Skip to main content
Cròniques Edetanes

Cròniques Edetanes

By El podcast del Camp de Túria

Històries, historietes, embolics i romanços dels nostres pobles.
El podcast del Camp de Túria.
Where to listen
Google Podcasts Logo

Google Podcasts

Pocket Casts Logo

Pocket Casts

RadioPublic Logo

RadioPublic

Spotify Logo

Spotify

Currently playing episode

Les Atzavares: el barranc fronterer entre Llíria i Benaguasil

Cròniques Edetanes

1x
Nosaltres les Fusterianes, amb Gemma Pasqual i Núria Cadenes
Nosaltres les Fusterianes, amb Gemma Pasqual i Núria Cadenes
Segona Temporada – Episodi 13 (programa 18): commemoració al Camp de Túria de l’Any Joan Fuster. Amb els acords de “Criatura Dolcíssima” iniciem de ple aquest viatge. Els versos de Joan Fuster i tres versions. Primers compassos que va musicar Manuel Palau el 1966 i que escoltem amb la  soprano Marta Estal i el pianista Daniel Ariño. Part central de la cançó amb la versió més recent on cantaran  Mireia Vives, Andreu Valor, Berta Iñíguez i Borja Penalba. I el final del tema amb la històrica interpretació de Lluís Llach. Prèviament, hem escoltat la música de "Marinada" ballet simfònic per a soprano i orquestra composta el 1949 pel mestre Vicent Garcés Queralt amb textos de Joan Fuster. Al llarg del pòdcast sonaran les veus de Marisa Carpio i Mafi Civera contant-nos aforismes. A Neus Domínguez als primers compassos i la capçalera. A Joan Bell-lloch fent de Josep Pla i quasi acabant l’acte narrant-nos com va col·laborar Joan Fuster, als anys seixanta del segle passat, en una revista de Benaguasil. I, sobretot, a Gemma Pasqual i Núria Cadenes i el seu al·legat “Nosaltres les Fusterianes”. Dins de l’epíleg, dues perles finals. Una versió coral recitant íntegrament els versos originals de “Criatura Dolcíssima”. I l’acomiadament amb la cançó de record que li va dedicar Paco Muñoz a Joan Fuster. Aquest acte commemoratiu de la nostra comarca a l’Any Joan Fuster ha estat realitzat per l’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria, l’Ateneu de Benaguasil i el Casal del Camp de Túria d’Acció Cultural del País Valencià. Imma Riera, en representació de les tres organitzacions, presentarà l’acte i posarà el punt final. Cròniques Edetanes, amb un mòbil descatalogat que fa de gravadora i un ordinador cassola amb un programari lliure per a fer el muntatge, artesanalment vos ofereix aquest programa amb poquets mitjans però molta il·lusió i imaginació. Les Fusterianes tenen la paraula!!!
