RESERVOIR JOCS

DJ98: Arboretum (2015) Dan Cassar

An episode of RESERVOIR JOCS

By Miquel Jornet
About
RESERVOIR JOCS va nèixer el 8 d'octubre de 2011, convertint-se en el primer podcast en llengua catalana de divulgació específica sobre jocs de taula moderns: Catan, Carcassonne, Pandemic... i molts més!

Els primers episodis estaven gravats pel Miquel a casa seva, més endavant es van sumar alguns col·laboradors amb seccions pròpies o gravant "mano a mano".

Des de 2012 gravem als estudis de Ràdio Sant Andreu petites píndoles lúdiques anomenades DESCOBRINT JOCS. Ho fem al costat de mestres com Jordi Milian (presentador) i Vicenç Comajuncosas (taula de so).

Gràcies per escoltar-nos!
More places to listen
RESERVOIR JOCS va nèixer el 8 d'octubre de 2011, convertint-se en el primer podcast en llengua catalana de divulgació específica sobre jocs de taula moderns: Catan, Carcassonne, Pandemic... i molts més!

Els primers episodis estaven gravats pel Miquel a casa seva, més endavant es van sumar alguns col·laboradors amb seccions pròpies o gravant "mano a mano".

Des de 2012 gravem als estudis de Ràdio Sant Andreu petites píndoles lúdiques anomenades DESCOBRINT JOCS. Ho fem al costat de mestres com Jordi Milian (presentador) i Vicenç Comajuncosas (taula de so).

Gràcies per escoltar-nos!
reservoirjocs.cat

More places to listen

DJ197: No sin mi gato (2007) Antoine Bauza
De vegades dissenys més que correctes d'alguns dels més grans autors de jocs de taula passen desapercebuts per a tothom pel sol fet d'haver posat el focus en un tipus de joc de caràcter més familiar (amb el difícil que és fer això!). Nosaltres, al Descobrint Jocs, no menystenim cap joc i intentem entendre'ls en el context que millor funcionen per a continuació explicar-vos l'experiència. Creiem, després de quasi 200 seccions, que aquesta és la millor manera i perseverem posant-la en pràctica sempre que podem. Antoine Bauza és famós per 7 Wonders, Ghost Stories o Hanabi... però també fa jocs com No sin mi gato. En aquest àudio us expliquem per què és un excel·lent petit joc per tenir aquest Nadal per casa i per tots aquests motius és un dels cinc jocs que el podcast Reservoir Jocs ha volgut donar a la 3a Quina Solidària de la Colla de Diables de Sant Andreu de la Barca. Així que si el voleu, una de les formes més interessants d'aconseguir-ho és participant en la quina diabólica d'enguany.
08:57
December 9, 2019
DJ196: Zoom in Barcelona (2019) Núria Casellas + Eloi Pujadas + Joaquim Vilalta
Un factor que suma perquè un joc entri amb la catifa vermella al Descobrint Jocs és que estigui editat en català. Un altre molt important és que tingui com a protagonista a la ciutat de Barcelona... i avui hem trobat un joc que combina ambdós factors i no volem esperar més per presentar-vos aquest flamant Zoom in Barcelona. Sobta d'inici veure que està dissenyat amb 3 caps i il·lustrat a 4 mans, però vam estar a una de les sessions de 'testing' obert (concretament al Festival Molins Horror Games 2018) i allà vam poder copsar que l'entesa entre totes les parts era simplement perfecte. Una nova i petita editorial de casa nostra com Cucafera Games ha estat capac de treure al mercat un joc amb un format molt complet (amb cartes, tauler, 'tokens' de cartró, peces de fusta...) i amb uns estàndards de qualitat òptims. Bona feina! Normalment els crítics sempre posem el crit al cel amb les baixes qualitats però mai fem el contrari quan tot està bé, i això també ha de canviar. Zoom in Barcelona és un joc, o un sistema de joc extrapolable, sobre el plànol de Barcelona en aquest cas. On ens hem de moure i capturar fotos de la manera més optimitzada possible per puntuar més que els altres jugadors. Una munió de mecàniques elegants i plaents destinades a un públic familiar. Recorda en sensacions, salvant bastant les distàncies, a la genial sèrie de jocs sobre mapes que van fer del 2003 al 2013 l'Alan R. Moon i l'Aaron Weisblum coneguda com a "10 Days in...".
12:21
November 25, 2019
DJ195: PLENUS (2016) Inka Brand + Markus Brand
Els roll & write estan de moda, és una evidència, però al mercat hi ha de bons i dolents i al Descobrint Jocs no us volem fer perdre el vostre preuat temps... el material que us portem a la secció, tret d'alguna excepció en què sempre avisem, està filtrat per garantir la vostra satisfacció i aquest PLENUS s'està convertint a poc a poc en el joc de llapis i paper que més veu taula a casa nostra. Senzill d'aprendre, però difícil d'excel·lir-hi, ràpid a l'hora de preparar una partida i amb una versió per jugar en solitari perfectament dissenyada per agafar mestratge en la pràctica de marcar caselles per tal d'intentar jugar millor que els nostres rivals en les partides multijugador. No hi ha entretorn perquè sempre jugues, tant quant tu tires els daus com quan ho fan els altres... ha trigat un parell d'anys en ser publicat a casa nostra (en una edició que inclou el català entre les 4 llengües en les que s'ha imprès) perquè va sortir per Devir a finals de l'any passat, però amb el temps s'està fent un nom entre els jocs d'aquest format per al públic familiar. La versió per jugadors més crema-neurones és OPTIMUS, també publicat per l'editorial barcelonina.
10:54
October 27, 2019
DJ194: 5211 (2019) Tsuyoshi Hashiguchi
Encara avui, en ple 2019, hi ha jocs que utilitzant únicament una pila de cartes acaben per sorprendre'ns molt positivament. Serà per la potència del disseny minimalista ben executat? Serà perquè les baixes expectatives ens fan agafar el joc (utilitzant el símil boxístic) amb la guàrdia més baixa que de costum? Sigui com sigui, aquí els portem i analitzem per compartir amb tots vosaltres impressions. Aquest simpàtic 5211 no passa desapercebut quan està sobre la taula. L'excel·lència en la producció a què ens han acostumat la gent de Plan B Games o Next Move Games es fa palesa. I tot i ser només unes cartes, trobem que són bastant més sobredimensionades que les de la resta de jocs, molt agradables al tacte i amb unes il·lustracions a càrrec d'un dels artistes cabdals en el món dels jocs de taula (Chris Quilliams) que l'han fet sortir de la seva zona de confort per plasmar a les cartes uns estampats més típics de les camises hawaianes que s'han posat darrerament de moda. Mecànicament el joc funciona bé i és agradable de jugar, tot i que hem trobat algun text en el reglament que es deixa a una interpretació confusa.
08:15
October 21, 2019
DJ191: LLAMA (2019) Reiner Knizia
Tots els que escolteu aquesta secció segurament coneixeu els premis Spiel des Jahres. Molt probablement també us sona el nom de Reiner Knizia (l'autor de jocs del qui més hem parlat al Descobrint Jocs). Doncs avui ho tornem a fer perquè ho ha tornat a fer: passar-li la Navalla d'Occam a quelcom tan senzill com un joc de cartes familiar de gestió de mà. Aquest principi d'economia o estalvi l'aplica a tot el conjunt: material de joc, regles, mecàniques, fins i tot grafisme... i, tot plegat, funciona i molt bé. És per això, i per fer-ho en ple 2019, que creiem que als crítics els ha tornat a sorprendre positivament i per això han volgut premiar aquest elogi a la senzillesa amb una nominació als Spiel des Jahres d'enguany. Segurament no ho guanyarà, o potser sí perquè els altres nominats són dos jocs de paraules (que normalment no pisquen tret d'obres mestres com Codi Secret). LLAMA té, a part de la ultra-senzillesa, una cosa que fascina i que comentem a l'àudio: el que sembla un desgavell matemàtic en el sistema de puntuació (el bonus de poder retornar una fitxa de punts negatius quan guanyes una ronda) notes que és totalment intencionat per conferir-li al joc una de les seves grans virtuts, que no és altra que oferir la possibilitat de "reenganche" als jugadors més endarrerits en la partida. Això, en un joc familiar, és sinònim de triomf. Proveu-ho i veureu... ah! és un secret, però amb un parell de baralles de cartes us podeu "fabricar" un LLAMA casolà.
10:49
September 27, 2019
DJ190: El Monstre de Colors (2018) Dani Gómez + Josep Maria Allué
Encetem nova temporada al Descobrint Jocs amb un joc molt especial i amb sorteig! Avui, a la secció número 190, us parlem del nou joc del tàndem creatiu format per Dani Gómez i Josep Maria Allué. Gent "de casa nostra" fent un encàrrec molt "de casa nostra". Devir ha obtingut la llicència del reeixit llibre infantil de l'Anna Llenas per transformar-ho en un joc de taula on la identificació de les emocions (la pedra angular del simpàtic i despistat monstre) sigui present d'alguna manera. Allué i Gómez van agafar el guant desenvolupant aquest preciosista Memory emocional cooperatiu que farà que compartim, grans i petits, els nostres moments més grocs, verds, blaus, negres, vermells i roses. Només per això ja val la pena fer una partida. Pels especialistes, després que Allué guanyés l'any 2017 amb Víktor Bautista el premi As d'Or a França amb El Niu del Cucut no ha passat desapercebuda aquesta nova creació, i ha estat nominada als As d'Or 2019 (també en la categoria infantil -potser la més complicada per això que els nens són el públic més exigent-). I tant parlar de premis ens han agafat ganes de repartir també nosaltres algun premi. Aprofitant que el Miquel porta el ticketing i la comunicació del Teatre Núria Espert de Sant Andreu de la Barca i que el diumenge 22 de setembre s'hi representa la funció de El Monstre de Colors... regalem una entrada doble per gaudir d'aquesta obra de teatre creada per Tutatis Distribucions. Només heu d'escoltar la secció per saber què heu de fer. Ànims i seguim una temporada més parlant de jocs a Ràdio Sant Andreu!
14:51
September 19, 2019
DJ189: Tiananmen Square: The Unknown Protester (2017) Ref Tom Green
Acomiadem temporada amb un joc molt especial. Fa pocs dies es va celebrar el 30è aniversari de les protestes a la plaça de Tiananmen i des del podcast i la secció a Ràdio Sant Andreu ens volem fer ressò recomanant aquest Tiananmen: The Unknown Protester. En primer lloc es tracta d'un "joc" print&play (que us podeu imprimir i fer a casa), us passem els enllaços als arxius de descàrrega al final d'aquest text. En segon lloc, i per això posava entre cometes la paraula "joc", podem dir que és més un fake game que un joc de veritat. Sí, com les fake news (notícies falses) o com un mockumentary (fals documental)... productes creatius creats moltes vegades per intentar sacsejar consciències. I en tercer lloc ens trobem amb un artefacte que serveix per mantenir i transmetre la memòria històrica d'un moment cabdal del qual es coneix com a no-violència. Efectivament aquest fals joc es podria treure en una aula per iniciar un bon debat, i no necessàriament a l'Escola de Cultura de Pau (que admirem per la feina que fa des fa molts anys). Important acompanyar la sessió post-partida amb, per exemple, aquests vídeos: - China: tanques contra libertad (Informe Semanal del 10 de juny de 1989). - La imagen que China olvidó (micro-reportatge de la BBC que demostra en menys de 2 minuts i mig com treballa el govern xinès per la desinformació). I ara sí, els enllaços als arxius del joc: - Imatge per imprimir i retallar el joc i les peces (surten 3 jocs per full A4). - Traducció al català del reglament del joc. Bones vacances i fins a la temporada vinent! Tindrem sorpreses, ja veureu.
09:33
July 6, 2019
DJ188: Revolución 1828 (2019) Stefan Feld
 De vegades el Jordi em demana que porti a la ràdio jocs amb un tema de plena actualitat com les eleccions. Conec diferents jocs de taula antics sobre aquest tema, però justament Arrakis Games acaba de treure un nou que combina 3 coses que m'encanten: tema electoral, història americana i Stefan Feld com a autor. Ja sé que Stefan Feld té amants i detractors a cabassos, aquests últims diuen que els seus dissenys són freds i secs com el gel, que sempre fa una "amanida de punts" (concepte que pretén resumir les múltiples vies on esgarrapar punts d'una manera o una altra) i que també peca de molta abstracció com Reiner Knizia (clar, fan eurogames, què volem doncs?). A Revolución 1828 si vols tema el pots trobar en algunes mecàniques (com la de la difamació), però no us enganyaré... no és Las Mansiones de la Locura. Ens trobarem un joc per a dos jugadors tens, amb unes mecàniques força originals i certa rejugabilitat per les diferents combinacions de fitxes que es posen atzarosament sobre el tauler a cada ronda. Em seria més fàcil recomanar-ho "molt fort" si el preu hagués estat més baix, però entenem que Arrakis Games haurà fet un tiratge molt baix i per això el trobem més car que altres jocs de format similar (atenció, aquest baix tiratge també pot afavorir la revalorització del joc en poc temps a nivell de col·leccionisme).
11:34
May 26, 2019
DJ187: ¡Aventureros al Tren! New York (2018) Alan R. Moon
Spin-offs, spin-offs i més spin-offs! Potser és una bona estratègia comercial quan tens una marca com ¡Aventureros al Tren! sobre la taula... i és que del clàssic joc de trens ja hem vist infinitat de mapes (taulers), també versions d'aniversari amb components de luxe, fins i tot la versió infantil i ara venen els spin-offs de ciutats del món. S'ha d'anar amb molt de compte quan es fan aquestes coses. Perquè el producte original és un GRAN joc... d'aquells imprescindibles en qualsevol ludoteca (gran o petita). I quan compares ¡Aventureros al Tren! amb ¡Aventureros al Tren! New York s'hi veuen les vergonyes. Generosament hem etiquetat aquest spin-off de "demo tècnica" del joc original, i hem tornat a utilitzar a la secció el concepte "ludus interruptus" després de molts anys (5 concretament) quan vam analitzar l'infame Un Imperio en 8 Minutos.
