Tramuntanyencs

Els margers han esculpit el paissatge de la Serra de Tramuntana a cop de martell sobre les pedres i col·locant-les de manera magistral unes sobre les altres fins a conformar marges, parets seques, empedrats de camins... Un ofici que es perd i un paissatge de muntanya que tant ens agrada contemplar i que està condemnat a desapareixer tal i com estam acostumats a veure. Avui visita Tramuntanyencs un marger que a més es muntanyenc no només per fer feina a la muntanya sinó també perque tria els nostres barrancs per a recorrer-los d'adalt a baix. Et convidam a passar amb noltros una estona ben agradable aprenent secrets de la feina amb pedres a Tramuntanyencs.

A Mallorca, arribar a punts d'encontre entre muntanyencs i propietaris de finques de muntanya no és cosa fàcil, uns i altres tenim opinions i, sobre tot, interesos distints; però si cambiam la clau de la qüestió i parlam de gent que estima la muntanya, i aquí no hi caben tots els que anam per la muntanya a gaudir d'ella i posar en pràctica la nostra afició i activitat física favorita, ni tampoc tots els que hi viuen o tenen en propietat un troç de muntanya; però, com deim, si llevam als que no la estiman i agafam a tots els altres (propieraris i muntanyencs que estimam la muntanya i de tots ells els que tenen bon cor, veim que estam parlant d'un grup de persones molt gros i que tenen en comú més interesos i punts de trobada que qüestions en desencontre. D'això va el programa d'avui, parlam amb un propietari que estima la muntanya i que també és muntanyenc, és a dir: un Tramuntanyenc al quadrat. Te convidam a donar-li al "play" i escoltar aquesta conversa de tramuntanyencs al cor de la Serra de Tramuntana-.

Retornam Tramuntanyencs i ho feim rebent la visita del delegat i coeditor dels Mapes Alpina, Jaume Tort. Un programa de debat i reflexió sobre qüestions que tenen a veure amb la nostra afició per la muntanya. Al programa d'avui sortejam el llibre de Pep Torrens al temps que rebem una grata sorpresa que ens dóna en Jaume Tort. Quedat a escoltar i veure el programa d'avui. Esperam que t'agradi es video. I recorda que si vol participar al sorteig d'un lot de mapes d'Alpina has de fer un comentari sobre què t'agrada dels mapes, què cambiaries, què afegeries...lo que se t'ocorreixi i que pugui servir per millorar cada dia un poc més els mapes de la nostra muntanya.

Avui ha tornat a visitar Tramuntanyencs un muntanyenc amb un cor que no li cap dins i per això el comparteix amb tot aquell que se li atraca. Amic dels seus amics i una persona entranyable. Et convidam a guaitar i participar d'una conversa d' aquestes per les que sempre es un bon moment .

Tornam a aixecar la paradeta de Tramuntanyencs per seguir compartint amb tu una altre conversa sobre muntanya.

Comença la 2na temporada de Cercant Sa Fita i ho feim des d'un enclau privilegiat, al Refugi de Muleta.

Ens hem tornat a reunir, per seguir xerrant de muntanya. Saps a on som avui?

Avui hem donat una bona sorpresa a Jaume Deyà pel tema del seu suposat pedigrí solleric, al temps que ens hem deixat sorprendre pen Bernat González, que ha triat lloc i al convidat pel nostre programa de tertulia. La panoràmica des del nostro set de gravació impovisat ha estat espectacular, esperam que vos agradi.

Ens ho hem passat molt bé i esperam que tu també passis una horeta ben entretinguda.

Avui hem anat fins al Barranc de Biniaraix per conèixer Miquel Martorell, un entusiasta de sa muntanya, de Sa Serra de Tramuntana, des Barranc i dels topònims, històries i secrets que s'amaguen entre ses seves pedres, i que Miquel, gratant i patejant-se-la d'adalt a baix, els ha anat recuperant i replegant, com si d'un arqueoleg es tractés, als seus llibres. perquè en Miquel, a més de tramuntanyenc, també és escriptor. Fites i fetes (2011), Històries perdudes dels taujans (2014), i Cent Porxos, cent històries (2019), son els tres primers reculls d'històries, secrets i topònims que han vist la llum i que properament es veuran complementats amb un quart llibre que, seguint la mateixa línia, ens descubrirà nous motius per seguir patejant sa muntanya amb un dels seus llibres a dins la nostra motxilla i fer que les rutes per sa Tramuntana siguin un conjunt d'experiències i sensacions a on la tradició i la història, traduida en petjades, contarelles i noms són el millor homenatge a la memòria dels homes i dones que la recorreren abans que noltros.

