funciona. I tot i que els puzles podrien tenir una connexió temàtica i qualitat més depurada el joc és realment divertit.

Jan 27, 202012:27
DJ197: No sin mi gato (2007) Antoine Bauza
Dec 09, 201908:58
DJ196: Zoom in Barcelona (2019) Núria Casellas + Eloi Pujadas + Joaquim Vilalta

DJ196: Zoom in Barcelona (2019) Núria Casellas + Eloi Pujadas + Joaquim Vilalta

Un factor que suma perquè un joc entri amb la catifa vermella al Descobrint Jocs és que estigui editat en català. Un altre molt important és que tingui com a protagonista a la ciutat de Barcelona... i avui hem trobat un joc que combina ambdós factors i no volem esperar més per presentar-vos aquest flamant Zoom in Barcelona.

Sobta d'inici veure que està dissenyat amb 3 caps i il·lustrat a 4 mans, però vam estar a una de les sessions de 'testing' obert (concretament al Festival Molins Horror Games 2018) i allà vam poder copsar que l'entesa entre totes les parts era simplement perfecte. Una nova i petita editorial de casa nostra com Cucafera Games ha estat capac de treure al mercat un joc amb un format molt complet (amb cartes, tauler, 'tokens' de cartró, peces de fusta...) i amb uns estàndards de qualitat òptims. Bona feina! Normalment els crítics sempre posem el crit al cel amb les baixes qualitats però mai fem el contrari quan tot està bé, i això també ha de canviar.

Zoom in Barcelona és un joc, o un sistema de joc extrapolable, sobre el plànol de Barcelona en aquest cas. On ens hem de moure i capturar fotos de la manera més optimitzada possible per puntuar més que els altres jugadors. Una munió de mecàniques elegants i plaents destinades a un públic familiar. Recorda en sensacions, salvant bastant les distàncies, a la genial sèrie de jocs sobre mapes que van fer del 2003 al 2013 l'Alan R. Moon i l'Aaron Weisblum coneguda com a "10 Days in...".

Nov 25, 201912:21
DJ195: PLENUS (2016) Inka Brand + Markus Brand

DJ195: PLENUS (2016) Inka Brand + Markus Brand

Els roll & write estan de moda, és una evidència, però al mercat hi ha de bons i dolents i al Descobrint Jocs no us volem fer perdre el vostre preuat temps... el material que us portem a la secció, tret d'alguna excepció en què sempre avisem, està filtrat per garantir la vostra satisfacció i aquest PLENUS s'està convertint a poc a poc en el joc de llapis i paper que més veu taula a casa nostra.

Senzill d'aprendre, però difícil d'excel·lir-hi, ràpid a l'hora de preparar una partida i amb una versió per jugar en solitari perfectament dissenyada per agafar mestratge en la pràctica de marcar caselles per tal d'intentar jugar millor que els nostres rivals en les partides multijugador. No hi ha entretorn perquè sempre jugues, tant quant tu tires els daus com quan ho fan els altres... ha trigat un parell d'anys en ser publicat a casa nostra (en una edició que inclou el català entre les 4 llengües en les que s'ha imprès) perquè va sortir per Devir a finals de l'any passat, però amb el temps s'està fent un nom entre els jocs d'aquest format per al públic familiar. La versió per jugadors més crema-neurones és OPTIMUS, també publicat per l'editorial barcelonina.

Oct 27, 201910:55
DJ194: 5211 (2019) Tsuyoshi Hashiguchi

DJ194: 5211 (2019) Tsuyoshi Hashiguchi

Encara avui, en ple 2019, hi ha jocs que utilitzant únicament una pila de cartes acaben per sorprendre'ns molt positivament. Serà per la potència del disseny minimalista ben executat? Serà perquè les baixes expectatives ens fan agafar el joc (utilitzant el símil boxístic) amb la guàrdia més baixa que de costum? Sigui com sigui, aquí els portem i analitzem per compartir amb tots vosaltres impressions.

Aquest simpàtic 5211 no passa desapercebut quan està sobre la taula. L'excel·lència en la producció a què ens han acostumat la gent de Plan B Games o Next Move Games es fa palesa. I tot i ser només unes cartes, trobem que són bastant més sobredimensionades que les de la resta de jocs, molt agradables al tacte i amb unes il·lustracions a càrrec d'un dels artistes cabdals en el món dels jocs de taula (Chris Quilliams) que l'han fet sortir de la seva zona de confort per plasmar a les cartes uns estampats més típics de les camises hawaianes que s'han posat darrerament de moda.

Mecànicament el joc funciona bé i és agradable de jugar, tot i que hem trobat algun text en el reglament que es deixa a una interpretació confusa.

Oct 21, 201908:15
DJ191: LLAMA (2019) Reiner Knizia

DJ191: LLAMA (2019) Reiner Knizia

Tots els que escolteu aquesta secció segurament coneixeu els premis Spiel des Jahres. Molt probablement també us sona el nom de Reiner Knizia (l'autor de jocs del qui més hem parlat al Descobrint Jocs). Doncs avui ho tornem a fer perquè ho ha tornat a fer: passar-li la Navalla d'Occam a quelcom tan senzill com un joc de cartes familiar de gestió de mà.

Aquest principi d'economia o estalvi l'aplica a tot el conjunt: material de joc, regles, mecàniques, fins i tot grafisme... i, tot plegat, funciona i molt bé. És per això, i per fer-ho en ple 2019, que creiem que als crítics els ha tornat a sorprendre positivament i per això han volgut premiar aquest elogi a la senzillesa amb una nominació als Spiel des Jahres d'enguany. Segurament no ho guanyarà, o potser sí perquè els altres nominats són dos jocs de paraules (que normalment no pisquen tret d'obres mestres com Codi Secret).

LLAMA té, a part de la ultra-senzillesa, una cosa que fascina i que comentem a l'àudio: el que sembla un desgavell matemàtic en el sistema de puntuació (el bonus de poder retornar una fitxa de punts negatius quan guanyes una ronda) notes que és totalment intencionat per conferir-li al joc una de les seves grans virtuts, que no és altra que oferir la possibilitat de "reenganche" als jugadors més endarrerits en la partida. Això, en un joc familiar, és sinònim de triomf. Proveu-ho i veureu... ah! és un secret, però amb un parell de baralles de cartes us podeu "fabricar" un LLAMA casolà.

Sep 27, 201910:50
DJ190: El Monstre de Colors (2018) Dani Gómez + Josep Maria Allué

DJ190: El Monstre de Colors (2018) Dani Gómez + Josep Maria Allué

Encetem nova temporada al Descobrint Jocs amb un joc molt especial i amb sorteig! Avui, a la secció número 190, us parlem del nou joc del tàndem creatiu format per Dani Gómez i Josep Maria Allué. Gent "de casa nostra" fent un encàrrec molt "de casa nostra".

Devir ha obtingut la llicència del reeixit llibre infantil de l'Anna Llenas per transformar-ho en un joc de taula on la identificació de les emocions (la pedra angular del simpàtic i despistat monstre) sigui present d'alguna manera. Allué i Gómez van agafar el guant desenvolupant aquest preciosista Memory emocional cooperatiu que farà que compartim, grans i petits, els nostres moments més grocs, verds, blaus, negres, vermells i roses. Només per això ja val la pena fer una partida.