11:02
April 22, 2019
DJ186: CuBirds (2018) Stefan Alexander
Parlem de CuBirds, un joc de cartes molt original en el seu aspecte gràfic però també en la mecànica de com els jugadors han d'anar agafant cartes d'un 'pool' central i comú de quatre fileres de 3 cartes cadascuna. També us expliquem breument que aquest és un dels molts jocs que l'empresa FORGENEXT ha ajudat a veure la llum. Són facilitadors i mediadors entre autors i editors. També ajuden en les tasques de desenvolupament, tant a editors com a autors. El més semblant que tenim a casa nostra és el grup Santa Clara BCS.
11:08
March 31, 2019
DJ185: Bandido (2016) Martin Nedergaard Andersen
Bandido és el seu best seller i la raó principal d'això és que el pots començar a jugar mentre expliques les regles (tal com hem fet a la ràdio). Ara, en el món dels videojocs estan molt de moda aquells jocs amb procedurals (on cada partida els nivells són diferents i es generen mitjançant algoritmes en funció de la resposta humana). Salvant les distàncies, podríem dir que Bandido és un cooperatiu senzillíssim i procedural. Perquè tinc comprovat que com més gran és el coneixement de la tipologia de les cartes que componen el joc per part dels jugadors, més fàcil és guanyar la partida. Per evitar això comparteixo amb vosaltres una variant que he penjat a la BGG anomenada CHAPO'S TURN, que el fa més difícil i apte per jugar només amb adults. Sigui com sigui, un petit gran disseny que vaig poder descobrir gràcies a Baldo i Fran FG les passades jornades Ayudar Jugando. Del món del minimalisme ja coneixem aquell dit de "menys és més". Darrerament s'ha fet extensible a molts altres àmbits del disseny: disseny d'interiors, disseny gràfic/web, disseny industrial... i, ara també, disseny de jocs. Des de Suïssa, una petita editorial anomenada Helvetiq ha sabut irrompre en el panorama amb jocs molt petits de components i molt senzills d'aspecte gràfic així com de reglament. Mig seriosament diem que fan dissenys minimalistes "a la japonesa" en el cor d'Europa, des de dues petites oficines a les ciutats de Basilea i Lausana.
09:02
March 3, 2019
DJ184: Blue Lagoon (2018) Reiner Knizia
Reiner Knizia sempre ha hagut de suportar la crítica dels aficionats avançats (i de vegades una mica "haters") que mai inventa res, que viu de les rendes dels seus grans dissenys, que tot el que fa és molt abstracte, que sempre està fent "refregits" dels seus jocs... i potser és veritat, de fet aquest Blue Lagoon és com la barreja concentrada de: Rondo (2012), Jäger und Sammler (2010) i A través del Desierto (1998). Però, és clar, estem en 2019! Quanta gent nova s'haurà incorporat a l'afició? Si Reiner Knizia no fa "refregits" potser els aficionats nouvinguts no se'l troben. Per tant, intentem entendre dues coses: que l'autor necessita aquests jocs com a targeta de visita per a nous jugadors/compradors i que a cap editorial del món li molesta massa editar un disseny (sempre ben ajustat -i alguns jocs actuals no poden dir el mateix-) de Reiner Knizia. Així doncs, el Doctor encara té una porta oberta al DESCOBRINT JOCS.
09:30
February 23, 2019
DJ183: Kerala (2017) Kirsten Hiese
Jocs de col·locació de rajoles hi ha molts. És una mecànica que s'adapta molt bé a temes com la construcció d'una ciutat, l'ampliació d'uns jardins, l'exploració d'una illa... però no necessàriament tots els jocs bons de col·locació de rajoles han de tenir tema. Avui ens trobem amb un d'aquests jocs. I és que Kerala: El Camino de los Elefantes és un joc 99% abstracte: el que fas no té res a veure amb la mínima capa temàtica que l'editor li ha posat al producte. Si sou capaços de posar-vos a jugar a un joc d'aquestes característiques (i ho hem fet sempre amb els escacs, les dames o el parxís) trobareu en Kerala un repte molt plaent per jugar amb la família i els amics. Si grateu una mica més en el nom, trobareu que Kerala és l'anomenada Venècia d'Orient. Un estat al sud de l'Índia amb moltes atraccions turístiques, entre elles el santuari d'elefants de Kodanad. Segurament algun directiu de l'empresa KOSMOS a Alemanya va estar de vacances a Kodanad i, a l'hora de buscar-li un "tema" al joc de la Kirsten Hiese, se li va ocórrer pensar en els elefants. Tot i respondre això a una mirada eurocèntrica (molt present en molts jocs de taula) almenys és respectuosa i ens ha servit per aprendre coses noves.
11:07
February 9, 2019
DJ182: Planet (2018) Urtis Šulinskas
He de reconèixer que estic comprant molts menys jocs que en altres etapes de la meva vida, els motius són diversos: com dic a la secció estic tornant a gaudir dels videojocs, hi ha massa novetat editorial (tanta que aclapara), intento conciliar més temps amb la família... però hi ha coses que no canvien mai, i una d'aquestes és l'impacte que em fa un joc que no he vist mai, del que no conec l'autor però que només mirant la portada ja intueixo que a dins s'amaga un bon joc. Això em va passar aquest mes de gener a un Abacus amb el joc Planet. Vaig agafar la capsa, vaig comprovar que mai havia vist el nom de qui signava el joc (fet que encara em va motivar més a saber què hi havia), vaig llegir la contraportada i mirant les "repros" dels components ja estava caminant cap a la capsa per pagar-ho. I és que Planet és preciós, ens convida a crear un planeta habitable per a diferents espècies animals, les mecàniques són senzilles (però pots jugar-hi també amb jugadors avesats), juga amb àrees i volums, té una producció exquisida i fa servir el magnetisme dels imants. Potser això encara em va "atraure" més, no sé. Però si la secció es diu "DESCOBRINT JOCS" es tracta d'això... de portar descobertes com aquesta.
10:05
February 5, 2019
DJ181: Welcome to... (2018) Benoit Turpin
A finals de l'any passat ja s'intuïa que els jocs tipus paper & pencil (paper i llapis) o roll & write (tirar dau i escriure), de fet en vam parlar d'alguns jocs interessants que feien servir aquesta dinàmica. Però avui portem a la secció el que de moment creiem que és el millor dels que hem provat fins ara (a falta de provar Plenus i Ganz Schön Clever). A més us explicarem la història de la publicació en castellà d'aquest joc, vinculada a una visita d'un grup de jugadors catalans al Festival Internacional de Jocs de Cannes. I, si ens hagués donat temps, també us hauríem comentat que el joc es va presentar com a prototip al concurs de creació de jocs més important de França, el que organitza el CNJ de Boulogne-Billancourt (París).
09:41
January 20, 2019
DJ180: Pandemic La Caída de Roma (2018) Matt Leacock + Paolo Mori
Comencem l'any 2019 de la millor manera que es pot fer: portant a la ràdio un dels nous jocs que més (si no és el que més) ens ha agradat de la fornada de jocs sortits durant la campanya de Nadal. Després de Pandemic Iberia creia impossible veure un Pandemic amb més sabor temàtic... sense haver valorat encara el Pandemic Rising Tide (joc ambientat en Holanda i la seva lluita guanyant terreny al mar), aquest Pandemic La Caída de Roma m'ha sorprès molt gratament. Tal com expliquem a la secció, aquest spin-off del sistema Pandemic agradará moltíssim als aficionats als wargames, ja que és la versió que més trama historicobèl·lica conté. S'han substituït les epidèmies per invasions bàrbares a l'imperi romà. També s'inclou per primer cop en un Pandemic una versió oficial per jugar en solitari i batalles amb resolucions de tirades de daus (trets que també agrairan els jugadors més grognards). Segons els editors, aquesta col·lecció d'spin-offs anomenada Colección Supervivencia està feta per tiratges molt limitats de jocs que, en teoria, no es reediten posteriorment. Per tant, i com que és un gran joc, us animem a aconseguir-ho ara que acaba de sortir abans que es descatalogui i s'inflin els preus al mercat de segona mà. Feliç 2019 a tots i totes!
13:07
January 14, 2019
DJ179: Dragon Master (2004) Reiner Knizia
Fa molts anys que jugo i que faig jugar a la gent que m'envolta. Recordo com si fos ahir que una parella (Oskar i Nerea) del poble de la meva dona, en haver jugat amb mi a uns quants jocs van començar a comprar-ne per a ells alguns a l'antiga i enyorada botiga on-line LaPCra. Un dels primers jocs que es van comprar per iniciar la seva ludoteca va ser Robot Master, un joc de Reiner Knizia en una capseta cuadrada i metàl·lica de Cocktail Games. Li vam fer partides i el vam gaudir molt en aquells dies en els quals el ritme editorial era suau i plaent. Avui, 10 anys després, encara jugo amb Oskar i Nerea però el món dels jocs de taula s'ha tornat més saturat, més urgent i més angoixant. Tot i així, els bons dissenys perduren i els creadors els adapten per les circumsàncies... Dragon Master és una simplificació d'aquell Robot Master que conserva tots els ingredients d'un bon joc del doctor Knizia: ràpid d'explicar i de preparar, senzill però amb certa profunditat estratègica i tens pero agradable. Un joc ideal per portar-ho de viatge i jugar-ho fins a "cremar-ho" amb la parella als avions, als trens, als aeroports, als hotels... i en una edició impecable per part de MasQueOca.
09:29
December 17, 2018
DJ178: AXIO (2017) Reiner Knizia
Avui portem a la secció un joc que esdevé un claríssim exemple dels conflictes sobre la propietat intel·lectual. El doctor Knizia (pels que seguiu la secció ja sabeu que és un dels meus autors fetitxe) se les va tenir amb Sophisticated Games pels drets del seu joc abstracte GENIAL. I és que GENIAL, molt abans que AZUL, va ser un joc abstracte familiar molt i molt interessant editat a casa nostra per Devir. Després de judicis i partir peres definitivament amb els anglesos, Knizia ha servit la seva particular venjança en plat fred. Sobre l'esquelet d'un disseny boníssim com és el de GENIAL, ha creat un nou joc simplificant la manera de puntuar (perquè les projeccions de les peces rectangulars són més accessibles i clares que les de les peces hexagonals) però introduint una mecànica nova (les piràmides de plàstic) que li confereixen a AXIO un atractiu mecànic molt especial. Com diem a la ràdio, si ja teniu GENIAL potser comprar AXIO no paga la pena... però si no teniu cap dels dos, potser AXIO és un joc més amable i accessible que no perd atractiu estratègic.
09:37
December 16, 2018
RJ72: Mini-entrevistes #Dau18 - Josep Izquierdo (SHERLOCK)
Un dels llocs privilegiats del Festival Dau Barcelona, i ho diem després d'haver cobert les set edicions, és sens dubte l'entrada a l'espai La Fàbrica entre la porta i l'ascensor... allà et veu tothom! I allà estaven els flamants guanyadors del premi que atorga HISPA al millor joc d'edició estatal: Martí Lucas i Josep Izquierdo (també coneguts com els TOTJUGAR -el mes de juliol de 2014 ja parlàvem amb ells en aquest humil podcast!-).
06:21
November 30, 2018
RJ71: Black Friday... 3X2!!!
Avui no parlarem d'ofertes, però en ser BLACK FRIDAY us oferiré 3 àudios pel preu de 2!!! A hores d'ara hauria d'estar anant cap a l'acte de lliurament dels premis Dau, però l'esquena no em deixa bellugar gaire i estic publicant això mentre faig el recomanat repòs. Intento estar a tope per dissabte i diumenge. Primerament l'àudio l'anava a titular "La moderadora, l'MC i la bonus track". Perquè al Molins Horror Games vaig parlar amb la Núria Casellas (moderadora de la xerrada del capítol anterior i editora a Cucafera Games), també amb el Sergi Sanmartí (MC o "Mestre de Cerimònies" de tot plegat) i com a bonus track escoltareu al Ferran Renalias de Ludo Catalunya, amb el que vaig poder parlar al passat festival JOKOS de Sabadell. Material en tenim molt, i més que generarem aquest cap de setmana... i després ve la DevirFest i AJ. Ja sé que demanaré als reis: un recanvi de lumbars i cervicals. Però, sigui com sigui... SEGUIM!
30:09
November 23, 2018
DJ177: Pirámide del Sol (2017) Fréderic Moyersoen
Tenim la sort de veure com cada dia neixen nous projectes en el panorama lúdic, i avui comptem amb un joc de la nova editorial gaditana Pavana Games. Pirámide del Sol, ho hem de reconèixer, és un joc que pel que fa a mecàniques i producció no ens ha fet el pes. Hi ha cartes per portar la puntuació que utilitzen colors que no es distingeixen dels fons, la puntuació (a part dels problemes de visualització) és un xic tediosa i com a joc de construir una piràmide amb cartes, tot i que temàticament funciona, mecànicament trobem velles joies que el superen... sense anar més lluny Pinguin-Party, un joc de fa 10 anys de Reiner Knizia. Amb Fréderic Moyersoen, autor belga del clàssic Saboteur (publicat l'any 2004), sempre estem esperant un nou gran joc com el que al seu temps va suposar el dels nans i la mina... malauradament, joc rere joc, mai trobem aquesta fita i comencem a pensar que és un autor one-shot (que al final de la seva carrera es valora només per una única obra). Sigui com sigui, esperem que el "malastruc" de Moyersoen no s'encomani als amics de Pavana Games als que desitgem molta sort en la seva aventura.
09:58
November 18, 2018
RJ70: De la idea a la mesa
Este audio es íntegramente en castellano por voluntad expresa de la organización. Del 9 al 18 de noviembre, en Molins de Rei, se celebró la edición número 37 del Festival de Cine de Terror de Molins de Rei. Y, dentro del mismo, la asociación JUGONES montó por segundo año un evento en sintonía con el festival: una jornada de juegos de mesa dedicados al terror y a otra temática invitada (en este caso han sido los viajes). Uno de los platos fuertes fue la mesa redonda que juntó a David Esbrí (editor en Devir), Fernando Barbanoj (autor de Stress Botics -al que también tuvimos el placer de conocer en nuestro anterior episodio-) y Lluís Collelldemont (autor de Death Show TV). La mesa redonda fue moderada por Núria Casellas (autora de juegos y flamante editora en Cucafera Games) y fuimos invitados al evento por Sergi Sanmartí (docente y miembro de JUGONES). En el siguiente episodio hablamos brevemente con ellos.