Si escoltau la conversa que aquí teniu enregistrada i vos quedau amb ganes de més, no dubteu en anar fins a una llibreria i encomenar algun dels seus tres llibres, o anau directament a Llibres Colom de la plaça dels patins a on en Miquel, mentres li en quedin, es preocupa de que sempre n`hi hagi algun esperant al pròxim lector.

Si vols passar una estona entretenguda entre bromes, històries i anecdotes, quedat i escolta aquest tercer episodi de Cercant sa Fita de Tramuntanyens podcast.

Aquesta setmana repetim de convidat. I és que xerrar de fonts, d'aigua, del soroll dels corrents que donen vida a les nostres terres de muntanya ens inspira noves rutes. I per això tenim una altra vegada a Pere Fidel Castro. Aquesta setmana parlmam amb ell de les fonts de la Vila que s'escampan pels pobles de la nostra Serra de Tramuntana.

Aquesta setmana torna a Tramuntanyencs el nostre expert en fonts, i coautor de la web Fonts de Tramuntana, Pere Fidel Castro. Ens contarà detalls i aspectes interessants sobre les fonts que trobam a la vessant litoral de la Serra de Tramuntana.

Avui torna a visitar-nos un dels nostres amics tramuntanyencs que ja ens havia deixat bocabadats amb les seves històries i el seus coneixements de la toponimia de la zona més propera a ca seva, Pollença. En  Joan Campomar, entusiasta de la divulgació toponímica i gran coneixedor dels racons de la Serra de Tamuntana al pas pel seu municipi, avui ens apropa a un lloc màgic i inigualable, Es Rafal d'Ariant i ens conta d'on sortiren les peces de marès amb les que va ser bastida les seves cases, avui malauradament ja en runes.

Avui rebem a Tramuntanyencs Podcast a una de les persones que més han estudiat l'aprofitament de l'aigua, la seva cultura, i la seva història a Mallorca. Es en Pere Fidel Castro, que durant molts d'anys va ser coautor dels continguts de la web Fonst de Tramuntana. En Pere ens sorprendrà avui amb la realitat dels antics molins hidràulics que hi ha per la nostra Serra de Tramuntana, mostra irrefutable que altre temps la pluviometria era molt distinta a la d'avui en dia i que era suficient per moure les moles dels molins per moldre el gra o per generar energia. 

El nostre protagonista d’avui no pot entendre la seva vida sense la Serra de Tramuntana, però la seva relació amb aquest encisador territori va molt més enllà de recórrer els seus camins, de pujar els seus cims, de baixar els seus barrancs i de deixar-se embadalir per   la bellesa incomparable d’un paradís que des de fa mil·lennis ha captivat i segueix captivant a l’esser humà. Per a ell, cada pedra, cada recó, cada balma, cada fragment de material insignificant, són una oportunitat de descobrir la veritable història d’aquells homes i dones que en algun moment de la història han habitat, i no sense esforç ni patiment, els mateixos paratges que avui per a noltros constitueixen el refugi en el que donam resposta a les ànsies de Natura.

De la ma, primer de son pare, després del seu conco, i més tard de William Waldren (l’arqueoleg que va saber dirigir les seves passes i inquietuts cientifiques) ha fet un llarg camí ple de troballes, descobriments i sorpreses que l’han convertit en una veu autoritzada en tot alló que té a veure amb la historia del pobles que habitaren La Serra de Tramuntana. Pero Almallutx és probablement el seu gran projecte, la seva gran troballa, un tresor que, gràcies a la seva inquietut i passió per l'arquelogia, ha quedat retrobat i ha permès entendre la importància de la Serra de Tramuntana al llarg de la història de la nostra illa.

Avui torna a Tramuntanyencs un TRAMUNTANYENC de soca-arrel, de potada, un entusiasta de la Serra de Tramuntana en el més ample sentit que ens poguem imaginar.