Pels especialistes, després que Allué guanyés l'any 2017 amb Víktor Bautista el premi As d'Or a França amb El Niu del Cucut no ha passat desapercebuda aquesta nova creació, i ha estat nominada als As d'Or 2019 (també en la categoria infantil -potser la més complicada per això que els nens són el públic més exigent-).

I tant parlar de premis ens han agafat ganes de repartir també nosaltres algun premi. Aprofitant que el Miquel porta el ticketing i la comunicació del Teatre Núria Espert de Sant Andreu de la Barca i que el diumenge 22 de setembre s'hi representa la funció de El Monstre de Colors... regalem una entrada doble per gaudir d'aquesta obra de teatre creada per Tutatis Distribucions. Només heu d'escoltar la secció per saber què heu de fer. Ànims i seguim una temporada més parlant de jocs a Ràdio Sant Andreu!

Sep 19, 201914:52
DJ189: Tiananmen Square: The Unknown Protester (2017) Ref Tom Green

DJ189: Tiananmen Square: The Unknown Protester (2017) Ref Tom Green

Acomiadem temporada amb un joc molt especial. Fa pocs dies es va celebrar el 30è aniversari de les protestes a la plaça de Tiananmen i des del podcast i la secció a Ràdio Sant Andreu ens volem fer ressò recomanant aquest Tiananmen: The Unknown Protester.

En primer lloc es tracta d'un "joc" print&play (que us podeu imprimir i fer a casa), us passem els enllaços als arxius de descàrrega al final d'aquest text.

En segon lloc, i per això posava entre cometes la paraula "joc", podem dir que és més un fake game que un joc de veritat. Sí, com les fake news (notícies falses) o com un mockumentary (fals documental)... productes creatius creats moltes vegades per intentar sacsejar consciències.

I en tercer lloc ens trobem amb un artefacte que serveix per mantenir i transmetre la memòria històrica d'un moment cabdal del qual es coneix com a no-violència. Efectivament aquest fals joc es podria treure en una aula per iniciar un bon debat, i no necessàriament a l'Escola de Cultura de Pau (que admirem per la feina que fa des fa molts anys).

Important acompanyar la sessió post-partida amb, per exemple, aquests vídeos: - China: tanques contra libertad (Informe Semanal del 10 de juny de 1989). - La imagen que China olvidó (micro-reportatge de la BBC que demostra en menys de 2 minuts i mig com treballa el govern xinès per la desinformació).

I ara sí, els enllaços als arxius del joc: - Imatge per imprimir i retallar el joc i les peces (surten 3 jocs per full A4). - Traducció al català del reglament del joc.

Bones vacances i fins a la temporada vinent! Tindrem sorpreses, ja veureu.

Jul 06, 201909:34
DJ188: Revolución 1828 (2019) Stefan Feld

DJ188: Revolución 1828 (2019) Stefan Feld

 De vegades el Jordi em demana que porti a la ràdio jocs amb un tema de plena actualitat com les eleccions. Conec diferents jocs de taula antics sobre aquest tema, però justament Arrakis Games acaba de treure un nou que combina 3 coses que m'encanten: tema electoral, història americana i Stefan Feld com a autor.

Ja sé que Stefan Feld té amants i detractors a cabassos, aquests últims diuen que els seus dissenys són freds i secs com el gel, que sempre fa una "amanida de punts" (concepte que pretén resumir les múltiples vies on esgarrapar punts d'una manera o una altra) i que també peca de molta abstracció com Reiner Knizia (clar, fan eurogames, què volem doncs?).

A Revolución 1828 si vols tema el pots trobar en algunes mecàniques (com la de la difamació), però no us enganyaré... no és Las Mansiones de la Locura. Ens trobarem un joc per a dos jugadors tens, amb unes mecàniques força originals i certa rejugabilitat per les diferents combinacions de fitxes que es posen atzarosament sobre el tauler a cada ronda.

Em seria més fàcil recomanar-ho "molt fort" si el preu hagués estat més baix, però entenem que Arrakis Games haurà fet un tiratge molt baix i per això el trobem més car que altres jocs de format similar (atenció, aquest baix tiratge també pot afavorir la revalorització del joc en poc temps a nivell de col·leccionisme).

May 26, 201911:35
DJ187: ¡Aventureros al Tren! New York (2018) Alan R. Moon

DJ187: ¡Aventureros al Tren! New York (2018) Alan R. Moon

Spin-offs, spin-offs i més spin-offs! Potser és una bona estratègia comercial quan tens una marca com ¡Aventureros al Tren! sobre la taula... i és que del clàssic joc de trens ja hem vist infinitat de mapes (taulers), també versions d'aniversari amb components de luxe, fins i tot la versió infantil i ara venen els spin-offs de ciutats del món.

S'ha d'anar amb molt de compte quan es fan aquestes coses. Perquè el producte original és un GRAN joc... d'aquells imprescindibles en qualsevol ludoteca (gran o petita). I quan compares ¡Aventureros al Tren! amb ¡Aventureros al Tren! New York s'hi veuen les vergonyes. Generosament hem etiquetat aquest spin-off de "demo tècnica" del joc original, i hem tornat a utilitzar a la secció el concepte "ludus interruptus" després de molts anys (5 concretament) quan vam analitzar l'infame Un Imperio en 8 Minutos.

Apr 22, 201911:02
DJ186: CuBirds (2018) Stefan Alexander

DJ186: CuBirds (2018) Stefan Alexander

Parlem de CuBirds, un joc de cartes molt original en el seu aspecte gràfic però també en la mecànica de com els jugadors han d'anar agafant cartes d'un 'pool' central i comú de quatre fileres de 3 cartes cadascuna.

També us expliquem breument que aquest és un dels molts jocs que l'empresa FORGENEXT ha ajudat a veure la llum. Són facilitadors i mediadors entre autors i editors. També ajuden en les tasques de desenvolupament, tant a editors com a autors. El més semblant que tenim a casa nostra és el grup Santa Clara BCS.

Mar 31, 201911:09
DJ185: Bandido (2016) Martin Nedergaard Andersen

DJ185: Bandido (2016) Martin Nedergaard Andersen

Bandido és el seu best seller i la raó principal d'això és que el pots començar a jugar mentre expliques les regles (tal com hem fet a la ràdio). Ara, en el món dels videojocs estan molt de moda aquells jocs amb procedurals (on cada partida els nivells són diferents i es generen mitjançant algoritmes en funció de la resposta humana). Salvant les distàncies, podríem dir que Bandido és un cooperatiu senzillíssim i procedural. Perquè tinc comprovat que com més gran és el coneixement de la tipologia de les cartes que componen el joc per part dels jugadors, més fàcil és guanyar la partida. Per evitar això comparteixo amb vosaltres una variant que he penjat a la BGG anomenada CHAPO'S TURN, que el fa més difícil i apte per jugar només amb adults. Sigui com sigui, un petit gran disseny que vaig poder descobrir gràcies a Baldo i Fran FG les passades jornades Ayudar Jugando.

Del món del minimalisme ja coneixem aquell dit de "menys és més". Darrerament s'ha fet extensible a molts altres àmbits del disseny: disseny d'interiors, disseny gràfic/web, disseny industrial... i, ara també, disseny de jocs. Des de Suïssa, una petita editorial anomenada Helvetiq ha sabut irrompre en el panorama amb jocs molt petits de components i molt senzills d'aspecte gràfic així com de reglament. Mig seriosament diem que fan dissenys minimalistes "a la japonesa" en el cor d'Europa, des de dues petites oficines a les ciutats de Basilea i Lausana.