1:19:12
November 17, 2018
DJ176: Topito (2017) Marco Teubner
Avui parlem del joc que, amb el permís de SuperRino, es pot convertir en un digne successor de Jenga (joc clàssic d'apilament creat el 1983 per la dissenyadora Leslie Scott). Topito és un dels 7 jocs que des del podcast RESERVOIR JOCS hem volgut donar a la iniciativa de la Quina Diabòlica Solidària organitzada per la Colla de Diables de Sant Andreu de la Barca. Esperem que aquesta petita donació serveixi per recaptar diners per contribuir des de Sant Andreu de la Barca a La Marató de TV3.
09:11
November 16, 2018
DJ175: The Mind (2018) Wolfgang Warsch
Es pot fer una secció del DESCOBRINT JOCS amb spoilers? Ho hem intentat i la veritat és que sí. Tot i que ben bé no ha estat un spoiler... podem dir que es tracta d'un "truc" per obtenir millors resultats a The Mind. The Mind no és un joc. És un experiment que s'ha de provar almenys un parell de vegades i, si pot ser, amb grups de persones diferents. M'agrada dir que és un experiment de team building perquè cada cop que el jugues acabes sincronitzant-te millor amb els teus companys. Tant que es poden arribar a donar situacions molt èpiques i memorables. Wolfgang Warsch ha tingut l'habilitat de posar-nos a jugar al voltant d'una taula amb l'invent més antic que coneixem: el temps. Això ja és suficient perquè aquest autor s'instal·li en el nostre ràdar (manera col·loquial de dir que estarem molt amatents d'allò nou que faci a partir d'ara) i també per haver estat nominat amb aquest brillant The Mind als darrers premis Spiel des Jahres.
11:25
October 14, 2018
DJ174: Bunny Kingdom (2017) Richard Garfield
La secció DESCOBRINT JOCS és meravellosa. Comences parlant d'un joc de Richard Garfield, conegudíssim creador de jocs i pare de Magic: The Gathering, i acabes parlant de la sèrie Stranger Things. Tot pot fer un gir inesperat, sempre. El que més ens ha ocupat parlant de Bunny Kingdom és la capacitat que tenen els jocs d'agradar-nos molt si el context de joc és favorable i de decebre'ns molt si les circumstàncies no acompanyen. Ens referim al cas concret d'un grup de divulgadors que després de tot un dia a la fira d'Essen, en arribar a l'hotel van provar aquest joc cansats, amb una lectura molt minsa de les regles en anglès i desmotivats inicialment perquè les il·lustracions del joc en qüestió els semblaven enfocades a un públic diferent del que ells es consideraven... resultat: opinions molt esbiaixades. Per sort, nosaltres triem el lloc i el moment ideals per provar un joc i això fa que les sensacions no siguin gens enganyoses. Podem dir amb molts arguments que Bunny Kingdom és un gran joc dins la seva espècie: els jocs anomenats family+.
10:33
October 9, 2018
RJ69: 4Dados presenta Stress Botics a JOKOS
Un dels projectes que més cridaven l'atenció a JOKOS va ser el que vam poder veure a l'estand de l'editorial barcelonina 4Dados. Un joc "amb cert pes" a la BGG que sortirà ben aviat per Kickstarter i que porta per nom Stress Botics. A l'entrevista parlem amb Alberto Puertas (un dels editors de 4Dados) i amb Fernando Barbanoj (part de l'equip creatiu de Token Synapse i co-autor del joc amb Nacho Román i Alberto Delmás).
13:47
October 1, 2018
DJ173: Hogar Dulce Hogar (2016) Klemens Kalicki
Els duros a quatre pessetes, de tant en tant apareixen. Aquest és el cas d'aquest joc familiar que reuneix totes les condicions per triomfar: bon disseny de mecàniques, tema i art molt ben triats i una producció/qualitat de components excel·lents. Un títol amb un PVP de 29,95€ que ha arribat a saldar-se en poc menys d'any i mig a l'increïble preu de 9,99€! Què pot haver passat per aquesta sobtada abaixada de preu? Un misteri digne del mateix Sebastià d'Arbó. Sigui com sigui Hogar Dulce Hogar té l'honor de ser el joc de taula del que més unitats he comprat (8), superant per poc les 7 còpies de Sushi Go! que al seu temps vaig adquirir: me l'han demanat amics del País Basc, l'he regalat a diferents persones, l'he comprat per a mi i per al club... Aquesta rebaixa brutal em fa treure un tema interessant: valorem diferent un joc en funció del preu que ens hagi costat? La relació inversió-diversió pot esbiaixar les nostres opinions en un sentit o un altre? Si un joc és car, esperem molt més d'ell? Si un joc és barat, ens sorprèn més agradablement quan li veiem certes bondats? Utilitzeu els comentaris per opinar. Gràcies!
09:23
September 30, 2018
RJ68: ¡Dejarles jugar! (Pablo Giménez)
Del passat Festival JOKOS a Sabadell ens hem emportat uns quants àudios. El primer és aquesta breu però interessant xerrada de Pablo Giménez (jugador, educador, llibrer, podcaster, pare, fundador d'Ayudar Jugando i moltes altres coses -és més poliédric que un D100!-). Giménez ens explica i diferencia conceptes tan de moda com la gamificació i l'aprenentatge basat en jocs. També ens regala una llista de fonaments per introduir el joc a les aules. De vegades sona tan contundent i necessàriament crític amb la mala praxi pedagògica que no he pogut evitar imaginar-me'l com "el Chicote de las aulas". En alguns moments cita alguns títols amb potencialitats per a l'aprenentatge basat en jocs: Magic: The Gathering (Richard Garfield), Hombres Lobo de Castronegro (Philippe des Pallières i Hervé Marly), Pandemic (Matt Leacock), Dixit (Jean-Louis Roubira) i Ikonikus (Manu Palau).
17:52
September 28, 2018
DJ172: Azul (2017) Michael Kiesling
Ha passat l'estiu i tornem a parlar de jocs. Seria un pecat no recordar-nos de l'aclamadíssim Azul. De fet, és un dels jocs que més he jugat darrerament i, sonant prepotent (ho admeto), qui ara mateix escriu aquestes línies és el flamant campió del torneig d'Azul celebrat durant la passada Fira JOKOS 2018 a Sabadell (amb una puntuació a la partida final de 96 punts! -crec que és el meu rècord-). Més que explicar-vos el què ja és Azul, m'agradaria aventurar-me a dir-vos el que serà Azul en uns anys: Azul esdevindrà claríssimament un joc d'aquells que diem clàssics-moderns en l'àmbit dels jocs familiars (aproximadament cada 5 anys surt un d'aquests jocs). - 1995: Catan - 2000: Carcassonne - 2005: ¡Aventureros al Tren! - 2008: Pandemic - 2017: Azul Serà a escala de vendes en el sector el que tècnicament es diu un "evergreen": joc que cada any ven més unitats que l'any anterior. Serà la reconciliació dels jocs abstractes purs amb el públic familiar. Serà el paradigma que justifica l'excel·lència a nivells de producció. Serà un joc del qual es faran molts campionats. I serà, si no ho és ja, un model a seguir en l'èxit editorial que he de remarcar obligatòriament que ha estat causa i efecte de l'olfacte i el tacte de dues dones en un món que, inicialment, sembla més d'homes: Sophie Gravel i Andrea Ahlers.
11:16
September 24, 2018
DJ171: Topiary (2017) Danny Devine
Tanquem temporada recomanant un altre joc d'importació... sabem que igual us costa més de trobar, però també ens consta que molts jocs que hem portat aquí s'han acabat editant en castellà i/o català. Us poso alguns exemples: - El Pick-a-PIG el vam ressenyar aquí el febrer de 2014 i mesos més tard va sortir per Homoludicus com a Pick-a-CERDO. Devir, afortunadament, el segueix reeditant. - L'aclamadíssim Patchwork el vam portar a la ràdio el mes de novembre de 2014 (com es pot comprovar aquí), just passada la fira d'Essen. Maldito Games el va treure en castellà l'any 2015. - L'Isle of Skye el vam ressenyar abans que guanyés el Kennerspiel des Jahres i un any abans que SD Games el publiqués en castellà (aquí està l'àudio). - L'Isle of Trains, ressenyat aquí l'octubre de 2015 surt ara, tres anys després, per Looping Games amb el nom de ¡A Todo Tren!. - Amb el preciós Arboretum (ressenya aquí) també ens vam avançar un any al fet que Fractal Juegos el treiés en castellà. - Finalment, amb Sagrada, també hem parlat del joc (aquí) abans que surti en una edició estatal a càrrec de Devir (a punt de sortir). I ara, abans de tancar la secció fins al setembre, us pregunto a vosaltres: us agrada que parlem de jocs d'importació a la secció de la ràdio o creieu que només hem de tractar jocs editats en castellà i/o català? Si us agrada que de tant en tant porti algun joc d'importació, quin pes creieu que han de tenir aquest tipus de jocs? Ara mateix intento fer (aprox.) un 70% jocs editats a l'estat espanyol i un 30% jocs d'importació... anem bé? Vosaltres maneu! Ara sí: BONES VACANCES i... no us oblideu de jugar!
12:40
June 24, 2018
DJ170: High Society (1995) Reiner Knizia
Vaig jugar recentment a aquest joc amb un amic, també coneixedor de molts jocs de taula i particularment d'aquells que tenen la mecànica de les subhastes (en el seu top 3 de mecàniques de joc preferides). Curiosament no coneixia aquest Knizia del 1995 que ara acaba d'editar tan magníficament Osprey Games. Aquest amic em va dir, abans de jugar, que si el joc es semblava una mica al SE VENDE d'Stefan Dorra (el seu joc de subhastes preferit i també una mica "viejuno", perquè és de l'any 1997) que estaria prou bé... no vam acabar la primera partida i em va reconèixer: "¡Este juego es mucho mejor que el SE VENDE!". I és que Knizia és d'aquells "viejos rockeros" que s'han de conèixer i sempre respectar moltíssim [fet que alguns influencers (per dir una paraula) estatals no estan portant a terme i crec que és força injust -és com voler parlar d'Història Contemporània sense conèixer la Revolució Industrial-]. Parlant ja de l'edició actual, ens hem de felicitar de l'elecció per part d'Osprey Games d'una il·lustradora com la valenciana Medusa Dollmaker, que beu directament de l'obra del pintor txec Alphons Mucha, un dels màxims exponents del Modernisme o Art Nouveau pictòric. Un joc gran que encara creix més amb una estètica perfecta pel tema de les classes benestants que tracta. Un MUST HAVE i un MUST PLAY en tota regla!
14:12
June 18, 2018
DJ169: Avenida (2016) Eilif Svensson + Kristian Amundsen Østby
S'estan posant de moda els jocs de "llapis i paper" o el que a la BoardGameGeek denomina la família dels jocs Roll 'n Write?. Nosaltres creiem que sí. L'any 2014 van treure el cap a la fira d'Essen productes com Doodle City, dels mateixos autors danesos que signen aquest nou Avenida, o Rolling Japan (una raresa d'Hisashi Hayashi de la que ja vam parlar al podcast aquí). Aquest any tenim jocs de "paper i llapis" publicats per moltes editorials... alguns millors que d'altres, però només d'aquells que realment valguin la pena en parlarem pròximament. Els motius d'aquesta fal·lera dels editors per treure aquest tipus de jocs són diversos, però els principals són aquests: - Acostumen a ser el que diem "solitaris multijugador", i per tant poden ser jugats des d'una sola persona fins a molta gent alhora... l'únic límit és la quantitat de papers del bloc. - Com hem dit, el límit és el bloc... un cop s'esgota (si no has fet còpies o no ho has escanejat), has de tornar a comprar un bloc o, si l'editorial no en ven de blocs, un altre joc per poder tornar a jugar. Per tant, són jocs amb certa obsolescència programada (tot i que amb els temps que corren, fer-li a un joc més de 50 partides... és tota una fita!). - Finalment, l'argument més potent: són molt barats de produir i com que com a productes es barregen amb altres jocs de taula amb un PVP més alt... es pot augmentar lleugerament el PVP que realment haurien de tenir si ens fixem únicament en els components. Personalment m'estimo més pensar que aquest petit "sobrepreu" també va destinat a pagar una idea original com la que a Avenida se'ns proposa... tot i que no sé si els autors confirmaran això. Per acabar, vull que quedi constància (també per escrit) del pal o esbroncada a Morapiaf, l'editor en castellà d'aquest joc. Mai, però MAI, hauria d'haver-se dit Avenida per aterrar a un mercat amb recorregut i cultura vitivinícola suficient com per a entendre molt millor que aquest joc hauria d'haver-se dit Vendimia en castellà o Verema en català. Editar requereix prendre decisions com aquesta. Què en penseu vosaltres? Quins són els vostres jocs de "llapis i paper" preferits?
10:49
June 11, 2018
DJ168: Q - Última Llamada (2018) Martí Lucas + Josep Izquierdo
A poc a poc els micro-editors van agafant experiència i ens porten productes millor acabats i amb voluntat de ser més accessibles que les seves primeres referències. Això salta a la vista amb GDM Games i la seva nova sèrie de jocs agrupada sota el nom de Q. Sortint-se del fenomen/moda dels jocs d'escapament, la sèrie de jocs Q se centra en la deducció i la crònica negra per a tots els públics, quelcom que saben fer molt bé els nois de TOT JUGAR (emprenedors lúdics catalans als qui vaig poder entrevistar l'any 2014 -ja ha plogut!- teniu l'àudio aquí). Q - Última Llamada és potser el títol que més ens ha agradat de la primera trilogia. Amb només 32 cartes i una mecànica senzillíssima, de decidir quina informació posem en comú i quina descartem, passem prop d'una hora reflexionant, conjecturant, discutint i exposant tesis a la resta de jugadors perquè "les comprin" o recordin algun petit detall que les invalidi per complet. Els 8€ millor invertits per passar una excel·lent tarda de diumenge... i el joc, un cop jugat, es pot regalar perquè el gaudeixin en una altra llar o en un altre grup de joc.