01:36:08
December 30, 2022
Sant Jaume i Sant Sebastià, històries del patrimoni de la Pobla de Vallbona
Sant Jaume i Sant Sebastià, històries del patrimoni de la Pobla de Vallbona
Segona Temporada – Episodi 12  (programa 17) Dins de les 14-enes Jornades d'Història Local de la Pobla de Vallbona, el filòleg Joan Bell-lloc presentà una comunicació titulada: "El patrimoni religiós de la Pobla: el tresor de Sant Jaume i els primers documents de l'ermita de Sant Sebastià". En la primera part de la seua exposició presentà un inventari de joies i objectes religiosos de la parròquia de Sant Jaume fet a l'entorn del 1450. En un primer moment explicà la gestió d'aquests béns per part dels jurats de la Pobla, responsables d'aquest patrimoni local. A continuació exposà els elements inventariats amb alguns comentaris de tipus històric i etnogràfic. Al s. XV, Sant Jaume, el titular d'aquesta parròquia, encara no era el "matamoros" actual, sinó el sant pelegrí amb sandàlies, bastó i petxines, tal com apareix en la magnífica taula gòtica de Reixach que es conserva al temple. Per això sentirem, a abans de la primera intervenció de Joan, l'himne Dum pater familias, el cant dels Pelegrins de Sant Jaume, del Còdex Calixtinus, datat al s. XII. La segona part se centra en l'exposició d'una sèrie de donacions testamentàries documentades entre el 1450 i el 1456. Aquestes dades confirmen les hipòtesis d'alguns estudiosos, com Sarthou o Sanchis Sivera, els quals suposaven que aquesta ermita era del s. XV. Els documents confirmen que les obres es van realitzar entre el 1452 i el 1456 i, dos anys més tard, es feu la casa dels ermitans. Aquests documents també posen de relleu que, la titularitat d'aquesta ermita no solament era de Sant Sebastià, sinó que anava acompanyat de Sant Fabià, un papa del s. III, martiritzat el mateix dia que sant Sebastià, el 20 de gener. La tercera titular de l'ermita era santa Anastàsia Farmacolítria, una santa curadora a partir dels fàrmacs. En definitiva, una capella dedicada als patrons protectors contra la pesta. Abans del segon parlament de Joan podem sentir els gojos a Sant Sebastiàen una versió popular. Agraïm al Centre d'Estudis Locals i a l'ajuntament de la Pobla de Vallbona la gravació d'aquest programa en el qual hem anat escoltant diversa música que ja vos hem documentat. Sols afegir que les narracions de Neus Domínguez estaven acompanyades de la cançó Gaude virgo mater Christiuna de les peces amb més fama del segle XV. I per això aprofitem per a acomiadar-nos amb versos del gran Ausiàs Marc, coetani de l'època. Ho fem amb una gravació de Raimon de l'abril de 2006 a la Pobla de Vallbona, l'última realitzada al Camp de Túria, en la gira de l'acomiadament dels escenaris del cantant de Xàtiva.
36:58
December 26, 2022
D'Isabel de Villena a Isabel Clara Simó
D'Isabel de Villena a Isabel Clara Simó
Segona Temporada – Episodi 11  (programa 16): Commemoració des del Camp de Túria de les “Festes Isabelines: Nosaltres les valencianes, escriptores  en el temps" Des del nostre pòdcast vàrem col·laborar amb l’homenatge a les escriptores en llengua catalana del País Valencià que va realitzar el Casal Jaume I del Camp de Túria d’Acció Cultural reproduint íntegrament l’acte del passat setembre realitzat a Llíria amb la conferència “D'Isabel de Villena a Isabel Clara Simó” amb la participació de Llúcia Lerma, professora de valencià i Carme Cardona, també professora de valencià i escriptora. Presenta, Mafi Civera. Introducció, Neus Domínguez. Pel que fa a la música que escoltareu, arranquem amb “Vita Christi” de Piacere dei Traversi amb un text adaptat d'Isabel de Villena, amb un parell de versions d’“Homenatge a Teresa”, primer amb Ol'Green OHD i a meitat amb el piano de Manel Camp. Entremig d’elles, un Ave Maria en hebreu... i acabem amb una versió magistral de "M’aclame a tu" amb l’edetana Mireia Vives amb la Banda Simfònica de la Unió Musical de Llíria, dirigida per Pablo Marqués, i la Rumba Coumo de Perpinyà. I, com no, la sintonia oficial del pòdcast, des d’aquesta segona temporada, la que molt amablement ens va proporcionar Sime Galduf i el seu grup “Ministriles de Marsias”...