Avui ens congratulam de rebre i de poder escoltar, per aprendre a estimar la Serra de Tramuntana com ell, a Jaume Deyà:

Avui ens dóna la benvinguda al Cor de sa Serra de Tramuntana un personatge singular i entranyable, Diu que coneix, Escorca,  el seu territori com la palma de la ma, i es que no de bades du des dels 16 anys treballant, rodant i trescant pel municipi de la Serra de Tramuntana per excel·lència, amb el permís de la resta.

El nostre protagonista fou garriguer de la Vall d’Albarca i dels costers que envolten el Puig Roig durant molts d’anys, per això coneix molts dels secrets que amaguen aquelles terres, alguns, qui sap, si tan secrets que els que els coneixen s’estimen més no esmentar-los, però això son històries per un altre moment.

D’aquella època, assegura, guarda la satisfacció d’haver ajudat a molts d’excursionistes  i trescadors que necessitaren un cop de ma. Però segur que també a més d’un li degué haver de mostrar es garrot, de manera figurada, si no estaven disposats a acatar les normes de la casa dels March.

I d’allò, va venir, anys després, la seva vocació per ajudar als demés, entregat en cos i ànima , per lo que més que voluntari diríem que es tot un professional.

Avui ens congratulem d’escoltar les històries de la vida tramuntanyenca de Toni Llull, cap de la agrupació de protecció civil d’Escorca, i que molts reconeixereu perquè està a tots els berenars que succeeixen al bessó de la Serra de Tramuntana, ja siguin els que tenen data i hora com d’aquells, probablement els mes delicats, que succeeixen quan hom manco s’ho espera, i a on la seva participació donant auxili o avançant-se a la arribada dels equips de rescat en muntanya, és sempre molt ben valorada.

Valgui aquest programa per donar, idò, visibilitat i reconeixement a la tasca, de vegades massa silenciosa i discretament invisible dels homes i dones de Protecció Civil de tots els pobles de Mallorca, perquè amb la seva vocació de servei, generositat i entrega altruista son un dels pilars fonamentals dels serveis de rescat i auxili a la ciutadania, i ens fan la vida més fàcil.

Avui, donam la benvinguda a Tramuntanyencs a Toni Llull.

El protagonista de Tramuntanyencs d’avui ha fet, tot just ara, els 70 anys, i els ha sabut omplir millor que, segurament, la majoria de persones de la seva generació i per suposat que de les actuals. Han estat, i son, tantes les activitats i aficions a les que s’ha entregat al llarg d’aquesta primera part de la seva vida que de ben segur que li ha passat volant. Però tota aquesta hiperactivitat té un nexe comú, el medi natural, els paissatges, les aus, les penyes, els camins, en definitiva: la MUNTANYA

Avui ens obre les portes de ca seva, i guaita a Tramuntanyencs, MIQu¡EL RAYÓ, escriptor, mestre, ornitòleg, activista, penyaler, excursionista dels d’abans, de pas ferme però pausat, i m’atreviria a dir que, ara que, per allò de que els anys et fan guanyar seny, al manco a jo que mai no n’he tingut gaire, i que les nostres visions de la societat i la muntanya han trobat més d’una coincidència, fins i tot podem dir que es un Tramuntanyenc.

Reconeix que moltes de les curolles en les que s’ha capficat al llarg de la seva vida, la d’un home ple d’ energía i incorformisme, han estat per haver hagut de viure en un moment en que estava quasi tot per fer.

La vida de Miquel Rayó es massa intensa per resumir-la, i fins i tot la idea de donar quatre pincellades de la seva vessant muntanyenca en un podcast  com aquest ha estat una idea un tant agosarada donada la exquisida i ben entretinguda habilitat per la paraula del nostre convidat.

Avui a vides tramuntanyenques ens congratulam d’escoltar i donar la benvinguda a Miquel Rayó

Avui guaita a la finestra oberta de Tramuntanyencs Marcos Molina, fotograf, fotograf de Natura, de paisatge, pero sobre tot de muntanya.

