L'Últim Qast

L’Helena Oma va néixer el 23 d’octubre de 1996 a Terrassa i començava a fer-se un lloc en el bàsquet professional el 2016, quan Pere Puig, director esportiu de l’Uni Girona, la va cridar per formar part del primer equip. Ella, que venia d’un Copa Catalunya i no havia jugat mai en categories professionals o semi professionals, va aconseguir una lliga espanyola el 2019 i una Supercopa el 2020.   

Ara, després de gairebé cinc temporades, l’aler terrassenca enuncia la seva desvinculació amb el club gironí per començar un nou camí amb l’equip de Lliga Femenina Endesa Ensino Lugo.   

Amb l’Últim Quart hem aconseguit parlar amb ella sobre aquest canvi i sobre moltes altres coses.  

La Regina Aguilar (Sant Quirze del Vallès, 1997) és la capitana del Barça de Lliga Femenina 2. Amb uns inicis humils com a jugadora al seu poble, la base catalana ha passat per alguns dels millors clubs de Catalunya, com la JET de Terrassa o l’Almeda.  

Ara, amb 23 anys, en fa sis que vesteix la samarreta blaugrana, equip amb qui ha viscut les experiències que més l’han marcada: un ascens de Copa Catalunya a Lliga Femenina 2 el 2017, unes fases d’ascens a Lliga Femenina Endesa… i també una forta lesió. Després de passar-se la temporada passada allunyada de les pistes a causa d’un trencament de lligaments, la capitana del Barça torna més forta que mai. Parlem amb ella sobre les sensacions, les experiències i els seus plans de futur.  

En Jordi Trias (Girona, 1980) és una de les figures més cèlebres del bàsquet català. Amb més de 400 partits a l'ACB i una dilata a experiència a les lligues LEB, el "senyor de la LEB" va posar punt final a vint temporades al màxim nivell del bàsquet estatal. En la seva trajectòria hi destaquen sis títols amb el Barça (entre ells l'Eurolliga del 2010 i l'MVP de la Copa del Rei de 2007) i dos ascensos a l'ACB amb Andorra i Manresa, MVP de la LEB Or i MVP de la Copa Princesa. 

Fa una dies, ens va rebre als exteriors del Pavelló de Fontajau per repassar la seva carrera, recordar anècdotes i parlar del futur.   

Molts jugadors catalans es veuen obligats a marxar a altres països a la recerca de millors opcions per les seves carreres professionals. Un d'ells és en Màxim Esteban (Barcelona, 1998). El barceloní es va formar a les categories inferiors del Barça, on va estar onze anys. Allà va guanyar un gran ventall de títols, entre ells la prestigiosa Eurolliga junior. En el seu currículum hi destaca l'històric ascens que va aconseguir el Bàsquet Girona a LEB Or la temporada passada. Aquest curs, amb vint-i-dos anys, Esteban afronta una nova etapa a l'Umea Basket de la primera divisió sueca, a uns tres mil quilòmetres d'on va anotar els seus primers triples.  

Fa uns dies ens vam parlar amb l'Alex Barrera, jugador de l'Hereda San Pablo Burgos des de casa seva, a causa de les restriccions de mobilitat. Malgrat la distància, vam mantenir una conversa molt enriquidora en la qual vam conèixer més a fons com és el jugador català. A més, vam parlar sobre l'atípica temporada anterior, el seu pas per Manresa i el Joventut, la figura d'en Joan Peñarroya i la Basketball Champions League, entre altres.