Barcelona AMB Paraula d'arxiu

Dediquem aquest capítol a com hem celebrat i celebrem el Nadal els barcelonins i barcelonines a la nostra ciutat. El cicle festiu de Nadal és essencialment familiar, però també Barcelona ho celebra de manera comunitària, amb els llums als carrers, els pessebres a les places i equipaments públics, amb les fires de Santa Llúcia o de Sant Tomàs... i amb les cavalcades de Reis. En aquest capítol us expliquem la història de la cavalcada de Reis a Barcelona i quina documentació sobre el Nadal es conserva als nostres centres d'arxiu de l'Arxiu Municipal de Barcelona. 

Dediquem aquest capítol a la rica documentació històrica conservada als nostres centres d’arxiu sobre la història ambiental de Barcelona. La història ambiental estudia les relacions entre les persones i el medi que els envolta al llarg del temps. La transformació del paisatge barceloní és inherent a l’evolució històrica de Barcelona, i els nostres centres d’arxiu conserven milers de testimonis d'aquesta relació constant dels barcelonins i les barcelonines amb el seu entorn al llarg de la història. 

Aquest capítol el dediquem a la documentació històrica de les antigues confraries d'oficis de Barcelona, és a dir, els gremis de la ciutat. Coneixerem què eren i com funcionaven aquestes confraries devocionals i professionals a partir de l'exemple de la Confraria Fabrorum Barchinone, que agrupava els oficis del ferro, i de la documentació que es conserva a l'Arxiu Històric de la Ciutat sobre diversos gremis. Un capítol amb la col·laboració de Lluïsa Amenós, doctora en Història i tècnica de patrimoni cultural especialitzada en patrimoni metàl·lic, i l’Àngels Busquets Relats, arxivera de la Secció de Fons Documentals de l’Arxiu Medieval i Modern de l’Arxiu Històric.

En aquest capítol d'avui tindrem com a protagonista una documentació molt curiosa d'un registre de matriculació de bicicletes a Horta a finals del segle XIX. De pas, farem un cop d'ull a la història dels inicis de la circulació en bicicleta per Barcelona. Per a parlar-ne, comptarem amb la col·laboració d'Edgar Rodríguez, el responsable d'arxiu i gestió documental de l'Arxiu Municipal d'Horta-Guinardó, i de l'historiador Santiago Gorostiza.

En aquest capítol ens endinsem en el fons documental de l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona, conservat a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Aquesta institució cultural de la nostra ciutat, impulsada per Francesca Bonnemaison, va ser cabdal per a la formació de les dones barcelonines i catalanes durant el primer terç del segle XX ja que va ser un espai polivalent i interclassista. D’entre el tipus de documentació que es conserva a l’Arxiu, hi trobem documents de gestió i administratius de les activitats que s’hi van dur a terme entre el 1909 i el 1936, memòries, documents pedagògics, correspondència i tot tipus de documentació relacionada amb les dones. De tot plegat ens en parlen Isabel Segura, historiadora i experta en l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona, i Laura Fortuny, arxivera de l’Arxiu Històric.

Albert Einstein, segurament el científic més important del segle XX va visitar Barcelona el febrer de 1923, ara fa cent anys. En aquest capítol us proposem de resseguir la seva estada a la nostra ciutat i parlar de la importància d'Einstein i els seus descobriments a través de la documentació municipal conservada a l'Arxiu Contemporani. Comptarem amb la col·laboració de la Núria Postico, responsable de l'AMCB i d'Antoni Roca Rosell, físic i professor de la UPC, un dels màxims especialistes en Einstein i la seva visita a Barcelona.