No li agrada que el califiquin de fotograf sino d’Artista, i no li falta raó, les seves fotografies no son una simple instantánea de les muntanyes de la seva Serra de Tramuntana estimada, No, son el fruit de’una feina quasi invisible, silenciosa, discreta, perquè tot el protagonisme, diu Marcos Molina es i ha de ser de la Natura, de la seva llum, de les seves hombres., dels reflexes, del moviment, de la quietut…. Pero sobre tot de la màgia que ell pacientment espera a que sorgeixi i inmortalitza per a compartir-la amb tots aquells que la vulguin asaborir. Perque la fotografía es per compartir-la

Marcos descobrí de ben jove la Muntanya mallorquina, i la muntanya li va descubrir la fotografía, i La fotografía li ha descobert més muntanyes a més de les de Mallorca. Marcos al llarg d’quest quasi mig segle de mirar la muntanya a través del visor de la càmera ha esdevingut un autèntic notari de la realitat de la nostra Serra de tramuntana, des de la vall més profunda fins al cim més alt, i sempre cercant aquel punt de vista que ningún mai havia imaginat fins aleshores.

Himàlaya, Alps, Atles, Pirineus, …..l’objectiu de la seva càmera ha copsat infinitat de serralades, però de entre totes n’hi ha una que no la canvia per res, La serra de Tramuntana.

Avui ens obre les portes de ca seva per descubrir-nos la llum de Tramuntana , Marcos Molina

Gràcies i fins molt aviat.

Avui el nostre protagonista a Tramuntanyencs és Joan Campomar, un pollencí enamorat de la muntanya, de la Serra de Tramuntana i de la seva toponimia. No de bades es considera un MALALT DE TOPONIMIA, i li agrada contagiar la seva malaltia tot i que només sigui per tal d'aconseguir fer realitat la seva curolla, descobrir i rescatar de l'oblid topònims del nostre territori i contar-nos les històries que els envoltan. Si escoltes el nostre programa d'avui corrs el risc de caure greument malalt de toponimia. Estàs avisat.

Avui te contam les darreres accions fetes per recuperar els camins publics robats, però també te contam quin temps farà aquest cap de setmana i el nostre metge espert en medicina de muntanya ens donarà els millors consells per no haver de patir cap incident per calor a la muntanya. I finalitzarem el nostre programa amb lo més important, avui volem que tu siguis el protagonista de la millor campanya, la que ha fet que tot el colectiu de muntanya estigui d'acord, i tu ets el protagonsta, saps què és?, idò escolta el programa i fes sentir la teva veu. 

Aquesta setmana tornam convidar a caminar amb noltros a Pere Llofriu. Avui ens parlarà dels Forns de Calç. En Pere ha fet un estudi publicat a les jornades de estudis locals de Puigpunyent i ens conta detalls interessants d'aquest llegat etnogràfic que trobam al llarg de tota la Serra de Tramuntana.

Aquesta setmana va de reflexions. 

Avui tornam a Kenia per parlar amb en Sion sobre els bastons per anar a la muntanya i coneixer quines son les característiques que hem de tenir en compte a l'hora de triar uns bastons de muntanyisme en funció de les activitats que anem a fer.

El nostre protagonista d’avui a Tramuntanyencs, des de ben jove, com  molts de noltros, va ser tocat per la malaltia del gust i necessitat per la muntanya, experimentant fins i tot algun moment d’emoció, com un extravi a la zona  del Galatzó un dia de boira traspassant fins i tot la temida hora del crepuscle,  però que va resoldre amb èxit. Però com que sortir a perdrer-se, a trescar o a córrer per les  muntanyes no li bastava va decidir apuntar-se a la moda de pujar-se a una furgo, i  dormint al seient del darrera, aprofitar al màxim, les hores que la seva feina li deixaven, i  viure i gaudir amb intensitat la llibertat, i la natura. I Ho va fer, en un espai que molts  de noltros no podríem ni passar mes d’unes hores, en 5 m cúbics, l’espai hàbil d’una  petita furgo que es va comprar després de vendre el seu cotxe, .... i de convèncer a la  seva dona....., i va ser tanta la satisfacció que no va tenir suficient amb això, i ho ha  voler compartir amb tothom, en forma de llibre, algo que avui, capficats al mon digital i de  internet, pareix mes una curolla i utopia, però aquí el tenim, un relat iniciàtic i un  regal per tots aquells que estiguin pensant que, potser ha arribat el moment, i no saben per a  on començar, això és 5 m cúbics, un relat en primera persona, sorgits de la seva  experiència primera, i tot un seguit de consells personals per als que els vulguin escoltar-lo i  llegir-lo, i que aquí podeu escoltar-lo i veure'l en un tast com va  esser el moment de la presentació del llibre.....