01:18:43
December 15, 2022
Viatges per la memòria, Josep M. Jordan
Viatges per la memòria, Josep M. Jordan
Temporada 2 - Episodi 10 (Programa 15) 1.- Olocau, cau de somnis, cau de rabosses, en definitiva cau, un cau amagat sota la gran penya del Maimó. Són les 7 de la vesprada, entre dos llums. No fa fred, però ja no hi ha ningú al carrer. Sala de Plens de l'Ajuntament. Tot fa olor de nou. A l'entrada, una tauleta amb diversos exemplars d'un llibre: Viatges per la memòria. Lletres d'estima i gratitud, de Josep Maria Jordan Galduf publicat per l'editorial Edeta. La sala té un ambient càlid, tot són salutacions i exclamacions d'alegria, la gent somriu en grups que es fan i es desfan. A poc a poc, tothom s'asserena i va seient a les cadires, noves, blanques, còmodes. En una improvisada presidència hi ha Antonio Ropero, l'alcalde de la vila que acull l'acte, i Xelo Tomàs, presidenta de l'Institut d'Estudis Comarcals del Camp de Túria, organitzadors de la presentació. També hi ha Paco Rosalén, un reconegut historiador de Llíria, de paraula calmada i dicció clara, de conceptes ben organitzats i entenedors. Finalment, el protagonista Josep Maria Jordan, Pep Jordà, l'autor del llibre, prim, somrient, amb un aire eternament acadèmic, veu musical, temperada, molt suau. Es troba envoltat d'amics i coneguts. Tothom es troba envoltat d'amics i coneguts. Ambient relaxat i expectant. Silenci. Paco Rosalén pren la paraula. ................................................................. 2.- Les paraules de Rosalén han dibuixat a l'auditori un Pep Jordà polifacètic: un "pare" del nostre petit país, el Camp de Túria, un activista social, un polític, un professor universitari i finalment, un literat, autor de vora una trentena de llibres i d'incomptables col·laboracions en diaris i revistes. Però a banda de tot això, les seues arrels edetanes l'han portat també a un desacomplexat grup de cantaires romàntics, els cants dels quals esteu sentint al llarg i ample d'aquesta audició. Però escoltem, ara, les pròpies paraules de Pep Jordà. ----------------------------------------- 3.- I ací acaba el viatge que hem fet, junts, per la lluminosa memòria de Pep Jordà, el qual, resseguint els mites clàssics de les edats de l'home, ha dividit el seu llibre en tres etapes. Ens ha obert el seu cor i la seua memòria per relatar-nos i explicar-nos els diversos personatges que el guiaren en les primeres etapes, la infantesa, la joventut, els estudis universitaris, etc. Després ens ha parlat de les seues grans amistats i la influència que han exercit sobre ell, del compromís social i les aspiracions polítiques i culturals, de les seues principals obres on explica el món que l'envolta, els problemes, les realitats. Finalment, descriu la seua evolució a través del temps, els canvis que ha experimentat el seu pensament i la seua espiritualitat, les velles i noves conviccions que creia passades però que tornen de nou, la penombra d'algunes relacions humanes. Tota una vida, singular i col·lectiva, meridianament exposada aquell capvespre tardoral a l'Ajuntament d'Olocau, cau de somnis.
01:09:57
November 17, 2022
Els repobladors balears al Camp de Túria (1609-1650)
Els repobladors balears al Camp de Túria (1609-1650)
Temporada 2 - Episodi 9 (Programa 14) "Divendres, 16 de setembre de l'any del senyor de 2022. A boqueta nit, ja entre dues clarors, es produí a Vilamarxant, molt prop del riu de Guadalaviar, un fet portentós. Un nigromant o vident, lector de lletra antiga, anomenat Josep Mas, ab la col·laboració del seu ajudant, Joan de Bell-lloc, començaren a traure a la llum les restes mortals de vint-i-set famílies, hòmens, dones e creatures, que feia més de quatre-cents anys restaven soterrats al fossar de la vila, enmig del poble e prop de l'església. E fou present a l'acte lo doctor Adrià, qui donà explicació d'aquell fet meravellós. Hi foren també presents vora un centenar de veïns e veïnes de la Vall Bona e de les terres edetanes. E lo nigromant e lo doctor donaren fe als presents que aquells cossos eren d'un grup de gent venguda d'unes illes, dellà lo mar de València, apel·lades de Mallorques e d'Eivissa, e que eren venguts lo any 1611, e pus tard encara, per repoblar aquestes terres que lo senyor rei havia fetes buidar de sarraïns e de nou convertits. E ací restaren los mallorquins, mesclant-se ab los altres crestians, fins que arribà la