12:25
June 4, 2018
RJ67: La recerca d'editorials (taula rodona de Ludo Catalunya)
L'associació Ludo mai falla a la Fira JugarXJugar de Granollers i nosaltres... tampoc! Si sou persones curioses en saber com funciona aquest sector dels jocs de taula i, fent un símil teatral, no us conformeu a veure l'obra si també us deixen veure la tramoia... passeu, passeu! Escoltareu la Núria Casellas (autora i moderadora de la taula rodona), el Víktor Bautista (autor convidat de la fira), el Francisco "Pak" Gallego (autor i editor) i l'Eloi Pujadas (autor) intercanviant punts de vista i responent qüestions del públic sobre com s'ho ha de fer un autor de jocs per fer arribar el seu prototip a una editorial. Quins inconvenients i quines oportunitats existeixen. Quines són les típiques errades i què és MOLT recomanable fer per tenir èxit en la comunicació amb els editors de jocs.
1:01:13
May 21, 2018
DJ167: Majesty: La corona del reino (2017) Marc André
Els jocs de Marc André comencen a tenir una certa marca d'autor. Si us fixeu, gairebé sempre estan inspirats en l'edat mitjana... però l'accent més marcat dels jocs d'aquest home no està en la temàtica, resideix en la mecànica. Ja pot ser un joc de majories, de draft de cartes, de gestió de mà o de set collection (o d'una barreja d'alguna d'aquestes coses)... que sempre et conduirà a la competència brutal, a atacar i defendre't, a la confrontació directa. Aquest tret et pot agradar més o menys... jo vaig arribar a odiar Splendor per aquest fet, però després quan vaig provar Barony vaig entendre que els moments de crueltat dels seus jocs no eren defectes de disseny i sí artificis mecànics del tot intencionats. Aquest "puterio" radical de Marc André també ho té, potser una mica més contingut, aquest Majesty: La corona del reino.
11:24
May 15, 2018
DJ166: Karuba: el juego de cartas (2017) Rüdiger Dorn
Avui ens endinsem a cops de matxet a la frondosa selva de l'illa de Karuba, plena de temples i tresors per ser descoberts! Els aventurers que sàpiguen administrar millor la planificació i el risc seran aquells que traçaran les rutes més valuoses cap als temples, la victòria i la fama al món de l'arqueologia. Sembla mentida el magnífic treball de reducció a la mínima expressió que ha sabut fer Rüdiger Dorn sobre un joc familiar com Karuba. Recordem: joc nominat als premis Spiel des Jahres 2016, amb el que HABA encetava un salt més enllà del joc infantil amb la sèrie anomenada Family Games i franquícia de la qual surten més reimplementacions com aquesta versió de cartes o la versió per a nens a partir de 4 anys anomenada Karuba Junior. Karuba: el juego de cartas és un joc on, amb només 16 cartes, cada jugador haurà de traçar els millors camins per ajudar a quatre exploradors a arribar cadascun al seu respectiu temple. La tria de cartes es fa amb una mini-subhasta que implicarà prendre algunes decisions importants, intuir el que poden treure els rivals cada torn i, fins i tot, sacrificar alguns punts de victòria d'una ruta per maximitzar els que podem fer amb una altra. L'essència de Karuba hi és, però en un format molt més petit, portàtil i ràpid a l'hora de jugar.
09:27
May 7, 2018
RJ66: Playtesting professional (Joan Pons)
Com sempre, intentem estar allà on l'associació Ludo es mou. Si t'interessa el disseny de jocs i vols conèixer gent amb els mateixos interessos i necessitats... "LUDO ES BIEN"! Una de les seves últimes parades va ser a ILUDO 2018 (Mataró), les jornades organitzades pel club Banshee Errante que des dels seus inicis han manifestat un alt compromís envers la creativitat lúdica amb el concurs de prototips i ponències com la que avui us presentem. Joan Pons és professor de Game Design al Grau de Creació de Videojocs de la UPC, també és professor de Gamificació i Cultura Digital al CRAI de la UB i Director Creatiu a Arhat Games. Membre de Ludo i un dels actuals coordinadors d'aquesta associació de creadors de jocs de taula a Catalunya. El playtesting és el procés iteratiu d'assaig-error davant un grup humà pel qual obligatòriament han de passar tots els jocs. Potser és l'etapa més important per a la consolidació d'un joc, però... Com fem sessions de playtesting? Hi ha playtesters professionals a Catalunya? Què ha de fer un bon playtester? I què no ha de fer? Quina és la millor manera de presentar un prototip a una sessió de playtesting?... tot això i bastant més s'intenta explicar en aquest àudio.
42:16
May 4, 2018
DJ165: Código Secreto Dúo (2017) Vlaada Chvàtil + Scot Eaton
Ha passat Sant Jordi i el Jordi, el de la ràdio, em va proposar que portés al programa algun joc literari... que n'hi ha i bastants. Però si entenem que la literatura és una part del llenguatge, per què no ser més ambiciós i portar un joc sobre el llenguatge i una de les seves particularitats: la polisèmia? Doncs sí... mai faig tot el que se'm demana o, si ho faig, sempre he de posar-li el meu punt d'estridència. Però és que el joc acaba de sortir, m'agrada bastant més que el seu predecessor i pensant en el proper Sant Jordi... és el joc de paraules ideal per jugar-ho en parella! Seré breu i clar: heu de jugar "molt fort" aquest nou Código Secreto Dúo!
10:08
April 30, 2018
RJ65: Presentació de Gretchinz! a l'Ateneu Barcelonès
Quasi podem dir amb absoluta certesa que si hi ha una editorial a l'estat espanyol que sap atendre als mitjans, convencionals i socials, aquesta és Devir. Des de fa molts anys compta amb el prestigiós gabinet de comunicació Xarli Diego, que en moltes ocasions ha posicionat l'editorial en llocs destacats de la premsa. A partir de 2015, s'uneix a l'equip el jove periodista Benja Amorín que, a més de posar en marxa el projecte Devir TV, esdevé un canal de comunicació directe i dinàmic amb la massa crítica que amb regularitat es dedica, o ens dediquem, a parlar amb passió d'aquesta afició. Fruit dels mailings del Benja, el passat dijous 19 d'abril, ens vam trobar a l'Ateneu Barcelonès diferents divulgadors lúdics com el mestre Oriol Comas, Nano Márquez de Funattic Channel, Edu Pascual d'Enjuégate o el bloguer Luis Hernández, també conegut com The Black Meeple, entre d'altres... era la presentació del nou joc de Roberto Fraga i Yohan Lemonnier: Gretchinz! Gretchinz! passarà a la història com la primera llicència de Games Workshop publicada per Devir. No és fàcil tenir al catàleg una referència ambientada plenament en el món de Warhammer 40.000, que aquesta sigui un joc de cartes bastant accessible i que vingui signada per un tàndem d'autors de moda com són Roberto Fraga i Yohan Lemonnier. Esperem que aquest sigui l'inici d'una gran amistat.
40:35
April 24, 2018
DJ164: Sagrada (2017) Adrian Adamescu + Daryl Andrews
Sempre és curiós veure com els altres parlen de la teva ciutat, com la valoren, en què s'hi fixen més i menys i, el més important, com la reprodueixen. En els jocs també tenim aproximacions com la que van fer els venecians Marco Maggi i Francesco Nepitello amb Barcelona: La Rosa de Foc l'any 2016. Inevitablement els autors també es fixen en les icones barcelonines i, de les més importants que tenim, trobem la Sagrada Família. Dos autors de jocs canadencs, l'Adrian Adamescu i el Daryl Andrews, han posat el focus en les rosasses de la Sagrada Família. Per recrear i simular la seva creació ens proposen un joc de draft (o tria) de daus de colors i construcció de patrons. Sagrada ha cridat l'atenció de molta gent, l'art de la portada no et deixa indiferent (jo sóc dels que pensa que amb Altiplano són dues de les portades que poden envellir pitjor en els pròxims anys), i ha tingut nominacions a diferents premis interessants. És un bon joc, i hi ha dos elements que fan molt factible que Devir el pugui publicar al nostre territori: el tema i que per clàusules i drets de tanteig entre empreses l'editorial catalana no ha pogut treure finalment l'edició en castellà d'Azul (jocs en principi un xic diferents, però que juguen en la mateixa lliga de jocs per a tots els públics).
09:29
April 16, 2018
DJ163: Herbaceous (2017) Eduardo Baraf + Steve Finn
Els que vivim pendents de les novetats en el món dels jocs de taula sempre desitgem trobar una de molt interessant... ja sigui per tenir unes mecàniques noves, o un tema poc convencional i ben filat amb les mecàniques, o perquè saps que agradarà a un bon espectre del públic. Si a sobre hem de ressenyar a un mitjà com la ràdio o la premsa escrita, volem aportar quelcom original i de vegades recorrem als jocs d'importació com a recurs fàcil per veure coses que encara no han sortit massivament al nostre territori. Avui, amb el joc Herbaceous hem tirat d'aquest recurs (guiats també per la bona nota a la comunitat de la BoardGameGeek -un 7.2- i per veure'l ressenyat amb bones crítiques a algun canal de youtubers espanyols). Doncs bé... preu per preu i valorant el que aporta lúdicament aquest Herbaceous us he de dir que, amb una experiència de més de 10 anys ficats de cap i peus en el panorama, ho deixaríem estar. És un joc bufó i simpàtic, però costa 25€ o més en ser d'importació, el tindreu en anglès i escala de 2 a 4 jugadors aportant un mode de joc en solitari. Gastant la meitat o encara menys teniu un joc de cartes excepcional, no és novetat... és de l'any 2003 però l'acaba de reeditar Devir, que mecànicament funciona millor, el tindreu en castellà, sacrificareu el mode solitari però podreu jugar de 2 a 5 persones (un jugador més) i ocupa quatre vegades menys a l'hora de guardar-ho. Ens referim a Coloretto. Amb això volem dir que hi ha un excessiu culte a la novetat. No podem guiar-nos massa per notes, rànquings ni ressenyes de joves youtubers (amb una il·lusió i passió immensa, però potser també amb una immensa falta de rodatge). Aquest episodi crec que ens servirà per desconfiar positivament de l'eufòria del novell i mantenir la serenor i la precaució abans d'ampliar les nostres ludoteques. El consell "provar abans de comprar" sempre és bo.
08:42
April 8, 2018
DJ162: La Torre Embruixada (2012) Inka i Markus Brand
No he pogut estar-me de definir aquesta joia del matrimoni Brand anomenada La Torre Embruixada com a "Mi Primer Sombras Sobre Londres". I és que pels que coneixeu l'obra mestra dels jocs de taula per a adults Sombras Sobre Londres (Gabriele Mari i Gianluca Santopietro), veureu que podreu jugar amb els vostres fills a un joc infantil que hi tindrà moltes analogies i salvarà molt bé certs aspectes que no poden pertànyer, per lògica, a un joc infantil... el primer de tots: el tema. Comencem per les semblances. A ambdós jocs hi ha faccions oposades, asimetries, informació oculta que afavoreix el bluffing ("faroleig") per part dels malvats i una persecució. Ara bé, la persecució al joc adult és crua i directa (els policies han de trobar al jugador que fa de Jack) i al joc infantil és indirecta (els bons i el dolent han de trobar unes claus). Per acabar, tampoc he pogut evitar relacionar el tema de La Torre Embruixada amb el de la pel·lícula de Jim Henson de 1986 Laberint. El bruixot Niudecorb ara és David Bowie i en Robin s'ha convertit en Jennifer Connelly... si sou mares i pares nostàlgics, com jo, potser també us és fàcil canviar els papers principals d'un joc que per només 12€ (en aquesta ajustadíssima i molt més accessible nova edició), val molt la pena tenir al prestatge d'una bona ludoteca familiar.
11:36
March 18, 2018
DJ161: Arkham Noir (2017) Yves Tourigny
Arkham Noir és un dels exponents d'aquests nous jocs per jugar en solitari. Una aposta valenta de l'editorial cordovesa Ludonova, que ha aprofitat l'alliberament dels drets de les obres de l'escriptor H.P. Lovecraft per treure un joc basat en el seu potent imaginari. Però el que realment més m'impacta d'Arkham Noir és la persona que hi ha darrere de tot plegat: Yves Tourigny. Un autor de jocs canadenc poc conegut però molt original en tots els seus dissenys: Expedition: Northwest Passage (joc aparegut el 2010 d'exploració i col·locació de rajoletes amb un tema fascinant per casar-ho amb aquesta mecànica), Blueprints (joc de daus sortit l'any 2013 on se'ns proposa construir gratacels amb daus de diferents colors que representen diferents materials) i Cosmogenesis (sortit el mateix any que Arkham Noir i per la mateixa editorial estatal, potser és el joc amb el tema més ambiciós que mai he vist: crear-nos un sistema solar). Però si Tourigny ja m'atrapa com a autor de jocs, l'enamorament és total en saber que és ell mateix qui ha fet els dibuixos d'Arkham Noir i Cosmogenesis! És un gran il·lustrador com es pot veure en la seva pàgina web personal. Si Ludonova li ofereix confiança per demostrar el talent que té com a autor i dibuixant... jo seguiré desfent-me en elogis per aquest binomi. Per cert, espero en candeletes l'edició en castellà dels altres dos casos per col·leccionistes que van sortir únicament en anglès. Si no els aconsegueixo crec que perdré "punts de cordura"!!!