De Pere LLofriu segur que han sentit parlar els que ja han mudat un bon caramull de soles i botes. Pere  ja fa molts d'anys que tresca per les muntanyes i fa quasi tants com es muntanyenc que va escrirue una de les primeres guies d'excursions que varem tenir a Mallorca, després de quasi la primera gran recopilació als començaments de la dècada dels 60   "50 excursiones a pie por la Isla de Mallorc" de Gabriel Font, i de les insignes "Rutes amagades de Mallorca" de Jesús García Pastor, uns anys més tard, just ensatada la dècada dels 80 el seu llibret de tapes grogues "Caminant per Mallorca" i el de Benigne Palos  Itineraris de Muntanya, esdevingueren les grans guies de motxilla per aquells que ens iniciavem en això de la muntanya. Avui Pere LLofriu, un muntanyenc, activista, ecologista, defensor de la Natura i com ell reivindica el primer president democràtic de la Federació de Muntanya a Balears quan lo de aquí fins al moment quasi no era més que una delegació de la nacional.

Pere LLofriu té moltes anècdotes a les seves botes, i avui ve a caminar amb noltros, o noltros amb ell, per a escoltarles.

Avui en Sion Oliver de la botiga Kenia Outdoor ens ajuda a coneixer en profunditat què és i perquè la teoria de les Tres Capes.

SI hi ha una persona que coneix la història de gairabé totes les pedres de la Serra de Tramuntana, és Jaume Deyà. Definir a Jaume és una tasca força complicada, persona polifacètica i enamorada de les seves múltiples aficions, que han esdevingut la seva professió i passió. Evidentment l'arqueologia ha estat des de ben petit la seva curolla, gairabé sense ser consient de que havia nascut per a descobrir i descobrir-nos fins a la història més petita i secreta  que durant segles han estat amagades entre les pedres i la terra. Però Jaume a part de l'arqueologia té una altra passió, la muntanya, la Serra de Tramuntana es una part inseparable d'ell i no de bades va neixer i viu al mateix cor de la Serra, a Sóller, el seu poble, amb la mirada sempre cap les muntanyes a on parteix al poc que les seves altres ocupacions li permeten. En Jaume comença avui una sèrie de passejades i ens convida a que l'acompanyem per descobrir les històries de la història de la Serra deTramuntana.

Un altre dimarts Tramuntanyencs Podcast  torna tocar a sa teva porta per contar-te la darrera actulitat  muntanyenca de la setmana. Avui ens feim resò de de la participació dels  integrants de la seleccio balear de CxM a Cáceres a on ha tingut lloc  una convocatoria més del Campionat d'Espanya de Quilòmetre Vertical.

Però aquest cap de setmana tambe ha hagut curses a la nostra roqueta, i igualment hem de destacar

la  gran participacio de muntanyencs aficionats a això de córrer entre  roques que s'han concentrat per fer possible una edició més de la  GALATZÓ TRAIL, tercera cursa de la Lliga Balear FBME 2022 que va reunir a  170 corredors, Mentres que a la prova de mitja distància, la Half, foren  més de 370 corredores i corredors que es disputaren el pòdium.

Però  com que les curses no acaben i cada cap de setmana en tenim un bona  grapada per poder triar, avui a tramuntanyencs parlam de la propera CxM  d'un classic Sa Fita, que està organitzada pel Lub Els Ermassets i que  avui visiten Tramuntanyencs per contar-nos què passarà aquest proper  diumenge  per devers "Na Ferrana".

I per acabar, avui a TRAMUNTANYENCS posam en marcha la campanya:

ELS FEMS A LA MOTXILLA!!!

Aquesta setmana te descobrim algunes novetats i secrets que guarda un dels llocs més emblemàtics de la Serra de Tramuntana, Avui visita amb noltros la Finca de Massanella i quedat fins al final perque al llarg del programa te presentam un nou concurs amb un bon regal gentilesa dels propietaris de la finca. 