fi dels seus dies. E alguns dels presents compraren lo llibre on s'expliquen aquestes meravelles." ----------------- L'expulsió dels moriscos de Vilamarxant -i de tot el Regne de València- no era més que la fase final d'un projecte que havia començat el 1238 amb la presa de la ciutat de València i el seu regne. Ara, en començar el s. XVII, l'expulsió final fou un fet traumàtic, especialment per al senyors de terres de moriscos, com era el cas de Vilamarxant. I s'obrí un nou capítol, la repoblació. I ací és on tenim la sorpresa, desvetlada per Josep Mas, de la vinguda d'un important grup de famílies balears que repoblaren aquesta vila i, des d'ací, s'escamparen per tot el Camp de Túria. Molt poques restes queden d'aquells Alemany, Babiloni, Barceló, Batle, Canelles, Català, Duran, Estades, Esteve, Febrer, Fillol, Font, Ginard, Llobera, Mas, Miquel, Montaner, Moragues, Omar, Perelló, Pou, Quetgles, Ramis, Ramon, Rosselló, Salvà i Serra. Però des d'avui els seus noms i la seua història personal ha estat rescatada, treta a la llum, i comença un nou període en què nosaltres, o altres investigadors, podran continuar reconstruint aquest conjunt de vides trasbalsades del s. XVII.
01:28:42
October 19, 2022
i amb els Ministrils ens impregnàrem de música
i amb els Ministrils ens impregnàrem de música
Temporada 2 - Episodi 8 segona part (Programa 13) Després del preludi de l’anterior capítol, arribem ara al desenllaç de la “Suite edetana en dos moviments”: amb Edeta esdevinguérem músics i els Ministrils ens modelaren poc a poc fins a la música actual. Ja vos contàrem tots els problemes tècnics d’aquesta gravació, per tant sols acabem mostrant-vos, quatre mesos després la part final de la restauració feta. Continuem conversant amb el mestre Sime Galduf i també amb l’historiador Joan Bell-lloc i l’escriptora Carme Cardona. El programa és va realitzar als locals de la Unió Musical de Llíria i, com a epíleg sorpresa, vos deixem una gravació, on intervé Sime Galduf, realitzada anys enrere al Teatre edetà del Clarí. Ha arribat el moment d'alçar de bell nou, i després del descans, el teló i encetar el segon moviment de la Suite. Joan Bell-lloc farà la introducció i entrarem de ple a la dansa viva, perquè “amb els Ministrils ens impregnàrem de música”
54:29
August 01, 2022
Amb Edeta nasquérem com a músics: Suite edetana en dos moviments
Amb Edeta nasquérem com a músics: Suite edetana en dos moviments
Temporada 2 - Episodi 7 primera part (Programa 12) Suite edetana en dos moviments: "Amb Edeta nasquérem com a músics" és el suggeridor títol del capítol que vos presentem ara i que és la primera part d'una llarga i agradable tertúlia enregistrada el 24 de març de 2022 als locals de la Unió Musical de Llíria, després d'un assaig a l'església de la Sang dels Ministrils de Màrsias on l'endemà varen fer un concert memorable. Contàrem en aquesta Suite amb Sime Galduf com a gran solista. Als cors participaren l'historiador Joan Bell-lloc i l'escriptora Carme Cardona. I qui vos parla, Vicent Galduf, va ser l'encarregat de passar el plateret després del concert. Com a espectadors de luxe i pacients els restants mestres del conjunt de Màrsias: Paco Rubio, Josep Borràs, Joaquim Guerra i Fernando Sánchez. Tres llargs mesos hem tardat en el muntatge d'aquest, i el següent, programa ja que al seu moment no vaig comprovar la qualitat original de la gravació i, a l'hora de la veritat, les més de dues hores realitzades eren inaudibles. De donar el treball per perdut, amb paciència i dedicació hem aconseguit recuperar-lo, no amb la qualitat perfecta que desitjaríem però sí amb condicions de salvar aquesta trobada quasi impossible de repetir. Malgrat que en un principi havíem seleccionat talls i fer sols un programa, a la fi hem vist que mantenint el format original de la conversa i partint-lo en dos capítols quedava menys ortodox i més natural i amé. Val a dir també que els primers dotze minuts que aneu a sentir, ni Sime, Joan, ni Carme sabien que s'estava gravant: semblarà una poquet caòtic, però al mateix temps quedarà com una tertúlia on tothom haguera pogut participar. Ha arribat el moment d'alçar el teló i encetar la Suite, amb el preludi sobre el paper de la dona edetana que acabeu d'escoltar i que hem volgut ressaltar. Joan Bell-lloc farà la introducció i entrarem de ple al primer moviment, perquè "Amb Edeta nasquérem com a músics"...