El dijous 5 de gener de 1634, vigília de Reis, cap a les onze del matí, l’aigua va deixar de rajar a les fonts del claustre de la catedral de Barcelona. El mestre de fonts de la ciutat, Francesc Socies, havia tallat el pas de l’aigua al conjunt de les instal·lacions de la Catedral seguint ordres directes del Consell de Cent. L’acció del mestre de fonts va fer esclatar una autèntica guerra legal entre el Capítol i el Consell, un procés judicial ferotge que va durar anys i que va arribar fins al Vaticà mateix. Avui us parlem d’aquest conflicte, d’aquest procés i de la seva documentació conservada a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.

Avui us parlarem de temes que són, per ells mateixos, l’essència de la nostra feina com a arxivers i com a historiadors. Us parlarem del que representa tenir consciència de formar part d’un moment històric; i també de com, des del present, es pot generar documentació amb voluntat de ser documentació històrica arxivística. I ho farem parlant d'un barri sencer que va haver de desaparèixer, el d'Icària al Poblenou, per poder construir la Vila Olímpica dels Jocs d'Estiu celebrats a Barcelona el 1992.

A l'Arxiu Municipal del Districte de Sarrià-Sant Gervasi es conserva un dels fons privats més peculiars de tots els que es conserven a Barcelona: el Fons del Tibidabo, l'arxiu històric documental de l'empresa que va gestionar el parc d'atraccions des de finals del segle XIX fins a principis del XXI.  Un fons d'empresa que és molt més que això, d'un parc d'atraccions que, a Barcelona, és molt més que un parc. De pas, us explicarem coses, també, de l'Arxiu Municipal del Districte de Sarrià-Sant Gervasi. En aquest episodi comptarem amb la col·laboració del dissenyador gràfic Ròmul Brotons i de l'arxiver Jaume Oriol.

Avui volem parlar-vos del treball a Barcelona, però des del vessant del treball fabril, del que té lloc a les fàbriques. Els nostres centres d'arxiu conserven milers de documents del treball dels barcelonins i les barcelonines a les fàbriques de la ciutat. Però, com que la ciutat és molt gran, ens centrarem en un dels territoris de més tradició fabril: Sants. Així, de pas, us explicarem coses, també, de l'Arxiu Municipal del Districte de Sants-Montjuïc. En aquest episodi comptarem amb la col·laboració de l'historiador Agus Giralt i de l'arxiver Germà Iturrate.

Avui volem parlar-vos dels fons privats conservats en els nostres centres d’arxiu de l’Arxiu Municipal de Barcelona i ens centrarem en el fons privat personal conservat a l’Arxiu Històric de la Ciutat d’una de les figures artístiques més importants de Barcelona que va viure entre el segle xix i el segle xx: Apel·les Mestres. Una vida... d'arxiu! 

Avui us volem parlar de tres dones que han estat importants per a la història de la nostra ciutat, que s’han destacat per dur a terme de forma valenta i decidida la seva professió en unes circumstàncies sovint adverses i que les tres tenen presència o han tingut una relació destacada amb centres d’arxiu de l’Arxiu Municipal de Barcelona: ens referim a la metgessa Dolors Lleonart, a la pedagoga Anna Grau i a la cantant Núria Feliu.

En aquest episodi presentem una documentació i un tema especialment sensibles, que parlen de por, de repressió, de sospita. Una documentació no-gens amable, però que no deixa de ser, també, com sempre, un mirall de nosaltres mateixos. A Barcelona AMB Paraula d’arxiu us volem presentar els expedients de depuració franquista dels funcionaris de l’Ajuntament de Barcelona.

En aquest episodi us descobrim els documents que els nostres centres d'arxiu conserven sobre la vida i l'obra del genial arquitecte Antoni Gaudí, i també sobre la seva obra més coneguda internacionalment, La Sagrada Família. I també alguns plànols dels primers anys d'en Gaudí en la construcció d'aquest temple, icona de Barcelona. Ell és només un dels molts grans arquitectes que han fet que la fesomia i el prestigi arquitectònic de Barcelona hagi arribat a ser els que són, dels que els centres d'arxiu de l'Arxiu Municipal conserven documents, plànols i projectes.