Mar 03, 201909:03
DJ184: Blue Lagoon (2018) Reiner Knizia

DJ184: Blue Lagoon (2018) Reiner Knizia

Reiner Knizia sempre ha hagut de suportar la crítica dels aficionats avançats (i de vegades una mica "haters") que mai inventa res, que viu de les rendes dels seus grans dissenys, que tot el que fa és molt abstracte, que sempre està fent "refregits" dels seus jocs... i potser és veritat, de fet aquest Blue Lagoon és com la barreja concentrada de: Rondo (2012), Jäger und Sammler (2010) i A través del Desierto (1998).

Però, és clar, estem en 2019! Quanta gent nova s'haurà incorporat a l'afició? Si Reiner Knizia no fa "refregits" potser els aficionats nouvinguts no se'l troben. Per tant, intentem entendre dues coses: que l'autor necessita aquests jocs com a targeta de visita per a nous jugadors/compradors i que a cap editorial del món li molesta massa editar un disseny (sempre ben ajustat -i alguns jocs actuals no poden dir el mateix-) de Reiner Knizia. Així doncs, el Doctor encara té una porta oberta al DESCOBRINT JOCS.

Feb 23, 201909:31
DJ183: Kerala (2017) Kirsten Hiese

DJ183: Kerala (2017) Kirsten Hiese

Jocs de col·locació de rajoles hi ha molts. És una mecànica que s'adapta molt bé a temes com la construcció d'una ciutat, l'ampliació d'uns jardins, l'exploració d'una illa... però no necessàriament tots els jocs bons de col·locació de rajoles han de tenir tema. Avui ens trobem amb un d'aquests jocs. I és que Kerala: El Camino de los Elefantes és un joc 99% abstracte: el que fas no té res a veure amb la mínima capa temàtica que l'editor li ha posat al producte. Si sou capaços de posar-vos a jugar a un joc d'aquestes característiques (i ho hem fet sempre amb els escacs, les dames o el parxís) trobareu en Kerala un repte molt plaent per jugar amb la família i els amics.

Si grateu una mica més en el nom, trobareu que Kerala és l'anomenada Venècia d'Orient. Un estat al sud de l'Índia amb moltes atraccions turístiques, entre elles el santuari d'elefants de Kodanad. Segurament algun directiu de l'empresa KOSMOS a Alemanya va estar de vacances a Kodanad i, a l'hora de buscar-li un "tema" al joc de la Kirsten Hiese, se li va ocórrer pensar en els elefants. Tot i respondre això a una mirada eurocèntrica (molt present en molts jocs de taula) almenys és respectuosa i ens ha servit per aprendre coses noves.

Feb 09, 201911:08
DJ182: Planet (2018) Urtis Šulinskas

DJ182: Planet (2018) Urtis Šulinskas

He de reconèixer que estic comprant molts menys jocs que en altres etapes de la meva vida, els motius són diversos: com dic a la secció estic tornant a gaudir dels videojocs, hi ha massa novetat editorial (tanta que aclapara), intento conciliar més temps amb la família... però hi ha coses que no canvien mai, i una d'aquestes és l'impacte que em fa un joc que no he vist mai, del que no conec l'autor però que només mirant la portada ja intueixo que a dins s'amaga un bon joc. Això em va passar aquest mes de gener a un Abacus amb el joc Planet.

Vaig agafar la capsa, vaig comprovar que mai havia vist el nom de qui signava el joc (fet que encara em va motivar més a saber què hi havia), vaig llegir la contraportada i mirant les "repros" dels components ja estava caminant cap a la capsa per pagar-ho. I és que Planet és preciós, ens convida a crear un planeta habitable per a diferents espècies animals, les mecàniques són senzilles (però pots jugar-hi també amb jugadors avesats), juga amb àrees i volums, té una producció exquisida i fa servir el magnetisme dels imants. Potser això encara em va "atraure" més, no sé. Però si la secció es diu "DESCOBRINT JOCS" es tracta d'això... de portar descobertes com aquesta.

Feb 05, 201910:06
DJ181: Welcome to... (2018) Benoit Turpin

DJ181: Welcome to... (2018) Benoit Turpin

A finals de l'any passat ja s'intuïa que els jocs tipus paper & pencil (paper i llapis) o roll & write (tirar dau i escriure), de fet en vam parlar d'alguns jocs interessants que feien servir aquesta dinàmica. Però avui portem a la secció el que de moment creiem que és el millor dels que hem provat fins ara (a falta de provar Plenus i Ganz Schön Clever).

A més us explicarem la història de la publicació en castellà d'aquest joc, vinculada a una visita d'un grup de jugadors catalans al Festival Internacional de Jocs de Cannes. I, si ens hagués donat temps, també us hauríem comentat que el joc es va presentar com a prototip al concurs de creació de jocs més important de França, el que organitza el CNJ de Boulogne-Billancourt (París).

Jan 20, 201909:42
DJ180: Pandemic La Caída de Roma (2018) Matt Leacock + Paolo Mori

DJ180: Pandemic La Caída de Roma (2018) Matt Leacock + Paolo Mori

Comencem l'any 2019 de la millor manera que es pot fer: portant a la ràdio un dels nous jocs que més (si no és el que més) ens ha agradat de la fornada de jocs sortits durant la campanya de Nadal. Després de Pandemic Iberia creia impossible veure un Pandemic amb més sabor temàtic... sense haver valorat encara el Pandemic Rising Tide (joc ambientat en Holanda i la seva lluita guanyant terreny al mar), aquest Pandemic La Caída de Roma m'ha sorprès molt gratament.

Tal com expliquem a la secció, aquest spin-off del sistema Pandemic agradará moltíssim als aficionats als wargames, ja que és la versió que més trama historicobèl·lica conté. S'han substituït les epidèmies per invasions bàrbares a l'imperi romà. També s'inclou per primer cop en un Pandemic una versió oficial per jugar en solitari i batalles amb resolucions de tirades de daus (trets que també agrairan els jugadors més grognards).

Segons els editors, aquesta col·lecció d'spin-offs anomenada Colección Supervivencia està feta per tiratges molt limitats de jocs que, en teoria, no es reediten posteriorment. Per tant, i com que és un gran joc, us animem a aconseguir-ho ara que acaba de sortir abans que es descatalogui i s'inflin els preus al mercat de segona mà. Feliç 2019 a tots i totes!

Jan 14, 201913:08
DJ179: Dragon Master (2004) Reiner Knizia

DJ179: Dragon Master (2004) Reiner Knizia

Fa molts anys que jugo i que faig jugar a la gent que m'envolta. Recordo com si fos ahir que una parella (Oskar i Nerea) del poble de la meva dona, en haver jugat amb mi a uns quants jocs van començar a comprar-ne per a ells alguns a l'antiga i enyorada botiga on-line LaPCra. Un dels primers jocs que es van comprar per iniciar la seva ludoteca va ser Robot Master, un joc de Reiner Knizia en una capseta cuadrada i metàl·lica de Cocktail Games. Li vam fer partides i el vam gaudir molt en aquells dies en els quals el ritme editorial era suau i plaent.