55:22
July 22, 2022
Un exemple de recerca d'història local amb Ferran Zurriaga
Un exemple de recerca d'història local amb Ferran Zurriaga
Temporada 2 - Episodi 6 (Programa 11): T'agrada la història local? Estàs fent un treball d'investigació i necessites referències? Saps com identificar els fets rellevants en el teu estudi? L' Institut d’Estudis Comarcals, IDECO, del Camp de Túria, el Centre d’Estudis Locals, CEL, de la Pobla de Vallbona i l’Ajuntament de la Pobla de Vallbona organitzaren el passat abril un taller on Ferran Zurriaga, amb el seu llibre “La Vall d’Olocau, Marines i Gàtova”, ens va donar les pistes i exemple de recerca d’història local. Ara, des de Cròniques Edetanes, te l'oferim íntegrament.
01:13:46
July 06, 2022
Les Fonts de Llíria, el Parc de Sant Vicent
Les Fonts de Llíria, el Parc de Sant Vicent
Temporada 2 - Episodi 5 (Programa 10): amb les històries i coneixements de Francesc Rozalen ens endinsem de ple en aquest enclavament tan estimat a la capital del Camp de Túria coincidint amb la huitava d’una rogativa que feia un parell d’anys que no es realitzava per la pandèmia. Junt amb la narrativa de l’historiador edetà ens acompanyarà també la música de Sime Galduf, Saó, la Colla de Dolçainers de Consolat de Mar i Toni de l’Hostal. En aquest capítol viatgem al paratge màgic edetà envoltats de natura, tradicions, cultura popular i devoció. I música, molta música ben nostra. Iniciem “la romeria” amb el trombó magistral de Sime Galduf i la melodia festiva “Els de Llíria estem ací”. Les campanes de l’ermita, captades sonant minuts abans d’arribar la rogativa de 2022, donen pas a la capçalera del programa. Torn per a Saó i la seua versió de la “Dansa dels Oficis de Llíria”. Ara, l’historiador Francesc Rozalen ens proporcionarà unes pinzellades imprescindibles per a situar-nos de ple al Parc de Sant Vicent. Serà aleshores el moment de la Colla de Dolçainers de Consolat de Mar i recuperarem “Abril”, la gravació online en ple confinament el 2020 i que feren en honor a les Festes de Sant Vicent de Llíria d’eixe any. Joan Bell-lloc ens proporciona l’arxiu sonor de campanes i música al moment just de l’arribada de la rogativa enguany a l’ermita. I ací el moment estel·lar: la gravació integra del magazine “El rall” d’A punt ràdio del passat 25 d’abril, on la capital del Camp de Túria ha sigut la gran protagonista d’eixe programai de la mà de la seua presentadora Helena Montaner parlaran extensament amb Francesc Rozalén. Sota el seu guiatge, ens endinsa en la romeria que, any rere any, se celebra en la ciutat edetana a la font on segons diu la tradició Sant Vicent Ferrer va fer brollar aigua després d'una intensa sequera. I acabarem amb Toni de l'Hostal cantant la cançó del grup “Allioli” “Sant Vicent de Llíria” una versió casolana que enregistrarem un 25 d’abril de 2009 a la Casa de la Cultura de Bétera. Estem a les portes de les Fonts de Llíria. Anem a gaudir del Parc de Sant Vicent. Benvingudes, benvinguts, a “Cròniques edetanes” croniquesedetanes.wordpress.com
42:40
May 01, 2022
Bandolerisme al Camp de Túria
Bandolerisme al Camp de Túria