El 4 de novembre de 1921, el rei Alfons XIII va signar el Reial Decret presentat pel govern pel qual el municipi de Sarrià quedava agregat a la ciutat de Barcelona. A Barcelona AMB Paraula d’arxiu us volem presentar dos documents que ens mostraran dues cares ben diferents, ben contràries, d’aquest esdeveniment.

Als centres d’arxiu de l’Arxiu Municipal de Barcelona conserven i nosaltres disposem de milers i milers i milers de documents sobre molts aspectes relacionats amb la salut i la sanitat  al llarg de la història de Barcelona: la participació del municipi en les institucions sanitàries, la promulgació de normes d’obligat compliment, la gestió i l’administració de la salut pública, els diversos reglaments i normatives, les relacions amb les institucions sanitàries, documentació sobre metges, cirurgians i resta de personal mèdic, tota la documentació relativa a inspeccions de sanitat i també denúncies, l’abastiment alimentari, les disposicions sobre la neteja dels carrers, la gestió dels cementiris, les campanyes de vacunacions… i així podríem anar seguint estona i estona...

Aquest episodi el dediquem a una documentació molt propera i que surt de nosaltres mateixos: els dietaris personals. Donarem veu a una barcelonina de Gràcia i a un barceloní del Poble Nou perquè ens parlin i ens expliquin i ens facin veure com eren alguns fets viscuts del passat que van ser importants per a les seves vides. Els centres d'arxiu de l'Arxiu Municipal de Barcelona conserven diversos dietaris, diaris i memòries personals de ciutadans anònims que, amb la seva aportació a la memòria col·lectiva que són els fons custodiats als nostres arxius, deixen de ser anònims i, través de la seva experiència, es converteixen en portant-veus d'una societat i d'una època.

Aquest episodi el dediquem no a un document textual, sinó a un conjunt de plànols: els anomenats Quarterons Garriga i Roca, conservats a l'Arxiu Històric de la Ciutat. Un centenar de plànols parcials de la Barcelona de mitjan segle XIX que, tots junts, configuren un imatge completa i exhaustiva de l'urbanisme d'una ciutat que havia enderrocat les muralles i es preparava per a fer el gran salt expansiu que seria l'Eixample. A través dels Quarterons podrem resseguir carrers desapareguts i podrem entrar a edificis que ja no existeixen; podrem veure com era Ciutat Vella quan era, simplement, la Ciutat. I ens fixarem en les seves fonts i en els seus jardins... I també parlarem de la possibilitat de passejar per aquests Quarterons... des de casa vostra!

Aquest episodi l'hem dedicat al tema de la presència de la prostitució a Barcelona. Aquesta és una temàtica molt present al llarg dels segles en la documentació històrica conservada als centres d'arxiu de l'Arxiu Municipal de Barcelona. Tractar un tema tan ampli és impossible en el temps que disposem en aquest podcast. Per això, hem volgut centrar la documentació i el tema en un període molt concret: la prostitució a Barcelona en el període medieval, en els segles XIV i XV. Si escolteu aquest episodi, estem segurs que descobrireu moltes coses que us sorprendran. I d'altres... que ens sembla que us faran agafar ganes de venir a consultar documents als arxius! 

En la Col·lecció de Fulls Volanders de l’Arxiu Històric de la Ciutat es conserva un document, la descripció del qual, en el catàleg, diu així: «Proclamació de l’Estat Català sota el règim d’una República Catalana. Firma: el president de la República Catalana».  Es tracta del text de la proclamació que Francesc Macià va fer el 14 d'abril de 1931. En aquest episodi volem explicar el perquè d’aquest document, quines coses hi diu i quina importància va tenir. També, ens sorprendrem que un document que diu coses tan importants, tingui una presència tan humil i discreta com té! I sabrem què són els fulls volanders i quin és l’abast de la seva col·lecció a l’Arxiu. 