Però no podem deixar de denunciar l'actitud fastigosa de la conselleria de medi ambient actuant. Avui parlam clar de perquè no poden fer el que fan

Els Amics de la Vall de Coanegra ja fa molts d'anys que lluiten per la reversió de l'usurpació de camins públics tan emblemàtics com són el de la fica des Cabàs, que tradicionalment unia les poblacions d'Alaró i Bunyola passant per aquesta zona del Raiguer i l'anomenat avui en dia de Coanegra, que és el que conecta el poble de Santa Maria amb la Vall d'Orient. Aquests dos camins han estat objecte d'usurpació per uns propietaris que aprofitant la seva bona posició social ham passat per damunt la història d'un poble amb la intenció d'esvair tota resta de camí. Avui a Tramuntanyencs els Amics de la Vall de Coanegra ens posaran al dia de com està la situació judicial d'aquestes dues vies i el seu reconeixement de la titularitat pública. També tindrem com cada setmana l'espai d'opinio i relat des de Sa Talaia de'n Xisco Simó.

Què està passant al Parc de Llevant?. Aquesta pregunta ens la estam fent molts de muntanyencs que gaudim de les meravelloses muntanyes de la Serra de Llevant. 

Al darrers temps estam assistint incrèduls al tancament d'itineraris, restriccions al pas, comportaments inusuals per part d'alguns informadors i moltes preguntes sense resposta satisfactoria, davant les insistents demandes dels muntanyencs reclamant el perquè dels tancaments, del perquè s'estan deixant esborrar itineraris, del perquè no es pot anar a la Talaia Moreia, del perquè.... La resposta de perquè hi ha que protegir el medi ambient és un insult  a la inteligència, perquè ningú vol fer malbé al medi ambient, tots volem un medi ambient sa, sense agresions, però tots volem i tenim dret a gaudir-lo. De qui es protegeix al medi ambient?, de noltros?, dels humans?, dels ...... , És que no és més productiu, gratificant, eficàs, informar, comunicar i educar en lloc de prohibir. Tot això fa pudor, i fa pudor a lo que està passant a la Serra de Tramuntana, posant l'excusa de la protecció per beneficiar a no sabem què. Tots volem protegir i tenir cura del medi ambient, i els que no, segur que no ho fan a posta, simplement no han estat educats o no son conscients de l'abast de les seves accioins, idò, edquent-los  i si així i tot no ho entenen, després sí, que caigui tota la força de represio sobre ells, pero només sobre ells, no sobre la resta de la humanitat. Això no té ni caps ni peus. En Jaume Tort al programa d'avui ens relata els problemes que hi ha, d'n venen i cap a on anam si no posam solució.

Comença la temporada de barranquisme, les tempestes ja han arribat, amb elles la pluja i amb la pluja tenim els barrancs fins adalt d'aigua, amb les condicions ideals per disfrutar de la nostra afició per la muntanya. Avui visitan Tramuntanyencs 3 amics tranmuntanyencs i barranquistes, Jaume Deyà, Carlos Solano i Toni Turrion. Cada un ens contarà coses ben interessants, .....i alguna ben solidaria

Comença la temporada de barranquisme, les tempestes ja han arribat, amb elles la pluja i amb la pluja tenim els barrancs fins adalt d'aigua, amb les condicions ideals per disfrutar de la nostra afició per la muntanya. Avui visitan Tramuntanyencs 3 amics tranmuntanyencs i barranquistes, Jaume Deyà, Carlos Solano i Toni Turrion. Cada un ens contarà coses ben interessants, .....i alguna ben solidaria

Comença la temporada de barranquisme, les tempestes ja han arribat, amb elles la pluja i amb la pluja tenim els barrancs fins adalt d'aigua, amb les condicions ideals per disfrutar de la nostra afició per la muntanya. Avui visitan Tramuntanyencs 3 amics tranmuntanyencs i barranquistes, Jaume Deyà, Carlos Solano i Toni Turrion. Cada un ens contarà coses ben interessants, .....i alguna ben solidaria

Avui a Tramuntanyencs ens ficam ben davall terra, ens ficam per un avenc fins a les profunditat de la Serra de Tramuntana, per descobrir el món de l'espeleologia.