Avui, 10 anys després, encara jugo amb Oskar i Nerea però el món dels jocs de taula s'ha tornat més saturat, més urgent i més angoixant. Tot i així, els bons dissenys perduren i els creadors els adapten per les circumsàncies... Dragon Master és una simplificació d'aquell Robot Master que conserva tots els ingredients d'un bon joc del doctor Knizia: ràpid d'explicar i de preparar, senzill però amb certa profunditat estratègica i tens pero agradable. Un joc ideal per portar-ho de viatge i jugar-ho fins a "cremar-ho" amb la parella als avions, als trens, als aeroports, als hotels... i en una edició impecable per part de MasQueOca.

Dec 17, 201809:30
DJ178: AXIO (2017) Reiner Knizia

DJ178: AXIO (2017) Reiner Knizia

Avui portem a la secció un joc que esdevé un claríssim exemple dels conflictes sobre la propietat intel·lectual. El doctor Knizia (pels que seguiu la secció ja sabeu que és un dels meus autors fetitxe) se les va tenir amb Sophisticated Games pels drets del seu joc abstracte GENIAL. I és que GENIAL, molt abans que AZUL, va ser un joc abstracte familiar molt i molt interessant editat a casa nostra per Devir.

Després de judicis i partir peres definitivament amb els anglesos, Knizia ha servit la seva particular venjança en plat fred. Sobre l'esquelet d'un disseny boníssim com és el de GENIAL, ha creat un nou joc simplificant la manera de puntuar (perquè les projeccions de les peces rectangulars són més accessibles i clares que les de les peces hexagonals) però introduint una mecànica nova (les piràmides de plàstic) que li confereixen a AXIO un atractiu mecànic molt especial.

Com diem a la ràdio, si ja teniu GENIAL potser comprar AXIO no paga la pena... però si no teniu cap dels dos, potser AXIO és un joc més amable i accessible que no perd atractiu estratègic.

Dec 16, 201809:38
RJ72: Mini-entrevistes #Dau18 - Josep Izquierdo (SHERLOCK)

RJ72: Mini-entrevistes #Dau18 - Josep Izquierdo (SHERLOCK)

Un dels llocs privilegiats del Festival Dau Barcelona, i ho diem després d'haver cobert les set edicions, és sens dubte l'entrada a l'espai La Fàbrica entre la porta i l'ascensor... allà et veu tothom! I allà estaven els flamants guanyadors del premi que atorga HISPA al millor joc d'edició estatal: Martí Lucas i Josep Izquierdo (també coneguts com els TOTJUGAR -el mes de juliol de 2014 ja parlàvem amb ells en aquest humil podcast!-).

Nov 30, 201806:21
RJ71: Black Friday... 3X2!!!
Nov 23, 201830:10
DJ177: Pirámide del Sol (2017) Fréderic Moyersoen

DJ177: Pirámide del Sol (2017) Fréderic Moyersoen

Tenim la sort de veure com cada dia neixen nous projectes en el panorama lúdic, i avui comptem amb un joc de la nova editorial gaditana Pavana Games.

Pirámide del Sol, ho hem de reconèixer, és un joc que pel que fa a mecàniques i producció no ens ha fet el pes. Hi ha cartes per portar la puntuació que utilitzen colors que no es distingeixen dels fons, la puntuació (a part dels problemes de visualització) és un xic tediosa i com a joc de construir una piràmide amb cartes, tot i que temàticament funciona, mecànicament trobem velles joies que el superen... sense anar més lluny Pinguin-Party, un joc de fa 10 anys de Reiner Knizia.

Amb Fréderic Moyersoen, autor belga del clàssic Saboteur (publicat l'any 2004), sempre estem esperant un nou gran joc com el que al seu temps va suposar el dels nans i la mina... malauradament, joc rere joc, mai trobem aquesta fita i comencem a pensar que és un autor one-shot (que al final de la seva carrera es valora només per una única obra). Sigui com sigui, esperem que el "malastruc" de Moyersoen no s'encomani als amics de Pavana Games als que desitgem molta sort en la seva aventura.

Nov 18, 201809:58
RJ70: De la idea a la mesa

RJ70: De la idea a la mesa

Este audio es íntegramente en castellano por voluntad expresa de la organización.

Del 9 al 18 de noviembre, en Molins de Rei, se celebró la edición número 37 del
Festival de Cine de Terror de Molins de Rei. Y, dentro del mismo, la asociación JUGONES montó por segundo año un evento en sintonía con el festival: una jornada de juegos de mesa dedicados al terror y a otra temática invitada (en este caso han sido los viajes).

Uno de los platos fuertes fue la mesa redonda que juntó a David Esbrí (editor en Devir), Fernando Barbanoj (autor de Stress Botics -al que también tuvimos el placer de conocer en nuestro anterior episodio-) y Lluís Collelldemont (autor de Death Show TV).

La mesa redonda fue moderada por Núria Casellas (autora de juegos y flamante editora en Cucafera Games) y fuimos invitados al evento por Sergi Sanmartí (docente y miembro de JUGONES). En el siguiente episodio hablamos brevemente con ellos.

Nov 17, 201801:19:12
DJ176: Topito (2017) Marco Teubner

DJ176: Topito (2017) Marco Teubner

Avui parlem del joc que, amb el permís de SuperRino, es pot convertir en un digne successor de Jenga (joc clàssic d'apilament creat el 1983 per la dissenyadora Leslie Scott).

Topito és un dels 7 jocs que des del podcast RESERVOIR JOCS hem volgut donar a la iniciativa de la Quina Diabòlica Solidària organitzada per la Colla de Diables de Sant Andreu de la Barca.

Esperem que aquesta petita donació serveixi per recaptar diners per contribuir des de Sant Andreu de la Barca a La Marató de TV3.

Nov 16, 201809:12
DJ175: The Mind (2018) Wolfgang Warsch

DJ175: The Mind (2018) Wolfgang Warsch

Es pot fer una secció del DESCOBRINT JOCS amb spoilers? Ho hem intentat i la veritat és que sí. Tot i que ben bé no ha estat un spoiler... podem dir que es tracta d'un "truc" per obtenir millors resultats a The Mind.

The Mind no és un joc. És un experiment que s'ha de provar almenys un parell de vegades i, si pot ser, amb grups de persones diferents. M'agrada dir que és un experiment de team building perquè cada cop que el jugues acabes sincronitzant-te millor amb els teus companys. Tant que es poden arribar a donar situacions molt èpiques i memorables.

Wolfgang Warsch ha tingut l'habilitat de posar-nos a jugar al voltant d'una taula amb l'invent més antic que coneixem: el temps. Això ja és suficient perquè aquest autor s'instal·li en el nostre ràdar (manera col·loquial de dir que estarem molt amatents d'allò nou que faci a partir d'ara) i també per haver estat nominat amb aquest brillant The Mind als darrers premis Spiel des Jahres.

Oct 14, 201811:26
DJ174: Bunny Kingdom (2017) Richard Garfield

DJ174: Bunny Kingdom (2017) Richard Garfield

La secció DESCOBRINT JOCS és meravellosa. Comences parlant d'un joc de Richard Garfield, conegudíssim creador de jocs i pare de Magic: The Gathering, i acabes parlant de la sèrie Stranger Things. Tot pot fer un gir inesperat, sempre.

El que més ens ha ocupat parlant de Bunny Kingdom és la capacitat que tenen els jocs d'agradar-nos molt si el context de joc és favorable i de decebre'ns molt si les circumstàncies no acompanyen. Ens referim al cas concret d'un grup de divulgadors que després de tot un dia a la fira d'Essen, en arribar a l'hotel van provar aquest joc cansats, amb una lectura molt minsa de les regles en anglès i desmotivats inicialment perquè les il·lustracions del joc en qüestió els semblaven enfocades a un públic diferent del que ells es consideraven... resultat: opinions molt esbiaixades.