Temporada 2 - Episodi 4 (Programa 9) "Eren delinqüents? Eren rebels socials? Eren personatges històrics o eren un producte de la ficció? Els bandolers sempre han format part, d'una manera o altra, del nostre entorn social i geogràfic. I Manuel Arcos Martínez ha dedicat una part important de la seua investigació a traure a la llum molts d'aquests individus marginals, en concret, els bandolers del Camp de Túria documentats al segle XIX. Aquesta tipologia de bandits nostrats han deixat un copiós rastre en la toponímia comarcal, com ara les nombroses sendes dels Bandolers o els camins dels Lladres escampades per tota la contrada. També els malnoms, les locucions i les frases fetes recullen els casos de Perot, el Moro del Molinet, el Tort, l'Estudiant, Catalinet, Samarra, Ouet i molts altres cèlebres malfactors edetans. Però situats al Camp de Túria i al XIX, qui s'emporta la fama rodera, per excel·lència, són els Blaus, una família riba-rogera que va mantenir a ratlla les forces vives i que va posar en escac i mat una altra família benestant, els Floreros. Al llarg de la xarrada, Manuel Arcos explica també les èpoques principals d'extensió d'aquest fenomen, els mitjans de repressió exercits des del poder establert i, sobretot, les causes d'aparició d'aquest nombrós grup de persones que decidiren abandonar els camins dòcils de la justícia i escriure ells mateixos la seua pròpia i abrupta història".  Joan Bell-lloc croniquesedetanes.wordpress.com
01:20:49
April 15, 2022
La Vall d'Olocau, Marines i Gàtova
La Vall d'Olocau, Marines i Gàtova
Temporada 2 - Episodi 3 (Programa 8) Ferran Zurriaga: “Hi havia una vegada una vall, situada al sud de les darreres muntanyes de la serralada ibèrica, la Vall d'Olocau, Marines i Gàtova, tres pobles valencians. Un territori que té la raó de la seua existència en la creació del terme general àrab del castell d'Olocau, més tard conegut com castell del Real de Vilaragut, terme general que després els conqueridors cristians transformarien en una senyoria, primer com a baronia i després com a comtat. Territori que formarà part d'una contrada a les Muntanyes de Portaceli, modernament la Serra Calderona, a la comarca del Camp de Túria.” Amb la col·laboració de Ferran Zurriaga, Josep M. Jordan, Xelo Tomàs, Francesc Rozalen, l'Aula de Ciutadania de l'Escola d'Adults de Llíria i l'Institut d'Estudis Comarcals del Camp de Túria. croniquesedetanes.wordpress.com
01:22:00
April 04, 2022
Una Pobla neix a la Vallbona
Una Pobla neix a la Vallbona
Temporada 2 - Episodi 2 (Programa 7) Paco Server: "En acabar la conquesta de les terres valencianes liderada per Jaume I, arribaren els primers pobladors cristians a la vila de Benaguasil, on mai no passaren de constituir una minoria social. Dècades després, al voltant de 1280, els cristians de Benaguasil començaren a abandonar el nucli urbà i a instal·lar-se en un altre indret del terme municipal: el lloc on hui dia trobem la Pobla de Vallbona. Aquest nou nucli de poblament cristià dins el terme de Benaguasil s'anomenà Vallbona, i els seus pobladors, aprofitant la seua condició de cristians i buscant el profit econòmic per a Vallbona, aconseguiren en 1282 convéncer a Pere el Gran que desviés el camí que connectava València amb Llíria per tal que passara per Vallbona. Tot i que ho obtingueren, aquesta mesura no prosperà en el temps, i el camí anterior, situat a uns quants centenars de metres més al nord, continuà sent el camí utilitzar per anar de València a Llíria. El nom de Vallbona s'usà per a designar el nucli de poblament cristià dins el terme de Benaguasil fins a l'any 1320, com mostren diversos documents històrics. No obstant això, a partir d'eixe any el terme desaparegué dels documents, sent substituït pel de "Pobla de Benaguasil". No fou fins a l'any 1382 quan, en les cartes de poblament, aparegué per primera vegada el topònim que hui coneguem i emprem: la Pobla de Vallbona, síntesi del terme "Vallbona" i "Pobla de Benaguasil"..." croniquesedetanes.wordpress.com