10:09
March 11, 2018
DJ160: Santo Domingo (2017) Stefan Risthaus
(provisional)
12:18
March 4, 2018
DJ159: Journal29 (2017) Dimitris Chassapakis
Vam prometre que portaríem a la secció jocs per jugar en solitari i que, de tant en tant, canviaríem de formats per anar més enllà del joc de taula pur... avui, hem fet totes dues coses: parlem d'un llibre que no es llegeix i sí que es juga. La moda dels room escape games està fent que els trencaclosques i els problemes de lògica envaeixin altres propostes d'oci com els jocs de taula (ja vam parlar d'Unlock i d'EXIT a les seccions 140 i 145 respectivament) i els llibres. Avui portem a la ràdio Journal29 de Dimitris Chassapakis, un llibre ple d'enigmes a resoldre utilitzant només el cap, un smartphone i un llapis.
10:24
February 18, 2018
DJ158: Favelas (2017) Chris Bryan
Existeixen els jocs bonics estèticament i mecànicament parlant? La resposta és sí, i el millor exemple: Favelas. També hi ha jocs que s'escapen, sense explicació, del focus i les mirades dels aficionats i editors a la fira d'Essen. I Favelas també és l'exemple d'aquest cas. Té una producció espectacular, unes regles molt senzilles i una duració molt continguda que el converteixen en un joc ideal per poder jugar-se amb tothom. Destaquem el tema, tractat amablement i en positiu, i els components coloristes que atrauran les mirades cap a la vostra taula de joc.
12:07
February 11, 2018
DJ157: Indian Summer (2017) Uwe Rosenberg
Ens encanten les obres que formen part d'un tot. És per això que vam parlar de Cottage Garden a la secció 133 i ara, passades 24 seccions més, us parlem d'Indian Summer: la segona part de la trilogia dels puzles d'Uwe Rosenberg. Podem dir dues coses molt bones d'aquesta segona entrega: manté l'essència de joc calmat i plàcid, que ens resultava tan agradable i plaent, de Cottage Garden... però, alhora, afegeix alguns trets que alguns jugadors van trobar a faltar al primer títol com, per exemple, una interacció més alta entre jugadors i no haver d'estar canviant contínuament de taulers individuals. Ara bé, corroborant que és prou diferent de Cottage Garden i potser més elegant i polit en mecàniques, no podem afirmar que Indian Summer sigui millor joc. Potser la manca d'interacció (o quasi nul·la) del primer accentua la serenor que aquesta sèrie de jocs vol transmetre.
07:40
February 5, 2018
DJ156: Photosynthesis (2017) Hjalmar Hach
Segueix la moda de la sobreproducció dels jocs abstractes per tal d'intentar arribar a més gent. Santorini és un clar exponent d'això, quan va sortir l'any 2004 com a un "simple" joc amb peces de fusta només érem uns pocs els que ho teníem en compte... vuit anys després, amb una reedició espatarrant en crowdfunding el joc s'ha esgotat i tothom vol un Santorini a la seva ludoteca. Photosynthesis és el mateix cas que Santorini, però havent sortit directament sobreproduït a un mercat que agraeix i paga amb escreix aquesta estratègia de "vendre pels ulls". Si els jugadors estem disposats a desprendre'ns del tema i la cosmètica, com a jocs abstractes millors que Santorini i Photosynthesis trobem qualsevol joc del projecte GIPF... però està demostrat que l'experiència lúdica que busca el gran públic és multidimensional. Per una banda volem un joc que funcioni mecànicament parlant, per l'altra un producte atractiu i impressionant per mostrar en el nostre ritual social i si, a més a més, ens explica una història o ens recorda un tema que s'hi avé (o "sintonitza") amb quelcom que volem promoure amb certes dosis d'esnobisme entre els nostres companys de joc... caixa o faixa! A tot això també està el "postureig" que fem a Instagram, Twitter o Facebook... per a aquestes necessitats Photosynthesis és un joc ideal. A mi personalment m'ha semblat un joc interessant (però no tant com per quedar-se a la meva ludoteca), amb una discutible rejugabilitat, un pèl monòton i que sí o sí necessita jugar-se amb les regles opcionals per evitar estratègies guanyadores.
10:26
January 28, 2018
DJ155: Telón de Acero (2017) Daniel Skjold Pedersen + Asger Harding Granerud
Tornem aquest 2018 amb més i més jocs. Avui un d'aquells del pot petit i la bona confitura... s'acostuma a dir que els japonesos són els mestres en la creació de jocs amb pocs components, però sempre hi ha excepcions i a uns danesos els ha quedat un joc rodó amb només 20 cartes. Parlem de Telón de Acero, editat en castellà per Ludonova. Daniel Skjold Pedersen i Asger Harding Granerud van irrompre al panorama dels creadors de jocs de taula l'any 2016 amb 13 Días (en vam parlar a la secció 137), que volia ser un Twilight Struggle light inspirat temàticament en els 13 dies que va durar la crisi dels míssils cubans. El joc va ser curiós, però personalment no m'acabava de convèncer... més tard van treure una reducció del 13 Días amb només cartes i que es jugava en tan sols 13 minuts... per això es deia 13 Minutos. I simultàniament a 13 Minutos, la gran sorpresa, aquest joc sí els ha quedat BÉ, i puc assegurar que l'edició en castellà de Telón de Acero té un art 100 vegades més treballat, atractiu i adient que l'edició americana gràcies al treball de David Prieto. Amb només 20 cartes, 48 cubs de fusta i un reglament d'un full A4, el joc és una Guerra Freda de butxaca. Tot té sentit: l'asimetria de les cartes, els textos de cadascuna d'elles, la mecànica de l'epíleg, el funcionament del track de puntuació, l'ordre de resolució de les diferents regions globals, la regla de domini... però el més impactant és que és un joc recomanable per a fans dels conflictes històrics i també per a qualsevol altre tipus de persona. No cal ser un freak dels períodes bèl·lics per gaudir plenament de la proposta encabida dins d'una capsa tan petita, i alhora tan gran, com la de Telón de Acero.
11:19
January 14, 2018
DJ154: Fantasma, Fortaleza i Fuga (2017) Friedemann Friese
Per acomiadar l'any 2017 no parlarem d'un joc... ho farem de tres! En realitat parlem d'un únic sistema que ha servit al seu autor per crear tres jocs. El sistema es diu FAST FORWARD i els jocs són: Fantasma, Fortaleza i Fuga. Lògicament estem parlant de tres jocs de l'autor dels cabells verds: Friedemann Friese. FAST FORWARD és un sistema original i vist per primer cop al joc Frutas Fabulosas (en vam parlar el 25 de juny de 2017 en aquest àudio). La idea principal es basa en aprofitar l'ordenació per defecte que una pila de cartes té en sortir d'una línia de producció per afegir-hi continguts acumulatius en forma de reglament, components del joc i altres sorpreses. L'avantatge que té aquest sistema d'addició de continguts respecte d'altre com el sistema Legacy, és que en els jocs FAST FORWARD pots fer un "reset" (reordenar les cartes com estaven en un inici per recompondre el joc original). Val la pena provar-ne algun d'aquests jocs, el que s'ajusti més als vostres gustos. Tenim la sort que el Friedemann Friese és un "autor-explorador". Prova coses realment noves gràcies al prestigi conreat amb els anys i que les seves creacions no han de passar pel filtre dels editors (ja que ell mateix s'autoedita a Alemanya sota el segell 2F-Spiele). En totes les disciplines calen persones que innovin perquè altres puguin fer diferents remixings d'una idea potent. Sent vàlides i necessàries totes dues formes de creació, la primera només està a l'abast d'uns pocs virtuosos com el que avui ens ocupa.
13:12
December 19, 2017
DJ153: Imhotep (2016) Phil Walker-Harding
La passada secció a la ràdio parlàvem d'un altre joc de Phil Walker-Harding, i avui ho tornem a fer perquè és un dels autors que més ens agrada darrerament. Els seus jocs reuneixen tres característiques molt desitjables de trobar en qualsevol joc: fàcils d'entendre, fàcils de posar-s'hi a jugar i amb una corba de tensió/interacció molt interessant per ser jocs familiars. El passat festival Dau Barcelona vaig poder observar algunes demostracions que es van realitzar per diferents editorials al recinte de Fabra i Coats, coneixent com conec el joc Imhotep vaig tenir curiositat per veure com ho encaixava una família en una primera explicació per part de l'equip de demostradors de Devir. Mare, pare i dues filles d'uns 15 i 12 anys aproximadament. Inicialment, durant l'explicació, tot eren assentiments i cares d'haver interioritzat les regles sense massa dificultat i en molt poc temps (primera fase superada!). Comencen a jugar, i s'estableixen un parell de grups que inicialment cooperen perquè les pedres que han carregat estan al mateix vaixell... sembla una mena d'associació natural. Durant la segona ronda, un d'ells descobreix que tot i que altres dues persones s'aliïn, ell els pot aixafar la guitarra utilitzant el seu torn per fer una acció destructiva (contra elles) en comptes de fer-ne una en benefici propi... i envia un vaixell carregat de pedres rivals a la pitjor destinació possible. Ara tots a la taula s'han adonat que el joc convida a ser perversos sense perdre massa la fredor calculadora per tal de guanyar. Les cares de concentració inicials canvien per somriures de potencials sabotejadors portuaris egipcis. Acaba la partida, guanya la filla de 15 anys, i el pare li demana la cartera a la mare per anar a la botiga del festival a comprar el joc. Tots ho celebren perquè saben que aquesta és la primera de moltes sessions familiars d'Imhotep. Abans de marxar li donen les gràcies a la demostradora. Això és el que més m'agrada dels jocs de taula i d'un festival, obert a tothom durant les seves sis edicions, com Dau Barcelona.
11:01
December 3, 2017
RJ64: «Saber escribir reglas o el arte de pasar desapercibido» (Santa Clara BCS)
Una de les grans millores del festival Dau Barcelona d'enguany ha estat l'encert d'establir un espai de trobada interprofessional sota el nom de Dau PRO. Allà botiguers, distribuïdors, autors, editors, comercials, fabricants i periodistes especialitzats en el joc de taula ens hem pogut conèixer i reconèixer. Un dels continguts pràctics i de servei que més expectatives ha generat és la xerrada tècnica sobre la redacció de reglaments de jocs de taula. Es va acabar fent en castellà per tal que des de l'associació LUDO se li pugui donar recorregut a aquest compendi de consells i exemples per millorar els reglaments dels jocs de taula del futur. Tots coneixem la faceta d'autor de jocs del Toni Serradesanferm, i alguns que escolteu aquest podcast amb regularitat també sabeu que fa de consultor lúdic a Santa Clara BCS. La seva experiència com a autor i consultor és clau per aportar una mica més de llum a aquest procés de vegades tan feixuc pels autors de prototips però, a l'hora, tan determinant per poder fer autoexplicatius i molt més atractius els nostres dissenys. L'èxit i la bona acollida d'aquest espai ens fa pensar que el Dau PRO ha vingut per quedar-s'hi.
1:03:32
November 28, 2017
DJ152: Osopark (2017) Phil Walker-Harding
Maldito Games està on fire editant moltes llicències interessants i toquen molts pals: des de jocs molt accessibles i familiars a títols més durs per a aficionats molt exigents. Sent fidels a l'espectre més gran del nostre públic, avui us portem un joc fàcil d'explicar, fàcil de jugar i fàcil que provoqui l'enamorament a aquells que no han provat encara els jocs de taula moderns. Entre altres títols actuals (com Patchwork, Cottage Garden i Indian Summer -tots tres d'Uwe Rosenberg-) de fer un trencaclosques amb peces de cartó "tipus Tetris", potser aquest és el més autoexplicatiu de tots i potser és perquè l'autor és Phil Walker-Harding, especialista a refinar la usabilitat dels seus dissenys al màxim. Si el tret positiu d'Osopark és la usabilitat i accessibilitat del producte, el tret negatiu (i només és una valoració personal) és la tria temàtica del joc per part de l'editorial mare Lookout Spiele a Alemanya. Un joc tan abstracte mecànicament es podria haver resolt amb un tema que no impliqués la reclusió animal. Estem al segle XXI i els parcs zoològics o els espectacles amb animals privats de llibertat comencen a estar, per a mi, molt fora de lloc. Els jocs de taula, com qualsevol altre producte cultural, també transmeten valors que editorialment penso que s'han de cuidar. En aquest sentit els altres tres jocs mencionats no grinyolen en absolut en el binomi tema-moral i, fins i tot, es pot afirmar que Cottage Garden i Indian Summer traspuen respecte per la natura.
09:31
November 27, 2017
RJ63: Alan Turing i la Màquina Enigma (amb Òscar Font)
Tenim sort de poder gaudir d'una nova edició del Festival Dau Barcelona, enguany la sisena, i que aquest compti amb continguts interessantíssims com sempre. Tot i no aparèixer oficialment al llistat d'entitats participants, puc dir amb orgull que RESERVOIR JOCS és l'únic mitjà que ha cobert totes i cadascuna de les edicions d'aquest prestigiós festival dedicat al joc: des de 2012 fins ara. El nostre compromís amb la cultura lúdica està al mateix ADN del festival i del seu comissari: l'Oriol Comas. Us facilito a continuació un petit directori per si voleu revisar els continguts enregistrats d'anys anteriors: Primera edició (any 2012): - RJ17: Conferència de Tom Werneck - RJ18: La blogosfera lúdica Segona edició (any 2013): - RJ24: "Joc i literatura" (conferència d'Oriol Comas) - RJ25: "Paraules en joc" (conferència de Màrius Serra) - RJ26: "Del llibre al tauler" (conferència de Chema Pamundi) - RJ28: "Llibres que juguen" (conferència d'Imma Marin) Tercera edició (any 2014): - RJ41: Cinc cèntims de Dau 2014 - RJ43: "Super Mario a Catan" (conferència d'Antoni Planells) Quarta edició (any 2015): - RJ55: 4 mini-entrevistes a l'Off de Dau 2015 Cinquena edició (any 2016): - RJ61: Especial Dau Barcelona 2016 El primer àudio d'aquest Dau 2017 comença fort. I és que durant dissabte 18 de novembre, al recinte de Fabra i Coats, es va celebrar el Dau Històric: una jornada prèvia al gran festival on s'hi va donar cabuda als jocs de simulació històrica, wargames i miniatures. Un tema que fascina a tot el públic més grognard és la Segona Guerra Mundial, i l'episodi de la Màquina Enigma i el seu desxifratge per part dels aliats amb el suport del genial matemàtic anglès Alan Turing és, per molta gent, una de les històries més fascinants del segle XX. L'Òscar Font és un apassionat per la criptografia des que era petit i l'únic particular posseïdor d'una Màquina Enigma militar a l'estat espanyol. És didàctic com pocs i va ser tot un luxe poder escoltar-ho entre les conferències programades dins el Dau Històric. Segons una entrevista a El Periódico, es va haver de vendre quatre màquines de xifrar de la seva col·lecció particular (una va pertànyer a Pablo Escobar) i un clarinet de Woody Allen per poder pagar la suma que li van demanar a Manchester per la seva Enigma. I què pinta Woody Allen en tot això? Escolteu la conferència i veureu la connexió musical.