Per sort, nosaltres triem el lloc i el moment ideals per provar un joc i això fa que les sensacions no siguin gens enganyoses. Podem dir amb molts arguments que Bunny Kingdom és un gran joc dins la seva espècie: els jocs anomenats family+.

Oct 09, 201810:34
RJ69: 4Dados presenta Stress Botics a JOKOS

RJ69: 4Dados presenta Stress Botics a JOKOS

Un dels projectes que més cridaven l'atenció a JOKOS va ser el que vam poder veure a l'estand de l'editorial barcelonina 4Dados. Un joc "amb cert pes" a la BGG que sortirà ben aviat per Kickstarter i que porta per nom Stress Botics.

A l'entrevista parlem amb Alberto Puertas (un dels editors de 4Dados) i amb Fernando Barbanoj (part de l'equip creatiu de Token Synapse i co-autor del joc amb Nacho Román i Alberto Delmás).

Oct 01, 201813:48
RJ68: ¡Dejarles jugar! (Pablo Giménez)

RJ68: ¡Dejarles jugar! (Pablo Giménez)

Del passat Festival JOKOS a Sabadell ens hem emportat uns quants àudios. El primer és aquesta breu però interessant xerrada de Pablo Giménez (jugador, educador, llibrer, podcaster, pare, fundador d'Ayudar Jugando i moltes altres coses -és més poliédric que un D100!-).

Giménez ens explica i diferencia conceptes tan de moda com la gamificació i l'aprenentatge basat en jocs. També ens regala una llista de fonaments per introduir el joc a les aules. De vegades sona tan contundent i necessàriament crític amb la mala praxi pedagògica que no he pogut evitar imaginar-me'l com "el Chicote de las aulas".

En alguns moments cita alguns títols amb potencialitats per a l'aprenentatge basat en jocs: Magic: The Gathering (Richard Garfield), Hombres Lobo de Castronegro (Philippe des Pallières i Hervé Marly), Pandemic (Matt Leacock), Dixit (Jean-Louis Roubira) i Ikonikus (Manu Palau).

Sep 28, 201817:53
DJ172: Azul (2017) Michael Kiesling

DJ172: Azul (2017) Michael Kiesling

Ha passat l'estiu i tornem a parlar de jocs. Seria un pecat no recordar-nos de l'aclamadíssim Azul. De fet, és un dels jocs que més he jugat darrerament i, sonant prepotent (ho admeto), qui ara mateix escriu aquestes línies és el flamant campió del torneig d'Azul celebrat durant la passada Fira JOKOS 2018 a Sabadell (amb una puntuació a la partida final de 96 punts! -crec que és el meu rècord-).

Més que explicar-vos el què ja és Azul, m'agradaria aventurar-me a dir-vos el que serà Azul en uns anys: Azul esdevindrà claríssimament un joc d'aquells que diem clàssics-moderns en l'àmbit dels jocs familiars (aproximadament cada 5 anys surt un d'aquests jocs).

- 1995: Catan
- 2000: Carcassonne
- 2005: ¡Aventureros al Tren!
- 2008: Pandemic
- 2017: Azul

Serà a escala de vendes en el sector el que tècnicament es diu un "evergreen": joc que cada any ven més unitats que l'any anterior. Serà la reconciliació dels jocs abstractes purs amb el públic familiar. Serà el paradigma que justifica l'excel·lència a nivells de producció. Serà un joc del qual es faran molts campionats. I serà, si no ho és ja, un model a seguir en l'èxit editorial que he de remarcar obligatòriament que ha estat causa i efecte de l'olfacte i el tacte de dues dones en un món que, inicialment, sembla més d'homes: Sophie Gravel i Andrea Ahlers.

Sep 24, 201811:16
DJ171: Topiary (2017) Danny Devine

DJ171: Topiary (2017) Danny Devine

Tanquem temporada recomanant un altre joc d'importació... sabem que igual us costa més de trobar, però també ens consta que molts jocs que hem portat aquí s'han acabat editant en castellà i/o català. Us poso alguns exemples:

- El
Pick-a-PIG el vam ressenyar aquí el febrer de 2014 i mesos més tard va sortir per Homoludicus com a Pick-a-CERDO. Devir, afortunadament, el segueix reeditant.
- L'aclamadíssim Patchwork el vam portar a la ràdio el mes de novembre de 2014 (com es pot comprovar aquí), just passada la fira d'Essen. Maldito Games el va treure en castellà l'any 2015.
- L'Isle of Skye el vam ressenyar abans que guanyés el Kennerspiel des Jahres i un any abans que SD Games el publiqués en castellà (aquí està l'àudio).
- L'Isle of Trains, ressenyat aquí l'octubre de 2015 surt ara, tres anys després, per Looping Games amb el nom de ¡A Todo Tren!.
- Amb el preciós Arboretum (ressenya aquí) també ens vam avançar un any al fet que Fractal Juegos el treiés en castellà.
- Finalment, amb Sagrada, també hem parlat del joc (aquí) abans que surti en una edició estatal a càrrec de Devir (a punt de sortir).

I ara, abans de tancar la secció fins al setembre, us pregunto a vosaltres: us agrada que parlem de jocs d'importació a la secció de la ràdio o creieu que només hem de tractar jocs editats en castellà i/o català? Si us agrada que de tant en tant porti algun joc d'importació, quin pes creieu que han de tenir aquest tipus de jocs? Ara mateix intento fer (aprox.) un 70% jocs editats a l'estat espanyol i un 30% jocs d'importació... anem bé? Vosaltres maneu!

Ara sí: BONES VACANCES i... no us oblideu de jugar!

Jun 24, 201812:40
DJ170: High Society (1995) Reiner Knizia

DJ170: High Society (1995) Reiner Knizia

Vaig jugar recentment a aquest joc amb un amic, també coneixedor de molts jocs de taula i particularment d'aquells que tenen la mecànica de les subhastes (en el seu top 3 de mecàniques de joc preferides). Curiosament no coneixia aquest Knizia del 1995 que ara acaba d'editar tan magníficament Osprey Games.

Aquest amic em va dir, abans de jugar, que si el joc es semblava una mica al SE VENDE d'Stefan Dorra (el seu joc de subhastes preferit i també una mica "viejuno", perquè és de l'any 1997) que estaria prou bé... no vam acabar la primera partida i em va reconèixer: "¡Este juego es mucho mejor que el SE VENDE!". I és que Knizia és d'aquells "viejos rockeros" que s'han de conèixer i sempre respectar moltíssim [fet que alguns influencers (per dir una paraula) estatals no estan portant a terme i crec que és força injust -és com voler parlar d'Història Contemporània sense conèixer la Revolució Industrial-].

Parlant ja de l'edició actual, ens hem de felicitar de l'elecció per part d'Osprey Games d'una il·lustradora com la valenciana Medusa Dollmaker, que beu directament de l'obra del pintor txec Alphons Mucha, un dels màxims exponents del Modernisme o Art Nouveau pictòric. Un joc gran que encara creix més amb una estètica perfecta pel tema de les classes benestants que tracta. Un MUST HAVE i un MUST PLAY en tota regla!