Aquest episodi del podcast té com a protagonista un pergamí medieval conservat a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona que té una importància fonamental per a la història de la nostra ciutat. Es tracta del pergamí del Recognoverunt proceres, el privilegi atorgat pel rei Pere el Gran als ciutadans de Barcelona el 1284. Constitueix la font més important del dret municipal de la ciutat de Barcelona. Amb ell, la ciutat adquireix una autonomia i una sobirania com mai no havia tingut abans. Moltes de les disposicions donen a Barcelona, poders i atribucions que fins aleshores tenia només el rei. Serà, a partir d’aquí, que vindrà la resta, fins aconseguir la ciutat de Barcelona una sobirania i un poder de decisió sobre ella mateixa que, juntament amb l’activitat productiva i comercial, va ser el que va fer de la Barcelona medieval i moderna una de les ciutats més importants d’Europa i de la Mediterrània. Una potència que, amb les seves diverses vicissituds històriques, arriba fins els nostres dies. El que Barcelona ha sigut, i en part és, en tant que ciutat que sempre s’ha sentit mestressa d’ella mateixa, comença, podríem dir-ho així, amb el Recognoverunt proceres. 

A l'Arxiu Històric conservem un manuscrit gairebé únic a Europa. Un volum preciós en el que podem anar resseguint a través dels carrers i places de Barcelona per on passava l'aigua per anar a totes les fonts de la ciutat. Un dels primers itineraris de Barcelona! Es tracta del Llibre de les fonts, escrit per Francesc Socies el 1650. A més, en aquest manuscrit trobem com a Barcelona ja hi havia una conciència sostenible i equilibrada de l'aigua com a bé comu que calia protegir. Us convidem a conèixer el fascinant i important Llibre de les fonts... i el munt de documentació que els nostres arxius conserven sobre la relació de Barcelona amb l'aigua!

En aquesta entrega final dels podcasts dedicats al Calaix de Sastre, veurem com el barcelonins de l’època del baró de Maldà vivien les seves estones d’esbarjo. Però als nostres arxius hi ha milers de testimonis de com els barcelonins han viscut les seves estones d’entreteniment i d’oci al llarg dels segles, amb unes pràctiques molt diferents al llarg dels temps.

Segon dels tres podcasts que dediquem al Calaix de sastre del baró de Maldà. En aquesta ocasió ens aturem en les festes i celebracions populars que es feien a Barcelona, amb especial incidència en la revetlla de la nit de Sant Joan. Unes festes i celebracions de les que en els nostres arxius es conserva gran abundància de documents, tant de les festes d’abans com de les d’ara. En aquest episodi us presentem també l'Arxiu Municipal del Districte de Gràcia. 

Rafael d’Amat i de Cortada, baró de Maldà, va ser un noble que l’any 1769, amb 23 anys, va començar a escriure un dietari i aquesta afició la va mantenir fins la seva mort, el 1819, als 72 anys. El Calaix de sastre és el nom d’aquesta obra monumental de més de 52 volums. En ell hi ha gairebé tota la vida barcelonina a peu de carrer d’aquells anys. Una font apassionant per a qualsevol que s’estimi la història de Barcelona... i amb una història pròpia sobre com ha arribat a poder ser consultada per tots nosaltres a l’Arxiu Històric de la Ciutat.

Coneixeu l’Arxiu Municipal de Barcelona? Sabeu quina és la seva història i quina és la seva funció? Sabeu quants centres d’arxiu el formen? Segur que no us podeu arribar a imaginar l’enorme volum de documentació que conserva i la diversitat de les seves procedències! Coincidint amb el Dia Internacional dels Arxiu us oferim el nostre primer episodi, en el que us volem presentar l’AMB, segurament la institució municipal que més parla de nosaltres mateixos com a ciutadans de Barcelona.

El podcast de l'Arxiu Municipal de Barcelona.