59:38
November 19, 2017
DJ151: Between Two Cities (2015) Ben Rosset + Matthew O'Malley
Per sort pels aficionats, comencem a tenir editorials petites i no tan petites que publiquen en castellà gairebé qualsevol novetat interessant. Una de les no tan petites és SD Games, que esdevé el braç editorial de la distribuïdora SD Distribuciones. Tot i no ser una novetat, Between Two Cities és un joc impactant per la dinàmica tan diferent que proposa: jugar cooperant amb els jugadors del nostre costat dret i esquerre tot competint per obtenir la millor puntuació individualment. A més d'aquesta particularitat, portem a la ràdio Between Two Cities perquè César Sánchez (director editorial de SD Games) ens ha confirmat que hi haurà edició en castellà de la seva recent i esperada expansió Capitals, presentada a la darrera fira d'Essen.
11:11
November 13, 2017
DJ150: Spoilers: The Beginning (2017) Manu Palau
Un dels típics jocs que gairebé tots haurem jugat en grup és aquell que s'iniciava quan el més trempat de la colla proposava: "Ei, juguem a les pel·lícules?". Nosaltres aleshores, amb un fals esme, dèiem: "Va vinga, sí!"... quan sabíem que seria una nova sessió soporífera amb imitacions dolentes de les fuetades de l'Indiana Jones, el volar amb el puny tancat del Superman i l'encreuament de cames de la Sharon Stone. Per acomiadar aquestes vetllades de merda han arribat Spoilers i Spoilers: The Beginning. El creador d'aquests dos jocs combinables però també jugables per separat, en Manu Palau, ha arreplegat informació tècnica i argumental d'un fotimer de pel·lícules... però no de les típiques pel·lícules que qualsevol amic cinèfil pot conèixer, aquestes pel·lícules són produccions de baix pressupost i atempten directament contra el bon gust del setè art i qualsevol fil argumental lògic (si ens 'spoilegen' aquestes pel·lícules, gairebé hem de donar les gràcies!). I aquí rau la diversió de tot plegat: tots estem en igualtat de condicions a l'hora de jugar Spoilers i el contingut de cada carta sorprendrà i arrencarà les riallades fins i tot del partenaire més ensopit de la taula. Spoilers: The Beginning és una versió simplificada en reglament i components del joc original Spoilers, molt barat i ideal per endinsar-se en el món dels 'spoilers'. D'altra banda, la selecció de pel·lícules i moments hilarants crec que és més acurada en el joc original. Tampoc us perdeu la genial història de creació (de carretera i manta) d'aquests dos productes. Si us voleu fabricar una petita demo del joc original us podeu baixar un tast en format print and play clicant aquest enllaç.
11:48
November 6, 2017
DJ149: Espinas (2017) José Lomo
S'apropa el Dia dels Difunts, una data a tenir en compte també a l'hora de jugar. Perquè els jocs de taula són productes culturals com el cinema o el còmic... i, de la mateixa manera que podem trobar una sèrie perfecta per veure la nit de Tots Sants, també podem fer el mateix esforç en trobar el joc ideal per compartir amb amics i familiars una sessió lúdica però també terrorífica. I no ens cal anar gaire lluny. Els menys joves potser heu sentit parlar de l'Hospital del Tòrax de Terrassa, un lloc propici per les històries de por... per sort ja no existeix, però sí que va existir i va quedar abandonat molts anys. José Lomo, creador d'Espinas era un dels joves que en grup es colaven a l'abandonat sanatori. Avui, com a autor de jocs, comparteix i amplifica amb tots nosaltres aquelles visites en un joc narratiu i de memòria. Si voleu saber més sobre Espinas, podeu escoltar aquesta presentació + entrevista que vam enregistrar a la botiga egarenca Landròmina.
11:21
October 30, 2017
DJ148: Miguel Strogoff (2017) Alberto Corral
El gènere d'aventures sempre és atractiu... i el bon gust literari a la cinquena planta del 184 del carrer Rosselló també. Només has de deixar passar el temps i trobaràs que tots els factors s'alineen (autor, il·lustrador i editorial) per dur a terme una proposta lúdica com la que avui portem a la ràdio. L'Alberto Corral és autor de jocs i fanàtic del gènere d'aventures, ha consumit obres de Salgari, Rice Borroughs i per descomptat de Verne. Possiblement no hi ha millor persona per dur a terme una conversió de Miguel Strogoff del llibre al tauler. D'altra banda Pedro Soto, que va fer la seva incursió en la il·lustració de jocs de taula amb l'adaptació d'Águila Roja l'any 2010, no ha parat de crèixer artísticament i enguany és dels pinzells més valorats en el panorama estatal. A més, el seu estil de dibuix casa perfectament amb el que requereix visualment un joc d'aventures. De tot això sorgeix Miguel Strogoff, un joc de cursa on tots els jugadors competeixen contra els altres i, alhora, contra el mateix joc. Poden passar moltes coses: et pot espiar la perversa Sangarra, pots deixar-te la pell als Urals, et poden deixar cec amb un sabre roent, els tàrtars poden arribar a Moscou... i fer perdre la partida a tots els jugadors! Tot i ser cert que Miguel Strogoff no és un joc d'interacció amb els altres jugadors, també és veritat que té la virtut d'explicar molt bé una història, i fer-la vivencial amb diferents recursos mecànics molt ben trobats.
08:29
October 23, 2017
RJ62: Presentació d'ESPINAS + entrevista a José Lomo
Amb la paternitat, feia temps que no sortia a gravar presentacions ni a fer entrevistes amb autors, i és quelcom que realment m'agrada i intentaré seguir fent. ESPINAS (encara no té fitxa a la BoardGameGeek) és un joc molt original que se surt bastant de la meva zona de confort... és un joc narratiu i amb una temàtica de por i misteri. Però alhora és aquesta temàtica, molt localitzada a casa nostra (Terrassa), la que em va motivar a conèixer millor ESPINAS i al seu autor a la botiga egarenca Landròmina (quin millor escenari!). La presentació es va fer en castellà, la partida de demostració posterior també i l'entrevista final, tot i que el José es va oferir molt amablement a fer-la en català, també la vam fer en castellà per mantenir la coherència de tot l'arxiu d'àudio i també per intentar passar-ho al podcast amic VIS LUDICA... amb la sana intenció d'arribar a més gent. El joc ho mereix.
31:16
October 15, 2017
DJ147: Torres (1999) Michael Kiesling + Wolfgang Kramer
El món dels jocs de taula està arribant a un punt en el que es presenten cada any un volum de novetats exponencialment major al de l'any anterior. Davant aquesta voràgine de títols, el treball dels editors de raça és saber de tant en tant pitjar el fre i no emocionar-se ni deixar-se emportar per l'eufòria de treure únicament novetats. Existeix, en aquest sentit, una corresponsabilitat dels editors en cultivar el coneixement lúdic dels aficionats fent-nos més accessibles i visibles aquestes joies del passat. Torres és un joc de 1999, un clàssic, massa abstracte pels temps que corren però també massa "ben cuinat" pel que s'acostuma a "menjar" avui dia. Podem afirmar que ha envellit bé. Un d'aquells jocs que has de tenir sí o sí com a bàsic en una ludoteca... a partir d'aquí ja veuràs si n'afegeixes més o menys jocs d'apilament que aportin coses diferents a aquest Torres (que ja és difícil!). Agraïm també des d'aquí la inclusió del català com a una de les llengües d'una edició multi-idioma: català, italià, castellà i portuguès. Aquesta integració plena de la nostra llengua en un producte que pot acabar a Leiria, Cáceres o Livorno li confereix sentit a moltes reivindicacions/aspiracions i, personalment, ens encanta.
13:55
October 9, 2017
DJ146: Modern Art (1992) Reiner Knizia
Com a un d'#els99delCalamot i promotor de la iniciativa #LaPartidaMésImportant durant les nits anteriors al referèndum de l'1 d'octubre als col·legis electorals, i davant la violència perpetrada per part dels cossos policials de l'estat espanyol, com a senyal de protesta i condemna aquest serà l'únic text que acompanyarà l'àudio d'aquesta setmana. A tot això... #JaHemVotat
12:54
October 2, 2017
DJ145: EXIT: La Tumba del Faraón (2017) Inka Brand + Markus Brand
És una evidència que el sector dels jocs de taula s'està nodrint de l'experiència i les propostes d'altres sectors per tal d'implementar nous productes atractius a un espectre de públic cada dia més ampli i exigent. Veiem empremtes de la literatura en quant al reconeixement de l'autoria, del cinema pel que fa a la nova diversitat de trames narratives, del videojoc en la millora de l'experiència de l'usuari final, del còmic en l'augment de l'atractiu visual... També els jocs de taula es fixen en les tendències: van haver fornades de jocs de víkings, precedides de fornades de jocs de zombis i ara ha vingut l'última fornada: la dels jocs d'escapament (que és alhora una tendència però també un sector propi dins el món de l'oci -en constant expansió-). Personalment estic orgullós d'haver introduït a algun familiar el fenomen del room escape mitjançant algun títol d'aquestes noves variants de tauler. Els jocs que portem avui a la ràdio, la família de jocs sota l'epígraf EXIT, s'han fet merescudament amb el prestigiós premi Kennerspiel des Jahres 2017 (Millor Joc de Taula per a Públic Avesat del 2017). Es poden jugar completament sense necessitat de piles, Apps ni altres invents digitals/electrònics, són els jocs d'escapament de tauler que més es centren en la resolució de trencaclosques, la deducció i la lògica (com els room escapes físics en els que es basen) i ara per ara són els més econòmics del mercat (aproximadament uns 15€ cada capsa) perquè es poden comprar individualment. Això sí, si es juguen correctament són experiències extremadament efímeres (que s'acaben amb un únic ús)... com la vida mateixa i com gairebé totes les coses bones.
09:55
September 24, 2017
DJ144: Catch the Moon (2017) Fabien Riffaud + Juan Rodriguez
Avui encetem la sisena temporada del DESCOBRINT JOCS (déu-n'hi-do, ja han passat sis anys!). I com sempre volem donar a conèixer els millors jocs de taula que podem trobar a les nostres botigues preferides. Per fer la tornada i la tria molt més fàcils, Bombyx/Asmodee han editat el que potser és el joc més bonic i al·legòric de tots els que hem portat als estudis de Ràdio Sant Andreu en aquests sis anys... parlem de Catch the Moon: la meravellosa creació de Fabien Riffaud i Juan Rodriguez amb un art il·lustrat equiparable en bellesa per part d'Emmanuel Malin. Sota una aparença delicada, poètica i gairebé naïf, aquest joc de destresa té més mala llet del que es pot pensar inicialment. Apilar les escales seguint les ordres del dau no és gens fàcil (per aquest motiu recomanem adaptar el joc per jugar-ho amb els petits de casa per gaudir-ho plenament). Si encara no teniu cap joc de destresa en les vostres ludoteques, aquest Catch the Moon promet convertir-se en un bàsic en aquesta classificació i en un dels jocs visualment més atractius que podem posar sobre una taula. Comencem forts, oi?
10:09
September 17, 2017
DJ143: Frutas Fabulosas (2016) Friedemann Friese
Arribem al final de la temporada 2016-2017 del Descobrint Jocs amb el sarró ple de jocs... us hem pogut descobrir només "la punta del iceberg", i sabem que ens han quedat molts (MOLTS) jocs per poder parlar una bona estona a la secció. Això és una mostra inequívoca de la bona salut editorial. De tot el que hem jugat i analitzat aquest any, i destinat a un públic familiar o més novençà en el món dels jocs de taula, és just destacar el paper que pot jugar aquest nou experiment lúdic de Friedemann Friese anomenat Frutas Fabulosas. L'autor de la Baixa Saxònia té detractors i admiradors... jo em compto claríssimament entre els segons, i destacaria d'aquesta nova creació seva la (com diríem en castellà) "vuelta de tuerca" al concepte Legacy que fa possible que un joc senzill de reglament (tipus filler) acabi podent jugar-se en "mode campanya" en diferents sessions de joc i amb diferents grups de joc. Ja que és un sistema 100% rejugable i adaptable (permet guardar la progressió). Bon estiu... refresqueu el cos, però també la ment aquestes vacances! La millor manera ja la sabeu: jugant molt!
07:32
June 25, 2017
DJ142: Magic Maze (2017) Kasper Lapp
De sobte, un dia, t'assabentes que un joc anomenat Magic Maze està entre els tres candidats a guanyar els propers Spiel des Jahres... i també, de sobte, veus que el joc està publicat per una petita i nova editorial barcelonina anomenada 2 Tomatoes. El mínim que podem fer després d'aquests dos "inputs" és provar el joc. La proposta temàtica és original i graciosa... un mag, un elf, un guerrer i un nan entren a un centre comercial a robar les seves respectives armes. Tot alhora busquen el seu ítem i quan el tenen a les mans... cames ajudeu-me! Mecànicament tots els jugadors cooperarem contra un traçat laberíntic del centre comercial i un rellotge de sorra capriciós que gestionarem i optimitzarem perquè ens doni molt més dels tres minuts inicials per desenvolupar aquest fantàstic robatori. Gradualment, mitjançant un sistema d'escenaris, es van afegint regles i dificultat a mode de videojoc. És d'aquells jocs cooperatius que amb el grup ideal pot esdevenir un èxit brutal, però amb grups amb habilitats de coordinació, lateralitat i posicionament espacial molt diferents pot posar nerviós al personal... per sort és un joc amb què es guanya habilitat intent rere intent.