Jun 18, 201814:13
DJ169: Avenida (2016) Eilif Svensson + Kristian Amundsen Østby

DJ169: Avenida (2016) Eilif Svensson + Kristian Amundsen Østby

S'estan posant de moda els jocs de "llapis i paper" o el que a la BoardGameGeek denomina la família dels jocs Roll 'n Write?.

Nosaltres creiem que sí. L'any 2014 van treure el cap a la fira d'Essen productes com Doodle City, dels mateixos autors danesos que signen aquest nou Avenida, o Rolling Japan (una raresa d'Hisashi Hayashi de la que ja vam parlar al podcast aquí). Aquest any tenim jocs de "paper i llapis" publicats per moltes editorials... alguns millors que d'altres, però només d'aquells que realment valguin la pena en parlarem pròximament.

Els motius d'aquesta fal·lera dels editors per treure aquest tipus de jocs són diversos, però els principals són aquests:

- Acostumen a ser el que diem "solitaris multijugador", i per tant poden ser jugats des d'una sola persona fins a molta gent alhora... l'únic límit és la quantitat de papers del bloc.
- Com hem dit, el límit és el bloc... un cop s'esgota (si no has fet còpies o no ho has escanejat), has de tornar a comprar un bloc o, si l'editorial no en ven de blocs, un altre joc per poder tornar a jugar. Per tant, són jocs amb certa obsolescència programada (tot i que amb els temps que corren, fer-li a un joc més de 50 partides... és tota una fita!).
- Finalment, l'argument més potent: són molt barats de produir i com que com a productes es barregen amb altres jocs de taula amb un PVP més alt... es pot augmentar lleugerament el PVP que realment haurien de tenir si ens fixem únicament en els components. Personalment m'estimo més pensar que aquest petit "sobrepreu" també va destinat a pagar una idea original com la que a Avenida se'ns proposa... tot i que no sé si els autors confirmaran això.

Per acabar, vull que quedi constància (també per escrit) del pal o esbroncada a Morapiaf, l'editor en castellà d'aquest joc. Mai, però MAI, hauria d'haver-se dit Avenida per aterrar a un mercat amb recorregut i cultura vitivinícola suficient com per a entendre molt millor que aquest joc hauria d'haver-se dit Vendimia en castellà o Verema en català. Editar requereix prendre decisions com aquesta. Què en penseu vosaltres? Quins són els vostres jocs de "llapis i paper" preferits?

Jun 11, 201810:49
DJ168: Q - Última Llamada (2018) Martí Lucas + Josep Izquierdo

DJ168: Q - Última Llamada (2018) Martí Lucas + Josep Izquierdo

A poc a poc els micro-editors van agafant experiència i ens porten productes millor acabats i amb voluntat de ser més accessibles que les seves primeres referències. Això salta a la vista amb GDM Games i la seva nova sèrie de jocs agrupada sota el nom de Q.

Sortint-se del fenomen/moda dels jocs d'escapament, la sèrie de jocs Q se centra en la deducció i la crònica negra per a tots els públics, quelcom que saben fer molt bé els nois de TOT JUGAR (emprenedors lúdics catalans als qui vaig poder entrevistar l'any 2014 -ja ha plogut!- teniu l'àudio aquí).

Q - Última Llamada és potser el títol que més ens ha agradat de la primera trilogia. Amb només 32 cartes i una mecànica senzillíssima, de decidir quina informació posem en comú i quina descartem, passem prop d'una hora reflexionant, conjecturant, discutint i exposant tesis a la resta de jugadors perquè "les comprin" o recordin algun petit detall que les invalidi per complet. Els 8€ millor invertits per passar una excel·lent tarda de diumenge... i el joc, un cop jugat, es pot regalar perquè el gaudeixin en una altra llar o en un altre grup de joc.

Jun 04, 201812:25
RJ67: La recerca d'editorials (taula rodona de Ludo Catalunya)

RJ67: La recerca d'editorials (taula rodona de Ludo Catalunya)

L'associació Ludo mai falla a la Fira JugarXJugar de Granollers i nosaltres... tampoc! Si sou persones curioses en saber com funciona aquest sector dels jocs de taula i, fent un símil teatral, no us conformeu a veure l'obra si també us deixen veure la tramoia... passeu, passeu!

Escoltareu la Núria Casellas (autora i moderadora de la taula rodona), el Víktor Bautista (autor convidat de la fira), el Francisco "Pak" Gallego (autor i editor) i l'Eloi Pujadas (autor) intercanviant punts de vista i responent qüestions del públic sobre com s'ho ha de fer un autor de jocs per fer arribar el seu prototip a una editorial. Quins inconvenients i quines oportunitats existeixen. Quines són les típiques errades i què és MOLT recomanable fer per tenir èxit en la comunicació amb els editors de jocs.

May 21, 201801:01:14
DJ167: Majesty: La corona del reino (2017) Marc André
May 15, 201811:24
DJ166: Karuba: el juego de cartas (2017) Rüdiger Dorn

DJ166: Karuba: el juego de cartas (2017) Rüdiger Dorn

Avui ens endinsem a cops de matxet a la frondosa selva de l'illa de Karuba, plena de temples i tresors per ser descoberts! Els aventurers que sàpiguen administrar millor la planificació i el risc seran aquells que traçaran les rutes més valuoses cap als temples, la victòria i la fama al món de l'arqueologia.

Sembla mentida el magnífic treball de reducció a la mínima expressió que ha sabut fer Rüdiger Dorn sobre un joc familiar com
Karuba. Recordem: joc nominat als premis Spiel des Jahres 2016, amb el que HABA encetava un salt més enllà del joc infantil amb la sèrie anomenada Family Games i franquícia de la qual surten més reimplementacions com aquesta versió de cartes o la versió per a nens a partir de 4 anys anomenada Karuba Junior.

Karuba: el juego de cartas és un joc on, amb només 16 cartes, cada jugador haurà de traçar els millors camins per ajudar a quatre exploradors a arribar cadascun al seu respectiu temple. La tria de cartes es fa amb una mini-subhasta que implicarà prendre algunes decisions importants, intuir el que poden treure els rivals cada torn i, fins i tot, sacrificar alguns punts de victòria d'una ruta per maximitzar els que podem fer amb una altra. L'essència de Karuba hi és, però en un format molt més petit, portàtil i ràpid a l'hora de jugar.

May 07, 201809:28
RJ66: Playtesting professional (Joan Pons)

RJ66: Playtesting professional (Joan Pons)

Com sempre, intentem estar allà on l'associació Ludo es mou. Si t'interessa el disseny de jocs i vols conèixer gent amb els mateixos interessos i necessitats... "LUDO ES BIEN"! Una de les seves últimes parades va ser a ILUDO 2018 (Mataró), les jornades organitzades pel club Banshee Errante que des dels seus inicis han manifestat un alt compromís envers la creativitat lúdica amb el concurs de prototips i ponències com la que avui us presentem.

Joan Pons és professor de Game Design al Grau de Creació de Videojocs de la UPC, també és professor de Gamificació i Cultura Digital al CRAI de la UB i Director Creatiu a Arhat Games. Membre de Ludo i un dels actuals coordinadors d'aquesta associació de creadors de jocs de taula a Catalunya.