Programa dedicat a coneixer els detalls de les fonts que trobam a la muntanya mallorquina i que es recoeixen a la web FONTS DE TRAMUNTANA

Programa dedicat a coneixer els detalls de les fonts que trobam a la muntanya mallorquina i que es recoeixen a la web FONTS DE TRAMUNTANA

La web Fonts de Mallorca o de Tramuntana és el document més important sobre les fonts que trobam a la muntanya mallorquina

..

.

Aquesta és la 1ª part del programa, que donada la seva duració, te l'hem  dividit en tres parts per tal de que te sigui més còmode la seva  escolta i seguiment.

També t'entregam el programa sencer per si tens temps per escoltar-nos sense interrupcions. ;-)

Ja fa anys que els serveis d'emergències varen canviar els seus protocols, sent el metge el que acudeix al lloc de la emergència o l'accident, i no esperar a que el ferit o malalt sigui traslladat a un hospital per començar el tractament. Això que avui és tan normal i tothom té assumit i ningú es qüestiona que no sigui així, als rescats en muntanya a la Comunitat Atònima de les Illes Balears encara no està implantat, justament a una comunitat a on tot lo dia sentim parlar de la Serra de Tramuntana com a exemple de promoció turística de les i reclam per a que vinguin més turistes a practicar el senderisme i els esports de Natura. idò bé, a aquest programa de Tramuntanyencs 5 experts en la materia ens donen infinitat d'arguments per demostrar que lo incomprensible és que els rescats a muntanya a Balears no estiguin medicalitzats, per tal d'estalviar patiment, garantitzar un rescat com marquen tots els protocols internacionals i evitar l'agreujament de lessions i sequeles als accidentats. Però lo més important és un servei que salva vides i patiment i que, a més surt més que rendible econòmicament pels costos en tractaments sanitaris posterios que evita actuar a temps.

Aquesta és la 2ª part del programa, que donada la seva duració, te l'hem  dividit en tres parts per tal de que te sigui més còmode la seva  escolta i seguiment.

Ja fa anys que els serveis d'emergències varen canviar els seus protocols, sent el metge el que acudeix al lloc de la emergència o l'accident, i no esperar a que el ferit o malalt sigui traslladat a un hospital per començar el tractament. Això que avui és tan normal i tothom té assumit i ningú es qüestiona que no sigui així, als rescats en muntanya a la Comunitat Atònima de les Illes Balears encara no està implantat, justament a una comunitat a on tot lo dia sentim parlar de la Serra de Tramuntana com a exemple de promoció turística de les i reclam per a que vinguin més turistes a practicar el senderisme i els esports de Natura. idò bé, a aquest programa de Tramuntanyencs 5 experts en la materia ens donen infinitat d'arguments per demostrar que lo incomprensible és que els rescats a muntanya a Balears no estiguin medicalitzats, per tal d'estalviar patiment, garantitzar un rescat com marquen tots els protocols internacionals i evitar l'agreujament de lessions i sequeles als accidentats. Però lo més important és un servei que salva vides i patiment i que, a més surt més que rendible econòmicament pels costos en tractaments sanitaris posterios que evita actuar a temps.

Aquesta és la 3ª part del programa, que donada la seva duració, te l'hem dividit en tres parts per tal de que te sigui més còmode la seva escolta i seguiment.

Ja fa anys que els serveis d'emergències varen canviar els seus protocols, sent el metge el que acudeix al lloc de la emergència o l'accident, i no esperar a que el ferit o malalt sigui traslladat a un hospital per començar el tractament. Això que avui és tan normal i tothom té assumit i ningú es qüestiona que no sigui així, als rescats en muntanya a la Comunitat Atònima de les Illes Balears encara no està implantat, justament a una comunitat a on tot lo dia sentim parlar de la Serra de Tramuntana com a exemple de promoció turística de les i reclam per a que vinguin més turistes a practicar el senderisme i els esports de Natura. idò bé, a aquest programa de Tramuntanyencs 5 experts en la materia ens donen infinitat d'arguments per demostrar que lo incomprensible és que els rescats a muntanya a Balears no estiguin medicalitzats, per tal d'estalviar patiment, garantitzar un rescat com marquen tots els protocols internacionals i evitar l'agreujament de lessions i sequeles als accidentats. Però lo més important és un servei que salva vides i patiment i que, a més surt més que rendible econòmicament pels costos en tractaments sanitaris posterios que evita actuar a temps.