09:59
June 19, 2017
DJ141: Bienvenido a la Mazmorra (2013) Masato Uesugi
La vida és una balança on hem d'intentar equilibrar seny i rauxa. També hem de saber trobar el punt òptim entre les coses que tenim i allò que realment necessitem. Bienvenido a la Mazmorra no és res més que aquestes dues reflexions anteriors fetes joc. Com en tots els jocs de taula japonesos comencem a veure patrons comuns: el més evident és el minimalisme de components, però també la simplicitat de mecàniques i un lleuger toc de joc psicològic (que també agrada molt als francesos -no és casualitat que l'edició europea vagi de la mà de Iello-). Aquest petit artefacte lúdic us permetrà passar una estona divertida enganyant o fent veure que enganyes... una mena de push your luck col·lectiu (i amb lleugeres asimetries) molt original que ha cridat l'atenció d'Antoine Bauza, que amb l'autor original de Bienvenido a la Mazmorra ja han fet Welcome Back to the Dungeon i Dungeon of Mandom VIII.
11:10
June 12, 2017
DJ140: Unlock! (2017) Alice Carroll + Thomas Cauët + Cyril Demaegd
Escapar està de moda, primer vam jugar amb l'ordinador, amb exemples tan clars com Sagrario's Room. Més tard van ser diferents emprenedors, començant al Japó, els que llogant locals comercials els transformaven en experiències d'escapament en grup (els coneguts com a Escape Rooms o Room Escapes). Finalment la fal·lera s'ha traslladat als jocs de taula, i en pocs mesos hem vist diferents adaptacions... pot ser la més bàsica i menys recomanable va ser la de Misterio en la Mansión del Observatorio (que vam analitzar a la secció 124 del programa), pel mig hi ha una de la marca Diset amb diferents expansions ja a la venda i aquest Unlock! que he provat i us recomano molt fort (a la espera de saber com és el sistema EXIT que traurà Devir ja mateix!).
10:22
June 5, 2017
DJ139: Fantasma Blitz: Quin ensurt! (2016) Jacques Zeimet
Sempre és un plaer poder portar a la secció jocs que funcionen molt bé amb nens i nenes i, si a més tenen el reglament en català, tenim un valor afegit al que ja ens està acostumant Devir. El repte d'aquesta i l'anterior secció era portar jocs reimplementats amb un xic més de dificultat que les versions originals. Doncs bé, si hi ha una franquícia que ha sabut explotar a la perfecció les diferents variants de més o menys dificultat entre els jocs de percepció visual, només podem parlar del fantasma més simpàtic dels jocs de taula: Fantasma Blitz. A Fantasma Blitz: Quin ensurt! tenim els mateixos colors i el mateix nombre d'elements a agafar del centre de la taula... però atenció, la perversió que Zeimet inclou en un joc que ja era pervers per a les neurones atrotinades dels adults (els nens tenen el cap més fresc que nosaltres per a aquestes coses, ja ho veureu!) és que l'element vermell té la capacitat de cobrir i amagar qualsevol altre dels elements. Sembla una nimietat, però (mai millor dit) dóna moltíssim joc!
10:26
May 2, 2017
DJ138: The Game Extreme (2016) Steffen Benndorf + Reinhard Staupe
Hem començat dient que a aquesta secció i a la següent us portarem dos jocs als que se'ls ha afegit més dificultat. Avui toca una reimplementació d'un joc de cartes cooperatiu que va estar entre els candidats a guanyar l'Spiel des Jahres 2015... aleshores es deia The Game, però la nova versió (encara més difícil) es diu The Game Extreme. Una recomanació: si heu de comprar un decidiu-vos definitivament per The Game Extreme, ja que el joc conté el reglament del joc base (per jugar a The Game) i el de la versió "extrema". Així doncs és gairebé com comprar dos jocs pel preu d'un. A l'àudio fem el comentari de que aquest joc és el meu particular "joc de llàgrimes" perquè no m'ho he passat mai... però, atenció, durant les passades vacances de Setmana Santa hem aconseguit la fita de passar-nos per primer cop The Game, no The Game Extreme, amb el gran Joseba Goikoetxea... serà qüestió de practicar més!
10:44
April 18, 2017
DJ137: 13 Días (2016) Asger Harding Granerud + Daniel Skjold Pedersen
Un dels pocs kickstarters en els que em vaig ficar l'any passat va ser aquest, tot feia molt bona pinta: uns autors danesos que feien un joc amb motor de cartes que simulava ser un Twilight Struggle de 45 minuts i basat en els 13 dies que va durar la crisi dels míssils de Cuba (que per poc va acabar en una guerra nuclear). Al poc de finançar-ho vaig rebre un correu dient que l'editorial amb la que 13 Days anava a sortir acabava de ser comprada per Ultra Pro (coneguda empresa en el món dels jocs per ser un dels grans fabricants de fundes de cartes). Al correu deien que els backers no ens amoïnéssim, que tot sortiria igual de bé i que a més ens regalarien les fundes per a les cartes del joc... i va ser així. Estava content, perquè tot i pagar prop de 45€ (joc + despeses d'enviament) havia aconseguit un joc singular que segurament molt poca gent tindria, i alhora explicava un context històric interessant. Dies després d'arribar el joc a casa, l'editorial cordovesa Ludonova anunciava que trauria el mateix joc, traduït al castellà, per uns 29€. Aquell va ser el dia que em vaig prometre no entrar en cap altre kickstarter. Doncs bé, després de provar-ho i escoltant molts bons comentaris cap al joc al podcast Días de Juego... he de dir que a mi no em convenç. Ni com a Twilight Struggle light, ni com a joc de bluffing entretingut. Poso cubs de fusta aquí, ara els trec d'aquí, ara tu poses aquí, ara jo te'ls trec d'aquí... arribem a l'epíleg... i a veure què passa. No sé... per jugar a dos i amb molta més tensió abans em jugo un joc de l'any 2000 com el Battle Line que aquest 13 Días. Tot i així veig bé que Ludonova aprofiti aquesta llicència per engegar la SERIE HISTORIA amb més títols amb rerefons temàtic històric. Estic pendent de com serà la versió mínima de 13 Días en format cartes (13 Minutos) per acabar posant o no als danesos a la meva particular llista negra d'autors suflé.
10:32
March 26, 2017
DJ136: Primera Clase (2016) Helmut Ohley
Helmut Ohley és un autor de jocs d'una tipologia molt concreta, amb Leonhard "Lonny" Orgler forma Double-O Games (per les inicials dels seus cognoms): un tàndem creatiu, influenciat per Francis Tresham, especialista en la creació de jocs 18XX (jocs exigents de temàtica ferroviària amb compra-venda d'accions i creació de rutes), però del 2013 en endavant ha combinat les creacions amb "Lonny" amb alguns jocs en solitari de tall més eurogame sense desenganxar-se de la temàtica relacionada amb els trens. Així trobem Russian Railroads el 2013, Trambahn el 2016 (un curiós encàrrec per part del MVG Museum de Múnic -el museu del transport de la ciutat babaresa- que ha sortit en castellà com a Tranvía gràcies a SD Games) i aquest Primera Clase el 2016. D'aquest Primera Clase, editat en castellà per Devir com Russian Railroads, crida l'atenció la modularitat del sistema de piles de cartes. Això ha permès a Ohley dissenyar petits "escenaris" amb micro-mecàniques pròpies que, sense ser un factor clau per disparar la rejugabilitat , sí ajuda a tenir experiències bastant diferents d'una partida a una altra. També ens permet imaginar-nos fàcilment futures expansions en forma de noves piles de cartes.
10:46
March 19, 2017
DJ135: Microworld (2016) Martino Chiacchiera
A la passada fira d'Essen van sortir jocs que van fer molt soroll i d'altres que no tant. Ens agrada fer de Bob Boilen al seu programa de la NPR All songs considered i donar una oportunitat, també i de tant en tant, a aquells jocs desconeguts a treure el cap a la secció. Avui es un d'aquest dies! (al cap i a la fi la secció es diu Descobrint jocs). Al All games considered d'aquesta setmana parlem de Microworld, un estrany joc italià amb un tema força peculiar. Es tracta d'una lluita ràpida entre dues faccions per obtenir el control d'unes zones... fins aquí tot bé, fins i tot podria semblar un wargame de cartaginesos contra romans, però no. El micro-món al que fa referència el joc és el nostre propi cos, les faccions seran els virus contra els anticossos i les zones a controlar esdevindran feixos cel·lulars. Una sorpresa que afegeix aquest petit joc de majories per a dos jugadors és la capacitat de poder preparar "escenarios" afegint i traient regles d'un troquel modular que ve amb el joc. Ha sortit per Cranio Creations, que és l'editorial mare de títols com Horse Fever, Dungeon Fighter, Lorenzo il Magnifico o Steam Park (joc que va ocupar la passada secció nº113 del programa).
09:04
March 12, 2017
DJ134: Hit Z Road (2016) Martin Wallace
Sabeu què és un fals documental? Us sona La guerra dels mons d'Orson Welles? Doncs, si no ho sabeu, es tracta d'una tècnica narrativa i creativa per fer-nos creure que una cosa que no ha passat sí ha passat. Aquí parlem de jocs, però també de formes d'editar jocs. I fem referència a tot això perquè molt probablement tenim entre les nostres mans el primer "fals joc" de la història dels jocs de taula. Hit Z Road representa ser un joc creat per un nen anomenat Martin després d'haver sobreviscut a una massacre zombi a l'est dels Estats Units. Vivint una aventura inoblidable, el nen i la seva família creuen de punta a punta tot el país per arribar a la costa oest i viure una vida tranquil·la. Allà, en un context postapocalíptic però segur, ja no hi ha escola ni deures... per tant, durant el seu temps lliure en Martin es dedica a reciclar elements d'altres jocs per confeccionar un joc que explica la seva pròpia història de supervivència. Amb aquest interessant i innovador "vestit" trobem als prestatges de les nostres botigues Hit Z Road, un caprici editorial de l'estudi creatiu francès Space Cowboys, amb cartes brillantment il·lustrades fàcilment que ens recordaran fotogrames de la sèrie The Walking Dead o de la pel·lícula de John Hillcoat La Carretera.
10:02
March 5, 2017
DJ133: Cottage Garden (2016) Uwe Rosenberg
Avui ens posarem els guants i les botes, agafarem una mica de compost per escampar-ho per tot el parterre i poc a poc plantarem flors i plantes aromàtiques. És el món idíl·lic dels jardins de les cabanes de poble, on quan toca una mica de sol al terra, els gats fan un cau per adormir-se i deixar passar els dies. Aquest ritme suau i tranquil és el que ha sabut incorporar a Cottage Garden l'autor Uwe Rosenberg (reconegut dissenyador de jocs amb obres mestres com Agricola). Malament comparat amb un altre joc de Rosenberg (Patchwork) per l'aspecte formal de les rajoles de cartró, Cottage Garden ens ofereix un joc que es pot jugar perfectament d'un a quatre jugadors de manera molt plaent. Tot i que comparteix una part important de les mecàniques, les dinàmiques no són tan competitives com a Patchwork i el converteixen en un joc ideal per jugar tota la família. Hores més tard de gravar aquesta secció ens hem enterat que l'editorial SD Games publicarà Cottage Garden en castellà. ¡Gran notícia i un altre gran joc que ens apropa aquesta editorial!
09:53
March 1, 2017
DJ132: Kingdomino (2016) Bruno Cathala
Un dels autors de jocs de taula moderns que més treballa amb el mètode creatiu d'auto-imposar-se el repte d'innovar a partir de mecàniques clàssiques és Bruno Cathala. Ja vam veure com a partir del Solitari de cartes (o el Patience, com li diuen els francesos) treia el joc SOS Titanic, o com a partir del popular Mancala africà creava un eurogame tan reconegut i premiat com el Five Tribes. Avui veurem quina adaptació a joc de taula actual ha imaginat Cathala a partir d'un dels jocs que més triomfa als bars de Catalunya: el Domino. A Kingdomino els jugadors hauran de construir un terreny al voltant del seu castell fent servir la limitació mecànica del Domino: les fitxes han de tocar-se per cantons del mateix valor (en aquest cas del mateix color de terreny: aigua amb aigua, bosc amb bosc...). Amb una planificació acurada, tenint en compte els multiplicadors i l'ordre de tria en el draft de peces de terreny, el jugador que faci més punts al final de la partida guanya. Ingredients senzills per a un joc que amb mèrits propis s'ha colat entre els potents candidats a guanyar l'As d'Or al proper Festival de Jocs de Cannes.
10:58
February 14, 2017
DJ131: True Stories! (2015) Reinhard Staupe
S'acostuma a dir que la realitat supera la ficció, i amb aquest joc de cartes farcides de preguntes i respostes sobre la vida real ho entendreu millor. Què és mentida i què és veritat quan ambdós fets són totalment esbojarrats i surrealistes? A True Stories, més que saber mentir, haurem de saber triar la mentida més "empassable" pels nostres companys de taula... sense pietat, ells faran el mateix al seu torn! Possiblement el títol True Stories us recordi a la saga de jocs Black Stories... la idea és similar, tot i que Black Stories és un joc de deducció i aquest nou True Stories és un joc basat en el bluffing (el fet d'enganyar). Recordar Black Stories, que està publicat per la mateixa editorial que True Stories, ens ha fet tirar la mirada enrere i recordar la nostra primera intervenció al magazín Via Directa el 29 d'octubre de 2012 (ha plogut!)... el joc amb el que posàvem la primera pedra del Descobrint Jocs a Ràdio Sant Andreu era, ni més ni menys, Black Stories. I 131 seccions després seguim jugant com el primer dia!