El playtesting és el procés iteratiu d'assaig-error davant un grup humà pel qual obligatòriament han de passar tots els jocs. Potser és l'etapa més important per a la consolidació d'un joc, però... Com fem sessions de playtesting? Hi ha playtesters professionals a Catalunya? Què ha de fer un bon playtester? I què no ha de fer? Quina és la millor manera de presentar un prototip a una sessió de playtesting?... tot això i bastant més s'intenta explicar en aquest àudio.

May 04, 201842:16
DJ165: Código Secreto Dúo (2017) Vlaada Chvàtil + Scot Eaton
Apr 30, 201810:09
RJ65: Presentació de Gretchinz! a l'Ateneu Barcelonès

RJ65: Presentació de Gretchinz! a l'Ateneu Barcelonès

Quasi podem dir amb absoluta certesa que si hi ha una editorial a l'estat espanyol que sap atendre als mitjans, convencionals i socials, aquesta és Devir. Des de fa molts anys compta amb el prestigiós gabinet de comunicació Xarli Diego, que en moltes ocasions ha posicionat l'editorial en llocs destacats de la premsa. A partir de 2015, s'uneix a l'equip el jove periodista Benja Amorín que, a més de posar en marxa el projecte Devir TV, esdevé un canal de comunicació directe i dinàmic amb la massa crítica que amb regularitat es dedica, o ens dediquem, a parlar amb passió d'aquesta afició.

Fruit dels mailings del Benja, el passat dijous 19 d'abril, ens vam trobar a l'Ateneu Barcelonès diferents divulgadors lúdics com el mestre Oriol Comas, Nano Márquez de Funattic Channel, Edu Pascual d'Enjuégate o el bloguer Luis Hernández, també conegut com The Black Meeple, entre d'altres... era la presentació del nou joc de Roberto Fraga i Yohan Lemonnier: Gretchinz!

Gretchinz! passarà a la història com la primera llicència de Games Workshop publicada per Devir. No és fàcil tenir al catàleg una referència ambientada plenament en el món de Warhammer 40.000, que aquesta sigui un joc de cartes bastant accessible i que vingui signada per un tàndem d'autors de moda com són Roberto Fraga i Yohan Lemonnier. Esperem que aquest sigui l'inici d'una gran amistat.

Apr 24, 201840:36
DJ164: Sagrada (2017) Adrian Adamescu + Daryl Andrews

DJ164: Sagrada (2017) Adrian Adamescu + Daryl Andrews

Sempre és curiós veure com els altres parlen de la teva ciutat, com la valoren, en què s'hi fixen més i menys i, el més important, com la reprodueixen.

En els jocs també tenim aproximacions com la que van fer els venecians Marco Maggi i Francesco Nepitello amb
Barcelona: La Rosa de Foc l'any 2016. Inevitablement els autors també es fixen en les icones barcelonines i, de les més importants que tenim, trobem la Sagrada Família.

Dos autors de jocs canadencs, l'Adrian Adamescu i el Daryl Andrews, han posat el focus en les rosasses de la Sagrada Família. Per recrear i simular la seva creació ens proposen un joc de draft (o tria) de daus de colors i construcció de patrons. Sagrada ha cridat l'atenció de molta gent, l'art de la portada no et deixa indiferent (jo sóc dels que pensa que amb Altiplano són dues de les portades que poden envellir pitjor en els pròxims anys), i ha tingut nominacions a diferents premis interessants. És un bon joc, i hi ha dos elements que fan molt factible que Devir el pugui publicar al nostre territori: el tema i que per clàusules i drets de tanteig entre empreses l'editorial catalana no ha pogut treure finalment l'edició en castellà d'Azul (jocs en principi un xic diferents, però que juguen en la mateixa lliga de jocs per a tots els públics).

Apr 16, 201809:29
DJ163: Herbaceous (2017) Eduardo Baraf + Steve Finn

DJ163: Herbaceous (2017) Eduardo Baraf + Steve Finn

Els que vivim pendents de les novetats en el món dels jocs de taula sempre desitgem trobar una de molt interessant... ja sigui per tenir unes mecàniques noves, o un tema poc convencional i ben filat amb les mecàniques, o perquè saps que agradarà a un bon espectre del públic. Si a sobre hem de ressenyar a un mitjà com la ràdio o la premsa escrita, volem aportar quelcom original i de vegades recorrem als jocs d'importació com a recurs fàcil per veure coses que encara no han sortit massivament al nostre territori.

Avui, amb el joc
Herbaceous hem tirat d'aquest recurs (guiats també per la bona nota a la comunitat de la BoardGameGeek -un 7.2- i per veure'l ressenyat amb bones crítiques a algun canal de youtubers espanyols). Doncs bé... preu per preu i valorant el que aporta lúdicament aquest Herbaceous us he de dir que, amb una experiència de més de 10 anys ficats de cap i peus en el panorama, ho deixaríem estar. És un joc bufó i simpàtic, però costa 25€ o més en ser d'importació, el tindreu en anglès i escala de 2 a 4 jugadors aportant un mode de joc en solitari. Gastant la meitat o encara menys teniu un joc de cartes excepcional, no és novetat... és de l'any 2003 però l'acaba de reeditar Devir, que mecànicament funciona millor, el tindreu en castellà, sacrificareu el mode solitari però podreu jugar de 2 a 5 persones (un jugador més) i ocupa quatre vegades menys a l'hora de guardar-ho. Ens referim a Coloretto.

Amb això volem dir que hi ha un excessiu culte a la novetat. No podem guiar-nos massa per notes, rànquings ni ressenyes de joves youtubers (amb una il·lusió i passió immensa, però potser també amb una immensa falta de rodatge). Aquest episodi crec que ens servirà per desconfiar positivament de l'eufòria del novell i mantenir la serenor i la precaució abans d'ampliar les nostres ludoteques. El consell "provar abans de comprar" sempre és bo.

Apr 08, 201808:42
DJ162: La Torre Embruixada (2012) Inka i Markus Brand

DJ162: La Torre Embruixada (2012) Inka i Markus Brand

No he pogut estar-me de definir aquesta joia del matrimoni Brand anomenada La Torre Embruixada com a "Mi Primer Sombras Sobre Londres". I és que pels que coneixeu l'obra mestra dels jocs de taula per a adults Sombras Sobre Londres (Gabriele Mari i Gianluca Santopietro), veureu que podreu jugar amb els vostres fills a un joc infantil que hi tindrà moltes analogies i salvarà molt bé certs aspectes que no poden pertànyer, per lògica, a un joc infantil... el primer de tots: el tema.

Comencem per les semblances. A ambdós jocs hi ha faccions oposades, asimetries, informació oculta que afavoreix el bluffing ("faroleig") per part dels malvats i una persecució. Ara bé, la persecució al joc adult és crua i directa (els policies han de trobar al jugador que fa de Jack) i al joc infantil és indirecta (els bons i el dolent han de trobar unes claus).

Per acabar, tampoc he pogut evitar relacionar el tema de La Torre Embruixada amb el de la pel·lícula de Jim Henson de 1986 Laberint. El bruixot Niudecorb ara és David Bowie i en Robin s'ha convertit en Jennifer Connelly... si sou mares i pares nostàlgics, com jo, potser també us és fàcil canviar els papers principals d'un joc que per només 12€ (en aquesta ajustadíssima i molt més accessible nova edició), val molt la pena tenir al prestatge d'una bona ludoteca familiar.