41:53
February 28, 2022
La Llíria de 1791
La Llíria de 1791
Temporada 2 - Episodi 1 (Programa 6) L'arquebisbe Fabián y Fuero fa, el 1791, un informe de la seua diòcesi per al Vaticà en el qual dedica unes pàgines a la vila de Llíria i el seu territori parroquial. A l'escrit ens mostra no solament la situació humana i religiosa de la vila sinó també el coneixement que es tenia del seu passat. Però tracta la història a la manera dels il·lustrats, amb austeritat i equilibri, sense parlar ja ni d'Adam i Eva ni dels fills d'Hèracles, com havien fet els historiadors dels segles passats. Després d'una descripció de l'antiga Edetània, basat en Claudi Ptolemeu, dóna dades demogràfiques de Llíria i descriu el seu patrimoni religiós. Crida l'atenció la datació documental que fa de l'ermita de Sant Miquel, amb dades precises extretes segurament de l'arxiu diocesà de València. I també fa una relació prou completa de les principals masies del terme, moltes de les quals han arribat fins als nostres dies amb els mateixos topònims, com ara, el mas de la Vila, la casa de Carlos, el Canyar, la Casa de Camp o el mas del Frare. Però entre la informació del terme destaca la notícia d'una antiga aldea, la Garrofera, amb un bon grapat de veïns i una bona estructura local, amb justícia i jurats. Amb el pas dels anys, tanmateix, s'havia anat despoblant i, en temps de l'arquebisbe només hi romania el nom d'una partida: la Garrofera. Unes dades precioses, extretes sens dubte de l'arxiu metropolità, les quals contrasten amb una altra notícia referida al naixement del qual seria la nova vila de Casinos. En aquest cas, el procés independentista de la nova vila va ser animat i encoratjat personalment pel mateix arquebisbe, el qual va fundar la parròquia casinera de Santa Bàrbara, amb la qual cosa posava en marxa el camí cap a la formació de la nova vila de Casinos, un fet que es consumaria uns cinquanta anys més tard. croniquesedetanes.wordpress.com
27:08
January 30, 2022
Matilde, el darrer viatge
Matilde, el darrer viatge
Temporada 1 - Episodi 5 (Programa 5) Un capítol especial i una mena de continuació de l'anterior, el de les "animetes edetanes", on continuarem ara donant vida a la cultural oral tradicional de la nit dels difunts. Tot un plaer compartir tertúlia de bell nou amb Carme Cardona i, el debut entre nosaltres, d'Enric Llopis. Amb ells farem un viatge de cinquanta anys, d'octubre de 1971 a desembre del 2021, per tal de convertir una història verídica en una arrel de llegenda. Un episodi especial gravat en un paratge màgic. Ens hem desplaçat a la Concòrdia de Llíria, a les bodegues de Torres, i al caliu de la llar de foc del maset hem rescatat de l'oblit a Matilde per a fer-la volar cap al seu darrer viatge. croniquesedetanes.wordpress.com
01:08:05
December 08, 2021
Animetes edetanes, arrels de llegenda
Animetes edetanes, arrels de llegenda