11:09
February 6, 2017
DJ130: Steal This Game (2016) Dávid Turczi
En els darrers temps hi ha certa desconfiança en les campanyes de Kickstarter i Verkami relacionades amb la creació de jocs de taula... més d'una vegada hem cregut estar posant diners per ajudar a publicar un "pepino" i ens ha arribat a casa una "castanya". Els problemes principals són la manca de qualitat per falta de: testeig, desenvolupament, producció, edició o tot plegat al mateix temps. Poc podem esperar doncs d'un joc que es crea en una nit, que la campanya de crowdfunding es munta en poc menys de 24 hores i que només costa 5$... però el resultat, en canvi, ha estat bastant interessant. Steal This Game possiblement no passarà a la història com un bon joc, però sí serà recordat com un joc amb una causa molt noble i curiosa. Si la voleu descobrir escolteu aquest àudio.
10:53
January 29, 2017
DJ129: Mmm! (2015) Reiner Knizia
Som molt fans de Reiner Knizia, mestre entre els mestres de la creació de jocs de taula, i de tant en tant ens agrada veure què continua fent dins la indústria. Les males llengües diuen que no para d'autocopiar-se a ell mateix, altres diuen que es dedica amb intensitat a vigilar els drets d'explotació de les seves creacions (per a que no facin còpies il·legals a Xina i per cobrar royalties de les versions en App dels seus jocs) i altres comenten que està molt més ficat en el desenvolupament de jocs per a nens amb marques com Haba, que fan tiratges molt més grans i així pot treure més rendibilitat a les seves idees. Sigui com sigui, Knizia no para de crear. Avui portem a la secció Mmm!, un joc de daus molt senzill que justament té com a mèrit l'extremada simplicitat de les seves regles i mecàniques. Es nota que el doctor va fer un gran estudi d'investigació sobre la funcionalitat i el desenvolupament dels jocs de daus a Dice Games Properly Explained, un llibre de 2010. Aquest darrer joc de daus el podem trobar en castellà gràcies a MasQueOca Ediciones i ha estat una grata sorpresa. Funciona molt bé per jugar-ho amb nens i nenes, i amb una variant s'adapta també molt bé al públic adult. Va estar nomenat amb moltes raons al darrer Kinderspiel des Jahres (el premi del Joc de l'Any a Alemanya en categoria infantil).
09:17
January 23, 2017
DJ128: Pandemic El Reino de Cthulhu (2016) Chuck D. Yager + Matt Leacock
Bon any 2017 a tothom! Tornem a la ràdio per parlar de jocs de taula i ho fem amb un dels jocs de la meva ludoteca que més taula ha estat veient durant aquestes passades vacances de Nadal. Dates de pau i harmonia... que hem substituït (només quan hem estat jugant) per caos i demència al més pur estil H. P. Lovecraft. Pandemic El Reino de Cthulhu és un joc que ha sabut barrejar els millors aspectes mecànics del clàssic modern Pandemic, tot concentrant-los i passant-los pel xino, amb una capa temàtica que li ve com un guant. En 40 minuts tens feta una partida que, amb recursos com la foscor del tauler i les cartes, les miniatures de plàstic i els diferents efectes dels deus primigenis, guarda tota l'essència del joc pare però és més efectiu narrativament... m'explico: a mi em costa més veure que uns cubs de plàstic són una malaltia que s'expandeix pel món, que no pas que tres cultistes estan pregant a la lògia secreta per tal d'invocar Ithaqua... mentre que un Soggoth s'apropa a la periodista per l'esquena i aquesta queda mig embogida per l'experiència, que la marcarà durant bona part de l'aventura fins que segelli heroicament un portal obert al cementiri de Kingsport.
10:13
January 15, 2017
RJ61: Especial Dau Barcelona 2016
Àudios enregistrats durant el passat Festival Dau Barcelona. Agafeu-vos! Índex de continguts: - 00:00: Entrevista a Manu Palau de Brain Picnic (parlem d'Ikonikus, Mix It, Monster Mix, Spoilers i Candy Time). - 10:45: Entrevista a Jaime González, autor del joc futurista Sector 6. No us perdeu la seva campanya a Kickstarter amb Draco Ideas. - 16:20: Entrevista a Iolanda Zapata d'Old Teddy's (distribuïdora de Haba a Espanya). Parlem de la nova línia family games, especialment de Karuba i de Meduris. - 21:00: Des de l'Off, amb David Tercero (La Caverna Lúdica), parlem de The Lost Treasure de Pau Moré i de la novetat Unlock! (gran adaptació del fenomen Room Escape). - 30:52: Parlem amb Paula d'Escape Master, una unió de diferents Room Escape de Barcelona que al festival portaven unes màquines d'arcade molt peculiars. - 34:50: Conferència d'Andrea Ahlers (només introducció) sobre l'edició de jocs de taula des de Catan fins a Pandemic. - 54:00: Entrevista amb Sara Pardo i Jordi Garriga, equip sots-campió de Pandemic Survival 2016. - 57:50: Entrevista amb Matt Leacock (autor de Pandemic i co-autor de Pandemic Legacy entre d'altres jocs). - 64:10: Entrevista amb Miquel Garcia (àrbitre de la final de Pandemic Survival 2016). - 71:10: Parlem amb Toni Serradesanferm, autor de jocs encarregat de portar a les taules una versió de la pel·lícula The Blues Brothers en format joc de taula amb SD Games. - 78:40: Parlem amb Santi Santisteban,...
1:29:05
December 23, 2016
RJ60: Presentació del joc Barcelona La Rosa de Fuego
En breu començo a compartir les mini-entrevistes fetes al cinquè Festival Dau Barcelona, però d'abans tinc l'àudio de la presentació en societat del joc Barcelona La Rosa de Fuego, un acte realitzat durant el matí a la mateixa fàbrica de Moritz on per la tarda es va desenvolupar la típica Devir Fest de cada any (podeu escoltar aquí l'entrevista que li vaig fer durant la trobada a Xavi Garriga, director editorial de l'empresa, com a corresponsal del podcast espanyol Vis Ludica). A la presentació van participar, a més del Joaquim Dorca (soci-director de Devir), l'historiador Francesc Xavier Hernández Cardona i els autors del joc Marco Maggi i Francesco Nepitello. Cap al final de l'àudio, el Joaquim diu que els agradaria publicar un joc d'una editorial nord-americana sempre que els deixessin canviar l'aspecte gràfic actual d'aquest joc (que no pot dir en públic)... la portada del Barcelona La Rosa de Fuego que acompanya aquestes línies conté alguna pista sobre el títol d'aquest misteriós joc futurible de Devir per aquells qui sàpiguen mirar i investigar una mica. Us hi animeu?
41:25
December 20, 2016
DJ127: Quadropolis (2016) François Gandon
Avui parlem de Quadropolis, el primer joc publicat de l'autor francès François Gandon i flamant guanyador del Premi Dau al Millor Autor Internacional Novençà del 2016. Un reconeixement amb el que vaig tenir l'honor de ser part del jurat i vaig participar a la gala de lliurament de premis del passat divendres en el marc de la cinquena edició del Festival Dau Barcelona. Quadropolis us enamorarà per les seves mecàniques senzilles, perquè cadascuna d'aquestes té un component temàtic molt ben trobat i perquè el poden jugar amb el mateix nivell de gaudi jugadors casuals i jugadors avesats (el prototip del joc va guanyar un dels concursos de creació de jocs més importants del planeta: el de Boulogne Billancourt promogut pel CNJ). Parlant d'aspectes més d'editor que d'autor, la producció i els components estan molt cuidats (marca de la casa Days of Wonder) i cada còpia del joc incorpora un petit homenatge a diferents ciutats del món en forma de rajoles amb monuments propis de cada país. Barcelona surt representada amb la Sagrada Família.
09:03
December 19, 2016
DJ126: Dolores (2016) Bruno Faidutti + Eric M. Lang
Un vaixell carregat de valuoses valises ha embarrancat aquesta nit a les nostres costes més properes... són temps de gana i sabem que qualsevol mercaderia perduda no té més amo que aquell qui la troba. Centenars de capses de fusta arriben surant a les roques, però malauradament no hem estat els únics astuts que ens hem apropat a treure'n profit. Hem de ser àgils abans que surti el sol tot manifestant les nostres intencions per repartir, o no, el botí: Ens posem agressius per veure si els altres respecten aquesta posició? I si els altres també s'hi posen? Millor pactem pacíficament? O negociem per mirar de triar el que més ens convingui? Aquest és el fil argumental del nou joc Dolores o HMS Dolores, el que hem definit com un experiment lúdic sobre el dilema del presoner. Un joc interessant per perdre amics o mantenir-los per a tota la vida... si més no, els acabarem coneixent molt millor.
08:38
December 4, 2016
RJ59: D'on venim monsieur Comas?
Quan s'apropa el Festival Dau Barcelona acostumem a parlar amb el seu comissari, el gran Oriol Comas... però enguany encara no hem trobat el moment ni l'espai (però us assegurem que parlarem de Dau 2016 en molt poc temps. Ja sabeu que és un festival que ens va enamorar des de la primera edició i que hem cobert àmpliament sempre). El que sí us portem avui és la conferència que l'Oriol va fer en el marc d'un altre festival d'una altra ciutat important: Ludivers Girona. El títol de la ponència era Grans autors clàssics, però es va parlar de quelcom més i es van abordar temes tan interessants com el de la classificació dels jocs o la gestió patrimonial d'algunes col·leccions privades... tot això amb algunes còpies damunt la taula de clàssics de la col·lecció personal d'en Comas. Un gran document sonor per saber d'on venim aquests que gaudim jugant, creant i parlant de jocs.
53:26
November 29, 2016
DJ125: Micro Robots (2016) Andreas Kuhnekath
Una setmana més seguim parlant de jocs al Via directa de Ràdio Sant Andreu. Avui ens centrem en la robòtica i la intel·ligència artificial... és que tot just acabem de tornar de la jornada lúdica QUE VÉNEN ELS ROBOTS! organitzada per la Fundación Asimov aquest passat cap de setmana al centre cívic Pere Quart de Barcelona. Un dels jocs que ens va enamorar durant les demos va ser Micro Robots, que tot just ara acaba de sortir editat per Devir. Amb només quatre planxes de cartró reversibles, un parell de daus i unes fitxes de plàstic condensa la idea essencial del joc en el que s'inspira: el ja clàssic del mestre Alex Randolph Ricochet Robots. I en la tria musical per tancar la secció tampoc ens quedem curts i punxem un tema creat únicament per intel·ligència artificial: Daddy's Car. Però no cal tenir por... encara estem emparats per les lleis de la robòtica. Que tingueu una bona partida!
08:53
November 28, 2016
DJ124: Escape the Room: Misterio en la Mansión del Observatorio (2016) Rebecca Bleau + Nicholas Cravotta
Una setmana més seguim parlant de jocs al Via directa de Ràdio Sant Andreu. I ho fem amb una experiència que s'ha posat molt de moda aquests darrers mesos... els jocs d'escapament. Aquests jocs d'enginy van iniciar-se en format digital, després van passar al format físic i tot just ara estan sortint adaptacions al format taula. Avui us expliquem com és una d'aquestes adaptacions, concretament us parlem d'Escape the Room: Misterio en la Mansión del Observatorio. La curiositat d'aquest jocs és que es consumeixen un cop es juguen, però es poden recondicionar per a ser jugats un altre cop per un altre grup de persones. Parlem més d'experiències que de jocs... i prepareu-vos, perquè ja ha sortit una segona aventura que en anglès es diu Escape the Room: Secret of Dr. Gravely's Retreat.
10:43
November 20, 2016
RJ58: Coños, ninjas y uzis (by Chema Pamundi)
Una de las cuentas de YouTube que debes seguir si quieres oir hablar con criterio, conocimiento y humor sobre juegos de mesa es la de Chema Pamundi. Aquí os ofrecemos la charla/presentación sobre Guerra del Anillo que realizó a finales de septiembre en la tienda Dr. Game de Sitges. Quiero agradecer a Chema y a Luis, propietario de la tienda, las facilidades que me prestaron para registrar este contenido. Si pasáis por Sitges no dudéis a la hora de visitar Dr. Game: buen surtido, excelente atención personalizada y con infinidad de torneos y actividades paralelas como esta presentación. P.D.: He puesto una intro y una salida musical con partes de un remix de Stranger Things sólo porque sé que a Chema y a Bascu les pondrá pinocho (no le busquéis más explicaciones).
37:02
November 15, 2016
DJ123: RAPTOR (2015) Bruno Cathala + Bruno Faidutti
Seguim parlant de jocs al Via directa de Ràdio Sant Andreu amb una aproximació al món del cinema, Jurassic Park (1993) d'Steven Spielberg, que alhora va ser una adaptació d'una novel·la, Jurassic Park (1990) de Michael Crichton. Tres suports culturals diferents per explicar històries molt semblants. La col·lecció de jocs DUO de Matagot compta amb títols tan estranys i diferents entre ells com el Zombies vs. Cheerleaders (del que ja vam parlar), clàssics com el Jungle (el Dou Shou Qi xinés) o aquest RAPTOR d'autors d'actualitat com Cathala i Faidutti. Ens fixem també en una dinàmica lúdica recurrent per aquests, i d'altres, autors francesos: el guessing... el que es pot resumir amb la frase "jo triaré això perquè segur que ell triarà allò".
09:28
November 13, 2016
DJ122: Morels (2012) / Boletaires (2014) Brent Povis
Seguim parlant de jocs al Via directa de Ràdio Sant Andreu, i seguim adaptant-nos a temes que tenen a veure amb la tardor... la setmana passada era Halloween i aquesta toca la temporada de bolets. Us farem un 2X1, ja que parlarem de dos jocs que són alhora el mateix: Morels i Boletaires. En aquesta ressenya no ens centrem massa en explicar la mecànica del joc i us expliquem la història de com va passar de ser una auto-edició a una llicència internacional. Com casi acaben quedant-se els drets d'explotació a casa nostra, en mans de l'antiga editorial de Granollers Homoludicus, i com van acabar aquests drets a Alemanya... on la caça de bolets agrada però no forma part de l'ADN cultural i gastronòmic com passa a Catalunya.
10:05
October 30, 2016