Mar 18, 201811:37
DJ161: Arkham Noir (2017) Yves Tourigny

DJ161: Arkham Noir (2017) Yves Tourigny

Arkham Noir és un dels exponents d'aquests nous jocs per jugar en solitari. Una aposta valenta de l'editorial cordovesa Ludonova, que ha aprofitat l'alliberament dels drets de les obres de l'escriptor H.P. Lovecraft per treure un joc basat en el seu potent imaginari.

Però el que realment més m'impacta d'Arkham Noir és la persona que hi ha darrere de tot plegat: Yves Tourigny. Un autor de jocs canadenc poc conegut però molt original en tots els seus dissenys: Expedition: Northwest Passage (joc aparegut el 2010 d'exploració i col·locació de rajoletes amb un tema fascinant per casar-ho amb aquesta mecànica), Blueprints (joc de daus sortit l'any 2013 on se'ns proposa construir gratacels amb daus de diferents colors que representen diferents materials) i Cosmogenesis (sortit el mateix any que Arkham Noir i per la mateixa editorial estatal, potser és el joc amb el tema més ambiciós que mai he vist: crear-nos un sistema solar). Però si Tourigny ja m'atrapa com a autor de jocs, l'enamorament és total en saber que és ell mateix qui ha fet els dibuixos d'Arkham Noir i Cosmogenesis! És un gran il·lustrador com es pot veure en la seva pàgina web personal. Si Ludonova li ofereix confiança per demostrar el talent que té com a autor i dibuixant... jo seguiré desfent-me en elogis per aquest binomi. Per cert, espero en candeletes l'edició en castellà dels altres dos casos per col·leccionistes que van sortir únicament en anglès. Si no els aconsegueixo crec que perdré "punts de cordura"!!!

Mar 11, 201810:10
DJ160: Santo Domingo (2017) Stefan Risthaus

DJ160: Santo Domingo (2017) Stefan Risthaus

(provisional)

Mar 04, 201812:19
DJ159: Journal29 (2017) Dimitris Chassapakis
Feb 18, 201810:25
DJ158: Favelas (2017) Chris Bryan

DJ158: Favelas (2017) Chris Bryan

Existeixen els jocs bonics estèticament i mecànicament parlant? La resposta és sí, i el millor exemple: Favelas.

També hi ha jocs que s'escapen, sense explicació, del focus i les mirades dels aficionats i editors a la fira d'Essen. I Favelas també és l'exemple d'aquest cas. Té una producció espectacular, unes regles molt senzilles i una duració molt continguda que el converteixen en un joc ideal per poder jugar-se amb tothom. Destaquem el tema, tractat amablement i en positiu, i els components coloristes que atrauran les mirades cap a la vostra taula de joc.

Feb 11, 201812:07
DJ157: Indian Summer (2017) Uwe Rosenberg

DJ157: Indian Summer (2017) Uwe Rosenberg

Ens encanten les obres que formen part d'un tot. És per això que vam parlar de Cottage Garden a la secció 133 i ara, passades 24 seccions més, us parlem d'Indian Summer: la segona part de la trilogia dels puzles d'Uwe Rosenberg.

Podem dir dues coses molt bones d'aquesta segona entrega: manté l'essència de joc calmat i plàcid, que ens resultava tan agradable i plaent, de Cottage Garden... però, alhora, afegeix alguns trets que alguns jugadors van trobar a faltar al primer títol com, per exemple, una interacció més alta entre jugadors i no haver d'estar canviant contínuament de taulers individuals. Ara bé, corroborant que és prou diferent de Cottage Garden i potser més elegant i polit en mecàniques, no podem afirmar que Indian Summer sigui millor joc. Potser la manca d'interacció (o quasi nul·la) del primer accentua la serenor que aquesta sèrie de jocs vol transmetre.

Feb 05, 201807:41
DJ156: Photosynthesis (2017) Hjalmar Hach

DJ156: Photosynthesis (2017) Hjalmar Hach

Segueix la moda de la sobreproducció dels jocs abstractes per tal d'intentar arribar a més gent. Santorini és un clar exponent d'això, quan va sortir l'any 2004 com a un "simple" joc amb peces de fusta només érem uns pocs els que ho teníem en compte... vuit anys després, amb una reedició espatarrant en crowdfunding el joc s'ha esgotat i tothom vol un Santorini a la seva ludoteca. Photosynthesis és el mateix cas que Santorini, però havent sortit directament sobreproduït a un mercat que agraeix i paga amb escreix aquesta estratègia de "vendre pels ulls".

Si els jugadors estem disposats a desprendre'ns del tema i la cosmètica, com a jocs abstractes millors que Santorini i Photosynthesis trobem qualsevol joc del projecte GIPF... però està demostrat que l'experiència lúdica que busca el gran públic és multidimensional. Per una banda volem un joc que funcioni mecànicament parlant, per l'altra un producte atractiu i impressionant per mostrar en el nostre ritual social i si, a més a més, ens explica una història o ens recorda un tema que s'hi avé (o "sintonitza") amb quelcom que volem promoure amb certes dosis d'esnobisme entre els nostres companys de joc... caixa o faixa!

A tot això també està el "postureig" que fem a Instagram, Twitter o Facebook... per a aquestes necessitats Photosynthesis és un joc ideal. A mi personalment m'ha semblat un joc interessant (però no tant com per quedar-se a la meva ludoteca), amb una discutible rejugabilitat, un pèl monòton i que sí o sí necessita jugar-se amb les regles opcionals per evitar estratègies guanyadores.

Jan 28, 201810:26
DJ155: Telón de Acero (2017) Daniel Skjold Pedersen + Asger Harding Granerud

DJ155: Telón de Acero (2017) Daniel Skjold Pedersen + Asger Harding Granerud

Tornem aquest 2018 amb més i més jocs. Avui un d'aquells del pot petit i la bona confitura... s'acostuma a dir que els japonesos són els mestres en la creació de jocs amb pocs components, però sempre hi ha excepcions i a uns danesos els ha quedat un joc rodó amb només 20 cartes. Parlem de Telón de Acero, editat en castellà per Ludonova.

Daniel Skjold Pedersen i Asger Harding Granerud van irrompre al panorama dels creadors de jocs de taula l'any 2016 amb 13 Días (en vam parlar a la secció 137), que volia ser un Twilight Struggle light inspirat temàticament en els 13 dies que va durar la crisi dels míssils cubans. El joc va ser curiós, però personalment no m'acabava de convèncer... més tard van treure una reducció del 13 Días amb només cartes i que es jugava en tan sols 13 minuts... per això es deia 13 Minutos. I simultàniament a 13 Minutos, la gran sorpresa, aquest joc sí els ha quedat BÉ, i puc assegurar que l'edició en castellà de Telón de Acero té un art 100 vegades més treballat, atractiu i adient que l'edició americana gràcies al treball de David Prieto.

Amb només 20 cartes, 48 cubs de fusta i un reglament d'un full A4, el joc és una Guerra Freda de butxaca. Tot té sentit: l'asimetria de les cartes, els textos de cadascuna d'elles, la mecànica de l'epíleg, el funcionament del track de puntuació, l'ordre de resolució de les diferents regions globals, la regla de domini... però el més impactant és que és un joc recomanable per a fans dels conflictes històrics i també per a qualsevol altre tipus de persona. No cal ser un freak dels períodes bèl·lics per gaudir plenament de la proposta encabida dins d'una capsa tan petita, i alhora tan gran, com la de Telón de Acero.

Jan 14, 201811:19