Temporada 1 - Episodi 4 (Programa 4) Cròniques Edetanes amb Josema de Miguel, Manolo Sànchez, Joan Domínguez i Carme Cardona. Des de l'Edeta bimil·lenària B. C., fins a l'actual Edetapuntcom hi ha un fil conductor que connecta tots dos mons: la por a la mort, els ritus funeraris i la creença en l'inframón. Si abans es pintaven ceràmiques i es picaven làpides, ara escrivim llibres de paper o els pengem a les xarxes, però el contingut és el mateix: què fem després de morts? I aquestes preguntes ens venen quan arriba la tardor i veiem la natura com "mor", i recordem el nostre final i el dels nostres veïns: morts pacífiques al llit o causades per una "mano ayrada". I les recordem a casa, llegint o mirant la tele, tal com abans les recordaven anant per uns camins sembrats de "creuetes" i "animetes soles" que ens imploraven una oració per tal d'alleugerir la seua vida més enllà... croniquesedetanes.wordpress.com
01:04:14
October 30, 2021
Els Pobles Edetans parlen els uns dels altres
Els Pobles Edetans parlen els uns dels altres
Temporada 1 - Episodi 3 (Programa 3) Amb Joan Domínguez (àudio de l'arxiu de @VicentGalduf) L’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria va editar el 2010 un llibre sobre toponímia, tòpics, versets, cançonetes i poemes, dites i gentilicis entre més manies dels pobles del Camp de Túria. Els Pobles Edetans parlen els uns dels altres és un treball de no poc risc de Joan i Neus Domínguez, il·lustrat per Josep Fornieles, que es va presentar el 25 de març d’eixe any al Casal Jaume I de Llíria. Ací vos deixem íntegre aquest podcast d’aquell acte com a testimoni que, malgrat els anys, aquest treball excels continua ben viu. croniquesedetanes.wordpress.com
50:30
October 17, 2021
Llíria i el riu Túria
Llíria i el riu Túria
Temporada 1 - Episodi 2 (Programa 2) Manolo Sànchez, Joan Domínguez i Josema de Miguel. "L'aigua és un element imprescindible per a la vida humana, per això tots e"ls pobles i ciutats tenen en compte l'accés a l'aigua en el moment de la seua fundació. La Llíria ibèrica, l'antiga Edeta, va desenvolupar-se dalt del tossal de Sant Miquel i per abastir-se d'aigua tenien dos punts quasi equidistants: la font de Sant Vicent i el riu Túria. La diferència entre l'un i l'altre és que l'aigua de la font es podia "conduir" fins al peu del poblat i el riu no. Els romans refunden la ciutat en la proximitat de la font i els musulmans acaben d'explotar la xarxa de reg, amb la qual cosa es desentenen definitivament del riu en benefici d'altres viles que podien aprofitar-lo millor. Tanmateix, Llíria sempre ha enyorat el riu, les tradicions populars i alguns intents d'allargar el seu terme fins a la vora de l'aigua donen fe d'aquesta nostàlgia fluvial." croniquesedetanes.wordpress.com
44:35
September 25, 2021
Les Atzavares: el barranc fronterer entre Llíria i Benaguasil
Les Atzavares: el barranc fronterer entre Llíria i Benaguasil
Temporada 1 - Episodi 1 (Programa 1) Manolo Sànchez, Joan Domínguez i Josema de Miguel. "Amb el pas del temps, el territori de l'antiga ciutat romana d'Edeta donà pas a la creació de noves viles repartides dins de l'àmbit edetà. Un d'aquests nous nuclis de població va ser, ja en època musulmana, el castell amb la vila de Benaguasil, que sorgí sobre una antiga vil·la romana de l'entorn d'Edeta. En algun moment es degué assenyalar un límit entre tots dos nuclis urbans, un límit que coincideix en gran part amb un barranquet denominat "barranquet de Llíria" o "barranquet de Benaguasil" segons es mire des de Benaguasil o des de Llíria, respectivament. Però també ha tingut altres noms, com ara el sorprenent "barranc de les Atzavares" que el savi llirià Josep Duran documenta ja el 1602."  croniquesedetanes.wordpress.com
45:10
September 05, 2021